Papua Nova Guinea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPapua Nova Guinea
Papua New Guinea
Bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea
Bandera de Papua Nova Guinea Escut de Papua Nova Guinea

Himne O Arise, All You Sons

Lema Unity in Diversity (Unitat en la diversitat)'
Localització
Papua New Guinea on the globe (Oceania centered).svg
6° 22′ 00″ S, 146° 06′ 00″ E / 6.366667°S,146.1°E / -6.366667; 146.1
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Port Moresby
Conté
Població
Total 7.321.262 (2013)
• Densitat 15,82 hab/km²
Llengua anglès, Tok pisin, Hiri Motu i Papua New Guinean Sign Language
Geografia
Superfície 462.840 km²
• Aigua 2%
Punt més alt Mont Wilhelm  (4.509 m)
Punt més baix Oceà Pacífic
Limita amb
Història
Anterior Territory of Papua and New Guinea
Independència  
 - Autogovern
 - Independència
d'Austràlia
1 de desembre del 1973
16 de setembre del 1975
Organització i govern
Forma de govern Monarquia constitucional
Legislatiu National Parliament of Papua New Guinea
• Reina Elisabet II
• Prime Minister of Papua New Guinea Peter O'Neill
Membre de
Economia
PIB 16.928.577.232 $ (2014)
Reserves totals 2.329.505.282 $ (2014)
IDH 0,334 (1985)
Moneda Kina (PGK) (2014)
Indicatius
Fus horari AEST
Domini d'Internet pg
Prefix telefònic 675
Emergències 111, 110 i 112
ISO 3166-1 PG
Altres dades

* Membre del Commonwealth l'ONU i l'APEC.
Modifica dades a Wikidata

Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.[cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.

La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.

El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m, que forma part de la serralada Bismarck) i cobert de selva tropical excepte a partir els 3.400 m d'altitud, on hi ha un prat alpí; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.

La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag de Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

Religió[modifica | modifica el codi]

Les tribus jaben i bakava creien en el déu Anutu, que seu a l'horitzó en el mar sostenint el cel.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anutu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]