1955
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1955 (mcmlv) |
| Islàmic | 1375 – 1376 |
| Xinès | 4651 – 4652 |
| Hebreu | 5715 – 5716 |
| Calendaris hindús | 2010 – 2011 (Vikram Samvat) 1877 – 1878 (Shaka Samvat) 5056 – 5057 (Kali Yuga) |
| Persa | 1333 – 1334 |
| Armeni | 1404 |
| Rúnic | 2205 |
| Ab urbe condita | 2708 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1952 1953 1954 - 1955 - 1956 1957 1958 | |
1955 (MCMLV) fou un any normal començat en dissabte.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 10 de febrer - Monestir de Montserrat: Primer número de la revista Serra d'Or, encara com a portaveu del "Chor Montserratí".[1]
- 16 de juliol - Barcelona: S'inauguren els II Jocs Mediterranis, que se celebrarien del 16 al 25 de juliol.[2]
- 25 de setembre - Bagà: S'inaugura el Refugi de Rebost, un refugi de muntanya de la UEC, als vessants meridionals de la Tosa.[3]
- 21 d'octubre - Madrid (Espanya): el govern declara parc nacional Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici (vall de Boí i vall d'Àneu).
- Barcelona: desapareix el diari Las Noticias, fundat per Rafael Roldós el 1896.
- Resta del món
- 25 de març - l'Índia: el parlament declara il·legals les discriminacions de què en són víctimes els pàries.
- 15 d'abril -Des Plaines, Illinois (EUA): s'hi obre el primer restaurant McDonald's.[4]
- 15 de maig - Viena, Àustria: Es signa el Tractat de l'Estat Austríac, Àustria recupera la seva independència, després que el 12 de març de 1938, les tropes alemanyes d'Adolf Hitler ocuparen el país i formaria part de l'Alemanya del Tercer Reich.[5]
- 11 de juny - Le Mans (França): Durant les 24 Hores de Le Mans s'esdevé el pitjor accident d'automobilisme de la història: el desastre de Le Mans de 1955.
- 9 de juliol - Blankenberge (Bèlgica): Inauguració del port de plaer de Blankenberge.
- 26 d'octubre - Ngo Dinh Diem s'autodeclara president del Vietnam del Sud.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | No atorgat |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 4 de febrer, Masquefa: M. Carme Junyent, lingüista catalana.[6]
- 8 de febrer, Maó, Menorca: Cristina Rita Larrucea, historiadora, arqueòloga i política menorquina.[7]
- 22 de febrer, Barcelona: Rosa Vergés i Coma, directora de cinema.[8]
- 3 de març:
- Sueca, Ribera Baixa: Josep Franco i Martínez, escriptor, mestre i traductor valencià.
- Barcelona: Ana Zelich, dissenyadora gràfica i directora creativa.[9]
- 16 de març, Barcelona: Maria Antònia Munar i Riutort, política mallorquina i doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.[10]
- 31 de març, València: Vicent Boluda Fos, empresari valencià, president del Reial Madrid el 2009.
- 7 d'abril, Barcelona: Tortell Poltrona, pallasso català.
- 26 d'abril, Barcelona: Mercè Civit i Illa, diplomada en treball social i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[11]
- 4 de juny, Barcelona: Teresa Giménez Barbat, escriptora i política espanyola.[12]
- 21 de juny, Torroella de Montgrí, Baix Empordà: Joan Massotkleiner, actor català de cinema, teatre i televisió.
- 30 de juny, Montpeller: Pascal Comelade, músic nord-català.[13]
- 12 de juliol, Molins de Rei: Carme Figueras , diplomada en físiques i política catalana.[14]
- 15 de juliol, Barcelona: Maria Teresa Aragonès i Perales, política i diputada catalana.[15]
- 30 de juliol, Terrassa: Elisenda Fábregas, pianista i compositora catalana.[16]
- 3 d'agost, Botoșani: Renate Weber, advocada, jutgessa i activista romanesa pels drets humans; elegida eurodiputada el 2007.[17]
- 6 de setembre: Hostalric: Montserrat Casas Ametller, doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Balears [18]
- 4 d'octubre, Castellseràs: Carme Valero Omedes, atleta catalana [19]
- 1 de novembre, Menàrguens: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català
- 12 de novembre, Banyeres de Mariola, l'Alcoià: Vicent Berenguer i Micó, poeta valencià.
- 3 de desembre, Ripoll: Dolores Serrat Moré, política espanyola, inventora del «lapao».[20]
- 9 de desembre, Quart, Gironès: Miquel Pairolí i Sarrà, escriptor, crític literari i periodista català [21]
- 24 de desembre, Barcelona: Maria Núria Buenaventura, mestra i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[22]
- 25 de desembre, Barcelona: Elena O'Callaghan, mestra, pedagoga, filòloga, escriptora especialitzada en literatura infantil i juvenil.[23]
- 26 de desembre, Sabadell, Vallès Occidental: Sergi Mateu i Vives, actor català de teatre, cinema i televisió.
- 27 de desembre, Lleida: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki
- Barcelona: Marta Continente i Gonzalo, responsable de projectes smart cities de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Resta del món
- 1 de gener, Much Wenlock, Shropshire, Anglaterra: Mary Beard, catedràtica de clàssiques, intel·lectual i divulgadora britànica.[24]
- 15 de gener, Iznájar, Espanya: José Montilla i Aguilera, 128è President de la Generalitat de Catalunya.
- 15 de gener, Siraz: Shirazeh Houshiary, artista i escultora d'instal·lacions iraniana.[25]
- 17 de gener, Szolnok, Katalin Karikó, bioquímica hongaresa especialitzada en ARN missatger, bàsic per al vaccí COVID-19.[26]
- 2 de febrer, Pecos (Texas): Dwight E. Adams, forense
- 17 de febrer, Gaomi, Shandong, Xina: Mo Yan, novel·lista xinès, Premi Nobel de Literatura 2012.
- 18 de gener: Fernando Trueba, escriptor i director de cinema espanyol.
- 24 de febrer, San Francisco, Estats Units: Steve Jobs, cofundador de la companyia tecnològica Apple Inc, de la companyia d'ordinadors NeXT i responsable dels estudis d'animació cinematogràfica Pixar. Màxim responsable de la creació, entre d'altres, dels reproductors iPod, dels mòbils iPhone i dels Tablet PC iPad.
- 1 de març, Guadalajara: Clara Sánchez, escriptora i professora espanyola.[27]
- 12 de març:
- 15 de març, Camp de Jabalia, Palestina: Jamila Abdallah Taha al-Shanti, política palestina i membre de Hamàs [29]
- 17 de març, Banjul: Isatou Touray, activista feminista de Gàmbia, ha estat ministra de Salut i Vicepresidenta del país.[30]
- 22 de març, Estocolm: Lena Olin, actriu sueca de teatre, cinema i televisió nominada als Emmy com a millor actriu.[31]
- 27 de març, Santiago de Compostel·la, Galícia: Mariano Rajoy Brey, president del govern espanyol i dirigent del Partit Popular.
- 30 de març, North Hollywood, Califòrnia: Rhonda Jo Petty, actriu porno estatunidenca membre de l'AVN Hall of Fame.[32]
- 1 d'abril, Estocolm, Suècia: Sebastian Öberg, compositor i violoncel·lista suec.[33]
- 5 d'abril, Nagoya: Akira Toriyama, mangaka i dissenyador de personatges japonès, autor de Bola de Drac
- 7 d'abril, Filadèlfia: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc
- 2 de maig, Reggio de Calàbria, Itàlia: Donatella Versace, dissenyadora de moda, empresària i actriu italiana, vicepresidenta del grup Versace.[34]
- 9 de maig, Estocolm: Anne-Sofie von Otter, mezzosoprano sueca, particularment famosa pels seus papers vocals masculins.
- 15 de maig, Madrid: El Gran Wyoming, humorista, presentador de televisió, actor, músic, escriptor, columnista i metge espanyol.
- 26 de maig, Hannover: Doris Dörrie, directora de cinema, productora i escriptora alemanya.[35]
- 30 de maig, Little Falls, Minnesota, EUA: Brian Kobilka, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.[36]
- 4 de juny, Manjacaze, Gaza: Paulina Chiziane, escriptora moçambiquesa.[37]
- 15 de juny:
- Madrid: Beatriz Pécker, periodista espanyola vinculada als mitjans de comunicació públics a Espanya.[38]
- París: Nicole Belloubet, jurista i política francesa que ocupa el càrrec de Ministra de Justicia des de 2017.[39]
- 18 de juny, Porto, Portugal: Mísia, cantant portuguesa de fados.[40]
- 27 de juny, Gennevilliers: Isabelle Adjani, actriu i cantant francesa.[41]
- 2 de juliol, Sittard, Països Baixos: Francine Houben, arquitecta holandesa.[42]
- 6 de juliol, Bhopal, Índia: Sheila Sri Prakash, arquitecta i urbanista, també ha treballat en el món de la dansa i de les arts.[43]
- 18 de juliol, Laval, França: Odile Decq, arquitecta i acadèmica francesa.[44]
- 20 de juliol, Ferrol, Galícia: Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, polític espanyol del PP.
- 21 de juliol, París: Véronique Tadjo, escriptora, poeta, novel·lista i artista de Costa d'Ivori.[45]
- 24 de juliol, Domfront, Oise, França: Philippe Hurel, compositor francès.[46]
- 30 de juliol, Zumaya, Guipúscoa: Elena Irureta, actriu basca de teatre, cinema i televisió.[47]
- 1 d'agost, Ardecha: Bernadette Perrin-Riou, matemàtica francesa.[48]
- 2 d'agost, Sent Pardol de la Ribiera, Dordonya, França: Anne Lacaton, arquitecta francesa.[49]
- 21 d'agost, Ciutat de Mèxic: Sabina Berman, escriptora, dramaturga, directora de teatre i directora de cinema mexicana.[50]
- 23 d'agost, Portugalete: Mari Cruz Soriano, empresària, periodista, pianista, presentadora de televisió i locutora de ràdio basca.[51]
- 29 d'agost:
- Ourense: Chus Pato, escriptora, acadèmica i activista política gallega.[52]
- San Diego, Califòrnia: Diamanda Galás, destacada soprano, compositora, pianista i artista avanguardista.[53]
- 1 de setembre: Matilde Pastora Asian González, inspectora d'hisenda i política espanyola, ha estat diputada al Congrés.[54]
- 8 de setembre, Zúric: Ursula Biemann, vídeoartista suissa.[55]
- 17 de setembre, Buenos Aires: Patricia Breccia, dibuixant i historietista argentina.[56]
- 21 de setembre, Legazpi, País Basc: Iñaki de Juana Chaos, activista socialista i independentista basc, militant d'ETA.
- 25 de setembre, Lisboa: Maria João Rodrigues, acadèmica i política portuguesa; ha estat ministra, assessora i eurodiputada.[57]
- 27 de setembre - Gualán: Thelma Aldana, advocada i notària guatemalenca, ha estat presidenta de la Cort Suprema de Justícia.[58]
- 29 de setembre, Mendota Heights, Minnesota: Ann Bancroft, exploradora, primera dona a arribar a peu al Pol Nord.[59]
- 6 d'octubre, Xangai, Xina: Wang Huning (en xinès 王沪宁),polític xinès, membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina, 2017-).[60]
- 9 d'octubre, Grajewo, Polònia: Andrzej Szczytko, actor i director de teatre polonès.
- 28 d'octubre, Seattle, Estats Units: Bill Gates, empresari informàtic.[61]
- 6 de novembre, Ciutat de Mèxic: Hortensia Galeana Sánchez, científica mexicana especialitzada en l'àrea de la matemàtica.[62]
- 5 de desembre, Youxi, Xina: Cai Qi (xinès: 蔡奇), polític xinès, alcalde de Pequín (2016-2017) i Secretari del Partit Comunista de Pequín, 2017-), membre del del Politburó del Partit Comunista de la Xina (2017-).[63]
- 7 de desembre, Amsterdam: Anne Fougeron, arquitecta, professora i autora francoestadounidenca.[64]
- 10 de novembre, Bradford, Anglaterra: Clare Higgins, actriu britànica.[65]
- 14 de novembre, Oulu, Finlàndia: Heidi Hautala, dirigent política ecologista finlandesa, Vicepresidenta del Parlament Europeu.[66]
- 17 de novembre, Bridgend, Gal·les del Sud: Amanda Levete, arquitecta britànica.[67]
- 4 de desembre, Jackson, Mississipi: Cassandra Wilson, cantant i compositora de jazz estatunidenca.[68]
- 20 de desembre, Hehlrath, Rin del Nord-Westfàlia, República Federal Alemanya: Martin Schulz, polític i llibreter alemany.
- 22 de desembre, Buenos Aires: Adriana Brodsky, actriu i vedette
- 28 de desembre:
- Gârleni, Bacău, Romania: Magda Carneci, escriptora, historiadora de l'art, assagista i professora universitària romanesa.[69]
- Changchun, Jilin, Xina: liu Xiaobo, polític xinès, Premi Nobel de la Pau de l'any 2010.
- Roma: Loretta Napoleoni, economista, escriptora, periodista i analista política experta en el finançament del terrorisme.
- Buenos Aires: Ana Rosenfeld, advocada.
- Moscou: Aleksandr Sàvitx Brodski, arquitecte.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 16 de gener - Carabanchel, Madrid: Gustau Vila i Berguedà, Grapa, dibuixant i caricaturista català (n. 1893).
- 13 de febrer - Barcelona: Carmen Tórtola Valencia, ballarina i coreògrafa (n. 1882).[70]
- 7 de març - Barcelona: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
- 9 de març - Barcelona: Adelaida Ferré Gomis, folklorista, puntaire, mestra i historiadora barcelonina (n. 1881).[71]
- 3 de maig - Barcelona: Josep Maria Junoy i Muns, periodista, poeta i dibuixantcatalà (n. 1887).[72]
- 7 de juliol - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
- 5 d'agost - Sabadell (Vallès Occidental): Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia (n. 1872).[73]
- 1 de setembre - Los Angeles: Georgina Jones, tennista estatunidenca que va competir al tombant del segle xix (n. 1882).[74]
- 4 d'octubre - Alcoi, Alacantː Amàlia García Miralles, donya Amàlia, mestra i filantropa alcoiana (n. 1860).[75]
- 25 de desembre - Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, cineasta català (n. 1874).
- 29 de desembre - Sabadell: Francesc d'Assís Planas Doria, pintor català postimpressionista (n. 1879).[76]
- Resta del món
- 31 de gener - Orlando, Florida (EUA): John Raleigh Mott, diplomàtic nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1946 (n. 1865).
- 23 de febrer - Hangzhou, Zhejiang (Xina): Shi Dongshan, pintor, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1902)
- 5 de març - Saràtov (Rússia): Antanas Merkys, polític lituà, president del país, després de ser deportat per la Unió Soviètica (n. 1887).
- 11 de març- Londres (Anglaterra): Alexander Fleming, descobridor de la penicil·lina i Premi Nobel de Medicina l'any 1944.
- 30 de març - Bharatpur, Índia: Ylla, fotògrafa hongaresa considerada la fotògrafa d'animals més competent del món (n. 1911).
- 8 d'abril, Linz: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora austríaca.[77]
- 17 d'abril, Palma: Coloma Rosselló Miralles, escriptora mallorquina.[78]
- 18 d'abril - Princeton (EUA): Albert Einstein, científic que va publicar la teoria de la relativitat (n. 1879).[79]
- 4 de maig - París, França: George Enescu, violinista, pianista, pedagog musical i director d'orquestra romanès (n. 1881).[80]
- 18 de maig - Daytona Beach (EUA): Mary McLeod Bethune, educadora, estadista i activista pels drets civils americana (n. 1875).[5]
- 19 de maig - Madrid: Concha Espina, escriptora espanyola.[81]
- juny: Eddie Pollack, músic de jazz
- 26 de maig, Circuit de Monza (Itàlia), Alberto Ascari, pilot de Fórmula 1 italià que va ésser campió mundial de la categoria (n. 1918).[82]
- 1 de juny, Noruega: Fredrik Melius Christiansen, violinista i compositor
- 29 de juny - Berlín, Alemanya: Max Pechstein, pintor expressionista i grafista alemany (m. 1955).[83]
- 23 de juliol - Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871).[84]
- 5 d'agost - Beverly Hills, Los Angeles, Estats Units: Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal (n. 1909).[85]
- 12 d'agost:
- - Zúric, Suïssa: Thomas Mann, novel·lista alemany, Premi Nobel de Literatura 1929 (n. 1875).[86]
- - Buffalo, Nova York (EUA): James Batcheller Sumner, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1946 (n. 1887).
- 13 d'agost, Nova York: Florence Easton, popular soprano dramàtica de la primera meitat del segle xx (n. 1882).[87]
- 2 de setembre, Huntington, EUA: Barbara McClintock, botànica i genetista, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983 (n. 1902).[88]
- 30 de setembre - Cholame (Califòrnia, EUA): James Dean, actor de cinema estatunidenc.
- 12 d'octubre - Lisboa (Portugal): Luís de Freitas Branco, compositor.
- 27 de novembre -
- París, França: Arthur Honegger, compositor franco-suís (n. 1892).[89]
- Zúric, Suïssa: Emma Jung, psicoterapeuta i escriptora suïssa.[90]
- 13 de desembre - Lisboa (Portugal): António Egas Moniz, neuròleg portuguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949 (n. 1874).
- 17 de desembre, Inglewood, Califòrnia: Alice Constance Austin, arquitecta i dissenyadora autodidacta nord-americana (n. 1862).[91]
- 19 de desembre, Portland, Maine: Josephine Diebitsch Peary, exploradora àrtica i escriptora nord-americana (n. 1863).[92]
Referències
[modifica]- ↑ Serra d'Or, núm. 1, 10-02-1955.
- ↑ «II Jocs Mediterranis, a Montjuïc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «refugi de Rebost | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «McDonald's | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Carme Junyent i Figueras | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ López Gual, Miquel. «Cristina Rita Larrucea. La representació política menorquina en les institucions democràtiques». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ «Rosa Vergés i Coma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Elias Torras, Carla. «Entrevista a Ana Zelich». Arsenal. Escola Municipal d'Art de Vilafranca del Penedès, 12-05-2014. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Maria Antònia Munar i Riutort | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura (2006 - 2010) / 44. Civit Illa, Mercè. Parlament de Catalunya, pàg. 44.
- ↑ «8ª legislatura | María Teresa GIMÉNEZ BARBAT | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Pascal Comelade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura / 69. Figueras i Siñol, Carme. Parlament de Catalunya, pàg. 95.
- ↑ «Diputats de la VII Legislatura. Teresa Aragonès i Perales». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 juny 2025].
- ↑ Park, Jinha. Piano Music of Elisenda FÁbregas: A Stylistic Analysis (tesi). University of South Carolina, 1-1-2013, p. 8.
- ↑ «Renate WEBER. 8ª legislatura» (en castellà). Eurodiputats. Parlament Europeu. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ esport3. «Mor als 68 anys Carme Valero, referent de l'atletisme català i estatal», 02-01-2024. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Cosculluela Ripoll, Ferran. «Los cambios de 'la Dolors'» (en castellà). El Periódico, 15-05-2013. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Miquel Pairolí i Sarrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Buenaventura Puig, María Nuria». Congrés dels Diputats. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Elena O'Callaghan i Duch». Editorial SM. [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Mary Beard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Tate. «Shirazeh Houshiary born 1955» (en anglès britànic). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Lázaro, Rocío. «Katalin Karikó, la madre de la vacuna contra el Covid-19» (en castellà). Redacción Médica, 07-01-2021. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Clara Sánchez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Wang Yang-Member of Standing Committee of Political Bureau of CPC Central Committee.» (en anglès), 25-10-2017. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: novembre 2017].
- ↑ «Brief profiles of Hamas leading candidates» (en anglès). Albawaba, 27-01-2006. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Ndungidi, Patrick. «Isatou Touray, nouvelle vice-présidente de la Gambie» (en francès). African Sharpers, 16-03-2019. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Lena Olin - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Hall of Fame». AVN Awards.
- ↑ «Sebastian Öberg» (en anglès). Discogs. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Versace, Donatella nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Doris Dörrie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Ruiz Clavero, Ana. Traducción de un extracto de la novela Niketche, de Paulina Chiziane (Mozambique), de portugués a castellano (tesi). Facultat de Traducció i Interpretació. Universidad Autónoma de Barcelona, 3 de juny de 2015, pàg. 13.
- ↑ «Beatriz Pecker - Biografía de Beatriz Pecker». Biografias.es. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Nicole BELLOUBET» (en francès). Conseil constitutionnel. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Mísia, una Cantante Portuguesa con Aires de Fado» (en castellà). ElChePortu ~ Fados, tangos y algo más…, 16-04-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Isabelle Adjani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Mecanoo-Architecten» (en neerlandès). Kunstbus, 2008. Arxivat de l'original el 2020-09-29. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Ojeda, Gueni. «Sheila Sri Prakash 1955» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 27-09-2015. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Sánchez, Francisca. «Antares, un rascacielos de lujo en Barcelona, de la arquitecta Odile D» (en castellà). JSM Barcelona, 30-09-2019. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Diccionario de Literatura del África subsahariana. Associació Cultural transLit, octubre de 2001, pàg. 133 i 134.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Elena Irureta - Biografía». ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación. [Consulta: 29 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bernadette Perrin-Riou». www.agnesscott.edu. [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ «Anne Lacaton – Clarkson Chair in Architecture». University at Buffalo. Architecture & Planning Library, 09-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Berman, Sabina» (en castellà). Escritores.org, 13-12-2013. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Mari Cruz Soriano: “De Juan Alberto me entusiasmó su capacidad para empujar mundos”» (en castellà). Diez minutos, 10-11-2018. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Chus Pato» (en castellà). Uno y Cero Ediciones, 07-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Vélez, Anabel. «Diamanda Galás. La voz de las tinieblas». A: Rockeras: Las protagonistas de la historia del rock (en castellà). Ma Non Troppo, 2017-06-20. ISBN 978-84-9917-479-2.
- ↑ Congreso de los Diputados. «Asian González, Matilde Pastora». [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑ «Biemann, Ursula». SIKART. Enciclopèdia de l'art a Suïssa. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Patricia Breccia» (en anglès). Lambiek. Comiclopedia, 04-04-2011. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Maria João RODRIGUES» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Arrazola, Carlos. «La favorita según muchos, la más preparada según ella» (en castellà). Plaza Pública. Universidad Rafael Landívar, 09-05-2014. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Ann Bancroft» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «China Vitae». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Bill Gates | Biography, Microsoft, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Doctora Hortensia Galeana Sánchez. Docencia en ciencias exactas». Matemáticos en México. Instituto de Matemáticas de la UNAM. Arxivat de l'original el 2017-02-12. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «China Vitae». [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ Arias Laurino, Daniela. «Anne Fougeron 1955» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 17-09-2015. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ SensaCine. «Clare Higgins» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Heidi HAUTALA» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ Barraud, de Silvina. «Amanda Levete 1955» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 16-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Litweiler, John. «Cassandra Wilson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Magda Carneci» (en francès). La poéthèque. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Queralt del Hierro, María Pilar. «Carmen Tórtola Valencia | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la historia. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Adelaida Ferré i Gomis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Josep Maria Junoy i Muns | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ «Georgina Frances Jones Walton (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Fernández Cinnante, Simón. «Amalia García Miralles» (en castellà). Mujeres activistas (1920-1939). Universidad de Alicante, 27-10-2022. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «1955». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Wilson, Katharina M.; Wilson, M. An Encyclopedia of Continental Women Writers (en anglès). Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6.
- ↑ Serrano i Darder, Antònia «Una escriptora a la Cartoixa». Miramar, Núm. 19, abril-maig-juny 1994, pàg. 16.
- ↑ «Albert Einstein | Biography, Education, Discoveries, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - George Enesco ou George Enescu» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Concepción Espina y Tagle | Real Academia de la Historia». [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ «ASCARI, Alberto in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Max Pechstein | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Cordell Hull | United States statesman» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Thomas Mann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Mcpherson, James B. «Florence Easton». The Canadian Encyclopedia, act. 16 desembre 2013. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Barbara McClintock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Arthur Honegger». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Emma Marie Rauschenbach Jung (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Alice Constance Austin» (en anglès). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Josephine Diebitsch Peary». Peary-MacMillan Arctic Museum. [Consulta: gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1955