Velluters

Velluters
Cúpula de les Escoles Pies
Localització
39° 28′ 22″ N, 0° 22′ 56″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Comarca de València
Municipi	València
Districte	Ciutat Vella
Població
Total	4.749 (2022)
• Densitat	29.314,81 hab./km²
Geografia
Superfície	16,2 ha
Limita amb	El Carme El Mercat Sant Francesc El Botànic
Dades històriques
Creació	1979
Identificador descriptiu
Codi postal	46001
Fus horari	Hora Central Europea

Plànol de carrers. En ocre el barri de Velluters

El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. L'any 2009 tenia una població de 4.067 habitants. Es tracta del barri situat més a l'oest del centre històric de la ciutat. Limita al nord amb el barri del Carme, a l'est amb el barri del Mercat, al sud amb el de Sant Francesc i a l'oest amb el del Botànic, al districte d'Extramurs.

Nom

El nom del barri oficialment és El Pilar, pel convent de Nostra Senyora del Pilar de l'orde dels Dominics fundat l'any 1611, església que encara existeix, a la plaça homònima, prop dels carrers de Guillem de Castro i de l'Hospital. La denominació de Velluters ha sigut probablement la més popular del barri des que, a partir del segle xv, s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, fruit de la puixant indústria sedera valenciana des del segle xiv.

Història

El ple desenvolupament del barri es va produir després de la construcció de la muralla medieval per ordre de Pere el Cerimoniós l'any 1356. Abans era encara una àrea extramurs de l'antiga muralla àrab i, amb la construcció de la nova muralla, conegué un ràpid desenvolupament intramurs, i amb un plànol en escaquer, a diferència de la intricada trama d'origen islàmic d'altres barris de la Ciutat Vella com la Xerea, la Seu i el Mercat.

Al segle xvii, s'establí al barri el convent de dominics de Nostra Senyora del Pilar, del qual, hui en dia en resta l'església i algunes dependències.

A partir del segle xv, s'instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda i del vellut, que li van donar nom al barri. La manufactura de la seda fou la principal i quasi única activitat que es desenvolupava al barri, però la crisi de la indústria sedera de València a mitjan segle xix suposà l'inici de la seua decadència i deteriorament.

Després de l'enderrocament de les murades el 1865, el barri restà solament una àrea residencial. La manca d'equipaments i les destrosses urbanístiques del segle xx, especialment l'obertura de l'avinguda de l'Oest (1940-1957), aïllaren el barri de la resta de la ciutat i van fer que perdera la seua uniformitat i esdevinguera un barri degradat, cosa que li va donar una mala imatge cara a la gent que l'identificava amb marginalitat.

Als principis del segle xxi, s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció per part de l'Ajuntament de València, que inclou l'esponjament d'algunes places (com ara la plaça de Viriat), i la construcció del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i avinguda de l'Oest. Entre els carrers de Murillo i de Quart, es pot dir que s'ha bastit una àrea residencial nova de trinca, tot i que en general amb edificis que harmonitzen amb l'entorn. Això ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblament que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960.

Actuals límits

L'actual barri es troba delimitat pels carrers de Guillem de Castro a l'oest separant-lo del Botànic, el de Quart al nord separant-lo del Carme, els carrers del Rei En Jaume, del Moro Zeit, de Santa Teresa, del Peu de la Creu, de Maldonado, de la Beata i de l'avinguda de l'Oest a l'est, separant-lo del barri del Mercat, i pel carrer de l'Hospital al sud separant-lo del barri de Sant Francesc abans d'arribar a Guillem de Castro novament.

Demografia

El 2009 tenia una població de 4.067 habitants, mentre que el 2007 la tenia de 3.912. El 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte al llarg de les últimes dècades del segle xx; no obstant això, a partir del 2003 la seua població s'ha estabilitzat.

Elements importants

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

• Col·legi de l'Art Major de la Seda (s. XV): es troba al sud del barri al carrer de l'Hospital, encara que l'edifici està en terreny de Sant Francesc.
• Església del Pilar (s. XVII-XVIII).
• Església de les Escoles Pies (s. XVIII).
• Palau dels Tamarit (s. XVIII).
• Convent de l'Encarnació.

Transports

El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h.

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 7, 11, 27, 28, 60, 62 i 81 donen servei al barri.

Les línies de metro i tramvia no arriben fins al barri, però l'estació d'Àngel Guimerà de Metrovalencia es troba a menys de 200 metres al sud-oest del barri, a la Gran via de Ferran el Catòlic entre els barris d'Arrancapins i El Botànic, tots dos del districte d'Extramurs, amb les línies 1, 3 i 5.

En un futur, està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per davall del centre històric, discórrega prop del barri, i aportarà una estació pròxima al barri: l'estació del "Mercat" a l'avinguda de l'Oest dins el barri del Mercat.