Vés al contingut

Blai de Sebaste

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBlai, o
Blasi
Imatge
Sant Blai i el governador romà, vitrall del s. XIII provinent de l'àrea de Soissons (París, Louvre) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementen armeni: Բարսեղ, Barsegh; en grec: Βλάσιος, Vlásios; en llatí: Blasius
segle III Modifica el valor a Wikidata
Sivas Modifica el valor a Wikidata
Mort316 Modifica el valor a Wikidata
Sivas Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, decapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Maratea (Basilicata, Itàlia); crani a Sw. Vlaho (Dubrovnik, Croàcia) 
Arquebisbe catòlic
300 –
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, diplomàtic, sacerdot catòlic, anacoreta, bisbe Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe, màrtir; Hieromàrtir, sant auxiliador
CelebracióTota la cristiandat, especialment l'Església Apostòlica Armènia
Festivitat3 de febrer (occident); 11 de febrer (orient)
IconografiaRobes de bisbe, amb una espelma o uns ciris creuats; amb una pinta de cardar; amb un porc
Patró deDubrovnik (Croàcia), Dalmàcia; cardadors de llana, otorrinolaringòlegs; advocat contra el mal de gola; Albalate de Zorita,[1] Alloza,[2][3] Altea,[4] Aracena,[5] Ateca,[2][6] Benquerencia,[7] Bocairent,[4][8][9] Bot,[4][10] Brea de Aragón,[2] Bronte,[11] Cabacés,[4] Caissac las Vinhas,[12] Camastra,[13] Canillas,[14][15] Cayeux-sur-Mer,[16][17] Ceiresta,[18] Chiprana,[2] Corsano,[19] Dúdar,[20] Dúrcal,[20] la Fatarella,[4] la Floresta,[4][21] Fonts,[2][22] Fuensalida,[23][24] Gargallo,[2] Gárgoles de Arriba,[25] Legnaro,[26][27] Los Yébenes,[28] Mallén,[2][29] Maratea,[30] Miedes de Aragón,[2] Moraleja,[31] Peralta,[32][33] Pesenàs,[34][35] Potries,[36][37] Ruvo di Puglia,[30] Santa Cruz de Grío,[2][38] Villanueva de Huerva,[2][39] Víznar,[40] Zarratón;[25] Orde de Sant Blai
Obra
Obres destacables

Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.

Hagiografia

[modifica]
El sant amb una pinta de cardar, al Gradual de Murano, 1440 (Los Angeles, P. Getty Museum)
Escultura a la Columna de la Trinitat d'Olomouc, s. XVII
Sant Blai, obra de Pere Fernández conservada al MNAC

Segons les actes (tardanes i probablement falses) del seu martiri (316 pel governador Agrícola de Capadòcia, durant el regnat de Licini I), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.[41] La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.

Veneració

[modifica]

El seu culte es va estendre per Europa als segles xi i xii, essent un dels Catorze sants auxiliadors, invocat contra el mal de gola i els problemes respiratoris. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Relíquies

[modifica]

El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. En 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.

La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Tàrent) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, etc.

A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.

Iconografia

[modifica]

Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.

Tradicions

[modifica]

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "Sant Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut» o el refrany castellà Por San Blas, la cigueña verás, y si no la vieres, año de nieves.

Veneració

[modifica]

El seu culte es va estendre per Europa als segles xi i xii, essent un dels Catorze sants auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Relíquies

[modifica]

El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. El 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.

La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Tàrent) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, a Krombeke, etc.

A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.

Iconografia

[modifica]

Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (Té la festa l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.

Tradicions

[modifica]

Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu «San Blai gloriós, lleva'm la tos», amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut».[42]

  • A Estivella (el Camp de Morvedre) és patró de l'hivern del municipi des del segle xviii. El dia 3 de febrer se celebra la missa major organitzada per la comissió de festes. En acabar els festers i les festeres repartixen les coquetes de Sant Blai beneïdes entre les persones assistents i es besa la relíquia del sant. Posteriorment es beneïxen les calderes a la plaça de la Constitució. De vesprada es realitza la processó. Les coquetes no sols les fan els forns sinó moltes famílies de la localitat. El dia anterior a la festa els fidels les porten a beneir en la missa de la Candelera.
  • A Potries (La Safor) es patró del municipi, El dia 3 de febrer se celebra una de les festes que més arrelament i acceptació popular té en la comarca. Es tracta del tradicional Porrat de Sant Blai. Aquesta romeria s'ha convertit en un punt de trobada amb una important oferta de caràcter cultural i festiu, fent-se extensiva a la primera quinzena del mes. La tradició imposa que els fidels que acudixen a l'església parroquial i es passen la relíquia del sant per la gola, complint així amb el ritual de purificació i protecció enfront de les malalties.
  • A La Fatarella (Terra Alta) se celebra la primera setmana del mes de febrer. Acabada la Missa Major en honor del Sant els majorals subhasten la llenya a la Plaça. És tradició que a la tarda els Majorals i la resta del poble ballin la jota amb la tortada.
  • Al poble de Bot (Terra Alta) se celebra el seu patronatge el dia 3 de febrer. És tradició donar pastes beneïdes, ja que tenen el miracle de curar el mal de gola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollits es fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. És una festa molt arrelada per a tots els botencs i botenques.
  • A Bocairent (Vall d'Albaida) el veneren com a patró des del 1632, quan el poble patí una epidèmia de diftèria.[43] Des de l'1 fins al 6 de febrer s'hi celebren les festes de Moros i Cristians.
  • Al poble de Montaverner (Vall d'Albaida) el dilluns de Pasqua se celebra la festa més antiga de Montaverner, l'origen de la qual es remunta al segle xviii, en honor al miracle obrat per Sant Blai. Segons consta, el miracle va ocórrer el segon dia de Pasqua de 1678, 11 d'abril, quan va curar a gran part de la població afectada per la pesta del "garrotillo". La festa comença durant la vespra amb el trasllat de la imatge del sant a casa del capità, seguit per la primera ballà de la bandera a la Plaça Major del poble. L'endemà es realitzen el rosari de l'aurora, una missa solemne i una processó conclosa per la segona ballà de la bandera. Aquesta festa ha sigut declarada per la Generalitat Valenciana com a Festa d'Interès Turístic Provincial (DOGV 20/06/2022).[44]
  • Al barri de Russafa de la ciutat de València se celebra el dia 3 de febrer, ja que Sant Blai és patró del barri. S'hi formen llargues cues per a venerar el sant i comprar les típiques galetes de Sant Blai. Sobre les 17h una processó recorre els carrers pròxims a l'església.
  • És patró d'Altea (Marina Baixa) on en el seu honor se celebren les festes de moros i cristians, sent l'últim cap de setmana de setembre, però el cap de setmana més proper al 3 de febrer se celebra el mig any fester.
  • També és patró del poble de Cabassers (el Priorat), en el seu honor hi celebren les festes majors al voltant del 3 de febrer.
  • L'Ermita de Sant Blai a Pedreguer (Marina Alta): Del segle xviii però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el 3 de febrer el Porrat en les festes de Sant Blai, on es troben moltes paradetes en què es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes.
  • A Torrent (l'Horta Sud) es fa la Fira del Porrat (amb parades de nous, ametlles, quicos, cacau, castanyes...). També hi fan festa a Albal, l'Alcúdia, Estivella, Llaurí, la Pobla del Duc, Potries i Sueca.
  • A Alginet (La Ribera Alta), el dia de sant Blai és el dia del rotllo, un dolç elaborat amb farina, sucre, ous i oli, al qual s'afegeix sagí (o ametlla, taronja, carabassa, anís, mistela); també n'hi ha de carats, amb merenga o xocolata. Antigament se'n feien d'escaldats, i també del sequillo, uns panellets en forma de rosca o llarguera.
  • A Benidorm (Marina Baixa), pel dia de Sant Blai és típic prendre un dolç anomenat Bollo de Sant Blai, una coca compacta feta de farina de dacsa, ametla molta, sucre, llima i canyella, que en cap altre lloc dels voltants s'hi troba. Antigament era festivitat per fer berenar este dolç però actualment no s'hi fa.
  • Al Camp de Tarragona es menja un dolç anomenat Blaiet, fet de mantega, farina i ous, i aromatitzada amb llimona, canyella o vainilla. Porten l'estampació de la figura de Sant Blai.[45][46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Albalate de Zorita celebró San Blas con restricciones» (en castellà). Henares al Día, 03-02-2021 [Consulta: 13 setembre 2026].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Pueblos de Aragón donde San Blas es patrón» ( De subscripció o mur de pagament) (en castellà). Heraldo de Aragón, 03-02-2022 [Consulta: 13 setembre 2026].
  3. ↑ Sancho, Marta «¡VIVA SAN BLAS!» (en castellà). La Comarca, 03-02-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 «Entre paraules, avui: "Sant Blai"». 3Cat, 03-02-2015. [Consulta: 13 setembre 2026].
  5. ↑ «Aracena restaura a su Patrón San Blas para preservarlo para las futuras generaciones» (en castellà). Huelvahoy.com, 16-01-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  6. ↑ Funes, Lourdes «La Mascareta de Ateca, una tradición del siglo XV» (en castellà). Onda Cero, 08-02-2021 [Consulta: 13 setembre 2026].
  7. ↑ «Benquerencia honra a su santo patrón mártir san Blas con procesión y mercado tradicional» (en castellà). El Periódico Extremadura, 02-02-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  8. ↑ «Bocairent inicia divendres les festes patronals en honor a sant Blai». Ajuntament de Bocairent, 30-01-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  9. ↑ Pepín, Matilde. Valencia mágica. Misterios, enigmas y rituales ancestrales (en castellà). València: Carena Editors, 2003, p. 76. ISBN 84-87398-66-9 [Consulta: 13 setembre 2026].
  10. ↑ «Bot celebra la Festa Major de Sant Blai amb sis dies d’actes molt tradicionals». Setmanari l'Ebre, 31-01-2019 [Consulta: 13 setembre 2026].
  11. ↑ «San Biagio, patrono di Bronte» (en italià). Medium, 30-01-2015 [Consulta: 13 setembre 2026].
  12. ↑ «Saint Blaise est toujours célébré» (en francès). La Montagne, 06-02-2020 [Consulta: 13 setembre 2026].
  13. ↑ «Festa di San Biagio». Comune di Camastra. [Consulta: 13 setembre 2026].
  14. ↑ «El pueblo de Canillas volverá a honrar a su patrón en la Ermita de San Blas» (en castellà). Noticias del Ayuntamiento de Madrid, 26-01-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  15. ↑ «San Blas, patrón de Canillas, regresa a su ermita tras las obras de restauración del templo» (en castellà). Arquebisbat de Madrid, 01-12-2021 [Consulta: 13 setembre 2026].
  16. ↑ Doyen, Benoit «Saint-Blaise : Cayeux-sur-Mer célèbre son Saint Patron, ce week-end» (en francès). actu.fr, 31-01-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  17. ↑ «Tradition oblige, Cayeux-sur-Mer a honoré son saint patron, Blaise, tout le week-end» (en francès). Courrier Picard, 06-02-2024 [Consulta: 13 setembre 2026].
  18. ↑ Agostini, Lucette «Ceyreste se prépare à célébrer Saint-Blaise, le saint patron du village» (en francès). LaProvence, 03-02-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  19. ↑ Rossitti, Marco. Bellezza è verità. Il cinema di Edoardo Winspeare (en italià). Sesto San Giovanni: Mimesis Edizioni, 5 maig 2020, p. 96 [Consulta: 13 setembre 2026].
  20. 1 2 Argüelles, Fernando «Hoy, fiesta de San Blas» (en castellà). Ideal, 03-02-2016 [Consulta: 13 setembre 2026].
  21. ↑ «La Floresta». Turisme de les Garrigues. [Consulta: 13 setembre 2026].
  22. ↑ Pano, José Luis «Fonz honra a San Blas con su tradicional subida al madero» (en castellà). Aragón Digital, 03-02-2016 [Consulta: 13 setembre 2026].
  23. ↑ «San Blas, patrón de Fuensalida y protector de las gargantas» (en castellà). Castilla-La Mancha Media, 03-02-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  24. ↑ «Fuensalida celebró de nuevo el día de San Blas, nuestro patrón.» (en castellà). Ajuntament de Fuensalida, 06-02-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  25. 1 2 González Acosta i Cabanes, Gabriel. Treinta devociones a los santos y santas de la vida consagrada (en castellà), 18 juny 2024, p. 182 [Consulta: 13 setembre 2026].
  26. ↑ «Le arance per San Biagio» (en italià). Legnaro Frutta, 27-02-2023. [Consulta: 13 setembre 2026].
  27. ↑ «Comuni del Padovano, Legnaro origine del nome ed alcune curiosità» (en italià). Padova Oggi, 29-03-2017 [Consulta: 12 setembre 2026].
  28. ↑ «San Blas va a su ermita en Los Yébenes» (en castellà). ABC, 05-02-2009 [Consulta: 13 setembre 2026].
  29. ↑ «Mallén se divierte en la festividad de San Blas» (en castellà). El Periódico de Aragón, 06-02-2020 [Consulta: 13 setembre 2026].
  30. 1 2 Giacometti, Veronica «Le feste di San Biagio, protettore della gola, in Italia» (en italià). ACI Stampa, 03-02-2024 [Consulta: 12 setembre 2026].
  31. ↑ Agut, Nieves «Los moralejanos celebran numerosos actos por su patrón San Blas» (en castellà). El Periódico Extremadura, 06-02-2024 [Consulta: 13 setembre 2026].
  32. ↑ Muñoz, Sheyla «Peralta destina 65.000 euros a los cuatro días de fiestas por San Blas» (en castellà). Diario de Navarra, 29-01-2025 [Consulta: 13 setembre 2026].
  33. ↑ «Peralta festejará a su patrón San Blas durante cuatro días» (en castellà). Plaza Nueva, 01-02-2023 [Consulta: 13 setembre 2026].
  34. ↑ Greffin, Elodie «Pézenas en fête : un mois de festivités de Sant Blasi à carnaval» (en francès). Hérault Tribune, 31-01-2025 [Consulta: 13 setembre 2026].
  35. ↑ «Ferveur et tradition autour des célébrations de St-Blaise» (en francès). Midi Libre, 10-02-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  36. ↑ Talens, Salva «Potries viu la festa del seu patró Sant Blai com preàmbul del Porrat 2026». Levante EMV, 03-02-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  37. ↑ Camarena, A. «Potries honra Sant Blai y calienta motores para un Porrat que volverá a llenar el pueblo de fiesta y tradición» (en castellà). elperiodic.com, 04-02-2026 [Consulta: 13 setembre 2026].
  38. ↑ «Los vecinos de Santa Cruz de Grío pasean a San Blas con orgullo» (en castellà). El Periódico de Aragón, 22-02-2024 [Consulta: 13 setembre 2026].
  39. ↑ «Un Santo muy venerado en el Campo de Cariñena» (en castellà). El Periódico de Aragón, 19-02-2010 [Consulta: 13 setembre 2026].
  40. ↑ «A San Blas de Víznar le sale barba» (en castellà). Canal Sur, 08-07-2021 [Consulta: 13 setembre 2026].
  41. ↑ «Saint Blaise» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 8 setembre 2002].
  42. ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut». Paremiologia catalana comparada digital. [Consulta: 17 abril 2026].
  43. ↑ Bocairent inicia amb febrer les festes de Sant Blai, patró de la localitat des del segle XVII[Enllaç no actiu]
  44. ↑ «Resultat DOGV - Generalitat Valenciana». [Consulta: 2 gener 2023].
  45. ↑ Oliva, Albert. «Els Blaiets omplen les pastisseries de Reus, Valls i Tarragona en una dolça tradició». Tarragona Digital, 03-02-2025. [Consulta: 2 febrer 2026].
  46. ↑ Oliva, Albert. «Torna la tradició: La galeta de Sant Blai agafa volada a Valls». Tarragona Digital, 03-02-2023. [Consulta: 28 octubre 2025].

Galeria

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blai_de_Sebaste&oldid=38410659»