Bet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet hebreu
א ב ג ד ה
ו ז ח ט י
כ ל מ נ ס
ע פ צ ק ר
ש ת

La Bet, Beth, Beh, o Vet és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, ب en àrab i bet በ en amhàric.

La bet està presenta en Unicode com a U+05D1 ב hebrew letter bet.

En fonètica la bet representa la oclusiva bilabial sonora (b). En hebreu israelià parlat, siríac i fenici aquest so al principi del mot es pronuncia com a b, en canvi quant aquesta lletra es troba al mig o final del mot es pronuncia com a β.

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquesta lletra vol dir "casa" en varies llengües semítiques (en àrab bayt, en accadi bītu, bētu, en hebreu: bayiṯ, en fenici bt etc.; finalmet derivat del protosemític *bayt-). La lletra fenícia 𐤁 (bēt) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa una casa[1] i va donar lloc a la beta grega (Β), B llatina i В i Б ciríl·lica.

egipci protosinaític fenici
𓉐 Proto-semiticB-01.svg 𐤁

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

La bā en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu الباء [al'baːʔ]. És la segona lletra de l'alfabet àrab (també segona i amb un valor de 2 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia bēt.

Representa el so consonàntic /b/.

En la notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la b a occident.

Aïllada Final Medial Inicial
ب ــب ـبـ بـ

La bā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia proposa de transcriure i transliterar la bā amb la lletra "b".

Al SATTS i l'alfabet de xat àrab, proposa la lletra "b" per transcriure i transliterar la bā.

A la representació Unicode, bā ocupa el punt U+0628 amb el nom ARABIC LETTER BEH.[3]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xc8.[4]

Com a entitat HTML, es codifica com a ب

Variants[modifica | modifica el codi]

Els alfabets persa (i per herència a l'alfabet àrab bielorús), urdú i shahmukhi (punjabi) usen una variant de la bā amb tres punts en comptes d'un per a representar el so /p/: پ. El xiao'erjing la va agafar del persa per a representar diversos sons, segons la llengua que s'hi transcribís.

En haussa i sindhi s'usa una bā amb un punt addicional per a representar el so implosiu /ɓ/: . El sindhi també té una variant de la bā amb quatre punts, ڀ, per al so aspirat /bʰ/.

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a ב, nom complet en hebreu és בֵּית i transcrit com Bet.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ב Bet Raixí

La lletra ב o bet és la segona lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de dos. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia bēt. És la primera lletra de la Torà.

Aquesta lletra representa dos fonemes diferents: quant la bet es troba al principi del mot, es pronuncia com a /b/ (bet); en canvi quant aquesta lletra està al mig o final del mot, es pronuncia com a /v (vet). Els dos es distingeixen per un punt (anomenat dagueix), que es posa al centre de la lletra per so /b/ i per so /v/ no es posa.

Variacions en forma/pronunciació[modifica | modifica el codi]

Nom Símbol AFI Transliteració Exemple
Vet ב /v/ v votar (en els dialectes occidentals del català)
Bet בּ /b/ b basc

Bet amb el dagueix[modifica | modifica el codi]

Quan la bet té un "punt" en el seu centre, conegut com a dagueix, aquesta lletra representa el so /b/. Hi ha diverses regles de la gramàtica hebrea que estipulen quan i per què s'utilitza un dagueix.

Bet sense el dagueix (Vet)[modifica | modifica el codi]

Quant aquesta lletra apareix com a ב sense el dagueix ("punt") en el centre llavors representa la fricativa labiodental sonora: /v/.

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern bet.svg Syriac Serta bet.svg Syriac Estrangela bet.svg ܒ
Bet Bet Bet Bēṯ

En alfabet siríac, la primera lletra és ܒ (en siríac clàssic: ܒܝܼܬ - bēṯ). És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les altres lletres són Gimel, Dàlet, Kaf, Pe i Taw). Quan la bēṯ està al principi del mot, o quant està al mig del mot però després d'una consonant, es pronuncia com a b. En canvi quant està al mig o al final del mot, o va després d'una vocal es pronuncia com a β.[5] Quant la bet està unida al començament d'una paraula, representa la preposició 'a, amb, de'. El valor numèric de la bēṯ és 2.

Jeroglífic egipci[modifica | modifica el codi]

"Bet"
en jeroglífic
D58

Quant aquest jeroglífic és un fonograma, es transcriu amb el jeroglífic de "cama" (Gardiner D58) i es pronuncia com a [b]. En canvi quant és un ideograma, representa lloc i situació.

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡁 ܒ 𐎁 𐤁
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩨 ب ב

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bet
  1. Oldest alphabet found in Egypt
  2. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  3. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  4. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  5. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 15-16.