Beranui

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBeranui
Veracruz (es)
Beranui.JPG
Beranui
Localització
Localització de Beranui.png
 42° 22′ 06″ N, 0° 35′ 34″ E / 42.368333333333°N,0.59277777777778°E / 42.368333333333; 0.59277777777778
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Conté la subdivisió
Població
Total 78 (2018)
• Densitat 1,22 hab/km²
Geografia
Superfície 63,755553 km²
Altitud 1.160 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Jose Buil Palomera
Identificador descriptiu
Codi postal 22485
Fus horari
Codi de municipi INE 22246
Modifica les dades a Wikidata

Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.[1] Està dividit en dos barris units per un pont medieval de dos ulls, ubicat sobre del riu Isàvena (a la Vall de l'Isàvena), amb una extensió de 63.62 quilòmetres quadrats i està situat a 995 metres d'altitud sobre el nivell del mar,[2] al costat del barranc de Castrocit.

Aquest municipi té com a municipis veïns: al N les Paüls, al NE Bonansa, a l'E Sopeira, al SE Areny, al S Isàvena i l'W Tor-la-ribera.

L'eix viari més important està constituït per la carretera A-1605, paral·lela per la dreta al riu Isàvena, però des de Beranui enllaça amb un ramal que travessa el riu per un antic pont de pedra i per tant, des d'aquí discorre per l'esquerra.

Les festes són el 20 de gener i el 16 d'agost en honor a l'Assumpció de la Verge.

En el terme destaca el coll de la Croqueta d’Ovarra.[3]

L'1 de gener del 2006 tenia 112 habitants censats.

Història[modifica]

El municipi es va crear el 1.966, en un procés estatal de concentració municipal, per la unió dels de Beranui i Calvera. En la fusió d'aquestes poblacions el municipi va rebre la denominació de "Veracruz", però el seu ús no es va popularitzar donada l'arbitrarietat del nom, ja que no es corresponia a cap denominació històrica vinculada a la zona.

Des de l'any 2011 la denominació oficial del municipi és Beranuy, que és l'adaptació al castellà del nom del nucli més important.[4][5]

Entitats de població[modifica]

Vallabriga
Biasques d'Ovarra
Pardinella

El municipi agrupa els nuclis següents:

  • Beranui,[6] situat a la falda d'un turó és el cap del municipi.
  • Vallabriga,[7] situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.160 metres, té 6 habitants. L'activitat és agrícola i ramadera. Posseeix una senzilla església parroquial de construcció popular.
  • Biasques d'Ovarra.[8] Està situat a 900 metres d'altitud sobre el nivell del mar, i té 24 habitants. La seva font amb el seu arc de mig punt és un dels racons més bonics del poblat. L'església data de 1.816 reflectit a la mateixa porta. A la banda inferior de la carretera principal es troba el conjunt de les fonts de Sant Cristòfol, famoses pel seu gran cabal.
  • Calbera, poble situat a la conca mitjana del riu Isàvena i a la serra de Sis, a la dreta del barranc de Castrocit. Dins l'antic terme estaven els pobles de Castrocit i Morens, a més de la caseria de les Ferreries. L'església és d'arquitectura gòtica.[9]
  • Castrocit. L'any 1966 va passar a Beranui. Està situat a 1.161 metres sobre el nivell del mar, a la dreta del barranc de Castrocit (que neix a la serra de Sis i desemboca en el riu Isàvena per l'esquerra. Actualment està despoblat.[10]
  • Ferreries de Calvera, està situat a 970 metres sobre el nivell del mar i té 13 habitants.
  • Morens, a l'esquerra del riu Isàvena.[11]
  • Ovarra.[12]
  • Pardinella. A 925 metres d'altitud sobre el nivell del mar i amb una població de 22 habitants, està situat en una solana del marge esquerre del riu Isàvena, al nord de les fonts de Sant Cristòfol.

Els pobles deshabitats de:

  • Fornons. Situat al sud de Biasques d'Ovarra. Al segle XI pertanyia a Santa Maria d'Ovarra.[13]
  • Rallui, situat a 1.300 metres sobre el nivell del mar i al vessant meridional del coll de Planatossal.[14] La seva església d'estil romànic és del s.XI amb reformes del s.XII. Avui està dedicada a Santa Àgueda. L'ermita de Sant Vicent està als afores del poble i també és de construcció romànica. Actualment està en ruïnes.[15]

Vegeu també[modifica]

Romànic[modifica]

Destaca la torre de l'església, original dels segles XI-XII seguint la tradició llombarda. En el segle XVI per obrir buits de campanes va ser transformada. Des de Beranui podem accedir a peu a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Sis, del segle XII.[16]

Congost d'Ovarra[modifica]

Article principal: Congost d'Ovarra

L'erosió dels materials carbonatats del Cretàcic pels quals discorre el riu Isàvena en aquest punt i el seu encaixament en el temps ha donat lloc a la formació d'un estret canó de parets verticals. Les característiques morfològiques de la llera vénen definides per un grup de tolls i petites cascades que discorren per un llit encaixat.[17]

El bosc de ribera és gairebé inexistent en el congost. Aigües amunt està format per pollancres, freixes, bedolls, til·lers i avellaners. Després, es continua amb el bosc de faigs, roures i pins, dominant en els vessants acompanyat per un sotabosc de boix i argelagues.

Aquestes zones boscoses són ocupades pel picot negre, el trencapinyes, el cercavores i la perdiu blanca. Els mamífers més visibles són el cabirol, la geneta i el liró gris.

Entre les aus rupícoles (que es fan en les roques) que habiten el congost es troben la merla roquera i la gralla. Entre els amfibis destaca la granota temporal. L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[18]

Imatges del municipi de Beranui[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beranui Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ↑ mapa
  2. ↑ Beranui
  3. ↑ «coll de la Croqueta d’Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Decreto 120/2011, de 31 de mayo, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Veracruz, de la provincia de Huesca, el cambio de denominación de su municipio por el de Beranuy.
  5. ↑ El municipio de Veracruz se llama desde ayer Beranuy. Notícia a El Periódico de Aragón, 14 de juny de 2011
  6. ↑ «Beranui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Vallabriga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Biasques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Calbera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Castrocit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Morens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Fornons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Rallui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ Ralui
  16. ↑ Informació municipal
  17. ↑ Geomorfologia del Congosto d'Ovarra
  18. ↑ Flora i fauna del Congosto d'Ovarra

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beranui Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beranui&oldid=19994016»