Mequinensa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMequinensa
Mequinenza
Bandera de Mequinensa Escut de Mequinensa
Mequinenza.jpg
Vista general de Mequinensa

Localització
Localització de Mequinensa.png
41° 22′ 27″ N, 0° 18′ 09″ E / 41.374166666667°N,0.3025°E / 41.374166666667; 0.3025
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia de Saragossa
Municipi 1
Població
Total 2.329 (2017)
• Densitat 7,58 hab/km²
Gentilici Mequinensà, mequinensana
Idioma oficial Català
Geografia
Superfície 307,449798 km²
Altitud 75 m
Limíta amb
Organització política
• Alcalde Magdalena Godia Ibarz Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 50170
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 50165
Altres
Agermanament amb Bressuire

Lloc web http://www.mequinensa.com
Modifica les dades a Wikidata

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca, a la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006). Està situat en la confluència de 3 rius, l'Ebre, el Segre i el Cinca. Aquesta confluència s'anomena aiguabarreig. El municipi és molt extens, amb una mica més de 300 km quadrats. El català que s'hi parla és el nord occidental amb els trets propis de la Franja de Ponent. L'escriptor Jesús Moncada va nàixer aquí i en el seu llibre Camí de sirga retrata l'antiga i rica vida d'aquest poble.

Etimologia[modifica]

El nom prové de Miknasa, tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com Miquinencia i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».[1]

Història[modifica]

El municipi estava inclòs dins de la Vegueria de Lleida fins a la integració, a finals del segle XIV, a l'Aragó. Tot i així seguia pertanyent al Bisbat de Lleida.

El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.

L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-Roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparèixer el poble antic (al marge del riu Ebre).

Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.

Dins de la història recent, a 1984 va firmar-se la Declaració de Mequinensa on els alcaldes de la Franja de Ponent van sol·licitar la normalització lingüística del català.[2]

Economia[modifica]

Els recursos econòmics són la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'està estenent des de fa anys (préssec, cireres...) en una terra de secà (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat gràcies al riu i al pantà, que va ésser construït l'any 1957 i és encara avui dia un dels més grans de tota la conca de l'Ebre amb una capacitat de 1.530 milions de metres cúbics. Els turistes vénen a pescar el famós silur i en alguns casos a establir-s'hi en segona residència.[3]

Llocs d'interès[modifica]

Festes[modifica]

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Moret, Hèctor «Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa». Archivo de Filología Aragonesa, L, 1994 [Consulta: 18 gener 2013].
  2. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia-aragonesa.com/recurso.asp?recurso_id=31565 Declaració de Mequinensa
  3. Sàez, Anna «La Mequinensa de Moncada». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, desembre 2008, p. 64. ISSN: 1695-2014.
  4. Vilaweb, El Museu de la Mina s'inaugurarà finalment el 28 de desembre, després de consensuar-lo amb l'agenda del President Consulta 12/12/2010

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mequinensa Modifica l'enllaç a Wikidata