Consonant velar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Patró de la llengua

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Les velars són un tipus de sons molt comuns, només s'han registrat dues llengües que no en tinguin (el tahitià i el xavante) i la [k] és la consonant més freqüent en termes estadístics a tots els idiomes. Molts sons velars pateixen palatalització en funció del context en què es trobin.

En català[modifica]

En català, els sons [g], [k], [ɣ] i [ŋ] són velars.