Fullà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Fuilla
Escut de Fullà
Fuilla.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66085.png
42° 33′ 43″ N, 2° 21′ 46″ E / 42.561944444444°N,2.3627777777778°E / 42.561944444444; 2.3627777777778
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Cantó francèsCantó del Canigó
Població
Total 450 (2015)
• Densitat 46,44 hab/km²
Gentilici Fullanenc, fullanenca, fullanencs, fullanenques
Geografia
Superfície 9,69 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66820
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Fullà ([fu'ʎa], en francès oficialment Fuilla) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Glorianes, Joc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec, forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica]

Coromines proposa[1] tres possibles interpretacions per a l'origen de Fullà. D'una banda, podria ser l'evolució a partir de la base Fūlius, però el mateix Coromines ho descarta, perquè els documents més antics de Fullà remeten a Folianus, amb -o-. D'altra banda, atès que alguns dels documents més antics aporten formes com villare Fauliano, podria venir de Fǔviliānu, adjectiu derivat del nom propi llatí Fǔvius. Finalment, i com a forma més versemblant per a Coromines, admet la hipòtesi d'Aebischer d'un origen en el nom propi Folius: a partir d'un praedium Foliānum que hauria fet l'evolució següent: Foliānum > Folyàno > Follià(n) > Follà > Fullà.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

Situació de la comuna de Fullà al Conflent

El terme comunal de Fullà, de 96.900 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] pràcticament al centre de la comarca del Conflent, en una zona on arriben els darrers contraforts septentrionals del massís del Canigó. Conforma el terme comunal la vall baixa de la Rotjà, anomenada també Ribera de Saorra i, en aquest terme, Ribera de Fullà, on aquesta vall sofreix un clar eixamplament amb les carenes que la delimiten per sota dels 1.000 m d'alt.

El terme de Fullà té una forma curiosa. Del Tet cap al sud, és allargassat i lleugerament acampanat cap a migdia, seguint la vall baixa de la Rotjà. D'altra banda, a l'esquerra del riu, el territori s'eixampla notablement d'oest a est, de manera que a l'oest fa una pinça a l'entorn d'una llenca de terra del terme de Serdinyà que s'obre pas ran del Tet enmig del territori de Fullà. A l'est, segueix la riba esquerra del Tet al nord de Vilafranca de Conflent, de manera que separa el territori d'aquesta comuna en dos trossos: el de la vila, a la dreta del riu, i l'enclavament de la vila que conté el Fort Libèria i el territori de Sant Pere, amb el Serrat de les Estelles, enlairat a l'esquerra del Tet. Aquest sector del territori és el coster meridional d'un massís muntanyós coronat pel Roc de Campanyà, de 1.134 m d'alt, on es troba l'església de Sant Pere de la Roca, o Nostra Senyora de Vida, que dona nom a aquest sector del territori. En aquest territori fullanenc del nord-est, entre dues parts separades de territori de Vilafranca de Conflent, hi ha l'estació de ferrocarril d'aquesta vila.

La part meridional del terme de Fullà, la vall baixa de la Ribera de Saorra o de Fullà, està emmarcada a banda i banda per serres que en cap cas arriben als 1.000 metres d'altitud, i són zones boscoses: a ponent, des del coll de Fins davalla cap al nord, lleugerament decantat al nord-est, pel pla d'Arques, el Serrat de les Garberes i la seva continuació cap al nord-est, zona anomenada, simplement, la Serra; a llevant, des del coll de Saorra, o de Vernet, baixa cap al nord, molt lleugerament decantat al nord-oest, per la Riureda, la Serra on hi ha l'ermita de Sant Climent de la Serra, el coll de la Serra i la carena que baixa cap a Vilafranca de Conflent.

Termes municipals limítrofs:

Vilafranca de Conflent
Serdinyà Brosen windrose-fr.svg Cornellà de Conflent
Escaró Saorra Vernet

El poble de Fullà[modifica]

El poble de Fullà està dividit en tres veïnats, situats de nord a sud al llarg de la riba esquerra del Rotjà. Es tractava de tres antics pobles d'hàbitat dispers, que amb el pas del temps s'han convertit en veïnats del mateix poble, Fullà. Cal afegir-hi el Barri, o la Vila Nova, al costat de ponent de Vilafranca de Conflent, a cavall dels dos termes comunals, i el petit barri del Pont, proper a Fullà d'Avall.

Veïnat d'Avall, o Santa Eulàlia, o la Catllania[modifica]

La Catllania, o Veïnat de Baix
El Veïnat d'Avall en el cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)

La Catllania, actualment Fullà d'Avall, o Veïnat d'Avall, també anomenat de Santa Eulàlia per la presència de l'església d'aquest nom, és el nucli septentrional[4] de Fullà.

Se l'anomena d'Avall perquè és el de menys alçada dins de la vall del Rotjà. Conté l'església de Santa Eulàlia de Fullà, el cementiri Nou, al Camp de la Fina, la Casa Popular de Vacances i la Casa del Comú de Fullà.

Veïnat del Mig, o Cassanet[modifica]

El Veïnat del Mig en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Cassanet, o Veïnat del Mig

Cassanet, actualment Fullà del Mig, o Veïnat del Mig, és el nucli que ocupa[5] la posició central, entre els tres veïnats; és també a l'esquerra del Rotjà.

És el més modern dels tres, i conté l'escola de Fullà, a l'antiga seu de la Casa del Comú de Fullà, el càmping municipal la Rotjà i la majoria d'edificis comunals.

Veïnat d'Amunt, o Cercet[modifica]

El Veïnat d'Amunt en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Cercet, actualment Fullà d'Amunt, o Veïnat d'Amunt, és el nucli meridional[6] de Fullà, i també el situat a més alçada dins de la vall. Conté l'església de Sant Joan Baptista de Fullà i, una mica separat al sud, el castell de la Bulella.

El Barri, o la Vila Nova[modifica]

Situat[7] a l'esquerra del Tet, és, de fet, un barri de Vilafranca de Conflent, anomenat Raval en aquella vila, tot i que és en part dins del terme comunal de Fullà.

El Pont[modifica]

El Pont en el cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

El barri del Pont[8] és un petit barri de creació recent situat just al nord de Fullà d'Avall, a la dreta del Rotjà.

La Bulella[modifica]

La Bulella[9] o la Volella[10] és un antic castell medieval, ara reconvertit en mas, que es troba[11] a prop a migdia de Cercet, o Fullà d'Amunt. Conté la capella de Sant Bartomeu.

Sant Pere de la Roca, o Nostra Senyora de Vida[modifica]

L'antiga capella de Sant Pere de la Roca, actualment coneguda com a Nostra Senyora de Vida, és una església romànica situada[12] al coster que es dreça a l'esquerra del Tet, a prop al nord-oest de la vila de Vilafranca de Conflent, en el sector anomenat, precisament, Sant Pere.

Sant Climent de Sagamà, o de la Serra[modifica]

La petita capella de Sant Climent de la Serra, o de Sagamà, és[13] a l'extrem oriental del terme, a l'alçada de Fullà del Mig, dalt de la carena que separa els termes de Fullà i de Cornellà de Conflent.

Els dòlmens de Fullà[modifica]

En el terme de Fullà es conserven diversos dòlmens: el dolmen de Cobartorat, els dòlmens de la serra de Santa Eulàlia i els dòlmens del pla d'Arques, en indrets diversos del terme, però amb un punt en comú: un lloc enlairat, normalment amb vista panoràmica.

L'estació de Vilafranca[modifica]

Malgrat ser l'estació de Vilafranca de Conflent, i trobar-se[14] al costat nord de la vila de Vilafranca de Conflent, és del tot dins del terme de Fullà, en aquell sector de Fullà que migparteix el terme vilafranquí, deixant la vila al sud i l'enclavament de Bell-lloc i el Fort Libèria al nord.

Els masos del terme[modifica]

En el terme de Fullà romanen dempeus i actius alguns dels molts masos que antigament formaven aquest poble d'hàbitat dispers, així com bona part de les barraques i cortals que completaven el nombre d'edificacions aïllades del terme. Així, s'hi poden trobar la barraca del Richon, el cortal del Deixona, el cortal del Fossa, el cortal del Mufla, el mas Batlle, el mas de la Fam, o del Sabre, o mas Pagès, el mas del Gil, el mas del Nené, el mas d'en Benissac, el mas d'en Queia, el mas Fabre, el mas Guiter, el mas Margall, o Castanyer i el mas Pi, a més de l'antic castell de la Bulella, ara convertit en mas. A part, hi ha diverses instal·lacions per a l'aprofitament de les aigües del Tet i el Rotjà, com la Resclosa de l'Ecoiffier i la Central Elèctrica. També cal tenir en compte els dos ponts del terme, el pont de Sant Andreu, o el pont Vell, o pont dels Frares.

Hidrologia[modifica]

Cursos d'aigua[modifica]

El Tet i el Rotjà, afluent del Tet, són els dos rius que conformen el terme de Fullà. El curs del Rotjà pel terme de Fullà és molt ajustat a llevant de la vall, lloc on el pendent cap a la carena és molt accentuat, i a penes hi ha afluents per la dreta. Tot just els còrrecs d'en Pauló i de Benissac a l'extrem meridional i el còrrec Saliner a prop del septentrional, just al nord del Veïnat de Baix. En canvi, la part occidental de la vall és considerablement menys costeruda, amb un pendent més gradual, i en provenen tot de còrrecs que aflueixen al Rotjà al llarg del terme de Fullà: el còrrec de Lassada i de Restrenyines, el dels Solans, o del Mas Guiter, amb els de Gilamoi i de l'Artiga del Doctor entre el Veïnat d'Amunt i el Veïnat del Mig, el còrrec de les Cabanes, abans de la Cabana, que flueix al costat de ponent dels veïnats del Mig i de Baix i s'aboca al Rotjà al nord del Veïnat de Baix, i hi aporta també els còrrecs de les Cabanasses, o de les Cabanes, abans de Pacull, del Bosc de Ramonet, de Tirallongues, de la Vinya Grossa, del Bac, de les Pinoses, de la Mola, o de Maurí, i de la Gavatxa. Al darrer tram pel nord del terme de Fullà discorren paral·lels al Rotjà els recs de Boera i del Molí, un a cada banda.

A l'esquerra del Tet, al coster de muntanya que pertany a Fullà, hi ha el còrrec dels Flagells (part superior), o de Sant Pere (part inferior), i el còrrec dels Horts, o de Tàrrega, a més d'altres còrrecs sense nom.

Canals d'irrigació[modifica]

La part més plana del terme té diversos canals d'irrigació, que permeten l'horticultura en aquells indrets per on passen. S'hi troben el rec de Boera, el de les Clotes, el de l'Espiauc, el del Molí, el d'en Conomari, o de Canova, el de Restrenyines, el rec Major, o dels Frares, el rec Major d'en Caçà i el rec Nou, o canal dels Ulls, a més del rec de l'Ecoiffier, que és una conducció d'aigües sense ús agrícola.

Orografia[modifica]

Alguns dels topònims del terme fullanenc reflecteixen formes de relleu o espais geogràfics destacats del terme. Així, s'hi troben obagues, com el Bac i el Bac del Gil; clots, com la Clota i el Clot de les Fonts; colls, com el coll de Fins, el coll de Saorra, o de Vernet i el coll de la Serra; coves, com la cova de Santa Magdalena i les Coves; muntanyes, com el Roc de Campanyà; plans, com el pla d'Anyella i el pla d'Arques; serres i serrats, com la Serra (dues de diferents amb el mateix nom), el Serrat de les Garberes, i solanes, com el Solà del Sacó i els Solans.

El terme comunal[modifica]

Les principals partides i indrets específics del terme de Fullà són l'Agulla, els Argelacs, l'Artiga del Doctor, l'Artigueta, Badabany, en Borrega, la Bulella, el Camí de Serdinyà, el Camp de la Mola, el Camp de la Plaça, el Camp dels Mirs, els Camps Centeners, els Camps Grans, Coberturat, Coll Basset, les Colomines, en Conomari, abans Comamari, les de Dellà, la Drecera, les Escoleres, les Estrades, les Estrilloles, l'Horta de Sant Pere, Lassada, la Masada, el Mas d'en Benissac, el Mas d'en Quela, el Molí, les Molleres, les Pinoses, abans la Serra, la Plaça de Sant Joan, el Pont, el Prat del Mas, els Prats Grans, la Riureda, la Roca de n'Ós, abans Roca Alta, Roc Campanyà, el Roc Colomer, la Ruta Nova, Santa Eulària (dues amb el mateix nom), Sant Climent, Sant Pere, la Vinya Grossa i les Vinyasses. Alguns són noms antics, ja entrats en desús, com Cantaperdiu, Madoncles, la Pedra Ferral, o la Pedra Foradada, Quer Agudell, Rederar, la Riera, Sagamà, Tàrrega, les Vernedes i el Voló.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Travessen al terme de Fullà tres carreteres, tot i que una només travessa l'extrem sud-est del terme. D'una banda, la carretera D-6 (N-116, a Cornellà de Conflent - Mentet), que uneix Vilafranca de Conflent amb Fullà, Saorra, Pi de Conflent i Mentet. Fullà és a 21 quilòmetres de Mentet, a 9,5 de Pi de Conflent, a 3,2 de Saorra i a 3,5 quilòmetres de la N-116 i Vilafranca de Conflent.

D'altra banda, la carretera D-27 (Prada - Escaró), que des de Prada, a 23 quilòmetres de Saorra, mena a Codalet (a 22), Taurinyà (a 17), Fillols (a 9,2), Vernet (a 5,4), Saorra, Aituà (a 5,7) i Escaró (a 7,6 quilòmetres), travessa l'extrem sud-oriental del terme, sense connexió directa amb els nuclis de Fullà.

Al nord del terme, ran del Tet, a la seva riba esquerra, on passa just el límit del terme, hi ha la carretera N-116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera uneix a través del Tet la major part de pobles de la Catalunya del Nord.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Fullà disposa de dos serveis diaris de la línia 245 de transport públic El bus a 1€. Aquesta línia uneix Pi de Conflent (a 20 minuts de Fullà), Saorra (a 5 minuts), Vilafranca de Conflent (a 10 minuts), Rià (a un quart d'hora) i Prada (a 20). Circulen de dilluns a dissabte; diumenge i dies festius, sense servei. També hi ha el TAD (Transport a demanda), que serveix tots els pobles de la vall del Rotjà.

Ferrocarril[modifica]

Al terme de Fullà es troba l'estació de tren de Vilafranca de Conflent (oficialment, de Vilafranca -Vernet), de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb el tren Groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Dins del terme de Fullà discorren els 581 primers metres d'aquesta línia, que tot just trepitja un parell de breus trams el terme de Vilafranca de Conflent. Al pont sobre el Tet, que fa 53 metres de llargària, quan el tren passa de la riba esquerra a la dreta del riu, deixa el terme de Fullà i entra en el de Serdinyà.

Els camins del terme[modifica]

Alguns dels camins de Fullà són interns del terme, com el camí de Baix, el de la Bulella, el de les Vinyes, el del Mas Batlle, de Sant Pere, la Drecera i la pista forestal de Badabany. La resta són camins que enllacen Fullà amb els pobles i termes veïns: camí de Cornellà, de Saorra a Cornellà, de Serdinyà, camí Vell de Cornellà, camí Vell de Vernet, ruta de Montlluís, ruta de Saorra, ruta de Vernet, ruta de Vilafranca i la ruta Nova. Esment a part mereix la via del ferrocarril del tren Groc.

Activitats econòmiques[modifica]

Fullà és un dels territoris dels seus entorns més dedicats a l'agricultura. Hi ha quasi 150 hectàrees dedicades a aquesta activitat, repartides en unes cinquanta explotacions, quasi totes de caràcter familiar. Més de dues terceres parts, dedicades als arbres fruiters (pomeres, sobretot, però també pereres, presseguers i cirerers), i la resta, per a vinya i hortalisses, a les zones regades de prop del riu. Hi ha quasi 50 hectàrees de pastures i farratges, i una cabana ramadera de quasi 500 caps de bestiar oví i menys de mig centenar de boví.

L'altra font econòmica de Fullà és la de residència estival, amb força edificacions antigues recuperades per a segona residència, i la Casa Popular de Vacances, a més del càmping municipal la Rotjà.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Nombroses mostres de ceràmica[15] han estat trobades a les coves de la Carrera i de Fullà.

Edat mitjana[modifica]

Fullà és un territori documentat des de molt antic: al temps que regnava a Narbona Umar ibn Umar, poc abans de la conquesta d'aquella ciutat per Pipí el Breu, duta a terme l'any 759, poc després de l'anomenada Batalla de Poitiers, en realitat Batalla de Tours, Fullà (villare Fauliano el 840, Folianum el 873 i Fulianum el 941) ja consta com a territori alodial de Mascarà. El 840 Fullà fou donat pels descendents de Mascarà al monestir de Sant Andreu d'Eixalada, acabat de crear, i el 873 fou bescanviat pels monjos d'Eixalada amb el comte Miró el Vell, benefactor del monestir, per un territori al nord d'Orellà. Tanmateix, diversos documents de donacions d'entre mitjan segle X i mitjan segle XI tornen a vincular Fullà amb el cenobi de Sant Miquel de Cuixà, successor del d'Eixalada. També tenia un alou a Fullà el monestir de Sant Joan de les Abadesses, gràcies a un llegat del comte Sunifred II de Cerdanya, que hi adjuntava les església de Santa Eulàlia de Fullà i Sant Esteve de Campelles, la darrera del proper terme de Vilafranca de Conflent.

Al segle XII es dividí el territori de Fullà entre diverses senyories. Així, Pere de Domanova, senyor de Rodès i de Mosset, dominava la Força de Fullà, construïda a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia, i la Bulella, fortalesa que depenia d'aquesta Força. Aquest domini fou transmès per la filla de Pere de Domanova, Cerdana de Rodès, al seu fill, Ramon de Canet, i d'aquest al net, Guillem de Canet, el qual el va vendre a Guillem de Fullà, tot i que els sobirans catalans en mantingueren sempre el domini senyorial. El 1381 Joan I vengué aquesta senyoria a Berenguer d'Oms, la família del qual la conservà durant 300 anys.

D'altra banda, al voltant de Sant Joan Baptista de Fullà hi hagué un segon castell i senyoria, aquesta en mans dels de Fullà entre el segle XI i el XIV. Durant el segle XV aquesta senyoria passà a mans dels Cadell i després als Avellanet, sempre per via successòria.

Edat moderna[modifica]

Fins a l'any 1687 en foren senyors els d'Oms. Després, hi consten els Boisambert, que mantingueren aquesta senyoria fins a la Revolució francesa. Pel que fa a la segona senyoria, en foren amos fins a l'any 1620 els Cadell, dels quals passà als Pasqual de Vilafranca, als quals els fou confiscada el 1680 i adquirida per la vídua de Josep d'Ardena i de Sabastida, de Darnius (Alt Empordà), naturalitzat francès, els descendents de la qual en foren senyors fins a la fi de l'Antic Règim.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[16]

Evolució demogràfica de Fullà entre 1355 i 1789
1355 1359 1365 1378 1470 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1789
33 f 30 f 33 f 11 f 11 f 9 f 10 f 20 f 14 f 181 h 51 f 42 f

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
255 275 236 319 394 387 359 379 386
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
395 380 375 352 355 361 370 350 357
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
378 327 341 320 344 327 316 304 316
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
273 266 233 254 297 329 360 365 369
2013 2015
453 450

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[17] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[18]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

L'antiga Casa del Comú de Fullà, ara seu de l'escola
L'actual Casa del Comú de Fullà

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Mathieu Faucet 1848 - 1851
François Romeu 1851 - 1862
Mathieu Faucet 1862 - 1866
Emmanuel Guinot 1866 - 1874
Gaudérique Margail 1874 - 1875
Sébastien Morer 1875 - 1888
Paul Pacouil 1888 - 1892
Antoine Guimenor 1892 - 1913
Jean Gui 1913 - 1919
Guillaume Lafont 1919 - 1931
Joseph Faucet 1931 - 1943
Pallade Pagès 1944 - 1953
Jean Gui 1953 - 1960
Paul Cinte 1960 - 1971
Georges Juncy 1971 - 1983
Eugène Correger 1983 - 1995
Jean-Marie Bertrand 1995 - Març del 2004
Gilberte Pideil Març del 2004 - Març del 2014
Pierre Bazely Març del 2014 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Pierre Bazely.

Adjunts al batlle[19][modifica]

  • 1a: Jeanne Lelièvre
  • 2n: Philippe Francès
  • 3r: Pierre Domenech.

Consellers municipals[modifica]

  • Marc Alemany
  • Catherine Artero
  • Laurent Cuesta
  • Emmanuel Leroy
  • Bernard Mougenot
  • Laurence Munoz
  • Anne-Marie Rault.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Pi de Conflent ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Serveis comunals mancomunats[modifica]

Fullà forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Finestret, Fillols, Fontpedrosa, Jóc, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

Ensenyament i cultura[modifica]

L'escola de Fullà

Fullà disposa d'una petita escola pública, que acull els nivells de maternal i primària. Els alumnes de Fullà d'aquests nivells poden anar també a les escoles de Saorra i de Vilafranca de Conflent. Per continuar els estudis de secundària, poden assistir als col·legis de Prada, i per al batxillerat, als liceus de Prada, igualment.

A Fullà hi ha una associació cultural, "Fuilla, Art et Découverte", que proposa cada any[20] un conjunt d'activitats molt interessants relacionades amb l'art i la descoberta del territori.

Llocs i monuments[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «72 - Fullà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Fullà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iund, Richard. «Les vases à anse à poucier dans les Pyrénées de l'Est». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Fullà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fullà Modifica l'enllaç a Wikidata