Regió Autònoma de Bougainville
 Regió Autònoma de Bougainville | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Reialmes | Papua Nova Guinea | ||||
| Capital | Buka (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 349.358 (2011) | ||||
| • Densitat | 37,34 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9.357 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | North Solomons (en) | ||||
| Creació | 2004 | ||||
| Economia | |||||
| PIB per capita | 4.151 $ (2009) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| ISO 3166-2 | PG-NSB | ||||
.svg)
La Regió Autònoma de Bougainville, anteriorment era coneguda com la Província de les Solomons Nord, és una regió autònoma de Papua Nova Guinea. L'illa més gran és l'Illa de Bougainville i la regió també inclou l'illa Buka i les illes Carterets. Provisionalment la seva capital és Buka però s'espera la reconstrucció de la ciutat d'Arawa. La regió té una població de 249.358 habitants (cens del 2011).
Història[modifica]
L'illa principal rep el nom de l'explorador francès Louis Antoine de Bougainville. L'any 1885 aquesta illa va ser ocupada pels alemanys formant part de la Nova Guinea Alemanya. Austràlia la va ocupar el 1914 i la va administrar fins a la invasió japonesa de 1942.
Austràlia en va reprendre l'administració a partir de 1945 fins a la independència de Papua nova Guinea formalitzada el 1975. A partir d'aquest moment va sorgir un moviment secessionista que va proclamar la independència de Bougainville el 1975 i també el 1990, però l'exèrcit del govern de Papua Nova Guinea va suprimir els separatistes.
L'any 1988, l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville (BRA) incrementà la seva activitat i va esclatar una guerra civil que s'estima que va causar entre 15.000 i 20.000 morts.[1][2]
El 1996, el Primer ministre Sir Julius Chan va contractar forces militars dels mercenaris de Sandline International per posar fi a la rebel·lió.
Aquest conflicte acabà l'any 1997, i l'acord de pau es va fer l'any 2000. Les parts van acordar un referèndum en el futur per a determinar si l'illa seria independent.[3]
Les primeres eleccions per a aquesta regió autònoma van tenir lloc l'any 2005; Joseph Kabui, un líder independentista, en va ser elegit President.
Economia[modifica]
Bougainville té un dels jaciments de coure més grans del món i la mineria i exportació del coure és la base de l'economia.
Referències[modifica]
- ↑ Saovana-Spriggs, Ruth «Christianity and women in Bougainville» (PDF). Development Bulletin, 51, 2000, pàg. 58–60 [Consulta: 11 octubre 2007].
- ↑ «EU Relations with Papua New Guinea». European Commission. [Consulta: 11 octubre 2007].
- ↑ Will Marshall, "Papua New Guinea government obtains shaky weapons disposal pact in Bougainville", World Socialist Web Site, May 23, 2001. Accessed on line March 4, 2008.
- Oliver, Douglas. Bougainville: A Personal History. Melbourne: Melbourne University Press, 1973.
- Oliver, Douglas. Black Islanders: A Personal Perspective of Bougainville, 1937–1991. Melbourne: Hyland House, 1991.Repeats text from previous 1973 reference and updates with summaries of Papua New Guinea press reports on the Bougainville Crisis
- Quodling, Paul. Bougainville: The Mine And The People.
- Regan, Anthony and Griffin, Helga (eds.). Bougainville Before the Crisis. Canberra: Pandanus Books, 2005.
- Pelton, Robert Young. Hunter Hammer and Heaven, Journeys to Three World's Gone Mad. Guilford, Conn.: Lyons Press, 2002. ISBN 1-58574-416-6.
- Gillespie, Waratah Rosemarie. Running with Rebels: Behind the Lies in Bougainville's hidden war. Australia: Ginibi Productions, 2009. ISBN 978-0-646-51047-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió Autònoma de Bougainville |
- Autonomous Bougainville Government
- Full text of the Peace Agreement for Bougainville
- Constitution of Bougainville
- UN Map #4089 — United Nations map of the vicinity of Bougainville Island, PDF format
- Conciliation Resources - Bougainville Project Arxivat 2012-04-14 a Wayback Machine.
- The Coconut Revolution Arxivat 2006-10-20 a Wayback Machine., a documentary film about the Bougainville Revolutionary Army.
- Bougainville - Our Island, Our Fight(1998) by the multi-award winning director Wayne Coles-Janess. The first footage of the war from behind the blockade. The critically acclaimed and internationally award-winning documentary is shown around the world. Produced and directed by Wayne Coles-Janess. Production company: ipso-facto Productions Arxivat 2009-09-12 a Wayback Machine.
- ABC Foreign Correspondent- World in Focus - Lead Story (1997) Exclusive interview with Francis Ona. Interviewed by Wayne Coles-Janess.