Àlef

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet hebreu
א ב ג ד ה
ו ז ח ט י
כ ל מ נ ס
ע פ צ ק ר
ש ת

La ʾĀlp és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

L'àlef està presenta en Unicode com a U+05D0 א hebrew letter alef.

En fonètica l'àlef originalment representava l'oclusiva glotal sorda (ʔ). En hebreu israelià parlat aquest so no es pronuncia, tot i que de vegades la lletra ain (ע) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançó מָעוֹז צוּר Māʕōz Sˤūr se substitueix per Maʔoz Tsur.

Originalment en la llengua fenícia aquest so [ʔ] estava present, però en idioma neopúnic aquest fonema [ʔ] va deixar de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com a mater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a].[1]

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

El nom àlef deriva de la paraula semítica occidental per dir "bou". La lletra fenícia 𐤀 (ʾalp) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa el cap d'un bou[2] i va donar lloc a l'alfa grega (Α), però el valor fonètic d'aquesta lletra va canviar (ʔ per A); A llatina i А ciríl·lica.

egipci protosinaític fenici
𓃾 Proto-semiticA-01.svg 𐤀

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

La àlif en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu اﻷلف [al'ʔalif]. És la primera lletra de l'alfabet àrab (també primera i amb un valor d'1 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia ʾalp.

Representava el so vocàlic /aː/ o bé la parada glotal /ʔ/. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.

En la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la a a occident.

Hi ha paraules en àrab que es pronuncien amb /a/ llarga, però a les que no s'escriu l'àlif. En aquestes paraules es pot usar com ajuda a la lectura una àlif petita posada com a diacrític.

Aïllada Final Medial Inicial
ا ـا ـاـ اـ

L'àlif, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que són les altres lletres que igual que l'àlif, mai no es lliguen a la lletra posterior).

Quan l'àlif es lliga amb una lām precedent, forma l'únic dígraf obligatori de l'alfabet àrab: لا, lām-àlif:

Aïllada Final Medial Inicial
لا ـلا ـلاـ لاـ

Observeu que, com l'àlif, el dígraf no es lliga amb la lletra següent.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar àlif.

A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, àlif es transcriu com a A.

A la representació Unicode, àlif ocupa el punt U+0627 amb el nom ARABIC LETTER ALEF.[4]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xc7.[5]

Com a entitat HTML, es codifica com a ا

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a א, nom complet en hebreu és אָלֶף i transcrit com Aleph o Àlef.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
א Manuscrita Raixí

La lletra א o àlef és la primera lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric d'un. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia ʾalp.

En la tradició jueva[modifica | modifica el codi]

Com a una de les tres lletres "mares" l'àlef simbolitza l'aire. En relació amb el seu valor numèric, l'àlef també és un símbol de Déu en referència al monoteisme (Déu és únic com l'àlef és l'u). A més a més, hi ha diversos noms per a designar Déu que tenen l'àlef com a lletra inicial (Adonai אדוניי, Elohim אלוהים, ...). El nom del primer home (Adam אדם) i el del primer patriarca (Abraham אברהם) també s'escriuen amb una àlef inicial. L'àlef simbolitza doncs el principi, el naixement de tota cosa. És en escriure la paraula אמת ("veritat", paraula amb àlef inicial) al front del gòlem que se'l va portar a la vida. Quan se li va esborrar l'àlef, només quedaren les dues últimes lletres que formen la paraula מת, que significa "mort", llavors, el gòlem va morir-se.

En matemàtiques[modifica | modifica el codi]

En matemàtiques \aleph representa els diferents tipus d'infinits; \aleph_0 (Àlef zero) representa el cardinal del conjunt dels nombres naturals ||\mathbb{N}||, \aleph_1 representa el cardinal immediatament superior a \aleph_0 que, si es dóna la Hipòtesi del Continu, coincideix amb la cardinalitat del conjunt dels nombres reals ||\mathbb{R}||.

En literatura[modifica | modifica el codi]

Degut al caràcter místic de l'alefbet, la seva primera lletra va donar nom al aleph, el mític punt en què convergeixen tots els punts de l'univers, en l'obra de Jorge Luis Borges.

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern alap.svg Syriac Serta alap.svg Syriac Estrangela alap.svg ܐ
Alap Olaf Alap ʔĀlap

En alfabet siríac, la primera lletra és ܐ (en siríac clàssic: ܐܵܠܲܦ - ʔālap). El so principal d'aquesta lletra és ʔ, tot i que actualment no representa cap so. De vegades aquesta lletra també s'utilitza per representar el so a, tot i que pot representar qualsevol so. Si la ʔālap no te cap suport vocàlic al mig o al final del mot, no es pronuncia. Algunes paraules que comencen amb i o o no necessiten la seva ajuda.[6] El valor numèric de la ʔālap és 1.

Jeroglífic egipci[modifica | modifica el codi]

"Àlef"
en jeroglífic
A

El jeroglífic egipci de "voltor" (Gardiner G1), de vegades pronunciat com a [a]) també es coneix com àlef, per raons que tradicionalment s'ha pres per representar una parada glotal, encara que alguns suggeriments[7] recents tendeixen cap al so ɹ. Aquest fonema comunament és transcrit per un símbol compost per dos mitjans anells Ꜣ i ꜣ. Una representació alternativa per aquest fonema és el número 3 o el caràcter ȝ.

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡀 ܐ 𐎀 𐤀
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩱 ا א

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Krahmalkov, Charles R. «2. The alphabet, orthography and phonology». A: A Phoenician-Punic Grammar. Leiden; Boston; Köln: Brill, 2001, p. 20. 
  2. Oldest alphabet found in Egypt
  3. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  4. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  5. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  6. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 14-15. 
  7. Schneider, Thomas. 2003. "Etymologische Methode, die Historizität der Phoneme und das ägyptologische Transkriptionsalphabet." Lingua aegyptia: Journal of Egyptian Language Studies 11:187–199.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlef Modifica l'enllaç a Wikidata