Vés al contingut

Svante Pääbo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSvante Pääbo

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPaleogenètica, antropologia evolucionista, genètica de l'evolució humana, genètica, biologia evolutiva i genètica evolutiva Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógenetista, biòleg, biòleg evolutiu Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic
Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva
Institut científic de Tecnologia d'Okinawa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLinda Vigilant Modifica el valor a Wikidata
ParesSune Bergström Modifica el valor a Wikidata  i Karin Bergström Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webeva.mpg.de… Modifica el valor a Wikidata

TED: svante_paabo Modifica el valor a Wikidata

Svante Pääbo (Estocolm, Suècia, 20 d'abril de 1955) és un biòleg i genetista suec, Premi Nobel de Medicina el 2022.

Especialista en genètica evolutiva i l'ADN d'espècies extingides, es va doctorar a la Universitat d'Uppsala el 1986. Fou investigador postdoctoral a la Universitat de Zúric, a Suïssa, i a la de Universitat de Califòrnia a Berkeley, als EUA. Des del 1990 ha realitzat tota la seva carrera a Alemanya, primer a la Universitat de Múnic, i des del 1999 a l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, un Institut que ell mateix va fundar a Leipzig, i del qual en fou director del seu Departament de Genètica.[1][2]

Fill del bioquímic suec Sune Bergström, que també va guanyar el premi Nobel de Medicina. Bergström va tenir una relació extramarital amb la mare de Svante, la química estonia Karin Pääbo, que va ser amb qui ell es va criar i de qui va rebre el cognom.[2]

Pääbo va aconseguir seqüenciar el genoma del neandertal. També va descobrir que els Homo sapiens i els neandertals es van aparellar i van tenir descendència en comú. Per això, entre l'1% i el 4% del genoma de totes les persones d'ascendència europea o asiàtica és d'origen neandertal.[2]

L'octubre de 2022 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 2022. Pääbo fou reconegut pels seus descobriments sobre els genomes d'hominins extingits i sobre l'evolució humana.[1][2] El jurat va destacar la seva capacitat a l'hora d'estudiar la genètica d'homínids desapareguts fa desenes de milers d'anys, cosa que ha donat lloc a una disciplina científica nova, la paleogenòmica, que ha permès “desvelar les diferències genètiques que distingeixen els humans actuals i els homínids extints i posar les bases per investigar què ens fa genuïnament humans”. D'aquesta manera, "Pääbo ha obert una finestra nova al nostre passat evolutiu revelant una complexitat inesperada en l'evolució i la barreja d'homínids antics".[3]

Referències

[modifica]