Vés al contingut

Ribagorça

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRibagorça
Imatge
El Turbó, muntanya emblemàtica de la Ribagorça.

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 27′ N, 0° 32′ E / 42.45°N,0.53°E / 42.45; 0.53
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalGraus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.459,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Mapa de la Franja de Ponent respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La Ribagorça és la primera comarca començant pel Nord.
Municipis de la Ribagorça

La Ribagorça (aragonès: Ribagorza, castellà: Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó. Va ser separada de la seva comarca germana l'Alta Ribagorça, partint-les per la meitat, una banda a Aragó i l'altra a Catalunya.

Al nord limita amb França, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Està vertebrada pels rius Éssera, Isàvena i Noguera Ribagorçana.

Lloc important d'alpinisme i turisme, té el pic d'Aneto, més alt dels Pirineus i l'estació d'esquí més alta del Pirineu aragonés, en Cerler.

Té els orígens en el Comtat de Ribagorça, un dels comtats fronterers de l'Imperi Carolingi (l'anomenada Marca Hispànica) i posteriorment territori integrant del Regne i Corona d'Aragó.

Municipis de la Ribagorça

[modifica]
Ribagorça (2007)
Municipi Població Extensió Densitat
Areny de Noguera 322 119 2,71
Benasc 2.080 233,2 8,92
Benavarri 1.167 157,1 7,43
Beranui 106 64,01 1,66
Bissaürri 239 63,29 3,78
Bonansa 97 37,3 2,60
Campo 279 23,03 12,11
Capella 387 60,7 6,38
Castigaleu 119 26,5 4,49
Castilló de Sos 738 31,6 23,35
Estopanyà 198 88,7 2,23
Foradada del Toscar, la 231 106,58 2,17
Gia 114 25,95 4,39
Graus 3.472 300,4 11,56
Lasquarri 157 31,9 4,92
Monesma i Queixigar 108 62,6 1,73
Montanui 308 174,2 1,77
Paüls, les 287 81,7 3,51
Pobla de Castre, la 403 29,54 13,64
Isàvena 293 118,8 2,47
Perarrua 105 30,1 3,49
Pont de Montanyana, el 152 48,2 3,15
Santa Llestra i Sant Quilis 100 23,42 4,27
Saünc 364 73,3 4,97
Secastella 133 47,4 2,81
Seira 179 69,4 2,58
Sessué 116 5,56 20,86
Sopeira 106 44,1 2,40
Tolba 193 59,14 3,26
Tor-la-ribera 119 32 3,72
Vall de Bardaixí, la 53 45,57 1,16
Vall de Lierp, la 47 32,41 1,45
Viacamp i Lliterà 25 107,7 0,23
Vilanova d'Éssera 156 7 22,29
Total 12.953 2461,4 5,26


D'aquests, els següents són considerats catalanoparlants per la legislació aragonesa[1]

Nom oficial Nom en català Població Superfície
Arén Areny de Noguera 313 119,3
Benabarre Benavarri 1.124 157,1
Bonansa Bonansa 88 37,3
Castigaleu Castigaleu 84 26,5
Estopiñán del Castillo Estopanyà 120 88,7
Isábena Isàvena 235 118,5
Lascuarre Lasquarri 132 31,9
Laspaúles les Paüls 230 81,6
Monesma y Cajigar Monesma i Queixigar 76 62,6
Montanuy Montanui 212 174,1
Puente de Montañana el Pont de Montanyana 89 48,6
Sopeira Sopeira 91 44,1
Tolva Tolba 121 59,0
Torre la Ribera Tor-la-ribera 101 32,1
Beranuy Beranui 82 63,8
Viacamp y Litera Viacamp i Lliterà 36 107,7
Total 3.134 1.252,9

Prehistòria

[modifica]
Dolmen, Cornudella de Valira[2]

Els assentaments humans de la comarca es remunten al Paleolític mitjà (50.000 anys), amb mostres a jaciments arqueològics d'Olvena, las Forcas de Graus o Castilló de Pla, el menhir de Merli o els dolmens de Cornudella de Valira.

Història

[modifica]

Els romans varen establir ciutats com Labitolosa,[3] prop de la Pobla del Castre.

Dominació àrab. El Balascot

[modifica]

Durant la invasió musulmana de la península Ibèrica, els àrabs varen ocupar aquesta regió. Vers el 724 el territori, sota domini àrab, es creu que es va revoltar sota direcció d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels àrabs (Belasc), a les terres a l'est de Sobrarb (alguns el situen a l'oest).

A les cròniques àrabs apareix més tard un senyor local anomenat Ibn Balascot (és a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu pare perquè se sàpiga de qui s'està parlant), i que la seva possible revolta havia prosperat, car anys després el fill de Balascot encara conservava el poder.

Comtat de Tolosa i Ribagorça

[modifica]

A l'alta edat mitjana, aquesta zona va pertànyer al comtat de Tolosa. A finals del segle ix, Ramon I de Pallars i Ribagorça va crear el seu propi comtat independitzant-se del de Tolosa aprofitant una crisi esdevinguda per l'assassinat de Bernat el Vedell. S'alternen les ocupacions àrabs amb el domini comtal, fins que és totalment reconquerida per Sanç I de Navarra. El 1035, el comte de Ribagorça i de Sobrarb Ramir I d'Aragó va crear el regne d'Aragó.

Edat moderna

[modifica]

Després de les "Alteracions de Ribagorça" sota el regnat de Felip II, la Ribagorça perd tot els seus privilegis, furs i lleis pròpies. La proclamació del Cantó Ribagorçà amb la primera república espanyola de 1873, va tornar momentàniament la independència de la Ribagorça.

Propostes comarcals aplicades

[modifica]

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Ribagorça n'hi ha tres. Són usuals les expressions Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça, però depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb més detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referència molts cops a territoris diferents.

  1. La postura oficial diferencia entre una Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya i una Ribagorça de la de l'Aragó.
  2. La postura integracionista dels Països Catalans designa com a Alta Ribagorça la part administrativament catalana, però, en canvi, entén com a Baixa Ribagorça (o d'altres cops com a, senzillament, Ribagorça) la part lingüísticament catalana de la Ribagorça aragonesa. Sol incloure la Vall de Benasc en aquesta darrera comarca.
  3. La postura nacional dels Països Catalans no té en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagorça a Catalunya i en camp ras divideix el territori lingüísticament català de la Ribagorça (incloent-hi, per la seua banda, la Vall de Benasc) en una Alta Ribagorça i una Baixa Ribagorça que res tenen a veure amb l'oficialitat. L'Alta Ribagorça nacional comprendria, així, la vall alta de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana, fins al Pont de Montanyana; i la resta de territori pertanyeria a la Baixa Ribagorça nacional, integrada principalment per la conca alta de l'Isàvena.


Imatges de la Ribagorça

[modifica]

Fotografia

[modifica]

Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.
Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Abamproyeuto de Lei de Luengas d'Aragón». Arxivat de l'original el 2007-04-23. [Consulta: 28 gener 2022].
  2. «Ribagorça». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Gran Enciclopèdia d'Aragó, Labitolosa». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 setembre 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]