De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs . Queden 178 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
1929 , Madrid , Espanya : El dictador Miguel Primo de Rivera prepara una constitució per a la seva dictadura .1937
1947 : Espanya: S'hi celebra un referèndum sense cap garantia democràtica que ratifica la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado Franco com a cap d'estat.[1] 1965 , Estats Units : la cançó (I Can't Get No) Satisfaction The Rolling Stones , arriba al número u de vendes.1982 , Espanya: la crisi interna d'UCD provoca la dimissió de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del partit; serà succeït en el càrrec per Landelino Lavilla .2005 : el Comitè Olímpic Internacional tria la ciutat de Londres com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 ,dia abans de patir una cadena d'atemptats atribuïts a Al Qaida .2006 , Sant Sebastià , Euskadi : el PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop després de l'alto al foc permanent d'ETA .[2] 2016 : Es fa públic l'Informe Chilcot Països Catalans
Resta del món
1387 - Pamplona ː Blanca I de Navarra reina de Navarra (m. 1441 ).[5] 1755 - York (Anglaterra ): John Flaxman 1755 -1826 ) fou un escultor , dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra (m. 1826 ).[6] 1781 - Port Morant, Jamaica : Sir Thomas Stamford Raffles ,polític i naturalista britànic , més conegut per la fundació de la ciutat de Singapur (m. 1826 ).[7] 1785 - Norwich (Anglaterra ): Sir William Jackson Hooker , botànic i il·lustrador botànic anglès (m. 1865 ).[8] 1796 - Gàtxina , Província de Leningrad , Imperi Rus : Nicolau I de Rússia 1855 ).1832 - Viena , Àustria : Maximilià I de Mèxic 1867 ).1859 - Olshammar (Suècia ): Verner von Heidenstam Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (m. 1940 ).[9] 1865 - Viena (Àustria ): Émile Jaques-Dalcroze compositor , músic i educador musical suís , que va desenvolupar el mètode Dalcroze (m. 1950 ).[10] 1868 - Londres , Anglaterra : Princesa Victòria del Regne Unit 1935 ).[11] 1877 - Priego de Córdoba , Còrdova , Espanya : Niceto Alcalá-Zamora 1949 ).[12] 1881 - Drøsselbjerg, illa de Selàndia , Dinamarca ː Nancy Dalberg compositora danesa (m. 1949 ).[13] 1887 - Sydney ː Annette Kellermann nedadora professional que lluità per la modernització del banyador esportiu per a dona (m. 1975 ).[14] 1898 - Leipzig , Alemanya : Hanns Eisler 1962 ).[15] 1900 - Nova York : Frederica Sagor Maas guionista de cinema nord-americana (m. 2012 ).[16] 1903 - Linköping , Suècia : Hugo Theorell Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982 ).[17] 1907 - Coyoacán , Mèxic : Frida Kahlo 1954 ).[18] 1920 - Christiania : Elise M. Boulding estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010 ).[19] 1921 - Nova York , Estats Units : Nancy Reagan 1923 - Kurów , Polònia : Wojciech Jaruzelski 1925 - Highland Park , Michigan , Estats Units: Bill Haley 1981 ).1927 - Merced , Califòrnia , Estats Units: Janet Leigh 2004 ).1930 - Anvers : Françoise Mallet-Joris 2016 ).[20] 1935 - Takster , Tibet : Tenzin Gyatso 1937 - Springville , Califòrnia, Estats Units: Ned Beatty 1937 - Nijni Nóvgorod , URSS : Vladímir Aixkenazi
1940 - Txemolgan , Kazakhstan : Nursultan Abixulí Nazarbàiev 1946 - New Haven , Connecticut , Estats Units: George W. Bush 1946 - Melbourne , Victòria , Austràlia : Peter Singer 1946 - Nova York, Estats Units: Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com a Sylvester Stallone
1948 - Mainneville , Eure , França : Nathalie Baye actriu francesa .1948 - São Paulo , Brasil : Arnaldo Dias Baptista
1950 - West Bromwich , West Midlands , Anglaterra: John Byrne 1951 - Toowoomba , Queensland , Austràlia : Geoffrey Rush 1952 - Glossop , Derbyshire : Hilary Mantel escriptora anglesa .[21] 1953 - Seguin , Texas , Estats Units: Nanci Griffith [22] 1955 - Bhopal , Índia : Sheila Sri Prakash [23] 1958 - Elgoibar , Guipúscoa , Euskadi : Arnaldo Otegi 1961 - Växjö , Suècia : Jonas Jonasson 1967 - Illes Bermudes : Heather Allison Frith, coneguda com a Heather Nova 1972 - París (França ): Laurent Gaudé Premi Goncourt 2004 .[24] 1975 - Nova York, Estats Units: Curtis James Jackson III, conegut com 50 Cent 1978 - Azpeitia , Guipúscoa, Euskadi: Joseba Albizu ciclista basc.1987 - Londres, Anglaterra: Kate Nash [25] Països Catalans 1994 , Banyoles , Pla de l'Estany : Maria Perpinyà i Sais 1901 ).[26] 2001 , Barcelona : Josep Vergés i Matas Destino .[27] 2010 , Alacant , Alacantí : José Rico Pérez Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918 ).2011 , Quart , Gironès : Miquel Pairolí i Sarrà 1955 ).[28] Resta del món
1135 , Lieja , Principat de Lieja (actualment Bèlgica ): Alexandre de Jülich 1189 , Chinon , Indre-et-Loire (actualment França ): Enric Plantagenet, Enric II d'Anglaterra 1133 ).[29] 1249 , Kerrera , Hèbrides Interiors , Escòcia : Alasdair mac Uilliam Garbh, que esdevindria Alexandre II d'Escòcia 1198 ).1415 , Constança , Baden-Württemberg , Alemanya : Jan Hus [30] 1369 i 1373 )1533 , Ferrara : Ludovico Ariosto poeta italià , autor del poema èpic Orland Furiós 1474 ).[31] 1535 , Londres , Anglaterra : Thomas More 1478 ).[32] 1553 , Greenwich , Anglaterra: Eduard Tudor i Seymour de Witshire, Eduard VI d'Anglaterra 1537 ).[33] 1819 , París , França: Sophie Blanchard globus aerostàtic (n. 1778 ).[34] 1820 , Natchez, Mississipí ː Judith Sargent Murray escriptora estatunidenca que escrigué sobre els drets de les dones (n. 1751 ).[35] 1858 , Copenhaguen ː Ida da Fonseca cantant d'òpera i compositora danesa (m. 1802 ).[36] 1890 , East Sheen , Surrey (Anglaterra ): Sir Edwin Chadwick , reformista social britànic conegut per la seva tasca de reforma de les Lleis de Pobres (Poor Laws )(n. 1800 ).[37] 1893 , Dieppe , França: Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com a Guy de Maupassant 1850 ).[38] 1902 , Corinaldo, Província d'Ancona (actualment Itàlia ): Maria Teresa Goretti, coneguda com a Maria Goretti 1890 ).1904 , Vall de Jidebay: Abaj Kunanbajev kazakh considerat el creador de la literatura nacional kazakh.1914 , Montevideo , Uruguai : Delmira Agustini 1886 ).[39] 1916 , Bordeus , França: Odilon Redon [40] 1932 , Pangbourne , Berkshire (Anglaterra ): Kenneth Grahame britànic (m. 1932 ).[41] 1933 , Hèlsinki , Finlàndia : Robert Kajanus ,compositor finlandès. Fundador de la nissaga de músics Kajanus (n. 1856 ).[42] 1962 , Oxford , Mississipí , Estats Units : William Faulkner 1897 ).[43] 1970 , Palm Springs , Califòrnia , Estats Units: Marjorie Rambeau [44] 1971 , Nova York , Estats Units: Louis Armstrong 1901 ).[45] 1973 , Zúric , Suïssa : Otto Klemperer 1885 ).1976 , Pequín (Xina ): Zhu De 1886 ).[46] 1984 , Sydney ː Mina Wylie nedadora australiana , medallista olímpica el 1912 (n. 1891 ).[47] 1982 , Nottinghamshire , Anglaterra: Alma Reville Lady Hitchcock per ser l'esposa d'Alfred Hitchcock (n. 1899 ).1989 , Budapest , Hongria : János Kádár Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek ), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.[12] 1994 , Pacific Palisades , Califòrnia, Estats Units: Cameron Mitchell 1918 ).1999 , Madrid , Espanya : Joaquín Rodrigo Vidre 1901 ).[48] 2002 , Los Angeles , Califòrnia, Estats Units: John Frankenheimer 1930 ).2003 ,
2004 , Viena , Àustria : Thomas Klestil 1932 ).2005 , París , França : Claude Simon Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913 ).[50] 2011 , San Francisco , Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara 1916 ).2020 , Roma , Itàlia : Ennio Morricone compositor italià de música de cinema (n. 1928 ).[51] Festes i commemoracions [ modifica ] Sants al Martirologi romà (2011): Ròmul de Fiesole , màrtir (s. I); Ciríaca de Nicomèdia , màrtir (307); Sisoes el Gran , eremita (ca. 429); Pal·ladi d'Escòcia , monjo (432); Monenna de Killeavy, abadessa (517/518); Just de Condrat, monjo (s. VI); Goar de Coblença , eremita (575); Pere Wang Zuolong, màrtir (1900); Maria Goretti , verge i màrtir (1902).
Sants: Tranquil·lí de Roma, màrtir (286); Dominica de Tropea, màrtir (303); Rictiovar de Siracusa, màrtir company de Santa Llúcia; Sever d'Avranches, bisbe; Gredfyw de Llanllyfni, eremita (s. VI); Modwenna de Polesworth, verge (ca. 900); Noiala de Bretanya, màrtirs.
Beats: 32 Màrtirs d'Aurenja, monges (1794)
Venerable Pere de la Creu , servita (1522)
Venerats a l'Orde de la Mercè : beat Christophe Solin 29 Baoni: sants Abahour i Bixai, màrtirs, i Teodora, la seva mare, màrtirs a Alexandria; Concepció, Naixement i Resurrecció de Crist; Set Màrtirs de Tuna: Bassidi, Còtol, Ardama, Mussa, Aissi, Barcalas i Còtol. Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ] Se celebren els corresponents al 19 de juliol del calendari gregorià Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ] Corresponen als sants del 23 de juny del calendari julià.
Sants: Agripina de Roma, màrtir (260); Eustoqui, Gai, Probus, Lol·li i Urbà d'Ancira, màrtirs (segles iv –v ), Arístocles, Demetri i Atanasi, màrtirs; Marc d'Efes, bisbe; Atanasi de Quitros, bisbe; Zenó i Zena de Filadèlfia , màrtirs; Niceti de Tebes , i Teodor, Gregori i Daniel (1079); Màrtirs de Vladímir ; Dionisi de Polosk (1182); Miquel de Klops (1482); Artemi de Verkolsk (1545); Germà de Kazan (1567); Josep, Joanici i Antoni de Vologda, abats (1612); Geràssim de Creta, Neòfit de Knossos, Hieroteu de Piopoleos, Joaquim de Xepponessos i coompanys màrtirs (1822); Zòsim de Solovki, monjo (1855); Aleksandr, Aleksej, Piotr, màrtirs (1918); Metròfan d'Astrakhan i Lleonci d'Enotaevsa, bisbes màrtirs (1919); Maksim de Serfukhov, bisbe màrtir (1931). Esglésies luteranes [ modifica ] Esglésies anglicanes [ modifica ]
↑ Nohlen , Dieter; Stöver , Philip. Elections in Europe: A Data Handbook (en anglès). Baden-Baden: Nomos, 2010, p. 1823. ISBN 978-3-8329-5609-7 ↑ «Diàleg Govern-ETA: cronologia d'un procés frustrat ». La Xarxa, 10-06-2007. [Consulta: 27 desembre 2022]. ↑ «Clementina Arderiu i Voltas ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ Marcillas Piquer , Isabel. «Maria Lluïsa Oliveda ». Institut del Teatre. [Consulta: 13 maig 2020].↑ «Blanca I ». Cosas de historia y arte, 15-07-2019. [Consulta: 14 febrer 2021]. ↑ «John Flaxman | Biography, Artworks, & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «Sir Stamford Raffles | British colonial agent » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020]. ↑ «Sir William Jackson Hooker | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1916 » (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «Émile Jaques-Dalcroze » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 maig 2020]. ↑ Lundy , Darryl. «Victoria Alexandra Olga Mary Windsor, Princess of the United Kingdom » (en inglés). [Consulta: 11 setembre 2012].↑ 12,0 12,1 Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ Giraudet , Jean-Paul. «Nancy Dalberg » (en francès). Musicalis, 25-03-2013. [Consulta: 31 maig 2021].↑ Walsh , G. P.. Kellermann, Annette Marie (1886–1975) ↑ «Hanns Eisler ». A: enciclopedia.cat ↑ Valerie J. Nelson. «Frederica Sagor Maas dies at 111; silent film screenwriter » (en anglès). Los Angeles Times, 07-01-2012. [Consulta: 10 desembre 2021]. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955 » (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «Frida Kahlo | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 13 maig 2020]. ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 1r maig 2020]. ↑ «Françoise Mallet-Joris | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ Cunningham , John M. «Hilary Mantel » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 maig 2020].↑ Larkin , Colin. The Encyclopedia of Popular Music ISBN 978-0-85712-595-8 ↑ Ojeda , Gueni. «Sheila Sri Prakash 1955 » (en espanyol europeu). Un dia, una arquitecta, 27-09-2015. [Consulta: 13 maig 2020].↑ «Biographie de Laurent Gaudé » (en francès). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «Kate Nash » (en castellà). Discogs. [Consulta: 13 maig 2020]. ↑ «Maria Perpinyà i Sais ». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 8 maig 2020]. ↑ «Josep Vergés i Matas ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ «Miquel Pairolí i Sarrà | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ «Henry II | Biography, Accomplishments, & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ Deanesly , Margaret. A History of the Medieval Church: 590-1500 ISBN 978-0-203-62691-7 ↑ «ARIOSTO, Ludovico in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «Sir Thomas More | Biography, Books, & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «Edward VI | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ King , Gilbert. «Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning » (en anglès). Smithsonianmag.com, 18-10-2012. [Consulta: gener 2020].↑ «Judith Sargent Stevens Murray | American writer » (en anglès). Encyclopedia Britannica . ↑ Weiermüller-Backes , Isolda. «Ida Henriette da Fonseca (1802-1858): Lebenslauf ». Klassika, 27-08-2011. [Consulta: 29 maig 2022].↑ «Sir Edwin Chadwick | British lawyer » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «Guy de Maupassant | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ «Delmira Agustini » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2020]. ↑ «El simbolismo fantástico de Odilon Redon » (en castellà). Trianarts, 20-04-2020. [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ «Kenneth Grahame | Biography, Books, & Facts » (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ Dictionnaire des compositeurs. ISBN 2-85229-559-8 ↑ «William Faulkner | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 13 maig 2020]. ↑ Nissen , Axel. Mothers, Mammies and Old Maids: Twenty-Five Character Actresses of Golden Age Hollywood ISBN 978-0-7864-9045-5 ↑ «Louis Armstrong | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ Bianco, Lucien, 1930- ... . Les origines de la révolution chinoise : 1915-1949 ISBN 978-2-07-030642-8 ↑ Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Australian Dictionary of Biography
↑ Diccionario enciclopédico de la música ISBN 978-607-16-0020-2 ↑ «Kathleen Raine | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 abril 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1985 » (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «E' morto Ennio Morricone. Il compositore premio Oscar aveva 91 anni ». la Repubblica , 06-07-2020 [Consulta: 6 juliol 2020]. ↑ «Kalender » (en alemany). (Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada).↑ Santi, beati e testimoni .
