Regió Autònoma de Bougainville

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegió Autònoma de Bougainville
Bandera de Regió Autònoma de Bougainville Escut de Regió Autònoma de Bougainville

Localització
Bougainville in Papua New Guinea (special marker).svg
6° S, 155° E / 6°S,155°E / -6; 155
EstatPapua Nova Guinea
Població
Total 349.358 (2011)
• Densitat 37,34 hab/km²
Geografia
Superfície 9.357 km²
Història i celebracions
Creació 2000
Identificador descriptiu
ISO 3166-2 PG-NSB
Modifica les dades a Wikidata

La Regió Autònoma de Bougainville, anteriorment era coneguda com la Província de les Solomons Nord, és una regió autònoma de Papua Nova Guinea. L'illa més gran és l'Illa de Bougainville i la regió també inclou l'illa Buka i les illes Carterets. Provisionalment la seva capital és Buka però s'espera la reconstrucció de la ciutat d'Arawa. La regió té una població de 249.358 habitants (cens del 2011).

Història[modifica]

L'illa principal rep el nom de l'explorador francès Louis Antoine de Bougainville. L'any 1885 aquesta illa va ser ocupada pels alemanys formant part de la Nova Guinea Alemanya. Austràlia la va ocupar el 1914 i la va administrar fins a la invasió japonesa de 1942.

Austràlia en va reprendre l'administració a partir de 1945 fins a la independència de Papua nova Guinea formalitzada el 1975. A partir d'aquest moment va sorgir un moviment secessionista que va proclamar la independència de Bougainville el 1975 i tambñe el 1990, però l'exèrcit del govern de Papua Nova Guinea va suprimir els separatistes.

L'any 1988, l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville (BRA) incrementà la seva activitat i va esclatar una guerra civil que s'estima que va cusar entre 15.000 i 20.000 morts.[1][2]

El 1996, el Primer ministre Sir Julius Chan va contractar forces militars dels mercenaris de Sandline International per posar fi a la rebel·lió.

Illa Blanca, Bougainville

Aquest conflicte acabà l'any 1997, i l'acord de pau es va fer l'any 2000. Les parts van acordar un referèndum en el futur per a determinar si l'illa seria independent.[3]

Les primeres eleccions per a aquesta regió autònoma van tenir lloc l'any 2005; Joseph Kabui, un líder independentista, en va ser elegit President.

Economia[modifica]

Bougainville té un dels jaciments de coure més grans del món i la mineria i exportació del coure és la base de l'economia.

Mapa dels districtes de de Bougainville (Solomons del Nord)

Referències[modifica]

  1. Saovana-Spriggs, Ruth «Christianity and women in Bougainville» (PDF). Development Bulletin, 51, 2000, pàg. 58–60 [Consulta: 11 octubre 2007].
  2. «EU Relations with Papua New Guinea». European Commission. [Consulta: 11 octubre 2007].
  3. Will Marshall, "Papua New Guinea government obtains shaky weapons disposal pact in Bougainville", World Socialist Web Site, May 23, 2001. Accessed on line March 4, 2008.


  • Oliver, Douglas. Bougainville: A Personal History. Melbourne: Melbourne University Press, 1973. 
  • Oliver, Douglas. Black Islanders: A Personal Perspective of Bougainville, 1937–1991. Melbourne: Hyland House, 1991. Repeats text from previous 1973 reference and updates with summaries of Papua New Guinea press reports on the Bougainville Crisis
  • Quodling, Paul. Bougainville: The Mine And The People. 
  • Regan, Anthony and Griffin, Helga (eds.). Bougainville Before the Crisis. Canberra: Pandanus Books, 2005. 
  • Pelton, Robert Young. Hunter Hammer and Heaven, Journeys to Three World's Gone Mad. Guilford, Conn.: Lyons Press, 2002. ISBN 1-58574-416-6. 
  • Gillespie, Waratah Rosemarie. Running with Rebels: Behind the Lies in Bougainville's hidden war. Australia: Ginibi Productions, 2009. ISBN 978-0-646-51047-7. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió Autònoma de Bougainville Modifica l'enllaç a Wikidata

Plantilla:Wikivoyage-inline