Beranui
 Beranui | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Veracruz (es) | |||||
 Beranui | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Aragó | ||||
| Província | Osca | ||||
| Població | |||||
| Total | 78 (2018) | ||||
| • Densitat | 1,22 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 63,755553 km² | ||||
| Altitud | 1.160 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jose Buil Palomera | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 22485 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 22246 | ||||
 | |||||
Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.[1] Està dividit en dos barris units per un pont medieval de dos ulls, ubicat sobre del riu Isàvena (a la Vall de l'Isàvena), amb una extensió de 63.62 quilòmetres quadrats i està situat a 995 metres d'altitud sobre el nivell del mar,[2] al costat del barranc de Castrocit.
Aquest municipi té com a municipis veïns: al N les Paüls, al NE Bonansa, a l'E Sopeira, al SE Areny, al S Isàvena i l'W Tor-la-ribera.
L'eix viari més important està constituït per la carretera A-1605, paral·lela per la dreta al riu Isàvena, però des de Beranui enllaça amb un ramal que travessa el riu per un antic pont de pedra i per tant, des d'aquí discorre per l'esquerra.
Les festes són el 20 de gener i el 16 d'agost en honor a l'Assumpció de la Verge.
En el terme destaca el coll de la Croqueta d’Ovarra.[3]
L'1 de gener del 2006 tenia 112 habitants censats.
Contingut
Història[modifica]
El municipi es va crear el 1.966, en un procés estatal de concentració municipal, per la unió dels de Beranui i Calvera. En la fusió d'aquestes poblacions el municipi va rebre la denominació de "Veracruz", però el seu ús no es va popularitzar donada l'arbitrarietat del nom, ja que no es corresponia a cap denominació històrica vinculada a la zona.
Des de l'any 2011 la denominació oficial del municipi és Beranuy, que és l'adaptació al castellà del nom del nucli més important.[4][5]
Entitats de població[modifica]
El municipi agrupa els nuclis següents:
- Beranui,[6] situat a la falda d'un turó és el cap del municipi.
- Vallabriga,[7] situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.160 metres, té 6 habitants. L'activitat és agrícola i ramadera. Posseeix una senzilla església parroquial de construcció popular.
- Biasques d'Ovarra.[8] Està situat a 900 metres d'altitud sobre el nivell del mar, i té 24 habitants. La seva font amb el seu arc de mig punt és un dels racons més bonics del poblat. L'església data de 1.816 reflectit a la mateixa porta. A la banda inferior de la carretera principal es troba el conjunt de les fonts de Sant Cristòfol, famoses pel seu gran cabal.
- Calbera, poble situat a la conca mitjana del riu Isàvena i a la serra de Sis, a la dreta del barranc de Castrocit. Dins l'antic terme estaven els pobles de Castrocit i Morens, a més de la caseria de les Ferreries. L'església és d'arquitectura gòtica.[9]
- Castrocit. L'any 1966 va passar a Beranui. Està situat a 1.161 metres sobre el nivell del mar, a la dreta del barranc de Castrocit (que neix a la serra de Sis i desemboca en el riu Isàvena per l'esquerra. Actualment està despoblat.[10]
- Ferreries de Calvera, està situat a 970 metres sobre el nivell del mar i té 13 habitants.
- Morens, a l'esquerra del riu Isàvena.[11]
- Ovarra.[12]
- Pardinella. A 925 metres d'altitud sobre el nivell del mar i amb una població de 22 habitants, està situat en una solana del marge esquerre del riu Isàvena, al nord de les fonts de Sant Cristòfol.
Els pobles deshabitats de:
- Fornons. Situat al sud de Biasques d'Ovarra. Al segle XI pertanyia a Santa Maria d'Ovarra.[13]
- Rallui, situat a 1.300 metres sobre el nivell del mar i al vessant meridional del coll de Planatossal.[14] La seva església d'estil romànic és del s.XI amb reformes del s.XII. Avui està dedicada a Santa Àgueda. L'ermita de Sant Vicent està als afores del poble i també és de construcció romànica. Actualment està en ruïnes.[15]
Vegeu també[modifica]
Romànic[modifica]
Destaca la torre de l'església, original dels segles XI-XII seguint la tradició llombarda. En el segle XVI per obrir buits de campanes va ser transformada. Des de Beranui podem accedir a peu a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Sis, del segle XII.[16]
Congost d'Ovarra[modifica]
L'erosió dels materials carbonatats del Cretàcic pels quals discorre el riu Isàvena en aquest punt i el seu encaixament en el temps ha donat lloc a la formació d'un estret canó de parets verticals. Les característiques morfològiques de la llera vénen definides per un grup de tolls i petites cascades que discorren per un llit encaixat.[17]
El bosc de ribera és gairebé inexistent en el congost. Aigües amunt està format per pollancres, freixes, bedolls, til·lers i avellaners. Després, es continua amb el bosc de faigs, roures i pins, dominant en els vessants acompanyat per un sotabosc de boix i argelagues.
Aquestes zones boscoses són ocupades pel picot negre, el trencapinyes, el cercavores i la perdiu blanca. Els mamífers més visibles són el cabirol, la geneta i el liró gris.
Entre les aus rupícoles (que es fan en les roques) que habiten el congost es troben la merla roquera i la gralla. Entre els amfibis destaca la granota temporal. L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[18]
Imatges del municipi de Beranui[modifica]
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui
Mulla de Pardinella -Beranui- (Riu Isàvena)
Casa de Pardinella
Cascada i Mulla de Castrocit
..jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beranui |
- ↑ mapa
- ↑ Beranui
- ↑ «coll de la Croqueta d’Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Decreto 120/2011, de 31 de mayo, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Veracruz, de la provincia de Huesca, el cambio de denominación de su municipio por el de Beranuy.
- ↑ El municipio de Veracruz se llama desde ayer Beranuy. Notícia a El Periódico de Aragón, 14 de juny de 2011
- ↑ «Beranui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vallabriga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biasques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Calbera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Castrocit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Morens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Fornons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rallui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ralui
- ↑ Informació municipal
- ↑ Geomorfologia del Congosto d'Ovarra
- ↑ Flora i fauna del Congosto d'Ovarra
Bibliografia[modifica]
- «Beranui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beranui |
Comarques de la Franja de Ponent | |
|---|---|
| Alta Ribagorça | Areny de Noguera · Benasc · Beranui · Bissaürri · Bonansa · Castilló de Sos · Gia · Montanui · les Paüls · el Pont de Montanyana · Saünc · Sessué · Sopeira · Tor-la-ribera · Viacamp i Lliterà · Vilanova d'Éssera |
| Baixa Ribagorça | |
| la Llitera | |
| el Baix Cinca | |
| la Ribera d'Ebre | Faió (a més de la Ribera d'Ebre del Principat) |
| la Terra Alta | |
| el Matarranya | Aiguaviva de Bergantes · Arenys de Lledó · Bellmunt de Mesquí · Beseit · Calaceit · la Canyada de Beric · la Codonyera · Cretes · Fondespatla · Fórnols · la Freixneda · la Ginebrosa · Lledó · Massalió · Mont-roig de Tastavins · Pena-roja · la Portellada · Ràfels · la Sorollera · la Torre de Vilella · la Torre del Comte · Torredarques · la Vall de Tormo · Vall-de-roures · Valljunquera |
