X

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la lletra. Vegeu-ne altres significats a «X (desambiguació)».
Infotaula de grafemaX
Latin alphabet Xx.svg
ICS X-ray.svg
Caràcter X (majúscula)
Unicode: 0058

x (minúscula)
Unicode: 0078

X (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms)
Unicode: FF38

x (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms)
Unicode: FF58

Ⓧ (majúscula)
Unicode: 24CD

ⓧ (minúscula)
Unicode: 24E7

🄧 (majúscula)
Unicode: 1F127

⒳ (minúscula)
Unicode: 24B3

🅧 (majúscula)
Unicode: 1F167

🆇 (majúscula)
Unicode: 1F187

🅇 (majúscula)
Unicode: 1F147

Ⅹ (majúscula, Number Forms)
Unicode: 2169

ⅹ (minúscula, Number Forms)
Unicode: 2179
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet anglès, alfabet romanés, Alfabet maltès, Slovak alphabet, alfabet islandès i alfabet vietnamita
Codi -..- (codi Morse)
X-ray (Alfabet fonètic de l'OTAN)
X (Braille ASCII)

 < W   Y
Modifica dades a Wikidata

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és ics o xeix depenent de la seva sonoritat o funció.

Història[modifica]

La lletra X formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el nombre 10.

Fonètica[modifica]

En català la lletra x pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tenir so /gz/ (dialectalment /dz/) o /ks/. Abans de consonant pot prendre el valor /s/. A començaments de mot o després de consonant pren el valor palatal fricatiu (i africat en els parlars apitxats).

Per prendre el so palatal africat es pot combinar amb la t per formar el dígraf tx.

Per prendre el so palatal fricatiu entre vocals i a final de mot pot formar el dígraf ix amb la i.

Lletres i símbols similars[modifica]

x: indica sovint amb moltes equacions amb una sola incògnita.