Canigó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Canigó (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaPica del Canigó
Canigó (vernet).jpg
Tipologia muntanya
Ubicació
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Prada
Cantó Cantó de Prada
Municipi Vernet
Localització A cavall entre el Rosselló, el Conflent i el Vallespir (Catalunya Nord)
Serralada Pirineus
Característiques
Altitud 2.784 m
Prominència 550 m

Excursionisme i escalada
Primera ascensió Segons la tradició, Pere el Gran el 1285
Ruta normal Excursionisme
42° 31′ 08″ N, 2° 27′ 24″ E / 42.518888888889°N,2.4566666666667°E / 42.518888888889; 2.4566666666667
Modifica dades a Wikidata

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir. Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 msnm. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n'atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.

La ministra d'Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol del 2012 el Canigó "Gran Paratge de França", amb la seva ortografia original catalana, després d'una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló[1]

Geografia[modifica]

Vinçà, amb el Canigó al fons

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.

El cim del Canigó, termenal dels municipis de Taurinyà i Vernet, és molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots ells tenen vessants de la muntanya dins del seu terme comunal. El Canigó es troba enmig d'una serralada de tres cims, amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.

Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de l'agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.

Significat simbòlic[modifica]

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots "Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades". Jacint Verdaguer li va dedicar el poema Canigó,[2] la qual cosa va motivar que la muntanya, vista des de Vernet, aparegués en el bitllet de 500 pessetes que l'any 1971 es va dedicar al poeta.

La Flama del Canigó[modifica]

Article principal: Flama del Canigó

És un cim accessible i molts s'hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la Flama del Canigó, una flama que vetllen tota la nit.[3] L'endemà baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans.[4] El foc que encendrà la flama del Canigó es manté encès al llarg de l'any dins d'una hornacina a l'interior del Castellet de Perpinyà.

Fotografies[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Canigó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canigó Modifica l'enllaç a Wikidata