Gegant (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Gegant (folklore)».
Representació moderna d'un gegant mitológic

El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures. És antropomorf, però molt més alt i fort que un ésser humà normal i corrent.

Robert Wadlow va ser l'home més alt de la història mèdica. També conegut com a The Alton Giant (en anglès, el gegant d'Alton), va arribar a mesurar 272cm amb un pes de 220kg, poc temps abans de la seva mort. De fet, Wadlow no va parar de créixer fins a morir a l'edat adulta de 22 anys, per culpa d'un tumor a la glàndula pituïtària.

Els gegants a la mitologia grega[modifica | modifica el codi]

Gigantomàquia. Altar de Zeus a Pèrgam

A la mitologia grega els gegants són uns éssers fills de la terra, Gea, i nascuts de la sang d'Urà. Eren de grans dimensions i anaven armats amb llustroses armadures i poderoses maces. Tenien llarga cabellera, una barba prominent, cos de serp i una força monstruosa. El seu poder era tal que van gosar enfrontar-se als déus en la batalla coneguda com a Gigantomàquia.

La seva creació es remunta a la batalla pel poder entre Urà i Cronos. Quan aquest darrer tallà el membre viril del seu oponent, de la sang que brotà en nasqueren les fúries, les nimfes Melisees i els gegants.

Encara que eren d'origen diví, als gegants se'ls podia matar a condició que ho fessin alhora un déu i un mortal. A més, una herba màgica generada per la Terra era capaç de guarir les seves ferides. Però Zeus va recollir aquesta herba abans que ningú la pogués usar, i per dur-ho a terme va prohibir al sol, a la lluna i a l'aurora de brillar. La manca de claror li va permetre trobar-la abans que ho fes ningú altre. Algunes tradicions expliquen que determinats gegants, per exemple Alcioneu i Porfirió, eren immortals mentre restessin a la terra on havien nascut. La batalla entre déus i gegants, la Gigantomàquia, és la més important de la seva llegenda. Van néixer de la terra per venjar els Titans, que Zeus havia tancat al Tàrtar. El seu lloc de naixença és, segons alguns, Flegra, a la península de Pal·lene, a Tràcia. Tot just van néixer ja van amenaçar al cel llançant arbres encesos i lapidant-lo amb grans roques. Els olímpics es van preparar per al combat. Els principals déus que hi van intervenir van ser Zeus i Atena, deessa dels combats. Heracles fou el mortal que col·laborà amb els déus per eliminar-los. A les seves mans moriren, entre d'altres, Alcioneu, cap dels gegants, Porfirió, Efialtes, Èurit, Clici, Mimant, Pal·lant, Encèlad, Polibotes, Hipòlit, Gració, Agri i Toant.[1]

A l'Odissea apareix el cíclop Polifem, gegant d'un sol ull que fou vençut per Ulisses. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures. Nonnos, a les Dionisíaques, parla del gegant Alpos, mort per Dionís a Sicília.[2]

Altres mitologies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 213-214. ISBN 9788496061972. 
  2. Nonnos. Dionisíaques XXV, 236 i s.; XLV, 172 i s.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegant (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata