Fiji

Fiji
	The Republic of Fiji; Matanitu Tu-Vaka-i-koya ko Viti; La República de Fiji
Bandera de Fiji	Escut de Fiji
Himne	God Bless Fiji
Lema	Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui; (en fijià: Déu de la Por i honor a la Reina)
Localització
	;
; 18° S, 178° E / 18°S,178°E
Entitats de població
Capital i ciutat més gran	Suva
Conté	Central Division Eastern Division; Western Division; Northern Division; Rotuma
Població
Total	881.065 (2013)
• Densitat	48,21 hab/km²
Gentilici	fijià, fijiana
Llengua	anglès, Fijià i Hindi de Fiji
Geografia
Superfície	18.274 km²
• Aigua	—
Punt més alt	Mount Tomanivi (1.324 m)
Punt més baix	Oceà Pacífic
Història
Sobirania
del Regne Unit	10 d'octubre del 1970
Organització i govern
Forma de govern	Democràcia parlamentària amb indicació militar
Legislatiu	Parliament of Fiji
• President de Fiji	Epeli Nailatikau
• Primer ministre	Josaia Voreqe Bainimarama
Membre de	Organització de les Nacions Unides (13 octubre 1970) Organització Mundial del Comerç; Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (28 maig 1971); Associació Internacional de Foment (29 setembre 1972); Corporació Financera Internacional (12 juliol 1979); Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (24 setembre 1990); Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (10 setembre 1977); Estats de l’Àfrica; Alliance of Small Island States; Banc Asiàtic de Desenvolupament (1970)
Economia
PIB	4.531.817.940 $ (2014)
PIB per càpita	4.960,52 $ (2015)
Reserves totals	916.407.427 $ (2014)
IDH	0,578 (1980)
Moneda	Dòlar fijià (FJD) (2014)
Indicatius
Fus horari	UTC+12:00
Domini d'Internet	fj
Prefix telefònic	679
Emergències	000, 9-1-1 i 919
ISO 3166-1	FJ
Altres dades

La República de Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'Àsia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII, el neerlandès Abel Tasman el 1643 i els britànics James Cook (1774) i William Bligh (1789). No fou fins al segle XIX, però, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colònia britànica el 1874. El 1937 les Fiji obtingueren l'autonomia i el 1966 el govern britànic promulgà una constitució que introduïa el sufragi universal. El multiètnic Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, que es mantingué en el poder fins al 1987, cercà un equilibri entre ambdues comunitats per tal de constituir un estat independent.

Van aconseguir la independència el 1970. El govern democràtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melanèsia. Això ha provocat alguns intents separatistes, com el de l'illa de Rotuma.

Política[modifica | modifica el codi]

L'arxipèlag de Fiji són un estat independent des del 1970, es regeix per una constitució promulgada a l'agost del 1990, després del cop d'estat del 1987. Els càrrecs més alts de l'estat són reservats a la població melanèsia, com també ho són la majoria dels escons de la Cambra dels Diputats i del Senat. Les Fiji són membres de l'ONU i de la Comissió del Sud del Pacífic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de les illes Fiji (anglès)

L'arxipèlag de Fiji (també conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 km², un terç de les quals, aproximadament, estan habitades. Les dues illes més importants són Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i també les tres quartes parts de la població, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes són muntanyoses, formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i amb el sedimentari detrític i coral·lí, als sectors més baixos, i estan cobertes de boscos tropicals. L'illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius. Hi abunden els esculls barrera. El clima és tropical humit.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Fiji

Demografia[modifica | modifica el codi]

Les dues ètnies predominants són l'hindú i la indígena melanèsia (dividida entre la fijiana i la rotumanesa), cadascuna de les quals representa prop del 50% de la població total. L'índex de creixement natural és elevat (21,8‰), tot i que la natalitat, també elevada (26,8‰), és en ràpida disminució a causa de les campanyes de planificació familiar. La població és urbana en un 38,7%. L'idioma oficial és l'anglès. Prop del 53% de la població és cristiana, el 38% hindú i gairebé un 8% musulmana. L'analfabetisme és del 13%.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

La selecció de Fiji en el transcurs d'un partit del Campionat del Món de rugbi de 2007 contra la selecció canadenca

El rugbi a 15 és l'esport més popular a Fiji.

La selecció de rubi a VII és una de les seleccions de rugbi a 7 més exitoses del món, havent aconseguit un rècord de 16 títols als Hong Kong Sevens des de la seva creació, el 1976. A més, la selecció oceànica ha guanyat dues vegades el Campionat del Món (el 1997 i el 2005, curiosament, les dues vegades a Hong Kong). El 12 d'agost de 2016, l'equip de Fiji va derrotar la selecció britànica a la final dels Jocs Olímpics, per 43-7, aconseguint així la medalla d'or a Rio de Janeiro 2016. Amb aquesta gesta, Fiji aconseguia la seva primera medalla a la història dels Jocs Olímpics.^[1]

La selecció de rugbi XV també ha aconseguit molt bon resultats, tenint en compte la població total del país. En total, el conjunt oceànic ha disputat 5 campionats del món, debutant en l'edició de 1987, on van arribar als quarts de final. Fiji no repetiria aquesta fita fins l'any 2007, quan van derrotar la selecció gal·lesa (38-34) per arribar fins als quarts de final. Finalment, però, van ser eliminats, per poc, per la futura vencedora de la competició, la selecció sud-africana.