Sade

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Ṣade (anomenada també Ṣādē, Tsade, Ṣaddi, Ṣad, Tzadi, Sadhe o Tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ‏ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

La ṣade està present en Unicode com a U+05E6 צ hebrew letter tsadi.

Probablement el seu valor fonètic més antic fou /t͡sˤ/, encara que hi ha una gran varietat de pronunciació en diferents llengües semítiques i en els seus dialectes. Els fonemes del protosemític septentrional , śˤ i , es fusionaren al canaanita en .[1] En àrab, que mantenia aquests fonemes separats, s'introduïren les variants de ṣād i ṭāʾ per expressar els tres sos (vegeu ḍād, ẓāʾ). En arameu, aquestes consonants emfàtiques es fusionaren en canvi amb ʿayin i ṭēt, respectivament, per tant el mot hebreu ereẓ ארץ (terra) en arameu es converteix en araʿ ארע.

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

En hebreu, tsad (צד) significa «caçar» i el seu cognat àrab ṣād (صاد) significa tant «caçar» com «pescar». Encara que l'origen d'aquesta lletra no és del tot clar, el símbol sembla haver derivat d'un dels jeroglífics egipcis que representa planta de papir.[2]

La lletra fenícia ṣade 𐤑 va donar lloc a la san (Ϻ) grega i les Ц Ч i Џ ciríl·liques.

egipci protosinaític fenici
𓇑 SemiticTsade-002.png 𐤑

La història de les lletres que expressen sibilants en diferents alfabets semítics és una mica complicada, a causa de les diferents fusions entre fonemes protosemítics. La següent taula mostra la reconstrucció de cinc fonemes protosemítics, que en diverses llengües semítiques desenvoluparen de manera següent:

Protosemític Accadi Àrab Paleohebreu Hebreu tiberienc Arameu Gueez
š س s 𐤔 š שׁ š שׁ š s
s s س s 𐤎 s ס s ס s s
ص 𐤑 צ צ
ś ش š 𐤔 š שׂ s שׂ o ס s ś
ṣ́ ض 𐤑 צ ע ʿ ṣ́

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

La ṣād en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu صاد ['sˁaːd] (ṣād). És la catorzena lletra de l'alfabet àrab (quinzena o divuitena en l'ordre abjadí). És una lletra lletra solar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia ṣade.

fenici arameu siríac nabateu àrab
𐤑 𐡑 ܨ 18 sad.svg ص

Representa el so consonàntic faringealitzat /sˁ/.

Aïllada Final Medial Inicial
ص ـص ـصـ صـ

La ṣād es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṣād.

Al SATTS, ṣād es transcriu com a Ṣ. En l'alfabet de xat àrab, es fa servir tant S com 9.

A la representació Unicode, ṣād ocupa el punt U+0635 amb el nom ARABIC LETTER SAD.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd5.

Com a entitat HTML, es codifica com a ص

Variants[modifica | modifica el codi]

La ḍād, , tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṣād, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so /s/ i la velaritzada /sˠ/, segons la llengua que transcrigui. També hi existeix una ṣād amb tres punts a sobre, ڞ, que representa el so /ʦʰ/.

L'alfabet àrab bielorús usa un símbol com la ṣād amb tres punts a sota, Sad amb tres punts, per a representar el so africat /t͡s/.

Aquest símbol s'ha llevat de la varietat soraní de l'alfabet àrab.

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a צ, nom complet en hebreu és צָדִי i transcrit com a Tsade, Tzade o Tsadi.

Variants normals
Quadrada Manuscrita Raixí
צ Manuscrita Raixí

La lletra צ o tsade és la divuitena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de noranta. La forma final pren el valor de 900 tot i que aquest ús no és gaire comú. S'empra generalment la tau i la qof (400+400+100). Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia ṣade.

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

El so d'aquesta lletra en hebreu isaelià modern és /ts/. Quant aquesta lletra porta un apòstrof (צ׳ ץ׳), es pronuncia com a /t͡ʃ / (tx en el mot cotxe), per exemple: צ׳יפּס (čips) vol dir patates xips.

Variants finals
Quadrada Manuscrita Raixí
ץ Manuscrita Raixí

Forma final[modifica | modifica el codi]

La tsade és una de les cinc lletres (caf, mem, nun, pe, tsade) de l'alfabet hebreu que presenten una forma final.

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

Simbolitza la rectitud i humilitat. Rectitud de Déu. La tsade suporta al món amb els seus actes de justícia i bondat.

La prestesa de la tsade a sotmetre a la voluntat de Déu s'observa en la nun doblegada per ser repòs a la iod de Déu, fins i tot quan la tsade (persona justa) pateix, Déu és a prop d'ella.

La tsade es forma a partir d'una zain (a la dreta) i una waw (a l'esquerra). La tsade és una combinació simple de les lletres nun i iod, construïda primer amb la nun i a la seva esquerra una iod a la qual se li ha allargat el seu peu cap a l'esquerra per ajuntar al mig amb el peu de la nun. Aquesta nun està coronada amb tres "taguín" (corones) i la iod amb el seu "punt" segons la tradició talmúdica.

El concepte jueu de justícia social "Tsedakà" es basa en el principi i essència d'aquesta lletra. El jueu té per obligació ajudar al pobre, al malalt, a la vídua, a l'orfe, i a qualsevol persona en general. La tsedakà representa un gran conjunt de Mitzvot (preceptes) positives en la vida del jueu piadós que juntament amb els ensenyaments d'altres lletres de l'àlef-bet, que es presenten en successió com ho són la bet, la guímel i la dàlet, emfatitza el caràcter global de l'ensenyament d'estimar el proïsme com a punt fonamental de tot l'ensenyament de la Torà i com un dels atributs divins de misericòrdia.[4]

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern sade.svg Syriac Serta sade.svg Syriac Estrangela sade.svg ܨ
Ṣade Ṣode Ṣade Ṣāḏē

En alfabet siríac, la divuitena lletra és ܨ (en siríac clàssic: ܨܕܐ - ṣāḏē). El valor numèric de la ṣāḏē és 90. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia ṣade.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Representa el so // també expressat com a /sˤ/.[5]

Alfabet amhàric[modifica | modifica el codi]

En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ጸደይ (ṣädäy). És la vint-i-tresena lletra de l'alfabet amhàric. El seu valor numèric és 90, tot i que per representar el nombre 90 es fa servir la lletra nähas- ፺. Ṣädäy prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci M22.

M22 Ṣad Ṣädäy
𓇑 𐩮

Ṣädäy representa el so //.

Ús[modifica | modifica el codi]

L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la ጸ (ṣädäy) són les següents:

ṣä
[ṣə]
ṣu ṣi ṣa ṣe ṣə
[ṣɨ], ∅
ṣo ṣʷa

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡑 ܨ 𐎕 𐤑
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩮 ص צ

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sade Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hackett, Joe Ann. «Phoenician and Punic». A: Roger D. Woodard. The Ancient Languages of Syria-Palestine and Arabia, 2008, p. 87. 
  2. Oldest alphabet found in Egypt
  3. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  4. «Alfabet hebreu».
  5. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 32-33.