Teulís

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTeulís
Taulis
Teulís des de Sant Marçal 2.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66203.png
42° 31′ 26″ N, 2° 37′ 57″ E / 42.523888888889°N,2.6325°E / 42.523888888889; 2.6325
Cantó francèsCantó del Canigó
Població
Total 50 (2015)
• Densitat 8,08 hab/km²
Gentilici Teulisès, teulisesa
Geografia
Superfície 6,19 km²
Altitud 550 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Nadia Melkowski
Indicatius
Codi postal 66110
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Teulís respecte del Rosselló

Teulís ([təw'lis], en francès Taulis) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 50 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. És situat a l'est del Canigó, i de vegades se'l situa a la comarca del Vallespir. El lloc era propietat del monestir de Camprodon.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes i Tellet, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

A l'Edat Mitjana, el nucli habitat principal era el poble, actualment desaparegut, de Croanques. En conserven el record el Mas del mateix nom i les ruïnes de l'església de Santa Agnès de Croanques.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

La comuna de Teulís, de 61.900 hectàrees d'extensió, és [1][2] a prop de l'extrem sud de la subcomarca dels Aspres, així com al sud-oest de la del Rosselló, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues. Teulís termeneja al sud amb la comarca del Vallespir, al qual ha estat molt lligat al llarg de la història. El terme arriba fins als 1.338 m alt, en els contraforts orientals del Canigó, en una zona molt boscosa, poblada d'alzines a la part més baixa, roures i roures martinencs a les zones mitjanes i altes, i faigs a les més altes, com el Bosc de la Fajosa.

Termes municipals limítrofs:

Sant Marçal
Brosen windrose-fr.svg
Cortsaví Montboló

El poble de Teulís[modifica]

Antigament, el poble de Teulís era d'hàbitat dispers, i l'únic nucli agrupat de la comuna era el poble de Croanques. En l'actualitat, en desaparèixer Croanques com a nucli, ha quedat Teulís com a centre de la comuna. L'actual poble no ha crescut[3] gaire, però ha eixamplat la seva perifèria. Les cases tradicionals del poble eren Can Maineris, Can Noell, Can Ribes, Can Rovira, Can Sorribes i Can Vilar. A l'extrem nord del veïnat hi ha el cementiri i l'església parroquial de Sant Joan Evangelista de Teulís. Aquesta església parroquial conserva una imatge romànica de la Mare de Déu. El retaule va ser construït al segle xvii per Pere Oliva d'Urgell.

L'antic poble de Croanques[modifica]

Situat no gaire lluny[4] a migdia del poble de Teulís, Croanques era antigament l'únic nucli de població agrupat del terme de Teulís. Actualment només en queda dempeus el Mas de Croanques. Ha desaparegut pràcticament tot, fins al punt que de la seva església parroquial de Santa Agnès de Croanques només en queden unes restes enmig del bosc.

Els masos del terme[modifica]

El terme de Teulís ha estat tradicionalment d'hàbitat dispers. Es conserven alguns dels seus masos, tot i el despoblament que ha sofert la comuna de Teulís. Entre ells, Cal Roure, Can Feliu, Can Perer, Can Vernedes, el Casot, el Cortal, el Cortal de Can Perer, el Cortal de la Muntanya, o el Mas Blanc, abans Cortal d'en Noell, el Cortal de Mandrasta, el Cortal d'en Noell, o d'en Pert, el Cortal de Vallera, abans d'en Llença, la Farga, el Mas de Croanques, abans Mas Costa, el Mas Guitard, o Can Roca, el Mas Nou, el Mas Usclades i el Molí de Can Feliu. Són ja noms antics, en desús, el Cortal d'en Costa i el Molí d'en Pagès. A part, hi ha almenys dos dòlmens, en el terme de Teulís (la Caixa del Moro i el Dolmen de Ribes Roges), i les restes del Castellet dels Aspres.

Els cursos d'aigua[modifica]

El terme de Teulís és un coster que té les màximes altituds al sud-oest, des d'on davallen tot de còrrecs que, directament o indirecta, aflueixen en la Ribera de Sant Marçal, que conforma tot el termenal nord-oest i nord, que és amb la comuna de Sant Marçal. Recorre tot el sector central i oest el Calbell i els seus afluents, i tot el costat de llevant el Còrrec de Riu-sec, amb tot d'altres còrrecs afluents. El Calbell, que és un dels que formen la Ribera de Sant Marçal, també forma el termenal, des del sud-oest al nord-oest, amb Sant Marçal. Provenen de Teulís tots els còrrecs que s'uneixen per la dreta al Calbell: dos còrrecs anomenats de la Fajosa perquè travessen el bosc d'aquest nom, el Còrrec de la Mandrasta, que articula tota la zona central del terme de Teulís, el Còrrec de les Fontanilles, abans de Fontanells, el Còrrec de les Canals d'en Vila i el Còrrec de Vallera. Ja formada la Ribera de Sant Marçal, rep per la dreta el Còrrec de Can Ganxet, o del Clot d'en Ganxet, el Còrrec de Falguers, el Còrrec del Camp de l'Amorer, el Còrrec dels Horts de Can Feliu, el Còrrec del Mas d'en Roca i el Còrrec de Riu-sec. Aquest hi aporta els còrrecs del Bosc d'en Feliu, de Croanques, de Santa Agnès, del Molinàs i de Barbasta, entre altres de més petits.

Hu ha també les fonts de les Fontanilles, o els Fontanells, i la Font de Vallera.

El relleu[modifica]

Alguns del topònims de Teulís indiquen formes de relleu: Boscs, com el Bosc de la Fajosa i el Bosc d'en Feliu; canals, com les Canals de Barbasta i les d'en Vila; Clots, com el Clot d'en Ganxet; colls, com Coll Bufador i Coll de Formentera.

El terme comunal[modifica]

Les partides i indrets específics del terme de Teulís són la Bassa d'en Fabra, el Camí de Croanques, el Camp de l'Amorer, el Camp dels Moros, el Camp d'en Massines, el Camp Pla, Can Feliu, Can Perer, Can Roca, el Costó, o la Vinya del Costó, la Creu d'en Parer, Croanques, Falguers, la Garriga, els Horts, el Mas Nou, la Morera, Revellan, Ribes Roges, Roca Corba, Santa Eulàlia, Usclades i la Vallera.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Travessa el terme de Teulís una única carreteres, que passa pel nucli principal de població. És la D - 618 (N - 116, a Bulaternera - Els Banys d'Arles), que arriba a Teulís procedent del nord, del terme de Sant Marçal i se'n va pel sud cap a Palaldà; com que discorre per la zona muntanyosa dels Aspres, és una carretera difícil, plena de revolts. En direcció nord, passa per Sant Marçal (16,6 quilòmetres), la Trinitat de Bellpuig (21,1 quilòmetres), Bula d'Amunt (27,8) i Bulaternera (40,6). En direcció sud, passa Palaldà (19,1) i els Banys d'Arles (20,7).

Transport públic col·lectiu[modifica]

Des de Teulís només cal comptar amb el TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.

Ferrocarril miner[modifica]

Havia existit en el terme de Teulís un ferrocarril miner, ara convertit en camí, que unia la mina dels Menerots amb l'Estació minera de Formentera, en terme de Montboló, passant per l'extrem meridional del de Teulís.

Els camins del terme[modifica]

Travessen el terme de Teulís, enllaçant amb els pobles veïns, el Camí de Batera als Banys, el de Calmella, el de Cortsaví, el del Costó, o de Calmella a Arles, el de Sant Marçal a Cortsaví, el de Santa Eulàlia, el de Sant Marçal, la Ruta dels Banys i la Ruta de Sant Marçal. D'altres camins són interns del terme de Teulís: Camí de Ferro de la Pinosa (havia estat una via fèrria de mineria), Camí de la Balma, Camí de les Vernedes, Camí del Mas d'en Roca, Camí del Mas Usclades a Can Perer, Camí de Mandrasta, o del Coll de Formentera, Camí Vell de Can Gelis i la Pista del Coll de Formentera.

Activitats econòmiques[modifica]

El terme de Teulís, muntanyós i boscós, tenia tradicionalment el bosc com un dels mitjans importants de supervivència. Passa poc de mig centenar el nombre d'hectàrees productives, i la majoria dedicats a prats i farratges; la vinya, els cereals i els arbres fruiters hi tenen una presència quasi testimonial. Hi ha també una petita presència de bestiar, sobretot ovelles i cabres.

Al Mas de Croanques s'hi ha obert, en els darrers 25 anys, un observatori d'iniciació a la natura.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

El 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos en el Rosselló, in loco qui dicitur Teulicius. Torna a aparèixer més de cent anys més tard, el 9 de novembre del 991, en una herència de Sentill, fill del senyor de Cameles, i Adelaida, que deixen al seu fill Udalgar el seu alou in Tevolici. Udalgar arribà a canonge, arxipreste i bisbe de l'església d'Elna, i era germà de Guillem, primer vescomte de Vallespìr, després de Castellnou. Udalgar fou un personatge influent en la Catalunya del seu temps, i fou un dels convocants del sínode de Toluges on es féu la declaració de Pau i Treva. El 1020 el bisbe d'Elna Berenguer de Gurb restituïa l'alou de Croanques a Udalgar, que havia donat a Elna anteriorment. Al llarg de l'Edat Mitjana apareixen diversos possessors d'alous de Teulís, a part del bisbe d'Elna. A mitjan segle xv fou el burgès de Perpinyà Jaume Joan, home de grans riqueses, qui comprà els alous de Teulís i Croanques. El fill d'aquest burgès, Guillem Joan, fou ennoblit el 1493.

Edat Moderna[modifica]

Els possessors de Teulís i Croanques foren els Delpàs de Santmarçal, ja fins a la Revolució Francesa: Maria Àngela de Blanes, de soltera Maria Àngela Delpàs de Santmarçal, marquesa de Millars i baronessa de Teulís i de Croanques, emigrà cap a l'exili el 1793.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Teulís entre 1358 i 1790
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
10 f 9 f 3 f 7 f 9 f 12 f 22 f 16 f 29 f 156 h 37 f 33 f 139 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
142 193 185 219 270 249 210 210 235
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
227 205 200 205 174 167 195 178 155
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
141 145 142 138 125 97 94 89 79
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008 2012
92 51 63 64 84 45 51 51 50
2013
50

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa del Comú de Teulís

Batlles[7][modifica]

Batlles de Sant Marçal
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 2001 - Març del 2014 Jean-Louis Portanier
Març del 2014 - Moment actual Nadia Melkowski

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batllessa[modifica]

  • Nadia Melkowski.

Adjunts al batlle[8][modifica]

  • 1r:
  • 2n: .

Consellers municipals[modifica]

  • Janine Bernadou
  • Christian Cayuela
  • Gilberte Coll
  • Paul Empson
  • Jean-Yves Hogrel
  • Benoit Issartel.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 la Bastida ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Educació i cultura[modifica]

Teulís no disposa de cap establiment escolar. Els nens i nenes de maternal i primària van a escola a Sant Marçal, Palaldà, Arles, Ceret, Llauró i Reiners. Per als estudis secundaris, els nois i noies de Teulís poden anar a continuar els seus estudis a Arles, Ceret, Illa, Prada, Tuïr, mentre que Ceret és l'única població propera amb liceu per a cursar batxillerat.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «174-Teulís». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Teulís». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Teulís». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A-Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Teulís». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teulís Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]