Urdú

Urdú; اردو
Parlat a:	l'Índia, el Pakistan i l'Afganistan, i almenys per un 1% de la població del Bahrain, Botswana, Fiji, Malawi, Maurici, Oman, Qatar i Aràbia Saudita
Regió:	Subcontinent indi
Parlants:	60-70 milions com a primera llengua, 160 milions en total
Rànquing:	entre 19 i 21
Classificació genètica:	Indoeuropea; Indoiraniana; Indoària; Hindustànic; Urdú
estatus oficial
Llengua oficial de:	Pakistan i regions de l'Índia (Jammu i Caixmir) (Uttar Pradesh)
Regulat per:	no està regulat
codis de la llengua
ISO 639-1	ur
ISO 639-2	urd
ISO 639-3	URD
	Visiteu el Portal:Llengües

L'urdú és una llengua parlada fonamentalment a l'Índia i al Pakistan. Al Pakistan està considerada la llengua nacional, mentre que a l'Índia és un dels 24 idiomes oficials en el país.

Malgrat la seua condició de llengua nacional del Pakistan, solament uns deu milions de persones en aqueix país (un 8% de la població total) el parlen com a llengua materna. Aquest menut percentatge el formen els anomenats mohajir ("emigrants" en urdú), l'elit social i econòmica del Pakistan que procedeix dels refugiats musulmans que van fugir del nord de l'Índia després de la partició de l'antiga Índia britànica en 1947, quan van sorgir els dos estats independents de l'Índia i el Pakistan.

Com llengua parlada, l'urdú és pràcticament indistingible de l'hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre les dues llengües és que l'urdú s'escriu amb una forma lleugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al seu torn de l'alfabet àrab, i és la llengua escrita usada pels parlants musulmans. L'hindi, per contra, s'escriu amb l'alfabet devanagari, originalment emprat per al sànscrit, i és la llengua escrita usada pels parlants hindús. Encara que l'idioma col·loquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdú fa ús de nombrosos termes d'origen àrab i persa, mentre que l'hindi recorre, en estils formals, al sànscrit com font de vocabulari culte. La forma parlada comuna de l'urdú i l'hindi es denomina sovint hindustànic.