Puigmal (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el Puigmal en la mitologia catalana. Vegeu-ne altres significats a «Puigmal».
Infotaula personatgePuigmal

Il·lustració del Puigmal com a ésser mitològic Modifica el valor a Wikidata
Tipusgegant Modifica el valor a Wikidata
EpònimPuigmal Modifica el valor a Wikidata
OrigenVall de Ribes Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Puigmal és el nom d'un gegant propi de la mitologia catalana.[1] Era el guardià de les muntanyes de la vall de Ribes (tradicionalment se'n deia "amo i senyor") i quedà petrificat, en forma de muntanya (el Puigmal). Se'l descriu sempre vestit de neu i se'l considera el protector d'arbres i animals, que defensa, si cal amb força, davant les agressions dels humans als regnes vegetal i animal.[2]

S'explica que un dia quan va munyir una daina, en fregar-se les mans plenes de llet sobre el seu vestit de neu, la va convertir en formatge que va oferir a un mortal, tot dient-li que, mentre no se l'acabés tot, el formatge tornaria a créixer i els humans podrien alimentar-se'n tota la vida sense haver de matar animals. Sobre l'ensenyança del formatge als humans hi ha una mite semblant sobre el gegant de neu anomenat Aneto, i la gent de Benasc (Ribagorça) diuen que les nits de molt de vent, se senten els clams de l'Aneto convertit en muntanya i ara penedit de no haver ajudat Jesucrist.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bennasar, Sebastià. «La ‘Mitologia dels Països Catalans’, la gran eina per a descobrir la nostra cultura més ancestral». vilaweb.cat, 18-03-2023. [Consulta: 29 octubre 2023].
  2. Carrion i Masgrau, Gerard. «Itinerari 7: De Queralbs a Núria». A: Guia botànica i estudi integrat d’itineraris de muntanya, p. 32. 
  3. Coll, Pep. «Mites i llegendes dels Pirineus». A: Àngel Vergés i Gifra (coord.), Jordi Colomer Fonts (coord.). Llegendes i paisatges dels Països Catalans. Centre d´Estudis Comarcals de Banyoles, 2011, p. 131-144. ISBN 978-84-933527-9-0. 

Enllaços externs[modifica]