Vallespir

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVallespir
Haut Vallespir 01.jpg

Localització
Localització del Vallespir als Pirineus Orientals.svg
Localització del Vallespir respecte de la Catalunya del Nord
42° 27′ N, 2° 39′ E / 42.45°N,2.65°E / 42.45; 2.65

Capital Ceret
Conté la localitat
Geografia
Limíta amb
Modifica les dades a Wikidata
Mapa del Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques
El Vallespir segons Norbert Font i Sagué.
Pont del Diable de Ceret, sobre el Tec, construït el segle XIV i modificat el XVIII
Prats de Molló
El Pertús

El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l'Alt Empordà (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripollès (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rosselló (al nord-est).

El Vallespir està vertebrat pel riu Tec, que el travessa d'oest a est. Al nord està dominat pel pla Guillem i el Canigó, mentre que al sud pel Comanegra i el Roc de Fraussa. Hi ha una varietat d'opinions respecte a les subcomarques. Alguns divideixen la comarca[1] en dos, el Baix Vallespir i l'Alt Vallespir. En aquest cas l'Alt Vallespir comprèn des del principi de la conca del riu Tec i Prats de Molló fins a Palaldà.

La Gran Enciclopèdia Catalana i les obres que se'n deriven, com la Geografia Comarcal de Catalunya, la divideix en tres, amb la inclusió del Vallespir Mitjà, que faria de frontera[2] entre les valls més altes i la conca esmentada. Segons alguns estudis, com el de Norbert Font i Sagué, s'ha considerat les subcomarques rosselloneses de l'Albera i la Marenda com a part del Vallespir, és a dir, tot el que queda a migdia del Tec quan aquest riu entra en la Plana del Rosselló.

Municipis del Vallespir[modifica]

Municipi Habitants
Albera, l' 83
Arles 2757
Banys i Palaldà, els 3695
Ceret 7675
Cluses, les 261
Cortsaví 225
Costoja 112
Menera, la 54
Montboló 187
Montferrer 201
Morellàs i les Illes 2649
Pertús, el 590
Prats de Molló i la Presta 1125
Reiners 1212
Sant Joan de Pladecorts 2014
Sant Llorenç de Cerdans 1281
Serrallonga 249
Tec, el 86
Font: INSEE (2009)[3]


Història[modifica]

Pagus de Vallespir al Rosselló i a Besalú[modifica]

El Vallespir depenia del bisbat d'Elna i va formar part del comtat del Rosselló des de la seva creació. El 990 Oliba Cabreta va ocupar aquesta regió i la va unir al de Besalú amb la qual cosa va passar a Barcelona el 1111, que el 1172 també va adquirir el Rosselló. Els límits del Vallespir medieval no són els de la comarca actual, sinó tota la dominació del comte de Besalú al nord dels Pirineus, fins a les Cases de Pena.

Vescomtat de Vallespir[modifica]

Article principal: Vescomtat de Vallespir

Els comtes de Besalú van instal·lar al nou castell de Cameles, anomenat Castellnou, un diputat intitulat vescomte. En la primera menció de Castellnou, el 990, apareix un "Oliba, vescomte", potser el primer vescomte de Vallespir. El 1015 apareix un Guillem, vescomte de Vallespir, que des de 1021, és anomenat vescomte de Castellnou. Tots els seus descendents ostentaren el títol de "vescomte de Castellnou" fins a Jaspert V, mort el 1321.

Restauració de Rosselló amb Vallespir[modifica]

En reinstaurar-se el comtat de Rosselló com a jurisdicció feudal el 1212 per Nunó, nebot d'Alfons I, el Vallespir en va formar part. Nunó intentà d'instal·lar al Vallespir un veguer el 1241, càrrec que va recaure en el vescomte de Castellnou, però que li fou confiscat a la mort de Nunó. Més tard, abans ja d'extingir-se els Castellnou a la primera meitat del segle XIV, va esdevenir una sotsvegueria de la vegueria del Rosselló (anomenada vegueria del Rosselló i Vallespir).

Vescomtes[modifica]

  • Guillem I c. 1000-1028
  • Vescomtat de Castellnou des del 1020

La comarca del Vallespir i els cantons actuals[modifica]

Com és sabut, la divisió que ha fet tradicionalment l'estat francès en cantons no s'ajusta mai a criteris geogràfics o històrics, sinó, quan existeix alguna motivació, a criteris demogràfics i polítics. Per això, en l'actualitat la comarca del Vallespir resta dividida entre dos cantons diferents:

  • Cantó del Canigó. número 2: Arles, els Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Prats de Molló i la Presta, Reiners, Sant Llorenç de Cerdans, Serrallonga i el Tec.
  • Cantó de Vallespir-Albera, número 17: L'Albera, Ceret, les Cluses, Morellàs i les Illes, el Pertús i Sant Joan de Pladecorts.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner i II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere. «El Vallespir». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «El Vallespir». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. masiterra.cat
  2. Enciclopèdia Catalana:Vallespir i GREC:Vallespir.Sectors
  3. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»

Vegeu també[modifica]

Coord.: 42° 27′ N, 2° 39′ E / 42.450°N,2.650°E / 42.450; 2.650