Papua Nova Guinea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaPapua Nova Guinea
Papua New Guinea
Bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea
bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea

Himne O Arise, All You Sons Tradueix

Lema «Unity in diversity Tradueix»
Localització
Papua New Guinea (orthographic projection).svg
6° 18′ S, 147° 00′ E / 6.3°S,147°E / -6.3; 147

Capital + Ciutat més gran Port Moresby
Conté la localitat
Població
Total 7.321.262 (2013)
• Densitat 15,82 hab/km²
Idioma oficial anglès, tok pisin, Hiri Motu Tradueix i Papua New Guinean Sign Language Tradueix
Geografia
Superfície 462.840 km²
• Aigua 2%
Punt més alt Mont Wilhelm  (4.509 m)
Punt més baix oceà Pacífic  (0 m)
Limíta amb
Història
Anterior Territory of Papua and New Guinea Tradueix
Independència  
 - Autogovern
 - Independència
d'Austràlia
1 de desembre del 1973
16 de setembre del 1975
Organització política
Forma de govern Monarquia constitucional
Òrgan executiu Cabinet of Papua New Guinea Tradueix
Òrgan legislatiu National Parliament of Papua New Guinea Tradueix
• Reina Elisabet II
• Lista Tradueix Peter O'Neill
Membre de
Economia
PIB nominal 16.928.577.232 $ (2014)
Reserves totals 2.329.505.282 $ (2014)
Índex de Desenvolupament Humà 0,334 (1985)
Kina (PGK)
Identificador descriptiu
Zona horària AEST
Domini de primer nivell pg
Prefix telefònic 675
Número de telèfon d'emergències 111 Tradueix, 110 Tradueix i 112
Codi país PG
Altre

* Membre del Commonwealth l'ONU i l'APEC.
Modifica dades a Wikidata

Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.[cal citació]

Història[modifica]

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.

La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.

El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia[modifica]

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m, que forma part de la serralada Bismarck) i cobert de selva tropical excepte a partir els 3.400 m d'altitud, on hi ha un prat alpí; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.

La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag de Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.

Economia[modifica]

Religió[modifica]

Les tribus jaben i bakava creien en el déu Anutu, que seu a l'horitzó en el mar sostenint el cel.[1]

Referències[modifica]

  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anutu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]