Almatret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Tossals d'Almatret».
Infotaula de geografia políticaAlmatret
Bandera d'Almatret Escut d'Almatret
Bandera d'Almatret Modifica el valor a Wikidata Escut d'Almatret Modifica el valor a Wikidata
Pou d'Almatret.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Almatret respecte del Segrià.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 18′ 20″ N, 0° 25′ 22″ E / 41.30545°N,0.4227°E / 41.30545; 0.4227Coord.: 41° 18′ 20″ N, 0° 25′ 22″ E / 41.30545°N,0.4227°E / 41.30545; 0.4227
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
Població
Total305 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5,37 hab/km²
Llar21 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlmatretà, almatretana Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície56,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud462 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Tarragó Jové Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25187 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25020 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT250208 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalmatret.cat Modifica el valor a Wikidata

Almatret és un municipi català de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca. El terme municipal d'Almatret té una extensió de 56 km², el terreny és abrupte i és el municipi més alt del Segrià.

La climatologia de secà fa que a Almatret hi predomini flora adaptada a aquest clima. Molta extensió del poble està coberta per boscos de pins i arbustos, on hi ha una fauna molt variada. D'altra banda, bona part de la superfície està dedicada al conreu, bàsicament d'ametllers i oliveres, fet que origina grans extensions de paisatge típic de secà.

En aquest municipi es troba el Puntal dels Escambrons, la muntanya més alta del Segrià amb una altitud de 500 metres (5 metres més alta que la Punta de Montmaneu).

Etimologia[modifica]

El terme Almatret ja apareix en documents des del segle xiv. Probablement prové de l'àrab matrad («lloc de caça»).[1]

Geografia[modifica]

El terme municipal d'Almatret es troba a l'extrem sud de la comarca del Segrià, limítrof amb els termes municipals de Seròs i Maials, a la mateixa comarca, amb Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i amb Faió i Mequinensa (Franja de Ponent).

L'únic nucli de població del municipi es troba al bell mig d'un altiplà, el qual és envoltat per diversos tossals. Cal destacar la importància dels seus espais naturals, en especial els Tossals d'Almatret, inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural.[2][3]

Una altra de les característiques d'aquest poble és que el terme municipal limita amb l'Aragó mitjançant el curs natural del riu Ebre, essent aquest poble l'únic de la demarcació de Lleida per on passa el riu.[4]

L'altura a la qual es troba el municipi junt amb el pas de l'Ebre pel seu terme proporcionen unes vistes privilegiades de l'Ebre i de la seva història.[5]

Història d'Almatret[modifica]

Sembla que a les fondalades vora el riu Ebre -fora del pla d'Almatret-, hi va haver poblacions iberes, prop de l'anomenada Partida d'Escampillà, on s'han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, runes d'un castell (dit «dels Moros»), uns forns de vidre, etc.

L'anomenat «Castell dels Moros» sembla que l'aixecaren els romans quan la península Ibèrica estava dividida entre la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior. Aquest castell està situat al cim de la serralada que divideix l'Escampillà del barranc de l'Aiguamoll.

L'anomenada «Pedra Escampillà» està situada prop del Castell dels Moros i és d'origen celta, cosa que ens indica que durant la Guerra de les Gàl·lies un grup celta es va assentar prop de la zona, per a protegir-la per als romans dels cabdills militars Indíbil i Mandoni. La pedra, de sentit religiós, té gravada una inscripció que diu «CONIAGELLIETAR», que pot significar «colònia fundada per Gellitar».

L'any 1149, el comte Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa. Atesa la proximitat d'Almatret a aquests nuclis de població sembla probable que el poble fos abandonat pels àrabs en aquestes dates. Berenguer IV va anar repartint el territori entre els nobles que l'havien ajudat i així és com a Ramon de Montcada li correspongueren Aitona i Seròs, fou nomenat comte d'Aitona (l'escut dels Montcada es pot veure damunt de la porta de l'antiga presó del poble). Posteriorment, a finals del segle xiii, aquestes terres passen a pertànyer als Entença. Així arribem a la data de 1301, en què se signa la carta de població d'Almatret.

Gastronomia[modifica]

Olla d'oli

La base de l'alimentació ha sigut la cuina arrelada a la terra, amb allò que es recollia dels horts cada dia, molts plats cuinats en cassoles de fang, tupines i braceres de ferro: els estofats, el xup xup de llegums, l'olla d'oli com a plat estrella,[6] la cassolada de la samfaina, el conill amb ceba i ametlles, els bocadillos, cruixent massa de pa fregit i ensucrat que es consumeix de postres, i el pa de pagès tradicional.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 19 21 71 337 1.228 1.360 1.280 1.390 1.359

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.545 1.267 1.110 1.080 1.023 821 551 568 545 545

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
516 488 484 468 452 443 415 399 354
333

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
327
314
305
- - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Festes, esdeveniments i associacions[modifica]

Detall de la plaça Major d'Almatret plena de gent el 1907

Les festes majors d'Almatret són la de Sant Miquel (29 de setembre) i la de Sant Blai (3 de febrer), també se celebra la festa de l'aigua en els dies festius de Setmana Santa.

Al març te lloc la cursa de BTT Xallenge David Duaigües[7] i al setembre la cursa de muntanya Tossals d'Almatret, ambdues organitzades per el Club Ciclista i Excursionista Almatret.[8] El municipi també té una associació gastronòmica amb presència a l'Aplec del Caragol de Lleida, la colla Reginetes de Secà.[9]

Referències[modifica]

  1. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  2. «Tossals d'Almatret i Riba-roja» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
  3. «Tossals d'Almatret» (en català). Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 9 desembre 2020].
  4. Barrull i Castellví, Jaume. «La cimentera fantasma» (en català). Segre, 01-11-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  5. «Projecten a Almatret els molins més grans de Lleida» (en català). Segre, 05-10-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  6. «Olla d'oli». Ajuntament d'Almatret. [Consulta: 9 desembre 2020].
  7. «Almatret recorda David Duaigües» (en català). Segre, 09-03-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  8. «CCE Almatret». [Consulta: 9 desembre 2020].
  9. «Reginetes de Secà». [Consulta: 9 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almatret