Indústria tèxtil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.[1] Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calçat com a part de la indústria tèxtil.[2]

Els tèxtils són productes de consum massiu que es venen en grans quantitats. La indústria tèxtil genera gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, té un pes important en l'economia mundial. És un dels sectors industrials que més controvèrsies genera, especialment en la definició de tractats comercials internacionals. Degut principalment al seu efecte sobre les taxes d'ocupació.

La indústria tèxtil té una gran importància en l'economia mundial, ja que es venen grans quantitats dels productor produïts. També genera gran quantitat d'ocupacions(treballs) directes i indirectes. El Procés industrial tèxtil és bastant complex a causa de la quantitat d'operacions de transformació que requereix la primera matèria(fils i filaments) fins a convertir-se'n un producte acabat. Generalment es poden distingir tres grans processos:

  • Obtenció de fibres i filaments
  • La filatura
  • El tissatge

Dins d'aquest processos es poden distingir altres processos.

Fibres i filaments[modifica | modifica el codi]

Les matèries primeres per la fabricació de fils i després tela, són els fibres i els filaments. Aquests són matèries aptes per ser transformades en fils.

Les fibres són unes substàncies sòlides i flexibles de llargària limitada i en forma prima. El seu gruix és de 10 i 400 µm i la llargària entre 10 i 400 mm. Podem trobar fibres naturals que poden tenir procedència vegetal (cotó, lli, etc.), animal (Llana, Seda, etc.) i mineral (Fibra de vidre, Amiant). També podem trobar fibres artificials com la viscosa, el raió acelat, entre altres. Finalment també hi ha fibres sintètiques como la Poliamides, Polièster o el poliuretà.

Els filaments també són substàncies sòlides i flexibles. Però tenen una diferència respecte a les fibres, aquests tenen una llargària il·limitada, poden arribar a mesurar fins a 3000 metres de llargària i 5 µm de gruix.

Filatura[modifica | modifica el codi]

La filatura és el procés amb el qual a partir de fibres i filaments podem obtenir el fil. Dins d'aquest proces podem distingir altres tipus de processos. Aquest processos són:

  • L’obertura. Generalment les fibres i els filaments arriben premsada i empaquetades en forma de bales o floques. La finalitat d'aquest procés és la neteja d'aquestes bales, ja que aquests paquets tenen un alt contingut de substàncies no aptes per el fil, que en un proces futur es podria comportar de manera diferent. Aquest procés el fa una màquina anomenada: Obridora de bales.
  • El cardatge. La finalitat d'aquest procés és individualitzar les fibres, tornar a netejar-les d'impureses i obtenir un vel on les fibres estiguin orientades longitudinalment. D'aquest procés surt la cinta de carda que es recull en uns recipients cilíndrics anomenats bots.
  • La preparació. Aquest procés té com a finalitat fer una paral·lelització definitiva de les fibres. Per fer aquests procés s'utilitza l'estiratge. Es fa en dues parts:

-El manuar, que és la preparació gruixuda, on mitjançant un procés d'estiratge es fa un estirament a la cinta de cardar. Després d'això obtindrem la veta de manuar. Aquest procés es fa en la fileta.

-La metxera, o preparació fina, en aquest procés s'aprima la veta de manuar i obtenim la metxa. Durant aquest procés, la metxa té molt poca consistència, per això és una petita torsió per ajudar a que la metxa tingui més consistència. Aquest procés es fa en la Metxera.

  • La filatura. És el procés final de la Filatura. Aquí és on es transforma la metxa en el fil mitjançant l'estirament i la torsió. La màquina encarregada de fer això s'anomena contínua d'anells. Aquest procés es fa en tres parts:

-Primer procés. la metxa es desenrotlla i és introduïda en el grup d'estiratge.

-Segon procés. s'estira la metxa.

-Tercer procés. en aquest procés es fa una torsió al mateix temps que es bobina.

  • El bobinatge. Això consisteix a enrotllar el fil en uns tubs de cartó o de plàstic.

Tissatge[modifica | modifica el codi]

El tissatge és l'operació que consisteix a lligar els fils per crear un teixit. Existeixen tres tipus de teixits: el teixit pla, també anomenat de calada, que consisteix en uns lligaments formats per dues sèries de fils, aquestes sèries formen un angle de 90º entre si i s'enllacen per sobre i per sota una de l'altre formant així una tela. En els teixits de punt el lligament és format per un fil continu que s'enllaça amb si mateix fent bucles. Finalment en els cas dels no-teixits, s'uneixen les fibres mitjançat un tractament tèrmic.

  • Operacions prèvies.

Abans de poder teixir el fil per obtenir la tela de la roba hi ha quatre operacions prèvies:

L'ordit. Primera operació, consisteix a reunir una sèrie de fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una llargada establerta damunt dels plegadors. Per aquest procés s'utilitza l'ordidor. L'ordidor consta de dos parts bàsicament, una fileta i un capçal plegador.

L'encolatge. Per evitar que els fils es trenquin a causa del grans fregaments, el fil és impregnat d'una pel·lícula de cola que li dóna més resistència. Per aquest procés s'utilitza l'encoladora.

Passat i nuada. El passat consisteix a fer passar el fil passi per tots els dispositius del teler i la nuada, en lligar l'última part del fil amb un fil nou per evitar passar el fil una altra vegada pel teler.

  • El teixit.

És la part més important de tot el procés industrial. En aquest procés es fan els lligaments del fils amb la finalitat d'obtenir la tela. La màquina utilitzada és el teler i el seu funcionament consisteix en passar la trama, que s un fil per el ordit, que són una sèrie de fils ordenats transversalment.

  • El repàs.

Consisteix en un control de qualitat per comprovar que la tela que s'ha fet surt en un bon estat de qualitat.

Subsectors tèxtils[modifica | modifica el codi]

  • Producció de fibres. Les fibres són les matèries primeres bàsiques de tota producció tèxtil, depenent del seu origen, les fibres són generades per l'agricultura, la ramaderia, la química o la petroquímica.
  • Filatura. És el procés de convertir les fibres en fils.
  • Teixidoria. És el procés de convertir fils en teles.
  • Tintoreria i acabats. Són els processos de tenyir i millorar les característiques de fils i teles mitjançant processos físics i químics.
  • Confecció. És la fabricació de roba i altres productes tèxtils a partir de teles, fils i accessoris.
  • Alta costura. El sector dedicat a la remuneració d'articles de luxe. Encara que produeix quantitats menors d'articles, aquests són de gran valor i creen les modes que determinen la direcció del mercat.
  • No teixits. Producció de teles directament des fibres sense passar processos de filatura i teixidura.
  • Teixits tècnics

Altres sectors econòmics relacionats[modifica | modifica el codi]

  • Agricultura i ramaderia proveïdors de fibres naturals.
  • Química i petroquímica, proveïdors de fibres artificials, colorants, suavitzants i altres additius.
  • Metalmecánica i electrònica, proveïdors de maquinària tèxtil.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. «indústria tèxtil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aurora Gómez Galvarriato. La industria textil en México. El Colegio de Michoacán A.C., 1999. ISBN 9789686914870 [Consulta: 9 juny 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indústria tèxtil Modifica l'enllaç a Wikidata