Arenys de Mar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaArenys de Mar
Arenys de Mar
Bandera d'Arenys de Mar Escut d'Arenys de Mar
Ajuntament Arenys de Mar Catalonia.JPG
Ajuntament

Localització
Localització d'Arenys de Mar respecte del Maresme.svg
41° 34′ 55″ N, 2° 33′ 01″ E / 41.581944444444°N,2.5502777777778°E / 41.581944444444; 2.5502777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Entitats de població 1
Població
Total 15.253 (2016)
• Densitat 2.243,09 hab/km²
Gentilici Arenyenc, arenyenca
Geografia
Superfície 6,8 km²
Altitud 10 m
Limita amb
Història
Patró Sant Zenó i Sant Roc
Dia de mercat Dissabte
Organització i govern
• Alcalde Annabel Moreno i Nogue (ERC-AM)
Indicatius
Codi postal 08350
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08006
Codi IDESCAT 080060
Altres dades
Agermanament Autariba (França)

Web arenysdemar.cat
Modifica dades a Wikidata
Escut no oficial d'Arenys de Mar
Bandera no oficial d'Arenys de Mar

Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme

Geografia[modifica | modifica el codi]

Arenys és a 40 km de Barcelona per la carretera N-II o l'autopista C-32. També s'hi pot arribar amb el tren de Rodalies de Catalunya (línia R-1), de manera que es pot arribar des del centre de Barcelona (Plaça de Catalunya) a Arenys en 55 minuts.

Sant Vicenç de Montalt Arenys de Munt Sant Iscle de Vallalta
Brosen windrose-fr.svg Canet de Mar
Caldes d'Estrac Mar Mediterrani
Mapa de distàncies
Arenys de Mar
Arenys de Munt (3,5 km)
Canet de Mar (2,9 km)
Blanes (22,7 km)
Calella (10,2 km)
Girona (50 km)
Mataró (9,8 km)
Barcelona (54,4 km)
Sant Celoni (13 km)


Les platges emmarcades pels turons que arriben fins arran de mar són un anunci de la veïna Costa Brava. Girona es troba a 60 km d'Arenys. S'hi pot trobar la platja de la musclera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 121 1.245 4.253 5.385 4.671 4.591 4.618 4.812
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.869 5.702 5.475 6.477 6.665 8.325 10.088 11.057 11.178 11.833
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.827 12.238 12.610 13.107 13.428 14.016 14.449 14.668 15.030 15.307
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Santa Maria d'Arenys, avui Arenys de Mar, és un municipi jove si el comparem amb moltes poblacions de Catalunya: només té 400 anys. Ara bé, són anys plens d'història. Arenys de Mar és vila des de l'any 1599 i tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX. El port d'Arenys, durant molts anys l'únic existent a tota la costa nord de Barcelona, és l'exemple més evident de la llarga història i tradició marinera de la vila.

Mas Taxonera de les Doedes

La població primitiva[modifica | modifica el codi]

Fa mil anys, Arenys era una badia tancada a llevant per les roques del Portinyol, que formaven un port natural. Els voltants eren coberts de boscos d'alzines i roures. La zona era deshabitada a causa dels perills de la costa: ràtzies militars, pirateria...

Al final del segle IX, ja hi havia un nucli de població al voltant de l'església de Sant Martí, que més tard s'anomenaria Sant Martí d'Arenys, ja que areny vol dir sorral de riera. És l'actual Arenys de Munt.

A partir del segle XIII alguns habitants de Sant Martí s'estableixen a la costa per dur-hi a terme activitats relacionades amb el mar: pesca, construcció de barques i transport marítim a diversos ports del Mediterrani occidental. Tres-cents anys després, el veïnat de la ribera ja té més de cent cases, s'han obert diversos carrers i s'ha construït la capella de Sant Elm, prop d'on hi ha l'església actual. Poc després s'edifiquen les ermites de la Pietat i del Calvari.

Pirates i torres de defensa[modifica | modifica el codi]

D'altra banda, el barri marítim ha adquirit més seguretat, ja que s'hi ha alçat diverses torres fortificades. Aquestes torres, que amb el temps arribaran a ser tretze, són defensades per la població civil, i serveixen per alertar la població de la presència de naus pirates, per refugiar-s'hi i per fustigar-los durant l'atac, amb tota mena d'armes.

El segle XVI[modifica | modifica el codi]

Una església pròpia[modifica | modifica el codi]

Santa Maria d'Arenys

El 1574, el Governador General del Vescomtat de Cabrera, concedeix permís als habitants de la Ribera, per reunir-se separadament dels de Sant Martí. S'elegeixen dos síndics que, l'any següent, el 1575, obtenen llicència del bisbe de Girona per edificar una església pròpia. El nou temple és dedicat a Santa Maria d'Arenys.

El nou municipi[modifica | modifica el codi]

El 1599, Gastó de Montcada, vescomte de Cabrera, fixa el terme de la parròquia de mar i li concedeix un règim municipal. Aquell mateix any, el barri de la ribera elegeix per primera vegada el seu Consell. S'ha constituït, doncs, el Consell Municipal de Santa Maria d'Arenys. La bandereta que s'hissa al campanar el primer diumenge de maig de cada any és símbol del nou municipi.

Els nous símbols[modifica | modifica el codi]

Santa Maria d'Arenys necessita símbols. Així, fixa en el seu escut: un aranyoner damunt del mar, ja que Arenys sonava molt semblant a l'arbust conegut com a aranyoner. També li cal un patró. Arenys posseïa relíquies del cos de Sant Zenó, militar romà martiritzat el segle III. El 1664 el poble declara Sant Zenon el seu patró i celebra per primera vegada la seva festa. Arenys ha acomplert amb esplendor aquell llunyà Vot de Vila, fins a l'actualitat.

El segle XVII[modifica | modifica el codi]

En el curs del segle XVII, s'incrementa la construcció naval i la navegació. Com a conseqüència creix el poble, que s'estructura entorn dels quatre carrers principals: el d'Amunt, avui Andreu Guri; el d'Avall, conegut també com a carrer dels Senyors, perquè hi vivien les famílies més distingides; el carrer Ample, actualment Josep Anselm Clavé; i el de la Perera, ara Bisbe Català.

La vida social gira entorn de dues poderoses confraries. La Confraria de Sant Elm, dita dels mariners, i la de Sant Joan, que aplega pagesos i artesans. Aquestes institucions, competeixen entre si i arriben a barallar-se alguna vegada amb armes de foc.

Es millora el sistema de protecció contra els pirates. El 13 de febrer de 1624, una nau d'Arenys captura un vaixell pirata turc. Atrets pel progrés d'Arenys, s'hi estableixen els Pares Caputxins, el 1618.

Entretant, s'acaba la construcció de l'església i s'embelleixen les capelles laterals amb bonics retaules. El prestigiós artista arenyenc, Antoni Joan Riera, projecta el retaule de l'altar major, d'estil renaixentista. Però un cop acabat el sòcol els treballs queden interromputs. L'església és consagrada el 1686, pel bisbe de Vic, fill d'Arenys, Antoni Pasqual i Lléu. Per commemorar la consagració es crema una bóta cada 29 de juny.

El Vot de Vila a Sant Roc[modifica | modifica el codi]

La puixança d'Arenys quedava interrompuda periòdicament per les epidèmies que assolaven el país. A la darreria del segle XVI, el poble féu un Vot de Vila a Sant Roc, gran advocat contra la pesta, i des de llavors celebra la diada del sant amb solemnitat. Per Sant Roc, els administradors de la Confraria feien el recapte pel poble, ajudats pels macips o joves treballadors. Al segle XIX se'ls afegiren les captadores. Sant Roc ha esdevingut el segon patró d'Arenys i la seva diada encara és molt popular. Des de l'any 1949 s'ha recuperat l'antiga Dansa d'Arenys, que es balla la tarda de Sant Roc.

El segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Arenys de Mar durant la Guerra de Successió[modifica | modifica el codi]

Arenys de Mar es va posicionar ben aviat per la causa austriacista, donant suport al setge de Barcelona de 1705, en aquells moments en mans de Felip V. Tot i la victòria del bàndol austriacista, Arenys de Mar va patir les conseqüències del conflicte, en part, per l'augment de les demandes de contribucions econòmiques que el bàndol austriacista requeria per fer front a la guerra.[1]

Un cop es va signar el Tractat d'Utrecht, amb la retirada de les tropes aliades, les tropes de Felip V es van refugiar a Mataró per iniciar el setge de Barcelona. Degut a la seva situació geogràfica entre Barcelona i Girona, Arenys de Mar va passar a ser escenari de diverses operacions militars, ja que era una vila cobejada per ambdós bàndols. A les demandes econòmiques exigides pel bàndol austriacista s'hi sumaria el requeriment d'allotjar soldats i la pressió de saqueig per part del bàndol borbònics.[2]

El retaule major[modifica | modifica el codi]

Al tombant del segle XVIII, Arenys és una de les localitats més florents de la costa. Així, de 1706 a 1711, en plena Guerra de Successió, es construeix el retaule major, una de les joies del barroc català. Obra de l'escultor de Vic, Pau Costa, és dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou costejat en gran part pel poble i va ser daurat amb fines làmines d'or i, després, policromat pels mestres barcelonins Erasme i Fèlix Viñals. La peça mostra diversos passatges de la vida de Maria, envoltats de sants i àngels. En un lloc preeminent, hi trobem Sant Zenon.

El creixement del poble[modifica | modifica el codi]

El 1714, la Guerra de Successió s'endureix i el poble és objecte de saqueig i d'atacs dels borbònics. Per tal de no ser incendiat, Arenys paga una contribució. Els borbònics passen de llarg i cremen Sant Pol de Mar.

En el curs del segle XVIII, el poble segueix una progressió ascendent i s'inicia la indústria tèxtil. A més, experimenta una gran transformació urbanística. La Riera, fins llavors abocador d'escombraries, passa a ser l'eix principal de la població, on s'estableixen diverses cases senyorials i l'ajuntament. A finals de segle, s'alcen més de tres-centes cases i s'obren nous carrers.

L'edat d'or de la navegació[modifica | modifica el codi]

Aquest floriment té com a causa principal l'esclat de la navegació a ultramar. Diverses disposicions de Carles III, que culminen el 1778, permeten a Catalunya de comerciar directament amb les colònies americanes. S'inicia una etapa gloriosa de la navegació catalana, que durarà gairebé cent anys.

Amb les seves cinc drassanes, Arenys esdevé durant quasi un segle el centre més important de la costa en construcció de vaixells de gran tonatge. Hi ha nissagues arenyenques de constructors navals, entre les quals destaca la dels Caldes, al segle XIX. Així mateix, nombrosos mariners i patrons arenyencs es llancen a les grans rutes oceàniques. Per tal d'instruir tècnicament oficials i capitans, el vilatà Josep Baralt i Torres funda, el 1779, l'Estudi de Pilots, que esdevindrà l'escola nàutica més prestigiosa de Catalunya.

Molts vilatans s'estableixen a Amèrica i alguns hi deixen empremtes remarcables. Cal destacar Josep Xifré i Casas que, amb els seus negocis a Cuba i als Estats Units, féu una immensa fortuna. I Jaume Partagàs, creador de la Real Fábrica de Tabacos Partagás a L'Havana.

Els vaixells arenyencs viatgen a les mars del nord d'Europa, al Carib, a les Antilles, a l'estuari del Plata. Transporten aiguardent, suro, fusta, terrissa, sangoneres, etc. Alguns es dediquen al tràfic d'esclaus que recullen a les costes del Golf de Guinea.

Les puntes al coixí[modifica | modifica el codi]

Entre els productes arenyencs més exportats hi ha les puntes de coixí. Les puntes fetes a Arenys gaudien de gran prestigi per la delicadesa de la confecció i la perfecció dels acabats. En un poble d'aproximadament 4.500 habitants hi arribà a haver més de 1.200 puntaires. També existeixen diverses cases de comerciants de puntes, entre les quals destaca Can Castells, fundada el 1862.

El segle XIX[modifica | modifica el codi]

La Guerra del Francès, iniciada el 1808, va representar una frenada a aquest progrés. En caure Girona en mans de Napoleó, Arenys es converteix en cap del corregiment gironí i esdevé el nucli estratègic de primer ordre per a les tropes del país, que mantenen la població lliure del domini francès durant quasi tota la guerra.

Diversificació econòmica i cultural[modifica | modifica el codi]

El 1834, Arenys es converteix en cap del districte judicial i administratiu d'una extensa zona (Alt Maresme i part del Vallès Oriental i la Selva).

A mitjan segle XIX, la vila té uns 5.000 habitants, i s'hi edifiquen cases benestants: moltes d'estil isabelí. La Riera passa a ser l'eix de la població. El 1865, és embellida per plàtans trasplantats de la Devesa de Girona. A més, s'alcen diversos edificis de serveis públics, costejats per americanos del poble. Per exemple, l'Hospital Xifré pagat per Josep Xifré, avui dia convertit en escola taller. I l'Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats, fet construir per Antoni Torrent. Així mateix, s'obre el col·legi de les Mares Escolàpies, orde fundat per l'arenyenca Paula Montalt, canonitzada el 2001. També s'estableixen a la vila, les monges de la Presentació que crearan una escola internat de gran prestigi, sobretot durant el segle XX.

El 1865, el cementiri que fins llavors es trobava al voltant de l'església es trasllada als dos primers replans de l'indret actual. Així mateix, s'ha anat desenvolupant la indústria tapera (taps de suro) que serà una de les més fortes de l'Arenys vuitcentista.

També es produeix una creixent activitat cultural. El 1863, es funda la Societat Coral l'Esperança, adherida als Cors de Clavé. I el 1885 es crea l'Ateneu Arenyenc, que aplega l'activitat artística i intel·lectual de la població. Poc després neix la Societat Cultural i Recreativa Gran Casino, desapareguda actualment.

Durant la desamortització de Mendizabal la família de Cals Nois Grossos van comprar una fàbrica de terrissa, que s'anomenava LA UNIÓN. La fàbrica de Ceràmica “La Unión”, va ser una de les més importants del Maresme, fins i tot els propietaris van arribar a aconseguir una espècie de Colònia, ja que tenien a la seva propietat tot un carrer on vivien tant els propietaris com els treballadors de la fàbrica.

Decadència[modifica | modifica el codi]

El 1857, arriba el tren a Arenys. El transport per ferrocarril, la progressiva pèrdua de les colònies d'ultramar i l'aparició dels vaixells de vapor, produeixen la decadència de la navegació de vela. Les mestrances d'Arenys desapareixen o queden reduïdes a la construcció de barques de poc tonatge. El 1874, tanca definitivament les portes l'Estudi de Pilots.

Grans personalitats[modifica | modifica el codi]

L'Arenys vuitcentista tingué diversos fills il·lustres. Despuntant especialment, el comediògraf Josep Maria Arnau, pioner de la Renaixença catalana, i el pedagog Francesc Flos i Calcat; el jesuïta Fidel Fita, arqueòleg i historiador; Francesc de Pol, bisbe de Girona; i Jaume Català, bisbe de Barcelona. I el pintor Joan Colom, a cavall entre els dos segles.

El segle XX[modifica | modifica el codi]

La represa econòmica[modifica | modifica el codi]

En entrar al segle XX, l'activitat econòmica es revifa. El 1896, Magí Mollfulleda crea la fàbrica de licor Calisay, que aviat gaudirà de renom mundial. L'edifici, adquirit per l'ajuntament el 1996, està destinat a centre cívic i cultural. El mateix any, el zoòleg Salvador Castelló, funda a la seva granja El Paraíso, la Reial Escola d'Avicultura, primera a l'estat espanyol, i que ha format nombrosos alumnes d'arreu d'Espanya i de l'estranger. El rei Alfons XIII la visità dues vegades. Amb la vinguda de la Primera Guerra Mundial, s'espandeix la indústria del gènere de punt. Hi ha més de vuit fàbriques a la vila que exporten a arreu del món.

Fruit d'aquest progrés, és l'edificació de cases burgeses, i de sumptuosos mausoleus al cementiri, amb obres d'escultors de prestigi com Josep Llimona, Venanci Vallmitjana i Frederic Marès. També s'edifiquen habitatges socials.

D'altra banda, el 1906, els Pares Caputxins han creat Joventut Seràfica, que influirà en amplis sectors de la població durant tot el segle XX.

El 1922, es comença la construcció del port damunt les roques del Portinyol. Però uns anys després les obres queden interrompudes amb l'escullera de llevant a mig fer. El Mercat setmanal dels dissabtes, que tradicionalment tenia lloc al mig de la Riera, va ser traslladat a l'edifici actual construït entre 1925 i 1928.

Políticament parlant, Arenys es polaritza en dos nuclis que polemitzen durament: els monàrquics i la Lliga Regionalista. A partir de 1919 la Lliga guanya totes les eleccions municipals. D'altra banda, les fàbriques van esdevenint plataformes per a la lluita social amb molts afiliats a la CNT i a la FAI. S'intensifiquen les vagues i els incidents de reivindicació laboral.

Els dissabtes hi ha el mercat setmanal.

Guerra civil[modifica | modifica el codi]

El 1936, esclata la Guerra Civil espanyola. En el descontrol dels primers moments es produeixen alguns assassinats i saquejos d'edificis religiosos amb la pèrdua de moltes obres d'art. Es cremen els retaules de l'església i es mutila el retaule major.

Durant la guerra, es col·lectivitzen les indústries i algunes es reconverteixen el factories bèl·liques. Per això, la vila és castigada amb bombardejos. El 30 de gener de 1939, les tropes franquistes s'apoderen de la població.

Postguerra i franquisme[modifica | modifica el codi]

La penúria econòmica i cultural domina els anys de la postguerra. Propiciada pel Nacional-catolicisme la tradicional vida pietosa d'Arenys s'incrementa.

Diversos temporals, de finals dels anys 40, posen de manifest la desprotecció del litoral arenyenc. El 1947, es continua la construcció de la zona portuària i s'acaba l'escullera de ponent. El port es destina a activitats esportives i, sobretot, pesqueres. Nombrosos pescadors, la majoria de Sant Carles de la Ràpita s'estableixen a la població.

A principis dels anys 60, Arenys pateix una profunda transformació. L'afluència del turisme europeu desencadena una forta especulació urbanística i un creixement anàrquic de la població, que canvia completament d'aspecte. A més, augmenta el nombre d'immigrants provinents de la resta d'Espanya.

A partir dels anys 70, l'activitat econòmica de la vila se centra en el comerç i en les professions derivades de la seva capitalitat judicial i administrativa. D'altra banda, s'amplia el port i s'incrementa la flota pesquera que ha esdevingut una de les més importants de Catalunya, tant per la diversitat com per la qualitat del peix capturat, molt apreciat gastronòmicament.

Escriptors de renom. El mite de Sinera[modifica | modifica el codi]

Malgrat la repressió franquista contra la cultura catalana, alguns arenyencs, com l'escriptor i polític Fèlix Cucurull, destaquen en el conreu de les llengua catalana. Cal destacar un dels millors novel·listes de la postguerra, Lluís Ferran de Pol.

L'escriptor Salvador Espriu, fill adoptiu d'Arenys, ha elevat la seva geografia i la seva història a la categoria de mite. Amb el nom de Sinera, la població ha transcendit al món de la literatura catalana i universal.

L'Arenys actual[modifica | modifica el codi]

Els nous ajuntaments democràtics, sorgits del desmantellament de la dictadura del general Franco, afavoreixen les activitats cíviques i culturals. El 1979, es crea Ràdio Arenys, degana de les emissores municipals de Catalunya. També, l'historiador Josep Maria Pons i Guri dóna un fort impuls a l'Arxiu Històric Fidel Fita, que guarda els fons documentals més antics conservats a la comarca. S'obren dues seccions del Museu d'Arenys de Mar municipal: la de Puntes, amb una de les millors col·leccions d'Europa, iniciada amb una donació de Frederic Marès; i la de Mineralogia, donació de Joaquim Mollfulleda. El 17 de novembre de 1996, s'inaugura la nova seu de la Biblioteca Pare Fidel Fita.[3]

En el curs dels anys 90, la població s'ha vist afectada per l'execució de dues grans obres d'enginyeria. El perllongament de l'autopista A-19 (ara C-32) i la canalització i cobriment de la Riera.[4] Amb aquesta darrera obra s'ha intentat solucionar el problema de les rierades que periòdicament castiguen el poble.

Amb més de 14.000 habitants, l'Arenys actual és una població arrelada a les seves tradicions i amb un elevat grau d'identitat. Està, però, oberta a tots els nouvinguts que tinguin la voluntat d'integrar-s'hi.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Arenys és capital del seu partit judicial i té establerts a la vila els principals serveis de l'administració pública. Hi ha una Àrea Bàsica de Salut, una Escola Superior d'Avicultura, una Escola de Música i diverses escoles de puntaires que ara són espai d'oci i record de la florent indústria que va existir fa un segle.

Arenys de Mar té l'orgull d'haver creat la primera emissora de ràdio municipal de Catalunya i també està treballant per ser un dels municipis destacats en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En un termini breu és previst que els arenyencs i les empreses locals puguin gaudir de les últimes tecnologies de banda ampla a través del cable.

Arenys de Mar té diversos centres escolars:

Les escoles Joan Maragall i Sinera són els dos centres públics d'infantil i primària. També hi ha l'escola privada de la Presentació que ofereix primària, secundària, batxillerat i CF.

L'IES Els Tres Turons, amb uns 500 alumnes i 60 professors, ofereix els estudis de secundària, batxillerat i cicles formatius, ha estat reconegut pel Minsiteri d'Educació com el millor centre educatiu d'Espanya. I és que els seus estudiants han recollit molts premis arreu de Catalunya, Espanya i Europa per les seves investigacions en els treballs de recerca de Batxillerat.

La vila compta amb una escola bressol municipal, anomenada l'Escola dels Colors,[5] i també té una escola bressol concertada (Maricel).

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Port d'Arenys
La riera

El port d'Arenys és un dels més importants de la costa catalana i del Maresme. És l'exemple més evident de la llarga història i tradició marinera de la vila. La pesca i tota la indústria que es crea a l'entorn del port mouen gran part de l'activitat econòmica de la població. El port concentra gairebé tota la flota pesquera de la comarca. La subhasta del peix que té lloc cada tarda quan tornen els quillats i les barques és un espectacle pintoresc que atrau molts visitants. El peix que surt de la llotja d'Arenys és valorat a tot Catalunya, sobretot les gambes. A l'octubre, els restauradors locals, amb el suport de l'Ajuntament, organitzen Calamarenys, un certamen gastronòmic que té com a principal protagonista el calamar d'Arenys.

El port té un gran espai dedicat a les embarcacions esportives. Durant l'estiu molts velers hi fan estada en les seves singladures mediterrànies. Les drassanes continuen sent una important indústria local.

La Riera és el centre comercial i eix de tota l'activitat local. Dos rengles de plataners centenaris ombregen les voreres i li donen una imatge única. Aquests arbres són els discrets testimonis d'una de les activitats preferides dels arenyencs, sobretot en diades festives, passejar Riera amunt, Riera avall.

A mitja Riera, a uns quants metres de la placeta de l'Església, hi ha el Mercat, un esplèndid i funcional edifici modernista. És obert tots els matins i algunes tardes. A l'interior el batibull de gent i l'activitat són constants. Els matins de dissabte el tràfec comercial es trasllada a tota la Riera, on s'instal·la el mercat setmanal.

El Calisay és un altre d'aquests edificis insignes de la vila. L'edifici de l'antiga destil·leria del licor d'herbes, que va arribar ser reconegut arreu, ara és un centre cultural de propietat municipal i allotja tota mena de serveis culturals.

Hi ha dues importants zones industrials de promoció pública i privada en desenvolupament. L'agricultura ha perdut cultius els últims anys però encara es manté una producció d'horta.

Turisme[modifica | modifica el codi]

L'oferta turística està diversificada. Hi ha càmpings, cases de colònies, hostals i pensions, però, sobretot, durant la temporada d'estiu hi ha la possibilitat de llogar apartaments a bon preu. Hi ha una quantitat important d'habitatges de segona residència. Els Banys de Can Titus, amb més de dos-cents anys d'història, són un modern balneari amb aigües minero-medicinals de composició clorada sòdica i els últims serveis, tractaments i instal·lacions termals.

Arenys rep diàriament la visita de centenars d'escolars i nombroses excursions de gent gran. Els atractius artístics i monumentals, els museus, el port, i tot el que envolta el mite de Sinera creat per Salvador Espriu són bons arguments per arribar-se a Arenys. Els caps de setmana són molts els qui vénen a la vila senzillament per fer un bon àpat als restaurants del port o als establiments de dins el nucli urbà.

Vista d'Arenys des del Turó de la Pietat

L'atractiu de les platges d'Arenys rau en la seva extensió i en la sorra gruixuda que les cobreix (Platja de la Picòrdia). Pels qui prefereixen les estades ombrejades, la vila ofereix el Parc de Lourdes i la possibilitat de passejar pels nombrosos camins i rials que té el municipi.

A dins el nucli urbà hi ha un seguit d'indrets de visita obligada. L'església de Santa Maria d'Arenys, del segle XVIII, té un dels retaules barrocs més importants i ben conservats de Catalunya, obra de l'escultor Pau Costa. Al capdamunt del carrer de l'Església hi ha el Museu Marès de la Punta, amb el contingut de randes dels segles XVI-XIX més important d'Europa, i a l'edifici de l'antic Estudi de Pilots, fundat per Josep Baralt, ara s'hi allotja el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que té una de les millors i més completes col·leccions de minerals de Catalunya.

A banda i banda de la part baixa de la Riera, s'hi amaguen un seguit d'indrets urbans i cases de notable bellesa. El recorregut per aquest entramat de carrers porta agradables recompenses. Es conserven encara algunes de les torres de defensa construïdes contra la pirateria berber. L'Arxiu Històric Fidel Fita ha recuperat i guarda important documentació històrica d'Arenys i tota la comarca. El seu treball ha estat cabdal per preservar la memòria històrica arenyenca.

Al capdamunt del Turó de la Pietat, a ponent de la població, hi ha el cementiri d'Arenys. És un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Salvador Espriu va convertir-lo en mite literari amb l'obra poètica Cementiri de Sinera. A l'interior hi ha alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d'artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.[6][7]

La vista des del cementiri és esplèndida i s'hi poden veure els principals elements i símbols de la geografia arenyenca. A ponent, la silueta de la Torre dels Encantats, vigilant els límits entre els bisbats de Girona i Barcelona. Més a l'interior contemplen l'escena els omnipresents Tres Turons. La vista cap a llevant l'acapara el port, on destaca l'antic edifici del Montcalvari. Un cop d'ull, des d'aquesta balconada privilegiada ens permet identificar l'església de Santa Maria, els diversos convents d'ordes religiosos, el casalot neoclàssic donat pel fill de la vila Josep Xifré i a l'horitzó, amunt, la gran massa muntanyosa del Montnegre

Oci Nocturn

En aquesta vila s'hi cou una cultura d'oci nocturn, podem trobar-hi el PrincipalPub o la Discoteca Johnnys, fundada el 1969.

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

L'Alcaldia d'Arenys de Mar[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Mandat Nom Grups al goverm
1979-1983 Joan Enric Garcia i Ferrer CiU(8) (+ PSC(4) + PSUC(3) + Centristes de Catalunya-UCD(1) + Coalició Democràtica(1)) / CiU (+ CC-UDC + CD)
1983-1987 Fidel Soler i Mas CiU (+ Ind. per Arenys + Alianza Popular)
1987-1991 Ignasi Moreno i Marcos PSC (+ UA + AMD +PP)
1991-1995 Ignasi Moreno i Marcos PSC (+ UA + AMD + PP) / PSC (+ UA + AMD + ICV)
1995-1999 Miquel Rubirola i Torrent CiU (+ PP)
1999-2001 Santiago Fontbona i Arbós PSC (+ ERC + ICV)
2001-2003 Joaquim Ponsarnau i Cardelús ERC (+ PSC + ICV)
2003-2007 Miquel Rubirola i Torrent CiU (+ PP)
2007-2011 Ramon Vinyes i Vilà PSC (+ ERC + ICV)
2011-2015 Estanislau Fors i Garcia CiU (+PSC + PP)
2015-2016 Estanislau Fors i Garcia JxA (+ PP)
2016- Annabel Moreno i Nogué ERC (+ PSC + CiU + ICV)

Fins a la dissolució de les jurisdiccions feudals els batlles naturals d'Arenys foren Antic Tries i els seus descendents per concessió del vescomte de Cabrera, Bernat IV.

  • Alcaldes de la II República espanyola
    • Manuel Riera i Doy 1931-1934
    • Frederic Quintana i Rabell 1934-1936
    • Josep Torrent i Oliver (ERC) 1937-1938

Entitats[modifica | modifica el codi]

Gegants d'Arenys de Mar Els gegants d'Arenys de Mar són na Flordalba i en Tallaferro.[8]

Centre Excursionista d'Arenys de Mar El Centre Excursionista d'Arenys de Mar és un club esportiu d'Arenys. La seva principal activitat és la promoció i pràctica de l'excursionisme i activitats de muntanya. És membre de la FEEC.[9] Ha sigut una de les entitats promotores de l'Arribada de la Flama del Canigó a Arenys de Mar[10] i la promoció de la Fira del Solstici d'Estiu.

Té els seus orígens en el grup de Cordígers que es va crear, l'any 1952, des dels frares caputxins del convent d'Arenys de Mar. L'any 1954 es va voler formar un grup escolta que es va dissoldre per acabar creant el Cau Sant Francesc que combinava l'excursionisme i l'educació en el lleure. L'any 1967 un part de cau, amb més vocació esportiva, s'integra a la Societat Coral l'Esperança que l'acull amb el nom de Secció de muntanya de la Societat Coral l'Esperança. L'any 1970, la secció es legalitza amb entitat pròpia, i pren el nom de Centre Excursionista Sant Francesc, nom que manté fins a l'any 1988 que adopta el nom actual Centre Excursionista d'Arenys de Mar.[11]

Club Arenys Bàsquet

Pista del club de bàsquet

El Club Arenys Bàsquet és un club de bàsquet català de la població. Fou fundat l'any 1942.[12] Els primers equips van començar la competició a l'Obra Atlètica Recreativa (OAR) fins a finals dels anys 40. Durant els següents anys el club va jugar a "la pista" al costat de la Plaça del Casino. A la dècada dels setanta va traslladar-se a una pista descoberta situada on hi ha actualment el pavelló d'esports municipal, construït l'any 1984 i ampliat el 2003.[13] L'equip organitza les 24 hores de basquetbol a Arenys de Mar.[14]

Personalitats destacades relacionades amb Arenys[modifica | modifica el codi]

Artistes[modifica | modifica el codi]

Científics i tècnics[modifica | modifica el codi]

Cronistes i periodistes[modifica | modifica el codi]

Escriptors[modifica | modifica el codi]

Esportistes[modifica | modifica el codi]

Historiadors[modifica | modifica el codi]

Industrials i empresaris[modifica | modifica el codi]

Militars, cavallers i nobles[modifica | modifica el codi]

Polítics[modifica | modifica el codi]

Pedagogs i acadèmics[modifica | modifica el codi]

Religiosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodríguez i Fita, Montserrat. Arenys de Mar, un poble en peu de guerra. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar, 2013, p. 3. 
  2. Rodríguez i Fita, Montserrat. Arenys de Mar, un poble en peu de guerra. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar, 2013, p. 4. 
  3. Biblioteca Pare Fidel Fita
  4. El cobriment final de la Riera (Arenys.Org)
  5. Escola Bressol Municipal dels Colors: la primera escola
  6. Raventós, Joan «L'univers mític de Salvador Espriu». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p.58. ISSN: 1695-2014.
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. «Els Gegants d'Arenys ja ballen a Budapest». Vilaweb, 03-08-2012. [Consulta: 3 novembre 2013].
  9. a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)
  10. El Xifré s'omple per rebre la Flama (VilaWeb)
  11. «EL C.E.A.M. LA SEVA TRAJECTÒRIA HISTÒRICA». Ajuntament d'Arenys de Mar. [Consulta: 5 març 2012].
  12. «Club Arenys Bàsquet». Bàsquet Català. [Consulta: 6 maig 2012].
  13. «Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius d'Arenys de Mar», 2009. [Consulta: 6 maig 2012].
  14. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2007/07/20/pagina-52/766872/pdf.html

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]