Sant Llorenç de Cerdans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Llorenç de Cerdans
Saint-Laurent-de-Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans - panoramio.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66179.png
42° 23′ 08″ N, 2° 36′ 48″ E / 42.385555555556°N,2.6133333333333°E / 42.385555555556; 2.6133333333333
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Ceret
Cantó francès Cantó del Canigó
Població
Total 1.173 (2013)
• Densitat 26,02 hab/km²
Gentilici Llorencí o santllorencí
Geografia
Superfície 45,08 km²
Altitud 680 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66260
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Sant Llorenç de Cerdans en el Vallespir

Sant Llorenç de Cerdans (['saɲʎu'ɾenzdəsəɾ'ðans] o ['saɲʎu'ɾenzdəsəɾ'ða], en francès Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comuna del Vallespir, a la comarca natural de l'Alt Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles i Prats de Molló i la Presta, al Vallespir i de Vinçà, al Conflent, i els pobles de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, de la comarca del Conflent; la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, de la del Rosselló, i dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montferrer, Montboló, Reiners, Serrallonga i el Tec, de la del Vallespir, forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

La dita és: Sant Llorenç, corrida amb el llum.

Etimologia[modifica]

El nom de la vila prové en la seva primera part del patró de la seva parròquia, Sant Llorenç, i, potser, de l'origen majoritari dels seus repobladors, procedents de la Cerdanya (històricament, els cerdans eren molt donats[1] a emigrar). Entre els masos antics de la vall de Sant Llorenç hi havia[2] el Mas Cerdà.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal de Sant Llorenç de Cerdans, de 450.800 hectàrees d'extensió, està situat[3][4] en el sector sud de la zona central de la comarca del Vallespir.

En el seu extrem sud-est, el terme de Sant Llorenç de Cerdans arriba a la carena pirinenca, en el lloc on limita amb l'Alt Empordà, a Maçanet de Cabrenys i Albanyà. És la zona on el terme assoleix les màximes altituds, sobretot al Mont Capell, de 1.194 m alt. També al sud-est, termenal amb Costoja, arriba als 1.242 m alt, al Serrat del Cogull. El poble es troba a 690 m alt, i el punt més baix és al nord-oest, on el terme de Sant Llorenç de Cerdans arriba a la riba dreta del Tec, a través del qual confronta amb Montferrer, on assoleix els 365 m alt.

A més de la vila, el terme de Sant Llorenç de Cerdans és ple de petits veïnats, disposats principalment a la vall de la Quera, el curs d'aigua que vertebra quasi tot el terme.

Montferrer
/
El Tec
Arles Els Banys d'Arles i Palaldà
Serrallonga Brosen windrose-fr.svg
Costoja Maçanet de Cabrenys

La vila de Sant Llorenç de Cerdans[modifica]

Edificis antics de la cellera de la vila, probablement el castell

Sant Llorenç de Cerdans es forma, en forma de cellera, al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç de Cerdans i el seu cementiri,[5] a partir de la qual la vila comença a créixer seguint els camins que en sortien en direcció a Prats de Molló, Arles i els Banys d'Arles. En les vistes aèries de l'Institut Géographique National francès s'aprecia perfectament el traçat de la vila antiga, amb els seus ravals cap al nord. Encara en època moderna, i ja en els segles XX i principis del XXI s'han anat creant[6] noves zones d'habitatge a l'entorn de la vila vella. El barri més ben identificat de la vila era el barri del Castell, al lloc on hi havia hagut el Castell de Sant Llorenç de Cerdans.

La Roderassa, o Veïnat de la Blanqueria[modifica]

És un dels antics veïnats ara, de fet, convertits en barris de la vila de Sant Llorenç dels Cerdans. És[7] al sud de la vila, al costat nord-oest del Barri del Molí i a llevant del Veïnat d'en Paulí, a la dreta de la Quera, just al nord d'on el còrrec anomenat Clot dels Castanyers aflueix en la Quera. Els carrers d'Antoine Forné i de la Roderassa conformen aquest veïnat.

La Sort[modifica]

El Veïnat de la Sort és[8] al nord de la vila, entre l'ermita de la Mare de Déu de la Sort, a l'extrem sud-est del veïnat, i el mas de la Sort, al nord-est. El veïnat originari és al sud, prop de l'ermita, i al nord i nord-est seu s'ha estès una moderna urbanització de cases aïllades amb jardí, com és freqüent a la Catalunya del Nord des dels darrers anys del segle XX.

La Farga de Dalt[modifica]

Una de les antigues fargues de Sant Llorenç de Cerdans és avui dia una serradora, és un dels pocs que no ha desenvolupat un veïnat, i ha quedat reduït a la serradora i un parell d'edificis annexos.

La Farga del Mig[modifica]

El veïnat de la Farga del Mig, que es va formar a l'entorn d'una de les antigues fargues existents al Vallespir, és avui dia un autèntic poble; només li falta l'església i el cementiri. Està situat[9] a la dreta de la Quera, al peu de la carretera que uneix Sant Llorenç de Cerdans amb Arles (la D3), just al lloc d'on arrenca cap a l'oest la carretera de Serrallonga (la D64) uns dos quilòmetres al nord-oest de la vila cap de la comuna.

La Farga d'Avall[modifica]

Poc més d'un quilòmetre al nord de la Farga del Mig, en direcció a Arles per la mateixa carretera D3 es troba[10] el petit veïnat de la Farga d'Avall, format a l'entorn d'una altra antiga farga. És a la dreta de la Quera, l'aigua de la qual aprofitava per tal de moure el martinet amb què batia el mineral de ferro, com les altres fargues.

El Veïnat del Molí[modifica]

Format a l'entorn del Molí d'en Benezet, o d'en Verduc, habitualment anomenat senzillament el Molí, aquest veïnat és[11] a tocar de la vila, al seu sud-est, just a llevant de la Roderassa. És a la dreta de la Quera i a l'esquerra del torrent anomenat Clot dels Castanyers.

El Noell[modifica]

Es tracta d'una gran masada esdevinguda petit veïnat situat[12] a la part de llevant del terme, al nord-est de la vila, a l'esquerra del Clot del Noell i a la dreta del Còrrec del Molinot. En l'actualitat és un centre d'allotajment rural.

Riurós[modifica]

Gran mas esdevingut petit veïnat a la dreta de la Quera, es va formar a l'entorn d'un altre dels martinets existents en el terme de Sant Llorenç de Cerdans. És[13] menys d'un quilòmetre al nord-oest de la vila, a la dreta de la Quera i al peu de la carretera d'Arles. És un veïnat molt modernitzat, i conté el bombers de la comuna i, a prop a ponent, la Deixalleria. Riurós ve del llatí Roveroso ('rourós') contaminat pel mot 'riu'.

No s'ha de confondre amb el llogaret de Reirós al terme d'Oms, al Rosselló, també anomenat Roirós o Riurós.

El Veïnat de la Font[modifica]

Situat[14] a llevant de la vila de Sant Llorenç de Cerdans, a l'esquerra del Còrrec dels Castanyers. Pren el nom de la font i rentador públic que existeix al seu nord-oest.

El Veïnat d'en Paulí[modifica]

Aquest veïnat és[15] a l'esquerra de la Quera, a prop i al sud-oest de la vila, a ponent de la Roderassa. És davant del lloc on hi havia hagut un dels martinets de Sant Llorenç de Cerdans (el nom es conserva en el carrer que porta al veïnat des de la carretera).

El Veïnat d'en Xeis[modifica]

Situat[16] al sud-est de la vila, la major part és de cases modernes, isolades i amb jardí.

Els Cremadells[modifica]

Documentat des del 1405, l'antic mas fou transformat al segle XVII en un veritable castell. A prop seu hi ha la capella de Sant Pere dels Cremadells.

Els masos de Sant Llorenç de Cerdans[modifica]

El terme de la vila de Sant Llorenç de Cerdans és ple de masos i altres construccions aïllades, alguns fins i tot a les zones més de muntanya. Així, s'hi poden trobar el Bac, o Mas del Bac, el Bilver, o Mas del Bilver, la Blanqueria d'en Delcròs (antiga blanqueria), el Boac, o Mas del Boac, la Boadella, abans Mas de la Boadella, el Boix, la Cabana, o Mas de la Cabana, Ca l'Inglès, Can Correig, o Cortal dels Gitanos, Can Garós, o Mas d'en Garós, Can Gratacós, Can Mateu, Can Prim, la Casa de Jubilats, els Casals, abans Mas dels Casals, la Casa Nova, abans Mas de la Casa Nova, les Casotes, el Centre Naturista, els Clols, o Mas dels Clols, el Colomer, abans Mas del Colomer, la Comilla, abans Mas de la Comilla, el Corral de la Falguerona, el Cortal d'en Verdeguer, Cremadells, o Mas dels Cremadells, amb la seva capella de Sant Pere dels Cremadells, el Dipòsit d'aigua de Sant Llorenç, la Fageda, o Mas de la Fageda, el Faig, o Mas del Faig, la Faja, o Mas de la Faja, la Farga de Manyagues, la Farga d'en Bosc, antigues fargues tots dos, el Forn de Calç de Vila-roja, el Gramatxó, o Mas del Gramatxó, l'Illa, o Mas de l'Illa, les Illes de Montner, el Llistanós, o Mas del Llistanós, el Martinet, el Martinet d'en Benezet, el Martinet de Riurós, la Masada, el Mas, abans Borda, d'en Sort, el Mas de la Quera, el Mas de la Serra, el Mas de la Vila, el Mas del Bosc d'en Corts, el Mas de Llobera, el Mas de Llota, el Mas de l'Om, el Mas del Pla del Mener, el Mas de Pujol, el Mas de Queret, el Mas de Vernedes, el Mas Verdeguer, el Molí d'en Boix, el Molí dels Cremadells, o d'en Cremadells, el Molí d'en Dagues, dos masos anomenats el Montner, o Mas del Montner, Morengues, la Nantilla, o Mas de la Nantilla, el Noell, o Mas del Noell. antigament Veïnat de Vilaró, el Padiràs, el Palomer, o Mas del Palomer, la Passera, el Perer, o Mas del Perer, Pla Bolat, o Mas de Pla Bolat, les Planes, o Mas de les Planes, la Pomereda, o Mas de la Pomereda, Provadones de Baix, o Mas Provadones, Provadones de Dalt, el Puig, o Mas del Puig, el Puig de la Mir, el Puig Petit, o Mas del Puig Petit, el Regatiu, abans Pallera d'en Peret, Riurós, el Roc, o Mas del Roc, el Seguer, la Serra d'en Grill, la Serradora de Can Lagresa (antiga serradora), el Solà, la Solana, o Mas de la Solana, el Toron, o Mas del Toron, el càming de Verte Rive, Vilaró i Vilallonga, o Mas de Vilallonga.

Són desaparegudes les Barraques del Cordó Sanitari, situades en un dels camins d'entrada de l'exili del 1939, la Borda del Quer, la Borda del Tarter, i són noms antics, ja en desús el Cortal d'en Delclòs, el Cortal d'en Paulí, el Mas Llers, o del Puçó, el Mas Mitjacosta, el Molí, o Molí d'en Benezet, el Molí de la Farga d'Avall, el Molí de la Farga de Dalt, el Molí de la Farga d'en Bosc i el Molí d'en Delcròs. Cal esmentar també, com a construcció aïllada el Calvari de la Redubta i la Creu d'en Joglar. Cal destacar com a construccions aïllades els diversos ponts existents en el terme: Pont de Can Llobera, Pont de la Font, Pont de la Mola, Pont de l'Illa i Pont del Molí.

Hidrografia[modifica]

Els cursos d'aigua[modifica]

La vall de Sant Llorenç de Cerdans està definida pel curs de la Quera, també anomenada Ribera de Sant Llorenç. Aquest curs d'aigua és format per la unió de dues riberes que provenen, totes dues, del terme de Costoja, de tal manera que el terme comunal de Costoja és, de fet, la continuïtat geogràfica del terme de Sant Llorenç de Cerdans: la vall de la Quera i els seus afluents. Alhora, tota aquesta vall es decanta cap al Tec, que és el límit nord-oest de la vall i de la comuna de Sant Llorenç de Cerdans. El sector nord-est del terme, però, hi ha també la vall de la Ribera del Terme, afluent del Montdony dins del terme d'Arles, a l'antic territori de Montalbà dels Banys.

Dos són els formants bàsica de la Quera: la Ribera de Costoja i la Ribera de Vila-roja. La primera, que prové del mateix poble de Costoja, s'origina ran d'aquest poble, al seu costat oest, i al cap de poc tros esdevé límit entre els dos termes comunals esmentats. Fa de límit comunal mentre el seu curs va d'est a oest: en el moment que es decanta cap al nord-oest, deixa de ser termenal i entra de ple en el terme de Sant Llorenç de Cerdans. En aquest tram ha rebut, procedent del terme de Sant Llorenç de Cerdans, el Clot[17] o Ribera de Provadores, que aporta el Clot de Pladeró, el de les Fontetes, el de la Mussarana, el de la Vinyassa, el de la Font del Teuler, el del Prat de Dalt i el de Ranci, el Clot del Camp Nou, el Clot dels Pradells, amb el de les Mosqueres, i el Clot de Pincaró.

La Ribera de Vila-roja també prové del terme comunal de Costoja, però de la segona unitat geogràfica d'aquest terme: la vall de Vila-roja. Aquesta ribera es forma a ponent del poble de Vila-roja, a sota i a llevant del Coll de Capellera, des d'on baixa cap a l'est fins al poble de Vila-roja, on passa sota el poble, a una certa distància, pel sud, i després gira cap al nord, deixant Vila-roja a ponent. Al cap de poc fa de termenal entre Costoja i Sant Llorenç de Cerdans en un breu tram, i de seguida entra plenament en el segon d'aquests termes. Rep el Clot del Bosc d'en Mercer així que comença a fer de termenal, i la Ribera de Falgós quan deixa de fer-ne (aquesta ribera és, pel seu costat, límit comunal cap a ponent un bon tram), amb el Clot Fosc, el de l'Orri i el de la Mongeta. Ja amb el curs clarament cap al nord, rep el Clot de la Castanyeda, amb els clots de la Casa Nova, de l'Espanyol i del Toron, i després el Clot de les Esquerdes. Tot seguit s'ajunta amb la Ribera de Costoja i es forma la Quera.

La Quera marca la vall principal del terme de Sant Llorenç de Cerdans, i va rebent les afluències dels torrents que provenen dels dos vessants de la vall. Així, per la dreta rep el Clot del Regatiu, amb els de la Cabana, la Femada i Canalat, el Clot de les Pastores, el Clot de la Boscatera, que arriba a la Quera al sud-est de la vila de Sant Llorenç de Cerdans i procedeix d'una llarga vall on concorren els clots dels Plans, de la Font del Beç, de les Beçolades, de Talric, de les Colomines, de Puig Cubell, de l'Oratori (amb un segon Clot de Puig Cubell), de la Castanyeda de la Riba, de la Capella, del Bilver, de la Vila i dels Castanyers, a més del Comall i la Bilvera. Al nord-oest de la vila, hi aflueixen el dels Abeuradors i el de les Fontetes, el Clot de Brusi, a la zona de Riurós, el Clot de Rabassers, a la zona de la Farga del Bosc, el Clot de la Font de la Llisa i el Clot de la Ramonelat, a la zona de la Farga del Mig, fins que a la Farga d'Avall, rep per la dreta la Ribera de la Dou. Aquesta ribera forma, al nord de la vila de Sant Llorenç de Cerdans, una llarga vall que conforma tot el sector nord del terme comunal. La Ribera de la Dou prové de la zona del Mas Noell, en el vessant nord-oest del Mont Capell, i recull un bon conjunt de clots: a la capçalera, del sud-est arriba la Ribera del Molinot, que aporta el Clot dels Artigassos, el de la Collada, el del Mont Capell, el de l'Avellaner, el del Noell, el de Campells, el de les Colomines, el de la Font de Pere Bassó, el del Bac d'Avis, el del Pla de la Conca, el de la Balmella, el de Puig Salom, el de la Cotiva, el de Fontbona, amb el de la Xalada -o Eixalada- d'en Boix i el del Cingle Negre. Tot seguit, la Ribera del Molinot s'uneix amb el Clot de la Dou, que aporta el Clot del Roc dels Mosquits i el de la Castanyeda (diferent de l'anterior del mateix nom, i formen la Ribera de la Dou. Ja com a Ribera de la Dou, rep el Clot de les Comes, el Rec del Salt de l'Aigua, que també aporta el Clot de Coma de Ros, el Clot de la Noguereda, amb els de la Font dels Pèsols, el del Campet del Comall i el del Campet, i, finalment, el Clot de la Font de la Quera. Tornant a la Quera, per la dreta acaba de rebre els clots de l'extrem nord del terme: Clot de la Font Vaquera, Clot del Llistanós, o de l'Empedrat, i Clot de Casanova.

Per l'esquerra, la Quera recull l'afluència del Clot del Pi i del de Boscarons, del de la Font, de les Bedolles, de la Font del Pelegrí, el Clot de la Xalada, o Eixalada, que aporta els clots del Coll del Bis i de l'Illa, els darrers a l'alçada de la vila. Més al nord-oest, el Clot de la Jaça d'en Boix, amb l'aportació dels clots de Paion i el de la Font Fosca, el Clot de Cogull, o de l'Antana, el de la Font de les Planes, el Rec o Clot de les Casotes, amb el Rec de la Tina i els clots de la Font del Traginer, de Llobet, del Roc d'en Fagila, de Cortils, dels Fangadors, el Clot de la Riba del Peirer, el Rec de la Fageda, amb el Clot de la Font, el Clot del Prat de la Fageda, el Clot Morer, el Rec de la Masada, amb els clots de les Querales, el del Perata i el de la Banquera, el Clot de la Font Vella i el Clot de la Muntada. El Clot dels Fangassos, més al nord-oest, aflueix directament en el Tec, com el Còrrec de la Botella i el del Seguer.

La Ribera del Terme neix en territori llorencí, però es decanta cap al nord-est, cap a Montalbà i, per tant, cap als Banys d'Arles. Es forma en una resclosa situada a l'extrem sud-est del terme, a llevant del Mas de la Nantilla i del Mont Capell, i a ponent del Puig Moixer, des d'on va, fent giragonses, cap al nord, tot i que fa un tomb cap al nord-oest per després tornar cap al nord-est, i rep el Clot de la Mongetera, el del Boac, el del Grill, el del Gavatx, el del Pistoler, el del Puig del Torn, el d'en Puissant, el de la Serreta d'en Noell, la Ribera de Pla Bolat, que duu els clots del Pomer i de la Boadella, els Clots del Mener, el Clot d'en Castany, el de la Guilla, el Clot Gran, amb el de la Ribassada, el Clot de Montner, el del Serrat Llis, el de la Coma, el del Serrat, el de la Solana, el del Quintà, el d'en Trafica i el del Serrat del Pi, abans de sortir del terme de Sant Llorenç de Cerdans.

Canals d'irrigació o moliners[modifica]

Queden, amb ús sobretot per a rec d'horts, els següents: Rec de la Farga del Mig, Rec del Martinet, Rec del Martinet de Riurós, Rec del Molí de la Farga, Rec de la Farga d'en Bosc, Rec del Molí d'en Boix, Recs de la Farga de Dalt i Recs del Molí dels Cremadells. Associats a aquests recs, hi ha dues preses: Presa del Forn de Calç de Costoja i Presa del Forn de Calç de Vila-roja.

Fonts[modifica]

Són abundants, les fonts, a Sant Llorenç de Cerdans: la Dou, tres fonts anomenades simplement la Font, Fontbona, Font de Costoja, Font de la Cabana, Font de la Garsa, Font de la Llebre, Font de l'Amor, Font de la Nantilla, Font de la Quera, Font de la Sort, Font de l'Avellaner, Font del Bac, Font del Beç, Font de les Bouades, Font del Faig, Font del Grevolar, Font del Mas Boadella, Font del Mas Casanova, Font del Mas d'en Garós, Font del Pistolet, Font dels Pèsols, Font dels Plans, Font del Teuler, Font d'en Duran, Font d'en Pelegrí, Font de Pere Bassó, Font de Provadona, Font de Trafica, Font Fosca, Font Vaquera, Fonts de la Collada i Fonts del Pla del Mener.

Orografia[modifica]

El fet que el terme de Sant Llorenç de Cerdans sigui tan accidentat, orogràficament, té com a resultat una bona quantitat de topònims dedicats a accidents geogràfics: bacs: el Bac, el Bac d'Avis, el Bac de la Solana, el Bac del Palomer, el Bac de Manyaques i el Bac de Mont Capell; boscs: el Bosc de la Vila, el Bosc d'en Corts i el Bosc Departamental de Puig de l'Estella; cingles: el Cingle Negre; clots (no cursos d'aigua, sinó valls tancades: Clot de Cogull, o de l'Antana, Clot de Cortils, Clot de la Coma, Clot de l'Empedrat, Clot del Grill, Clot dels Pradells, Clot de Talric, el Clot Gran, Clot Morer, Clots del Mener, Comall o Clot de l'Orri i Comall o Clot Fosc; colls: Coll de la Creu del Canonge, Coll de la Nantilla, Coll de la Pedra Dreta, Coll de la Senyoral, Coll de les Colomines, Coll de l'Eixam, Coll de l'Espinàs, Coll del Faig, Coll del Noell, Coll del Tell, Coll del Toron, Coll Petit del Tell i Coll Pregon, abans Collada Pregona del Coll del Faig; comes: Coma de Ros i la Comilla; muntanyes: Mont Capell, Pic de Bau, Puig Cogull, la Creu del Canonge, Puig Cubell, Puig de la Senyoral, Puig de la Serra de Montner, Puig de l'Estella, Puig de la Creu, Puig de la Mir, Puig del Torn, Puig Marí i el Puig Moixer; plans: Pla Beget, Pla Bolat, Pla Brumat, Pla de la Conca, Pla de la Falguerona, Pla del Corral, Pla de les Colomines, Pla de les Rocasses, o, simplement, les Rocasses, Pla del Mener, Pla del Roure, Pla dels Cortals, Pla de Sant Jaume, les Planes i els Plans; serres i serrats: Serra de la Degolla, Serra de la Garsa, Serra de la Masada, Serra de la Vila, Serra del Boixet, Serra de Montner, Serra del Morer, Serra d'en Marc, Serra de Provadores, Serrat de Cogull, Serrat de Cornell, Serrat de la Figuera, Serrat Llis i la Serreta, i solanes: el Solà, el Solà del Llop i la Solana.

El terme comunal[modifica]

Les partides i indrets específics del terme de Sant Llorenç de Cerdans són: els Artigassos, l'Avellaner, la Balmella, les Beçolades, el Bilver, el Boac, que havia estat un enclavament del terme de Costoja dins del de Sant Llorenç de Cerdans, la Boadella, el Boix, el Boixet, la Boixetera de Montner, la Borda, la Cabana, el Camp d'en Benezet, el Camp del Bilver, abans, d'en Bosc, els Casals, la Casa Nova, la Castanyeda, la Castanyeda de l'Aredo, el Colomer, les Colomines, la Conca, Cortils, els Cremadells, la Creu de Cerdans, la Creu de la Boixetera de Montner, la Creu o Cim de la Serra de la Degolla, la Creu del Pic de Bau, la Creu d'en Joglar, l'Estrada (nom antic, en desús), la Fageda, el Faig, els Fangassos, la Farga de Dalt, la Farga del Mig, la Farga d'en Bosc, la Font del Traginer, la Fusta, el Gramatxó, l'Illa, la Jaça d'en Boix, el Joncàs, o la Joncassa, el Llampat, el Llistanós, el Martinet, abans la Blanquera, la Masada, Mas dels Clols, Mas de la Faja, Mas de la Sort, Mas del Pla del Mener, Mas del Toron, Mas d'en Garós, Mitja Costa, Molí d'en Dagues, Mont Capell, el Montner, les Mosqueres, la Nantilla, el Noell, l'Orri, el Palomer, el Perer, la Pomereda, el Prat de les Cabanes, Provadones, el Puig, la Quera, Quintans de la Sort, Rabassers, la Redubta, el Regatiu, Riba del Peirer, la Ribassada, Ribes Altes, les Rieres, Riurós, el Roc, o Mas del Roc, Roc del Corb, Roc dels Pins, el Seguer, la Sort, els Terrissers (nom antic), el Terme, el Verdeguer, la Vila, Vilallonga i la Xalada, o Eixalada, d'en Boix. Alguns topònims són indicadors termenals: la Creu del Canonge, el Piló de Font Fresca, el Piló de la Canal, el Piló de la Creu, el Piló de la Jaça d'en Boix, el Piló del Bugatar, el Piló del Coll de l'Eixam, el Piló del Coll de Toron, el Piló de les Colomines, el Piló del Roc de Corb, el Piló del Solà del Llop, el Piló de Paion i el Piló de Puig Marí.

Fites frontereres[modifica]

En el terme de Sant Llorenç de Cerdans hi ha vuit fites termenals, les número 545, 546, 547, 548, 549, 550, 551 i 552, totes elles al terme amb Maçanet de Cabrenys. La 545 és al Coll de la Pedra Dreta, la 546, al Pla de Mont Capell, la 547, al Pla de la Falguerona, pertanyent igualment als vessants del Mont Capell, la 548, al Serrat de la Font de la Nantilla, la 549, al Serrat de la Falguerona, la 550, al Corral de la Falguerona, la 551, a Coll Pregon i la 552, al Coll del Faig.

Transport[modifica]

Vies de comunicació antigues[modifica]

Carreteres[modifica]

En el terme de Sant Llorenç de Cerdans hi ha dues úniques carreteres. D'una banda hi ha la D3 (D15, a Arles - GI - 503, al Pont de Riu Major, a Costoja/Maçanet de Cabrenys), que uneix Sant Llorenç de Cerdans amb Costoja i l'Alt Empordà. Aquesta carretera té dues variants a Costoja: la D3b, que mena a Can d'Amunt, i la D3c, variant interna del poble de Costoja. Per la D3, Sant Llorenç de Cerdans es troba a 5,5 quilòmetres de Costoja i a 15,3 d'Arles.

D'altra banda, hi ha la carretera D64 (D3, a Sant Llorenç de Cerdans - Serrallonga) que des de la Farga del Mig marxa cap a ponent per arribar a Serrallonga en 10,7 quilòmetres, el darrer quilòmetre a través de la D44.

Transport col·lectiu per carretera[modifica]

Sant Llorenç de Cerdans té un transport en autobús gràcies a la línia 342 de Le bus à 1 €, servei departamental. Cobreix el trajecte de Perpinyà a Costoja, amb tres serveis diaris els dies feiners i un de sol els dies festius.

Ferrocarril[modifica]

L'antiga estació de ferrocarril

En l'actualitat, Sant Llorenç de Cerdans no disposa de ferrocarril, però entre 1913 i 1937 hi hagué un branc de la línia d'Arles a Prats de Molló que pujava fins a Sant Llorenç de Cerdans. L'estació encara existeix, mentre que la via del tren va servir per a la carretera D3.

Els camins del terme[modifica]

Una part dels camins del terme llorencí són de comunicació interna del terme propi: Camí de Jus Horts (ara ja en desús), Camí de la Fageda, Camí de la Font d'en Roixela (també nom antic), Camí de Falgós, Camí de la Borbolla, Camí de la Nantilla, Camí de la Pedra Dreta, Camí de la Serra de Boixet, Camí de la Serra de Montner, Camí del Bilver i del Mas Noell, començament de l'antic camí de Maçanet, Camí del Boac, Camí de les Casotes a la Farga del Mig, Camí de les Planes, Camí de l'Estrada (en desús), Camí del Mas Clols a la Pomereda, Camí del Mas Cremadells al Mas del Boac, Camí del Perer, Camí del Pla Bolat a la Serra de Montner, Camí del Puig de la Mir, Camí dels Boixos (també nom antic), Camí del Solà i de la Senyoral, Camí dels Terrissers (també antic), Camí de Provadones, Camí Nou del Boac i Corriol de Domenjó (nom antic). Els altres camins existents enllacen el terme amb els pobles i les comunes veïnes: Camí de Costoja a Maçanet, Camí de Costoja pel Mas Colomer, Camí de Montalbà, Camí de Montferrer, Camí Vell d'Arles, Camí Vell de Prats de Molló, el Camí Vell de Prats de Molló a Maçanet, el Camí Vell de Serrallonga, la Ruta d'Arles, la Ruta, abans Camí, de Costoja, la Ruta de Serrallonga, la Ruta de Vila-roja i el Torn del Vallespir.

Activitats econòmiques[modifica]

La major part del terme de Sant Llorenç de Cerdans és cobert per boscs, entre els quals destaca el bosc comunal de la vila, de castanyers. Això feia que, antigament l'explotació del bosc fos l'ocupació primera dels llorencins, però aviat la descoberta de l'existència de mineral de ferro en el subsòl de la comarca va fer que l'activitat principal esdevingués la indústria de transformació del mineral. Així sorgiren les diferents fargues i martinets, els noms dels quals han restat i configuren bona part de la toponímia de la vall, encara que, de fet, l'activitat i fins i tot els edificis hagin desaparegut, en bona part. Fou durant el segle XIX que s'experimentà la decadència de la indústria del ferro. Tanmateix, el que ha romàs a Sant Llorenç de Cerdans és l'activitat industrial, que s'ha mantingut fins a la segona meitat del segle XX: fabricació d'espardenyes i altres derivats del cànem (la cooperativa la Unió Sandaliera en fou un bon exemple), tot i que a finals del segle XX ha viscut un clar estancament, indústria tèxtil, ara també en decadència, indústria derivada de la fusta per a la construcció de tines i botes, amb la fusta de castanyer, pròpia dels boscos llorencins...

En els darrers anys ha guanyat molt de pes en l'economia de la vila la indústria del turisme, amb diferents modalitats d'allotjament (càmpings, cases d'allotjament rural, hotels, apartaments, etcètera. Com molts altres pobles de la Catalunya del Nord, Sant Llorenç de Cerdans ha viscut el fenomen de la rehabilitació de cases i masies per part de jubilats procedents del nord -de França i de més enllà- a la recerca d'un lloc acollidor per a passar els darrers anys.

El sector primari no ocupa ni un u per cent de la superfície comunal: poc més de 1.200 ha es dediquen a l'agricultura, amb una vintena d'explotacions agràries, principalment dedicades als farratges i la pastura. La ramaderia és, per tant, la principal activitat actual, amb un centenar de caps de bovins, uns 1.500 d'ovins, poc més d'un centenar de cabrum i una cinquantena de caps d'equins.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Sant Llorenç de Cerdans apareix a la història com una part del territori de Costoja donada al monestir de Santa Maria d'Arles el 988 pel comte de Cerdanya Oliba Cabreta. Tanmateix, no es troba cap esment a l'església de Sant Llorenç de Cerdans fins al 1011, en una butlla del papa Sergi IV que confirma una donació al monestir d'Arles, i un segon esment apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de Costoja, el 1142. Fins ben tardanament, l'església de Sant Llorenç de Cerdans depengué de la de Costoja. El nom sencer de Sant Llorenç de Cerdans no apareix fins al 1359 (Sent Lorenç de Serdans), moment en què sembla[18] que s'establí en el lloc una colònia important de cerdans cridats per l'abat d'Arles per tal de repoblar la vall. Cal destacar que els naturals de la Cerdanya eren experts en les necessitats econòmiques de la vall, derivades de l'explotació del bosc, de les mines de ferro i de petites fargues.

Edat Moderna[modifica]

La dependència del monestir d'Arles subsistí al llarg de tota l'Edat Moderna, ja que arribà a l'extinció dels senyorius, amb la Revolució Francesa. Just a finals de l'Edat Moderna, en el pas de la Contemporània, Sant Llorenç de Cerdans visqué els fets derivats de la Guerra Gran, amb el protagonisme del General Antonio Ricardos, de l'exèrcit borbònic espanyol, que aprofità els avalots del dia de Corpus del 1793, provocats per la prohibició de la processó feta per la Convenció Nacional francesa, per tal d'entrar en el Vallespir i ocupar Sant Llorenç de Cerdans.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica d'Sant Llorenç de Cerdans entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1424 1470 1515 1553 1709 1720 1730 1765 1767 1774 1789 1790
56 f 42 f 56 f 56 f 21 f 22 f 20 f 180 f 124 f 251 f 1.000 h 1.747 h 300 f 304 f 1.741 h

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1.130 1.157 1.728 1.769 2.130 2.431 2.437 2.672 2.422
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2.122 2.173 2.081 2.277 2.362 2.390 2.521 2.722 2.803
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2.816 3.023 3.022 2.599 2.677 2.688 2.530 2.275 2.212
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014
2.064 1.992 1.807 1.607 1.489 1.218 1.267 1.281 1.142

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[19] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[20]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Llista de batlles de Sant Llorenç de Cerdans

Signatura de l'alcalde Jean-Baptiste Serradell el 1815
Alcalde Període
Guillaume Saquer 1944 - 1947
Guillaume Julia 1947 - 1971
Henri Rosé 1971 - 1977
Pierre Reynaud 1977 - 1995
Jean-Jacques Ramon 1995 - 1998
Isabelle Quintane 2001 - 2008
Jacques Roitg 2008 - 2014
Louis Caseilles 2014-

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

Louis Caseilles
  • Louis Caseilles.

Adjunts al batlle[21][modifica]

  • 1r:
  • 2a:
  • 3r:
  • 4a: .

Consellers municipals[modifica]

  • Frédéric Campsolinas
  • Florence Cunado-Constant
  • Micheline Eveillard
  • Philippe Fernandez
  • Marie-Madeleine Figuerola-San-Juan
  • Géraldine Guerrero
  • Agnès Reynaud-Barbier
  • Jacques Roitg
  • Bruno Rouane
  • René Roustany
  • Marie-José Sala-Coll
  • Jérôme Salmi
  • Jérôme Thomas
  • Virginie Vila.

Adscripció cantonal[modifica]

A les eleccions cantonals del 2015 Arles ha estat inclosa en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Agermanaments[modifica]

Llorencins destacats[modifica]

Educació i cultura[modifica]

La vila de Sant Llorenç de Cerdans té una escola maternal pública i una altra d'estudis primaris, també pública. Totes dues formen part del mateix complex educatiu. De cara a continuar els estudis, els llorencins solen assistir als col·legis d'Arles, Ceret o Tuïr i, per al batxillerat, als liceus de Ceret o de Vilallonga dels Monts.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «153 - Sant Llorenç de Cerdans». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Catafau, Aymat. «Sant Llorenç de Cerdans». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Coromines, Joan. «Cerdanya/Cerdans». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sant Llorenç de Cerdans». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Coromines, 1995.
  2. Alart, 1868 i 1878.
  3. El terme comunal de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN.
  4. Sant Llorenç de Cerdans a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN.
  5. La cellera de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN
  6. La vila actual de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN
  7. La Roderassa en els ortofotomapes de l'IGN
  8. El Veïnat de la Sort en els ortofotomapes de l'IGN
  9. La Farga del Mig en els ortofotomapes de l'IGN
  10. La Farga d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN
  11. El Veïnat del Molí en els ortofotomapes de l'IGN
  12. El Noell en els ortofotomapes de l'IGN
  13. Riurós en els ortofotomapes de l'IGN
  14. El Veïnat de la Font en els ortofotomapes de l'IGN
  15. El Veïnat d'en Paulí en els ortofotomapes de l'IGN
  16. El Veïnat d'en Xeis en els ortofotomapes de l'IGN
  17. A Sant Llorenç de Cerdans, els cursos d'aigua que en molts altres llocs de la Catalunya del Nord són anomenats còrrec aquí són anomenats clot. Només n'hi ha dos, en tot el terme, que reben el nom de còrrec.
  18. Ponsich, Lloret i Gual, 1985.
  19. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  20. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  21. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Llorenç de Cerdans Modifica l'enllaç a Wikidata