Queretes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cretes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaQueretes
Cretas
Escut de Queretes
Queretes - Plaça Major.jpg
Plaça Major de Cretes

Localització

40° 55′ 40″ N, 0° 12′ 36″ E / 40.927777777778°N,0.21°E / 40.927777777778; 0.21
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Terol
Municipis 1
Població
Total 554 (2016)
• Densitat 10,52 hab/km²
Llengua Català
Geografia
Superfície 52,663565 km²
Altitud 563 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Fernando Javier Camps Juan
Indicatius
Codi postal 44623
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 44086
Modifica dades a Wikidata

Queretes (o Cretes) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).

El 8 d'octubre de 1530, fou el dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any 1295 el bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit es negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, els queretans es posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en el moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això avui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor a Santa Pelaia.

La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de Calapatar i al dels Gascons, es descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després els ibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seves, i al poblat del Mas de Magdalenes es trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Avui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'aquest poble.

Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on es llegeix:

« A costa de Cretas hem va fer Xado. »

A poc més d'un kilòmetre de la població, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'aquests dos edificis, a càrrec dels historiadors Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.

Josepa Serrano, era filla d'aquesta població, i estava casada amb Estanislau Figueras, president de la Primera República Espanyola. També era fill il·lustre de la població el torero Nicanor Villalta (1897-1980) i el bisbe Juan José Omella Omella (n. 1946).

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església de l'Assumpció. Declarada Monument històric el 04-12-2001.
  • Jaciments arqueològics: poblat ibèric dels Castellans (Cretes-Calaceit), etc.
  • Pintures rupestres: coves de la Font Bernarda, del Mas de l'Abogat, roca dels Moros i els Gascons.

Galeria de portals històrics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queretes Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]