Almatret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tossals d'Almatret».
Infotaula de geografia políticaAlmatret
Bandera d'Almatret Escut d'Almatret
Bandera d'Almatret Escut d'Almatret
Pou d'Almatret.jpg
Pou d'Almatret

Localització
Localització d'Almatret respecte del Segrià.svg
41° 18′ 27″ N, 0° 25′ 30″ E / 41.3075°N,0.425°E / 41.3075; 0.425
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segrià
Entitats de població 1
Població
Total 327 (2016)
• Densitat 5,76 hab/km²
Gentilici Almatretà, almatretana
Geografia
Superfície 56,8 km²
Altitud 462 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jesús L. Quiroga Eguillor
Indicatius
Codi postal 25187
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25020
Codi IDESCAT 250208
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Almatret és un municipi de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca.

El terme municipal d'Almatret té una extensió de 56 km², el terreny és abrupte i és el municipi més alt del Segrià.

La climatologia de secà fa que a Almatret hi predomini flora adaptada a aquest clima. Molta extensió del poble està coberta per boscos de pins i arbustos, on hi ha una fauna molt variada.

D'altra banda bona part de la superfície està dedicada al conreu, bàsicament d'ametllers i oliveres, això confereix grans extensions de paisatge típic de secà.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme Almatret ja apareix en documents des del segle XIV. Probablement prové de l'àrab matrad, "lloc de caça".[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Almatret es troba a l'extrem sud de la comarca del Segrià, limítrof amb els termes municipals de Seròs i Maials, a la mateixa comarca, amb Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i amb l'Aragó.

L'únic nucli de població del municipi es troba al bell mig d'un altiplà, el qual és envoltat per diversos tossals. Cal destacar la importància dels seus espais naturals, en especial els Tossals d'Almatret, inclosos en el PEIN.

Una altra de les característiques d'aquest poble és que el terme municipal limita amb l'Aragó mitjançant la barrera natural del riu Ebre, essent aquest poble l'únic de la província de Lleida per on passa el riu.

L'altura a la qual es troba el municipi junt amb el pas de l'Ebre pel seu terme proporcionen vistes privilegiades de l'Ebre i de la seva història.

Història d'Almatret[modifica | modifica el codi]

Sembla que a les fondalades vora el riu Ebre -fora del pla d'Almatret-, hi va haver poblacions iberes, prop de l'anomenada “Partida d'Escampillà”, on s'han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica, romana, una pedra de sacrificis celta, runes d'un castell (dit dels moros), uns forns de vidre, etc.

L'anomenat “Castell dels Moros” sembla que l'aixecaren els romans quan la península estava dividida entre la Ispania Citerior i la Ispania Ulterior. Aquest castell està situat al cim de la serralada que divideix l'Escampillà del barranc de l'Aiguamoll.

L'anomenada “Pedra Escampillà” està situada prop del Castell dels Moros i és d'origen celta, cosa que ens indica que durant la guerra de les Gàl·lies un grup celta es va assentar prop de la zona, per protegir-la per als romans dels cabdills militars Indíbil i Mandoni. La pedra, de sentit religiós, té gravada una inscripció que diu “CONIAGELLIETAR”, que pot significar “colònia fundada per Gellitar”.

L'any 1149, el comte Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa. Donada la proximitat d'Almatret a aquests nuclis de població sembla probable que el poble fos abandonat pels àrabs en aquestes dates. Berenguer IV va anar repartint el territori entre els nobles que l'havien ajudat i així és com a Ramon de Moncada li correspongueren Aitona i Seròs; fou nomenat comte d'Aitona (l'escut dels Moncada es pot veure damunt de la porta de l'antiga presó del poble). Posteriorment, a finals del segle XIII, aquestes terres passen a pertànyer als Entença. Així arribem a la data de 1301, en què se signa la “Carta de Població” d'Almatret.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 19 21 71 337 1.228 1.360 1.280 1.390 1.359
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.545 1.267 1.110 1.080 1.023 821 551 568 545 522
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
516 488 484 468 452 443 415 399 354 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almatret Modifica l'enllaç a Wikidata