Urdú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaUrdú
اردو
Tipus llengua SOV, llengua sil·làbica i llengua fusional
Parlants
60-70 milions com a primera llengua, 160 milions en total principalment a Subcontinent indi
Parlants nadius 68.619.830 (1999)
Rànquing entre 19 i 21
Parlat a l'Índia, el Pakistan i l'Afganistan, i almenys per un 1% de la població del Bahrain, Botswana, Fiji, Malawi, Maurici, Oman, Qatar i Aràbia Saudita
Oficial a Pakistan i regions de l'Índia (Jammu i Caixmir) (Uttar Pradesh)
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries centrals
llengües hindi
llengües hindi ocidentals
hindustànic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet àrab i Urdu alphabet
Institució de normalització no està regulat
Codis
ISO 639-1 ur
ISO 639-2 urd
ISO 639-3 urd
SIL URD
Glottolog urdu1245
IETF ur
Modifica dades a Wikidata

L'urdú és una llengua parlada fonamentalment a l'Índia i al Pakistan. Al Pakistan és considerada la llengua nacional, mentre que a l'Índia és un dels 24 idiomes oficials en el país.[1]

Malgrat la seua condició de llengua nacional del Pakistan, solament uns deu milions de persones en aqueix país (un 8% de la població total) el parlen com a llengua materna. Aquest menut percentatge, el formen els anomenats mohajir ('emigrants' en urdú), l'elit social i econòmica del Pakistan que procedeix dels refugiats musulmans que van fugir del nord de l'Índia després de la partició de l'antiga Índia britànica el 1947, quan van sorgir els dos estats independents de l'Índia i el Pakistan.

Com a llengua parlada, l'urdú és pràcticament indistingible de l'hindi, llengua nacional de l'Índia. La diferència entre les dues llengües és que l'urdú s'escriu amb una forma lleugerament adaptada de l'alfabet persa, variant al seu torn de l'alfabet àrab, i és la llengua escrita usada pels parlants musulmans. L'hindi, per contra, s'escriu amb l'alfabet devanagari, originalment emprat per al sànscrit, i és la llengua escrita usada pels parlants hindús. Encara que l'idioma col·loquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdú fa ús de nombrosos termes d'origen àrab i persa, mentre que l'hindi recorre, en estils formals, al sànscrit com a font de vocabulari culte. La forma parlada comuna de l'urdú i l'hindi es denomina sovint hindustànic.

L'urdú i l'hindi comparteixen una base indo-ària, però l'urdú s'associa amb l'estil de l'escriptura de la cal·ligrafia persa nastaliq i es llegeix de dreta a esquerra, mentre que l'hindi s'assembla al sànscrit i es llegeix d'esquerra a dreta. Les primeres influències lingüístiques en el desenvolupament de l'urdu probablement hagin començat amb la conquesta musulmana de Sind en l'any 711. La llengua va començar a evolucionar a partir de contactes amb el farsi i l'àrab durant les invasions de les forces perses i túrquiques al subcontinent indi a partir del segle XI. L'urdu es va desenvolupar en forma més decisiva durant el Sultanat de Delhi (1206-1526) i l'Imperi Mogol (1526-1858). Quan el sultanat de Delhi es va expandir cap al sud fins a l'altiplà de Deccan, la llengua literària es va veure influenciada per les llengües que es parlaven al sud: panyabí i hariani, i pel sufí i el llenguatge usat en la cort. Els primers versos daten del segle XV, i l'època daurada de la poesia urdu va tenir lloc als segles XVIII i XIX. La prosa religiosa urdú es remunta a diversos segles, mentre que l'escriptura secular florir a partir del segle XIX. L'urdú modern és l'idioma nacional del Pakistan i també és parlat per milions de persones a l'Índia.[2]


Lletra Nom Pronunciació en el Alfabet Fonètic Internacional (AFI).
ا alif [ə, ɑ] darrera consonant; muda en posició inicial.
ب be [b]
پ pe [p]
ت te [t̪] dental
ٹ tte [ʈ] retroflexa
ث se [s]
ج yīm [dʒ]
چ che [tʃ]
ح badi he [h]
خ je [x]
د dāl [d̪] dental
ڈ ddāl [ɖ] retroflexa
ذ zāl [z]
ر re [r] dental
ڑ arr [ɽ] retroflexa
ز ze [z]
ژ ye [ʒ]
س sīn [s]
ش shīn [ʃ]
ص suād [s]
ض zuād [z]
ط toe [t]
ظ zoe [z]
ع aein [ɑ] darrera consonant; en altres posicions [ʔ], [ə], o muda.
غ ghain [ɣ]
ف fe [f]
ق qāf [q]
ک kāf [k]
گ gāf [g]
ل lām [l]
م mīm [m]
ن nūn [n] o una vocal nasal
و vāo [v, u, ʊ, o, ow]
ہ, ﮩ, ﮨ chottī he [ɑ] al final d'una paraula, en altres posicions [h] o muda
ھ do chasmī he indica que la consonant precedent es aspirada (p, t, ch, k) o xiuxiuejada (b, d, j, g).
ی chottī ye [j, i, e, ɛ]
ے badī ye [eː]
ء hamzah [ʔ] o muda


Cantants en urdú[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Urdu language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. Laal, Waaz. اردو زبان کی تاریخ, 1920 [Consulta: 23 octubre 2017]. 
Viquipèdia
Hi ha una edició en urdú
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urdú Modifica l'enllaç a Wikidata