Necròpolis
.jpg)
Una necròpolis[1] o necròpoli[2] (del grec νεκρόπολις nekròpolis, 'ciutat dels morts')[3] és un cementiri o lloc de soterrament. El terme s'utilitza generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats, així com a les zones de soterrament que s'han trobat prop de ciutats d'antigues civilitzacions.
Les necròpolis han estat construïdes per diverses raons; de vegades purament religioses. La Vall dels Reis, a Egipte, n'és un clar exemple. Altres cultures van crear les necròpolis en resposta a la prohibició de practicar soterraments dins els límits urbans. Els camins que sortien dels pobles van ser adornats amb monuments funeraris, especialment en l'Imperi Romà (com la Via Àpia, a Roma).[4]
Durant el segle xix les necròpolis van gaudir d'un ressorgiment esperonat per la moda victoriana, amb grans i elaborats monuments.
Necròpolis en el món[modifica]
.jpg)
- Àustria: Cripta imperial (Viena).
- Austràlia: Cementiri Rockwood.
- Egipte: Necròpolis del Caire, altiplà de Guiza, Saqqara, la Vall dels Reis.
- Espanya: Necròpolis romana de Carmona, Necròpolis fenícia i romana a Eivissa
- França: Alyscamps, el Panteó (París).
- Itàlia: Lípari (illes Eòlies), Locri.
- Països Catalans: Necròpolis cartagineses a Eivissa, Necròpolis romana de Vilassar de Mar, Necròpoli romana de Can Corró.
- Regne Unit: Cementiri de Brookwood, London Necropolis railway station, London Necropolis Company.
- Rússia: Necròpolis de la Muralla del Kremlin (Moscou).
- Xina: Tombes de la Dinastia Ming.
- Xipre: Amathus.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Necròpolis |
- ↑ «Necròpolis». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Necròpoli». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1188. ISBN 9788441224223.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.113. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].