Fricativa postalveolar sorda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sibilant palatoalveolar sorda
ʃ
Número AFI 134
Codificació
Entitat (decimal) ʃ
Unicode (hex) U+0283
X-SAMPA S
Kirshenbaum S
Braille ⠱ (braille pattern dots-156)
So

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa [ʃ] a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava [š]. És un so de la parla present a la majoria d'idiomes actuals.

En anglès: Voiceless dorso-palatal velar fricative o Sj-sound i en suec:Sj-ljudet, és una consonant fricativa que cobreix un rang des sons similars usats en la majoria dels dialectes de l'idioma suec, es transcriu com /ɧ/. En el suec de forma comuna se'n fa referència com el so sje, en función de la seva escriptura més comuna. Una altra grafia de /ɧ/ acostuma a ser sk davant de les vocals e, i, ö i ä. El mateix so acostuma a aparèixer amb l'ortografia stj, skj, ti, entre d'altres. Els sons dins del rang tenen unes propietats acústiques molt similars, no massa diferents del so /ç/ del neerlandès meridional, o de l'alemany ch després d' e o i, i una labialització característica. L'Alfabet Fonètic Internacional descriu /ɧ/ com uns "/ʃ/ i /x/ simultanis" (sh anglesa i j en castellà), però aquesta afirmació està acceptada per alguns fonetistes,incloent un antic president de l'AFI.[1]

Fricativa no sibilant postalveolar sorda[modifica | modifica el codi]

Fricativa no sibilant postalveolar sorda
ɹ̠̊˔
Número AFI 151 414 402A 429
Codificació
X-SAMPA r\_-_0_r


Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És una consonant pulmonar oral central.
  • És un so sibilant fricatiu, perquè l'aire produeix una turbulència en el seu pas per la boca.
  • S'articula recolzant la llengua darrere les dents, gairebé tocant el paladar per modificar la columna d'aire que ve dels pulmons.
  • És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.

En català[modifica | modifica el codi]

És un fonema que pot aparèixer al principi, enmig o al final de mot, i sol estar representat en català per la lletra x (xeix, com a la paraula xocolata) o el dígraf ix (com a la paraula caixa). Alguns dialectes pronuncien aquestes lletres de manera africada i no fricativa. En les onomatopeies, s'usa per demanar silenci o baixar el to de veu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ladefoged, Peter; & Maddieson, Ian. (1996). The sounds of the world's languages. Oxford: Blackwell Publishers.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]