Metrovalència

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: MetroValencia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metrovalència

Isologo de Metrovalència.svg
Imatge corporativa i logotip del Metro de València

Obertura 8 d'octubre del 1988
Operador Fgv.svg
Tipus servei rodalies - suburbà - metro - tramvia
Municipi(s) València i àrea metropolitana
Territori cobert Horta, Ribera Alta, Camp de Túria
Línies 9
Estacions 209
Longitud 227,7 km
Isologo de Metrovalència.svg
Línia 1 de Metrovalència.svg Línia 1 Línia 2 de Metrovalència.svg Línia 2
Línia 3 de Metrovalència.svg Línia 3 Línia 4 de Metrovalència.svg Línia 4
Línia 5 de Metrovalència.svg Línia 5 Línia 6 de Metrovalència.svg Línia 6
Línia 7 de Metrovalència.svg Línia 7 Línia 8 de Metrovalència.svg Línia 8
Línia 9 de Metrovalència.svg Línia 9
altres línies
Cercanias sevilla.png Rodalies de València
Logo metrobus.png Metrobús de València
Logo, Renfe Media distancia.PNG Mitjana distància
LD in white letters on a gray background.png Llarga distància

Metrovalència és la marca comercial amb la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seva àrea metropolitana.

La xarxa actual és l'heretera de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seva major part a finals del segle XIX. La modernització de la xarxa i la seva conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència.

Actualment, Metrovalència compta amb 6 línies de metro i tres de tramvia.[1]


La xarxa[modifica | modifica el codi]

Plànol de la xarxa (2015).
Línia Recorregut Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2013)
Línia 1 de Metrovalència.svg Bétera - Villanueva de Castellón Metro 40 70,24 17.407.595
Línia 2 de Metrovalència.svg Llíria - Torrent Avinguda Metro 33 39,75
Línia 3 de Metrovalència.svg Rafelbunyol - Aeroport Metro 27 24,691 19.529.401
Línia 4 de Metrovalència.svg Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch Tramvia 33 15,921 5.763.503
Línia 5 de Metrovalència.svg Marítim-Serreria - Aeroport Metro 18 12,95 14.695.186
Línia 6 de Metrovalència.svg Tossal del Rei - Marítim-Serreria Tramvia 21 10,067 2.505.947
Línia 7 de Metrovalència.svg Marítim-Serreria - Torrent Avinguda Metro 16 15,45
Línia 8 de Metrovalència.svg Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serreria Tramvia 4 1,2
Línia 9 de Metrovalència.svg Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de Túria Metro 22


Línia 1: Bétera - Villanueva de Castellón[modifica | modifica el codi]

Estació de Campanar-La Fe (línies 1 i 2).

Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló de la Ribera (avui en dia, l'estació té el nom en espanyol de Villanueva de Castellón) i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló de la Ribera, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i compren el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre.

Línia 2: Llíria - Torrent Avinguda[modifica | modifica el codi]

Estació de Benimàmet (línia 2).

Actualment, la línia T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en construcció. S'estan construint les estacions del Alacant (paral·lela a l'Estació del Nord) i l'estació del Mercat Central, que s'ubica a la plaça de la Ciutat de Bruges. Ambdues són subterrànies. També s'està construint el tram sud, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'explanació s'està construint en superfície en paral·lel al Centre Comercial El Saler i la seva extensió pel camí de les Moreres fins a Natzaret.

Línia 3: Rafelbunyol - Aeroport[modifica | modifica el codi]

Estació de Machado (línies 3 i 9).

La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famòs arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata.

Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch[modifica | modifica el codi]

Tramvia de la línia 4 a l'estació de Garbí.

Aquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació de TVV amb la fira de mostres.

Línia 5: Marítim-Serreria - Aeroport[modifica | modifica el codi]

Metro a l'estació d'Aeroport (línies 3 i 5).

La línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació d'Alameda i la d'Ayora el 30 d'abril de 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim-Serreria al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T5) i amb la línia T4.

Línia 6: Tossal del Rei - Marítim-Serreria[modifica | modifica el codi]

Tramvia entrant a Marítim-Serrería (línies 5, 6, 7 i 8).

La línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia siga circular en un futur.

Línia 7: Marítim-Serreria - Torrent Avinguda[modifica | modifica el codi]

Metro a l'estació de Torrent Avinguda (línies 2 i 7).

Línia 8: Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serreria[modifica | modifica el codi]

Tramvia a l'estació de Grau-Canyamelar (línies 6 i 8).

Línia 9: Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de Túria[modifica | modifica el codi]

Estació d'Alboraia-Palmaret (línies 3 i 9).

Història[modifica | modifica el codi]

Boca de metro amb el símbol de Metrovalència.
  • 8 d'octubre de 1988. Inauguració del túnel de 6,7 quilòmetres entre Jesús i la Connexió a la línia 1.
  • 21 de maig de 1994. Inauguració de la línia 4. El tram entre la Connexió i Doctor Lluch té una longitud de 9,7 quilòmetres
  • 5 de maig de 1995. Inauguració del túnel de 3 quilòmetres entre l'estació de Palmaret i l'Albereda a la línia 3.
  • 16 de setembre de 1998. Inauguració del túnel de 3,2 quilòmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilòmetres entre Colón i Jesús, ambdós a la línia 3.
  • Març de 1999. Ampliació de la línia 4 des de l'Entroncament fins a TVV.
  • 20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la línia 3.
  • Setembre de 1999. Creació del ramal del tramvia entre TVV i Fira.
  • 30 d'abril de 2003. Inauguració del primer tram de la línia 5 entre les estacions d'Alameda i Ayora amb una longitud de 2,3 quilòmetres.
  • 9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens col·lideixen en la línia 1. Hi hagué més de quaranta ferits però cap mort.
  • 23 de setembre de 2005. Inauguració del ramal de la línia 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilòmetres.
  • 3 d'octubre de 2005. Creació de l'estació de Bailén entre les de Colón i Jesús.
  • 3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 42 i el de ferits a 52. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80 km/h, el doble de la velocitat permesa (vegeu Accident de metro a València del 2006).
  • 2 d'abril de 2007. Inauguració de l'estació de Marítim-Serreria de la línia 5.
  • 16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la línia 5 " Marítim-Serreria - Neptú ".
  • 18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilòmetres "Mislata Almassil - Aeroport" de les línies 3 i 5.
  • 27 de setembre de 2007. Inauguració de la Línia 6 (tramvia) de Metrovalència que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim-Serrería passant les universitats junt amb la línia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la línia 5. En un futur la línia s'ampliarà i serà circular. (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i les Ciències)

Projectes d'ampliació[modifica | modifica el codi]

La Generalitat Valenciana, abans de la crisi financera que porta patint des de l'any 2008, va anunciar l'ampliació de la xarxa de Metrovalencia. Però a causa de factors polítics, la major part dels projectes d'ampliació es troben paralizados.[2][3]

Actualment, tots aquests projectes es troben paralitzats o ni tan sols han arribat més enllà del seu anunci.

Línia Tavernes Blanques - Natzaret[modifica | modifica el codi]

La línia de Tavernes Blanques-Natzaret seria una línia de tramvia (en superfície i soterrada), la seva construcció es troba actualment detinguda i sense previsió de ser reanudada.[4]

Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa. El projecte divideix la construcció de la línia en quatre fases:

  • Nord: transcorreria des de Pont de Fusta fins a Sant Miquel dels Reis i la seva prolongació cap a Tavernes Blanques. El tram fins a Sant Miquel dels Reis es troba actualment operatiu i en ell presta servei la línia 6. Tota aquesta part està projectada en superfície al tractar-se de tramvia integrat en la via pública mitjançant la plataforma reservada per a tramvia.
  • Centre I: transcorreria entre les estacions de Pont de Fusta i Alacant. Aquest tram circularia pel centre històric de València sent completament realitzat mitjançant una tuneladora a 30 metres de profunditat, seria així la línia de ferrocarril amb major profunditat de València. Transcorreria sota edificacions i també travessaria el vell llit del riu Túria. Aquest tram seria l'últim a realitzar-se, tot i que han començat ja les obres de diferents estacions com la de Mercat Central.
  • Centre II: Aquesta fase partiria des de l'estació d'Alacant fins a l'estació del General Urrutia. La seva construcció actualment es troba parada.
  • Sud: Finalment, de nou en superfície, transcorreria des de General Urrutia fins Natzaret per via urbana amb plataforma reservada per a tramvia. Aquestes obres es troben també paralitzades.

Línia Plaça Espanya - la Fe[modifica | modifica el codi]

A l'octubre de l'any 2006, uns mesos després de l'accident de metro que va costar 43 vides, es va anunciar que a finals de 2008 (o en 2009 com a molt tard) es suprimiria la corba en la qual va ocórrer, perllongant l'originària línia 1 des de l'estació de Plaça Espanya fins a la nova Fe.[5]

Línia orbital[modifica | modifica el codi]

El govern autonòmic va presentar un altre projecte d'ampliació de la xarxa l'any 2007, que consistia en una línia de tramvia orbital. Aquesta línia hauria envoltar València pels bulevards Nord i Sud connectant amb Xirivella, Mislata i Alboraia.[6][7]

Línia de l'Horta Sud[modifica | modifica el codi]

A 2006 es va presentar el projecte del metro lleuger de l'Horta Sud. Aquesta línia transcorreria en superfície durant tot el seu trajecte a excepció de les estacions de Nou Manises, Manises i Quart de Poblet. [8][9]

Hauria de partir de l'estació de Manises, passant pel Barri del Crist, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya i Paiporta. Des d'aquest punt, es bifurcaria en dos ramals:

Línia de la Costa[modifica | modifica el codi]

A 2005 es va anunciar el Tramvia de la Costa, el qual realitzaria el recorregut comprès entre Port Sa Platja i Marítim-Serreria, passant també per l'estació de Marina Reial Joan Carles I. Per tant, el recorregut tramviari que actualment pertany a la línia 8 s'ampliaria cap al nord de la ciutat, i més endavant, s'estendria per les pedanies del sud de la ciutat, donant servei a Pinedo, El Saler i l¡Albufera, per passar per El Palmar i acabar en el Perellonet.[10]

Passatgers[modifica | modifica el codi]

Evolució dels passatgers (en milions) a la xarxa de Metrovalència per any.

La quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana l'any 2014 va ser de 60.111.182, el que va suposar un increment de viatgers respecte l'any anterior.[11]

Les estacions amb més volum de passatgers (en milions) durant aquest mateix any són:

  1. Xàtiva: 4.389.867
  2. Colom: 3.913.787
  3. Àngel Guimerà: 2.433.931
  4. Túria: 1.864.955
  5. Facultats: 1.862.719

Refenrències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la ciutat de València