El Torricó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Torricó».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Torricó
Altorricón (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 48′ 15″ N, 0° 24′ 53″ E / 41.804166666667°N,0.41472222222222°E / 41.804166666667; 0.41472222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
ComarcaLlitera Modifica el valor a Wikidata
CapitalAltorricón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.429 (2023) Modifica el valor a Wikidata (44,09 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície32,41 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud265 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSusana Ramón Purroy (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22540 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic974 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22025 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaltorricon.org Modifica el valor a Wikidata

El Torricó[1][2] és un municipi de la Llitera, a la Franja de Ponent. S'hi publica una revista titulada "Temps de Parlar" amb articles majoritàriament en castellà.

Toponímia[modifica]

Entre el 1391 i el 1495 està documentat el nom de Torriguo o Torriquo,[3][4] Torrico i torricó apareixen entre el 1543 i el 1609[5] i Altorricó o Altorricón a partir de 1857. Sembla que aquestes dues darreres accepcions venen determinades per la tendència a pronunciar l'article El com a Al, ja que no existeix cap indici d'origen àrab d'aquest topònim.

Història[modifica]

Els plans de la part inferior de la comarca de la Llitera han estat ocupats per l'home prehistòric des de fa més de 100.000 anys i les peces lítiques trobades en diverses partides rurals del Torricó, constitueixen part del patrimoni arqueològic més antic d'Aragó.

Sota el seu propi nucli urbà han aparegut restes neolítiques amb una antiguitat d'uns 4.500 anys, i de l'edat del bronze, així com abundant ceràmica ja d'època medieval.

La història del Torricó ha estat vinculada a la de Tamarit, fins a la seva segregació d'aquella vila a mitjans de la dècada dels anys trenta del segle passat. El considerable augment de la població del Torricó -el 1930 ja tenia 904 habitants- i el desig exprés de la majoria dels seus habitants va fer possible que se sol·licités la segregació de l'Ajuntament de Tamarit de Llitera, la qual va ser acceptada pel seu consistori, i des del dia 7 de juliol de 1932 és Ajuntament de nova creació, segregat del de Tamarit de Llitera.

Així va començar el Torricó seu nou camí. Tenia Ajuntament propi encara que no tenia terme municipal, de manera que el 3 de juliol de 1933 es va formar la Comissió de Delimitació del seu terme. Malgrat les disposicions legals i de les ordenances emanades des del Govern Civil, la Comissió de Delimitació no va aconseguir fer la seva comesa de manera satisfactòria fins al dia 2 d'abril de 1935, per la manca d'acords concrets amb l'Ajuntament de Tamarit de Llitera, el qual veia reduir de forma considerable el seu propi terme municipal. Des d'aquest dia històric, el municipi del Torricó va aconseguir la seva plenitud com a tal, atès que a la constitució com a Ajuntament propi se li sumava una cosa tan inherent a ell com imprescindible, un propi terme sobre el qual efectuar la seva jurisdicció.

Economia[modifica]

Les seves principals fonts de riquesa són l'agricultura i la ramaderia. Hi ha 2.857 ha de regadiu i 90 ha de secà [1]

Entitats de població[modifica]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1978 1991 1996 2001 2004 2005 2006 2008
532 621 856 921 1.214 1.587 1.730 1.699 1.687 1.259 1.454 1.457 1.447 1.462 1.469 1.491

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església parroquial de sant Bartomeu Apòstol.
  • Ermita de Sant Bartomeu, romànica, de finals del segle XII. Té un absis a cada extrem de la nau.[8]

Jaciments arqueològics[modifica]

  • Útils paleolítics en les graveres de Sant Bartomeu.
  • Poblats ibèrics de Tossal Gros i Torre Claret.

Festes[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «El Torricó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Altorricón». Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 6 setembre 2016].
  3. ↑ Rusell, J.C. «The Medieval Monedatge of Aragon and Valencia». Proceedings of the American Philosophical Society, 1962, pàg. 483-502.(anglès)
  4. ↑ Utrilla, Juan F. «Demografía medieval: la población en el área del Cinca y la Litera (Huesca) según un monedaje de fines del siglo XIV». Argensola.(castellà)
  5. ↑ Rovira Marsals. «Acerca del Torricó» p. 10, 1997. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 7 agost 2014].(castellà)
  6. ↑ «El Torricó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «El Torricó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «El Torricó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Torricó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Torricó&oldid=31930493»