Vés al contingut

Rosselló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la comarca nord-catalana. Vegeu-ne altres significats a «Rosselló (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticael Rosselló
Imatge
Subcomarques del Rosselló
Tipuscomarca de la Catalunya del Nord Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 40′ N, 2° 49′ E / 42.67°N,2.82°E / 42.67; 2.82
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals Modifica el valor a Wikidata
CapitalPerpinyà Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població421.425 (202,84 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.498 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques

El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, també és la ciutat més important de la Catalunya del Nord. Confronta amb les comarques catalanes de l'Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i al nord amb Occitània.

És també el nom que ha estat triat per les autoritats franceses per a definir el conjunt de la Catalunya del Nord al si de la Regió francesa de Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), fins al 2015. Del 2016 ençà la regió ha estat ampliada amb altres departaments francesos i denominat, contra el parer de la majoria de nord-catalans, simplement Occitània. Moltes comunes nord-catalanes reivindiquen la presència del terme català en el nom de la nova regió i per això han posat en els cartells oficials d'entrada als pobles l'afegitó de País català.

En realitat, el Rosselló és només una de les cinc comarques (l'Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir) que formen la Catalunya Nord, també anomenada Catalunya del Nord, o —en francès— Catalogne (du) Nord o a vegades Catalogne française, i que representa la quasi totalitat del Departament dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales).

El Rosselló té una extensió de 1.498 km². El 2023 el Rosselló tenia 421.425 habitants, amb una densitat de 281,3 persones per km². Perpinyà concentra gairebé un quart de la població de la comarca amb els seus 119.447 habitants. Set municipis superen els 10.000 habitants: Canet de Rosselló (12.916), Sant Esteve del Monestir (11.805), Sant Cebrià de Rosselló (11.188), Argelers (10.844), Cabestany (10.580), Pià (10.436) i Sant Llorenç de la Salanca (10.173).

El Rosselló, amb les altres comarques de la Catalunya Nord, va ser separada de la resta de Catalunya el segle xvii, com a resultat de la derrota catalana a la guerra dels Segadors. Amb el tractat dels Pirineus, Espanya es va veure obligada a cedir-la a França, fet que va significar l'esquarterament del Principat de Catalunya.

La dita diu: Al Rosselló a cada mata, un traïdor.

Geografia

[modifica]

El Rosselló és una plana oberta al mar i voltada de serres, com la plana bessona de l'Empordà, cosa que dona lloc a una colla de paisatges diferents i subcomarques individualitzades:[1][2]

  • Les Corberes, únic testimoni del Prepirineu nord a Catalunya, forma un paisatge sec a causa de l'efecte de la tramuntana i a la naturalesa calcària de la roca, que dona lloc a un modelat càrstic que fa que l'aigua s'escoli. La subcomarca és compartida entre el Rosselló, la Fenolleda i un petit tros de l'Aude.
  • L'Albera és la zona al voltant de la mateixa serra.

Etimologia

[modifica]

El nom Rosselló deriva de Ruscino, nom preromà d'una població que existia a la dita comarca, prop de la desembocadura del riu dit La Tet, i de la qual encara resten ruïnes anomenades Castell Rosselló. Apareix el 1168 com a Rosseilon (Alart, RLR III, 290), el 1172 Rossilion (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 49).

Municipis del Rosselló

[modifica]

El Rosselló està conformat per 95 municipis repartits en sis subcomarques.

Mapa del Rosselló

Demografia

[modifica]
Municipi Habitants
Alenyà3.782
Argelers10.616
Bages de Rosselló4.560
Baixàs2.777
Banyuls de la Marenda4.496
Banyuls dels Aspres1.483
Bao3.231
el Barcarès6.109
la Bastida60
Bompàs7.832
Brullà1.572
Bula d'Amunt63
Bulaternera951
la Cabana de Corbera1.213
Cabestany10.465
Calce226
Calmella60
Cameles461
Canet de Rosselló13.227
Cànoes6.616
Casafabre44
Cases de Pena973
Castellnou dels Aspres280
Cervera de la Marenda1.209
Clairà4.922
Corbera de Rosselló781
Cornellà de la Ribera2.004
Cornellà del Bercol2.696
Cotlliure2.756
Elna9.511
Espirà de l'Aglí3.524
Estagell2.160
Forques1.347
Illa5.556
Llauró311
Llupià2.199
Millars4.417
Montescot1.586
Montesquiu d'Albera1.353
Montner324
Montoriol254
Nefiac1.383
Oms364
Òpol i Perellós1.239
Ortafà1.980
Paçà1.118
Palau del Vidre3.329
Paretstortes1.927
Perpinyà121.616
Pesillà de la Ribera4.129
Pià11.615
Pollestres5.548
Pontellà3.101
Portvendres4.018
Prunet i Bellpuig44
Queixàs134
Ribesaltes9.270
la Roca d'Albera2.256
Salelles5.698
Salses3.965
Sant Andreu de Sureda3.388
Sant Cebrià12.068
Sant Esteve del Monestir11.630
Sant Feliu d'Amunt1.292
Sant Feliu d'Avall2.950
Sant Genís de Fontanes3.059
Sant Hipòlit de la Salanca3.126
Sant Joan la Cella1.622
Sant Llorenç de la Salanca9.898
Sant Marçal77
Sant Miquel de Llotes364
Sant Nazari de Rosselló2.779
Santa Coloma de Tuïr183
Santa Maria la Mar4.952
el Soler7.942
Sureda3.512
Talteüll945
Tellet105
Terrats806
Tesà2.126
Teulís58
Toluges7.450
Torderes187
la Torre d'Elna3.228
Torrelles de la Salanca3.753
Tresserra1.166
Trullars2.324
Tuïr8.243
Vilallonga de la Salanca3.335
Vilallonga dels Monts1.976
Vilamulaca1.278
Vilanova de la Ribera1.360
Vilanova de Raò4.470
Vingrau536
Vivers190
el Voló5.487

Galeria

[modifica]

Entitats supramunicipals existents al Rosselló:

La Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània i les següents mancomunitats municipals

  1. les Alberes
  2. els Aspres
  3. Ribesaltès-Aglí-Manadell
  4. Rosselló Sud
  5. Rosselló Conflent
  6. la Costa Vermella
  7. sector d'Il·liberis
  8. Salanca-Mediterrània

Referències

[modifica]
  1. Associació Arrels Qui sem/són els catalans del nord Perpinyà, 1992.
  2. GREC:Rosselló:Sectors[Enllaç no actiu]
  3. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine. ISBN 978-84-7283-920-5

Vegeu també

[modifica]