El Mercat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Mercat (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaEl Mercat
Valencia.Mercado Central.jpg
Vista aèria del Mercat Central

Localització

39° 28′ 24″ N, 0° 22′ 45″ O / 39.47339722°N,0.37904444°O / 39.47339722; -0.37904444
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 3438 hab. (2011)
• Densitat 20.223,53 hab/km²
Geografia
Superfície 0,17 km²
Indicatius
Codi postal València 46001
Modifica dades a Wikidata
Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat.

El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. Històricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de Sant Francesc l'hi supera. L'any 2011 tenia 3.438 habitants,[1] està situat en el mateix centre de la ciutat i del districte, lleugerament situat cap a l'oest i amb la seua forma irregular es troba envoltat de tots els barris del districte excepte el de la Xerea: al nord limita amb el Carme, al nord-est amb la Seu, al sud amb Sant Francesc, i a l'oest amb El Pilar (o Velluters).

Nom[modifica]

El barri s'anomena del Mercat per ser el centre de la major part de l'activitat comercial de València al llarg dels segles. El centre del barri és la plaça del Mercat, punt neuràlgic del comerç ja des de l'època musulmana. Després de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I, l'activitat comercial es va mantindre al mateix lloc i amb el pas dels segles se li van afegir edificis com la Llotja de la Seda a finals del segle XV i el Mercat Central a principis del segle XX.

Història[modifica]

La meitat oriental del barri era intramurs quan es construí la muralla àrab del segle XI (de la plaça del Mercat cap a l'est). En l'època islàmica albergava part del soc (mercat àrab) i l'alcaisseria (mercat de productes tèxtils de qualitat), raó per la qual ací es trobava la porta de "Bab al-Qaysariya" de l'antiga muralla musulmana.

Després de la conquesta l'any 1238, el rei Jaume I concedí llicència a la ciutat de València, concretament el 1266, per celebrar mercat setmanal el dijous en l'anomenat "pla de la Boatella", una zona de pastures que hi havia tot just a l'altre costat de la muralla islàmica, corresponent a un braç sec del riu Túria que feia les funcions de fossat a l'antiga Balansiya i que només era inundat en temps d'avingudes. Des d'entonces aquest "pla de la Boatella" (després anomenat "pla del Mercat") ha estat el cor comercial de la ciutat.

A aquest raval musulmà s'assentava una mesquita sobre la qual el 1240 es va construir l'església de Sant Joan del Mercat (o dels Sants Joans) en honor a Sant Joan Baptista, i destaca sobretot la seua façana posterior d'estil barroc que dóna a la plaça del Mercat.[2]

El rei Pere el Cerimoniós manà construir la muralla del segle XIV l'any 1365, gràcies a la qual el barri quedà completament intramurs i en una posició estratègica en el centre de la Ciutat Vella, que durant el segle XIV i fins al XIX era quasi sinònim de la ciutat. Aquest fet reforçà la importància comercial d'aquest pla de la Boatella o del Mercat, que esdevindria el lloc de més gran activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No és casualitat que durant els segles XV i XVI fora ací on es construïra la Llotja de Mercaders (o de la Seda), amb la seua Sala de Contractació, la Taula de Canvis i Depòsits i el Consolat de Mar.

El pla del Mercat fou conegut era per les cases amb porxes, per la concentracio de botiguers i de parades de mercat, pels espectacles i també pels aldarulls. En tant que lloc més concorregut de la ciutat, entre els segles XV i XVIII hi havia el cadafal de la forca, on penjaven els ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.

El 1840, Salvador Escrig va dissenyar la plaça Redona[3] a l'est de la plaça del Mercat, una original plaça interior totalment circular que a més és el centre geogràfic de tot el nucli antic de la ciutat i va ser utilitzada inicialment com a peixateria.

Fins a començament del segle XX el mercat encara es feia a base de parades amb tendals de lona que eren desmuntats a migdia. Durant el segle XIX la plaça s'amplià amb l'enderroc del Convent de les Magdalenes, però fins al 1914, no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del Mercat Central. Calgué comprar i enderrocar algunes cases per reunir un solar d'uns 8.000 m2. El projecte, de 1914, fou dels arquitectes Alexandre Soler March i Francesc Guàrdia i Vial.

Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha estat el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, però la construcció de grans magatzems i de botigues de marques multinacionals al barri de Sant Francesc i al districte de l'Eixample durant l'expansió i el desenvolupament urbà de la ciutat li ha restat protagonisme comercial. No obstant això, continua amb una gran activitat comercial, per tal com el Mercat Central posseeix més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial a la menuda.

Demografia[modifica]

El 2011 té una població de 3.438 habitants.[1] El 1981 en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys. No obstant això, des del 2003 la seua població s'ha estabilitzat gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri i tot el districte.

Actuals límits[modifica]

La forma irregular de l'actual barri fa que siguen molts els carrers que el delimiten. Al sud-est els carrers de Sant Vicent, del Mestre Clavé i dels Adressadors el separen del barri de Sant Francesc. Del barri del Pilar el separen els carrers de Baró de Càrcer, de la Beata, de Maldonado, del Peu de la Creu, de Santa Teresa, del Moro Zeit i del Rei En Jaume. Els carrers de Quart, de Cavallers i la plaça del Tossal el separen del barri del Carme, i finalment els carrers de l'Abadia de Sant Nicolau, la plaça del Forn de Sant Nicolau, els carrers dels Cadirers, de la Puríssima, de la Corregeria, dels Assaonadors, de la Sabateria dels Xiquets, de Martin Mengod, la plaça de Lope de Vega, el carrer de la Sombrereria i la plaça de Santa Caterina el separen del barri de la Seu.[4]

Elements importants[modifica]

El barri del Mercat posseeix alguns dels monuments més interessants de la ciutat:

Transports[modifica]

La millor opció per moure's pel barri és caminant debut al seu entramat de carrers estrets i a la gran afluència de vianants, sobretot visitants i turistes que acudeixen a fer les seues compres al Mercat Central o a visitar els seus monuments.

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 7, 11, 27, 28, 62, 81, N3 i N6 donen servei al barri, encara que també es troba molt prop d'altres punts amb nombroses línies d'autobusos com són la plaça de la Reina (al barri de la Seu) i la plaça de l'Ajuntament (al barri de Sant Francesc).[5]

El metro no arriba fins al barri, però l'estació més pròxima es troba a menys de 500 metres al sud, dins el barri de Sant Francesc i es tracta de l'estació de Xàtiva al carrer de Xàtiva, just davant de l'Estació del Nord. Aquesta estació forma part de les línies 3 i 5.

En un futur està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani, passe per davall del centre històric i del barri del Mercat, al qual aportarà una estació actualment en obres: l'estació del "Mercat" a l'avinguda del Baró de Càrcer junt al Mercat Central i a l'església de Sant Joan del Mercat.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Mercat Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València