Russafa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRussafa
Escut de Russafa
Mercat de Russafa.JPG
Mercat de Russafa

Localització

39° 27′ 45″ N, 0° 22′ 19″ O / 39.4625°N,0.37194444°O / 39.4625; -0.37194444
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 25134 hab. (2009)
• Densitat 28.561,36 hab/km²
Gentilici russafí, russafina
russafenc, russafenca
russafer, russafera
Geografia
Superfície 0,88 km²
Modifica dades a Wikidata

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample. Fou municipi independent fins al 1877, moment en el qual és annexionat a la ciutat. El seu nom és un arabisme que vol dir 'jardí'.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Plànol aproximat dels termes municipals de València i els seus voltants entre 1840 i 1850

El barri de Russafa limita amb els de Sant Francesc (al districte de Ciutat Vella) pel nord; el Pla del Remei i Gran Via (al mateix districte de l'Eixample) per l'est; Montolivet, En Corts i Malilla (a Quatre Carreres) pel sud; i amb els barris de la Roqueta i Arrancapins (a Extramurs) per l'oest.

Amb una extensió de 87,8 hectàrees, el barri té una forma trapezoide, la part estreta del qual es troba al nord, coincidint amb el sector més a l'oest del carrer de Xàtiva (on es troba la plaça de Bous). El límit sud, el marca l'avinguda de Peris i Valero i als laterals el carrer de Russafa i l'avinguda del Regne de València per l'est, i l'estació del Nord per l'oest.

L'antic terme municipal de Russafa s'estenia per la zona sud-oest de l'actual terme de València, des de l'actual barri fins a L'Albufera, englobant dins d'aquest pedanies i barris com Pinedo, Natzaret, el Saler, la Font de Sant Lluís, Malilla, Montolivet i la Punta.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de Russafa es troba en una finca d'esbarjo construïda per Abd Allah al-Balansi en el segle IX a uns 2 quilòmetres de la ciutat de València, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderraman I, en les proximitats de Còrdova.[1] Aquesta finca va haver de desaparèixer bastant prompte, ja que els fills d'Al-Balansi no van continuar residint a València, però la zona enjardinada de la seua al voltant es va conservar i va ser emprada com a lloc d'esplai i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre altres. Al voltant d'aquests jardins es va originar una alqueria, que és el nucli del posterior poblat.

Russafa va constituir un municipi independent des de 1811 fins al 12 de desembre de 1877, en què va tornar a formar part de l'Ajuntament de València. El 1860, tenia 13.013 habitants. Abans d'unir-se a la ciutat de València, estava compost per alqueries i jardins limítrofs amb l'entrada sud de la ciutat emmurallada.

Durant molt de temps se la va conèixer com "la terra del ganxo", pel fet que el poble de Russafa estava connectat per canals a l'Albufera i molts dels seus habitants treballaven en els camps d'arròs i hi anaven amb barca perxant; aquestes perxes terminaven en un ganxo.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[2]
1981 1986 1991 1996 2007 2008 2009
29.624 26.727 25.357 24.380 24.937 25.062 25.134

En els darrers trenta anys, el barri a perdut vora un 15% de la seua població, tot i que darrerament s'ha invertit aquesta dinàmica gràcies a l'arribada d'habitants estrangers, que l'any 2009 representaven el 20% de la població total, sobretot originaris d'Amèrica del Sud.

Urbanisme[3][modifica | modifica el codi]

Plànol del barri
Plànol de Russafa entre el 1811 i 1883 superposat a l'actual plànol ortogonal de l'Eixample de València, en el qual va influir notablement

El barri fou incorporat a la trama urbana de la ciutat a finals del segle XIX, quan es dissenya l'Eixample de València. La trama irregular dels carrers de Russafa fou incorporada al plànol en quadrícula de l'Eixample de manera integrada, respectant la irregularitat de la parcel·lació, cosa que encara és palesa al plànol de la ciutat. Els successius plans de l'Eixample (1887, 1912 i 1924), els dos darrers dissenyats per Francesc Mora, propicien la substitució de les antigues edificacions de l'antic poblat per nous edificis que hauran d'ajustar-se a les noves ordenances i a les noves alineacions, formant illes amb algunes limitacions, en un intent de millorar la qualitat higiènica dels habitatges. La construcció de l'Eixample en aquesta zona es realitza fonamentalment, en les primeres dècades del segle XX, amb un notable increment de les alçades a partir de 1925. La desaparició del traçat del ferrocarril dóna lloc a l'avinguda del Regne de València, impulsant el creixement a l'entorn de l'antic poblat de Russafa, el traçat del qual es modificarà sota la pressió de la trama rectangular.

Al llarg del segle XX, continuen les modificacions del plànol del barri amb l'obertura de carrers com el del Literat Azorín, que modifica definitivament el traçat de la trama antiga seccionant-la, o la dels carrers Centelles i Francesc Sempere, que donarà lloc a un espai regular on s'ubicarà el mercat de Russafa.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Valeri

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir. Aquesta església s'alça sobre altra anterior incendiada el 1415. El seu traçat i l'adreça de la primera etapa de la seva construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentre que a Juan Bautista Pérez i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, avui gairebé desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau, i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de Josep Mínguez, s'acaba el 1740. Incendiada el 1936, es reconstrueix el 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.
  • Convent de Nostra Senyora dels Àngels. Altre monument religiós amb matisos històrics és el convent de Nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de 1238, Jaume I va instal·lar el seu campament a Russafa, per assetjar la ciutat de València; el 14 de setembre iniciava converses amb Zayyan, rei moro de València, culminant amb la rendició de València el 28 del mateix mes, i signà aquesta rendició en el lloc que ocupa avui aquest convent. El rei Jaume I i el seu exèrcit van fer l'entrada a València el 9 d'octubre. Es pot veure en la seva façana principal una placa commemorativa d'aquest esdeveniment històric.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Mercat municipal de Russafa. Un altre dels monuments més característics d'aquest barri valencià és el mercat municipal de Russafa. Va ser projectat per Julio Bellot Senet, segons acord de l'Ajuntament de 1954, i iniciades les obres a fins de maig de 1957. Està situat en el nucli del barri, enfront de l'església barroca de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir.
  • Edifici Navarro, obra de l'arquitecte valencià Enric Pecourt, és una mostra de l'arquitectura moderna dels anys trenta del segle XX.
  • Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó. Relleu escultòric en perfil amb els trets facials del pare de l'estomatologia espanyola, instal·lat en la plaça del Doctor Landete. Aquest relleu va ser sufragat principalment pel col·lectiu d'odontòlegs valencians.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Russafa». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografia. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
  2. Oficina d'Estadística de València
  3. Catàleg de Béns i Espais Protegits de València. Nucli Primitiu de Russafa, a la web de l'Ajuntament de València.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Russafa Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València

Coord.: 39° 27′ 45″ N, 0° 22′ 19″ O / 39.4625°N,0.37194444°O / 39.4625; -0.37194444