Papua Nova Guinea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPapua Nova Guinea
Independent State of Papua New Guinea (en)
Independen Stet bilong Papua Niugini (tpi)
Bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea
Bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea
Papua New Guinea map.png

Himne O Arise, All You Sons Tradueix

Lema «Unitat en la diversitat»
Localització
Papua New Guinea (orthographic projection).svg
 6° 18′ S, 147° 00′ E / 6.3°S,147°E / -6.3; 147

Capital + Ciutat més gran Port Moresby
Població
Total 7.321.262 (2013)
• Densitat 15,82 hab/km²
Idioma oficial anglès, tok pisin, Hiri Motu Tradueix i Papua New Guinean Sign Language Tradueix
Geografia
Superfície 462.840 km²
• Aigua 2%
Punt més alt Mont Wilhelm  (4.509 m)
Punt més baix oceà Pacífic  (0 m)
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Territory of Papua and New Guinea Tradueix
Independència  
- Autogovern - Independència 1975
Organització política
Forma de govern Monarquia constitucional
Òrgan executiu Cabinet of Papua New Guinea Tradueix
Òrgan legislatiu National Parliament of Papua New Guinea Tradueix
• monarca de Papua Nova Guinea Elisabet II del Regne Unit
• Lista Tradueix James Marape Tradueix (2019)
Membre de
Economia
PIB nominal 21.088.758.484,749 $ (2017)
PIB per càpita 2.488 $ (2017)
Reserves totals 1.761.946.839 $ (2017)
Índex de Desenvolupament Humà 0,544 (2017)
Moneda kina
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .pg
Prefix telefònic +675
Telèfon d'emergències 111, 110 i 112
Codi país PG
Modifica les dades a Wikidata

Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.[cal citació]

Història[modifica]

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.

La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.

El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia[modifica]

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m, que forma part de la serralada Bismarck) i cobert de selva tropical excepte a partir els 3.400 m d'altitud, on hi ha un prat alpí; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.

La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag de Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.

Economia[modifica]

Religió[modifica]

Les tribus jaben i bakava creien en el déu Anutu, que seu a l'horitzó en el mar sostenint el cel.[1]

Referències[modifica]

  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anutu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]