Velluters

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVelluters - El Pilar
Escola pia.jpg
Cúpula de les Escoles Pies

Localització

39° 28′ 22″ N, 0° 22′ 55″ O / 39.47276389°N,0.38206944°O / 39.47276389; -0.38206944
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total 4067 hab. (2009)
• Densitat 25.418,75 hab/km²
Geografia
Superfície 0,16 km²
Indicatius
Codi postal València 46001
Modifica dades a Wikidata
Plànol de carrers. En ocre el barri de Velluters

El barri del Pilar (o de Velluters, com era conegut tradicionalment) és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. L'any 2009, tenia una població de 4.067 habitants[1] i es tracta del barri situat més a l'oest del centre històric de la ciutat. Limita al nord amb el barri del Carme, a l'est amb el barri del Mercat, al sud amb el de Sant Francesc i a l'oest amb el del Botànic, al districte d'Extramurs.

Nom[modifica]

El nom del barri oficialment és El Pilar,[2] pel convent de Nostra Senyora del Pilar de l'orde dels Dominics fundat l'any 1611, església que encara existeix, a la plaça homònima, prop dels carrers de Guillem de Castro i de l'Hospital. La denominació de Velluters ha sigut probablement la més popular del barri des que, a partir del segle XV, s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, fruit de la puixant indústria sedera valenciana des del segle XIV.

Història[modifica]

El ple desenvolupament del barri es va produir després de la construcció de la muralla medieval per ordre de Pere el Cerimoniós l'any 1356. Abans era encara una àrea extramurs de l'antiga muralla àrab i, amb la construcció de la nova muralla, conegué un ràpid desenvolupament intramurs, i amb un plànol en escaquer, a diferència de la intricada trama d'origen islàmic d'altres barris de la Ciutat Vella com la Xerea, la Seu i el Mercat.

Al segle XVII, s'establí al barri el convent de dominics de Nostra Senyora del Pilar, del qual, hui en dia en resta l'església i algunes dependències.

A partir del segle XV, s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, que li van donar nom al barri. La manufactura de la seda fou la principal i quasi única activitat que es desenvolupava al barri, però la crisi de la indústria sedera de València a mitjan segle XIX suposà l'inici de la seua decadència i deteriorament.

Després de l'enderrocament de les murades el 1865, el barri restà solament una àrea residencial. La manca d'equipaments i les destrosses urbanístiques del segle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer (1940-1957), aïllaren el barri de la resta de la ciutat i van fer que perdera la seua uniformitat i esdevinguera un barri degradat, cosa que li va donar una mala imatge cara a la gent que l'identificava amb marginalitat.

Als principis del segle XXI, s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció per part de l'Ajuntament de València, que inclou l'esponjament d'algunes places (com ara la plaça de Viriat), i la construcció del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart, es pot dir que s'ha bastit una àrea residencial nova de trinca, tot i que en general amb edificis que harmonitzen amb l'entorn. Això ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblament que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960.

Actuals límits[modifica]

L'actual barri es troba delimitat pels carrers de Guillem de Castro a l'oest separant-lo del Botànic, el de Quart al nord separant-lo del Carme, els carrers del Rei En Jaume, del Moro Zeit, de Santa Teresa, del Peu de la Creu, de Maldonado, de la Beata i del Baró de Càrcer a l'est, separant-lo del barri del Mercat, i pel carrer de l'Hospital al sud separant-lo del barri de Sant Francesc abans d'arribar a Guillem de Castro novament.[2]

Demografia[modifica]

El 2009 tenia una població de 4.067 habitants,[1] mentre que el 2007 la tenia de 3.912. El 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte al llarg de les últimes dècades del segle XX; no obstant això, a partir del 2003 la seua població s'ha estabilitzat.

Elements importants[modifica]

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

Transports[modifica]

El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h.[3]

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 7, 11, 27, 28, 60, 62 i 81 donen servei al barri.[4]

Les línies de metro i tramvia no arriben fins al barri, però l'estació d'Àngel Guimerà de Metrovalencia es troba a menys de 200 metres al sud-oest del barri, a la Gran via de Ferran el Catòlic entre els barris d'Arrancapins i El Botànic, tots dos del districte d'Extramurs, amb les línies 1, 3 i 5.

En un futur, està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per davall del centre històric, discórrega prop del barri, i aportarà una estació pròxima al barri: l'estació del "Mercat" a l'avinguda del Baró de Càrcer dins el barri del Mercat.

Referències[modifica]

Portal

Portal de la ciutat de València

  1. 1,0 1,1 «Districte 01. Ciutat Vella Barri 4. El Pilar» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
  2. 2,0 2,1 «Plànol del barri». Ajuntament de València.
  3. «Valencia limita la velocidad en el centro a 30 kilómetros por hora» (en castellà). Eldiario.es, 31-08-2015.
  4. «Planificador de rutes EMT». EMT València.