Tramvia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tramvia a París, França
Tramvia a Berlin, Alemanya
Tramvia a Amsterdam, Holanda

Un tramvia és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails[N 1] i mode de transport públic que circula en la major part dels casos per àrees urbanes i en superfície. Tant pot circular sense separació de la resta de vehicles com segregat de la resta de la calçada. També, en alguns casos, realitzen trajectes interurbans.


Característiques dels vehicles[modifica | modifica el codi]

Cabina[modifica | modifica el codi]

És el compartiment de la part davantera del tramvia on es situa el maquinista separat de la resta de passatgers. A partir dels anys 90 es popularitzen els tramvies amb doble cabina, una al davant i una altra al darrere facilitant enormement la seva maniobrabilitat tant a final de línia com en cas d'incidència.

Vagons[modifica | modifica el codi]

Inicialment els tramvies només hi havia un sol vagó. A l'última part del segle XX apareixen els tramvies articulats on s'enllacen entre 3 i 7 vagons incrementant de forma important la seva capacitat.

Font d'energia[modifica | modifica el codi]

La gran majoria de vehicles en l'actualitat utilitzen l'electricitat com a font de propulsió. En els seus inicis van ser utilitzats cavalls i posteriorment per màquina de vapor. També hi ha que utilitzen gas, dièsel i de tracció per cable.

Frens[modifica | modifica el codi]

Els primers tramvies utilitzaven un fre de cargol accionat pel maquinista. A mesura que els vehicles van anar adquirint més velocitat es va instal·lar un fre pneumàtic accionat per un compressor, anomenat també fre d'aire. Aquest anava acompanyat d'un fre automàtic en cas de ruptura de l'anterior. Amb l'aparició de l'electromecànica i electrònica, passen a ser utilitzats els frens elèctrics. En l'última evolució es reutilitza l'energia cinètica generada pel tramvia en frenar per recuperar energia.

Infraestructura[modifica | modifica el codi]

Via[modifica | modifica el codi]

Instal·lació de vies a Munic, Alemanya

Les vies d'un tramvia són un carril acanalat que es situen normalment incrustats a la superfície, antigament rodejats de pedres, després d'asfalt i ara també gespa. Com en les vies de ferrocarril convencional, les vies consisteixen en 2 raïls d'acer paral·leles.A la majoria de casos s'utilitzen un material de plàstic o polímer que permet recobrir tots dos costats del raïl, per fer possible la circulació d'altres vehicles com cotxes i bicicletes sobre les vies. Uns altres cops van per una via separada del trànsit automòbil i normalment en àrees interurbanes poden utilitzar el mateix carril que els ferrocarrils (amb menys amplada i menys pes per metre lineal), amb travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liques.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El sistema més usat és la instal·lació d'un fil(catenària) al llarg del recorregut que contacta amb el pantògraf del tramvia en la seva part superior subministrant-li l'electricitat. Estan apareixent nous sistemes d'alimentació, com la instal·lació d'un tercer raïl i les bateries per traçats sense catenària, tot i que aquests sistemes són menys fiables i més cars que els convencionals

Estacions[modifica | modifica el codi]

Estació de tramvia a Barcelona

Les estacions de tramvia poden ser similars a una parada d'autobús, sobretot en aquelles seccions on comparteixen espai amb la resta de vehicles. Recentment està guanyant terreny un disseny semblant a l'andana d'una estació de tren, solució adoptada en aquelles línies de tramvia amb la plataforma segregada de la resta de vehicles.

Senyalització[modifica | modifica el codi]

Inicialment les línies de tramvia no tenien necessàriament senyalització pròpia i seguien els paràmetres de circulació general com la resta de vehicles. Recentment, disposen de semàfors propis per millorar la seguretat i garantir una velocitat competitiva.


Tramvies a Budapest

Avantatges i inconvenients[modifica | modifica el codi]

El tramvia té com a avantatges: fa menys soroll, consumeix menys energia per viatger transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumeix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrani (no necessita il·luminació als passadissos ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que sigui més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstacle que hi hagi a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.

Tramvia Mataró- Argentona

El tramvia a Barcelona[modifica | modifica el codi]

El tramvia va ser un mitjà de transport molt popular a Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Cap als anys 60 la companyia Tramvies de Barcelona va començar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trànsit automobilístic i que eren antiestètics, per substituir-los per autobusos. La matinada del 18 al 19 de març de 1971 els tramvies de les dues últimes línies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Júlia) van arribar a cotxeres per no sortir-ne mai més. L'única línia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

El nou tramvia de Barcelona, recuperat el 2004, es diu Tram. Hi ha sis línies numerades de la T1 a la T6, dividides en dues xarxes independents. Sumen 29,2 km de vies.

T1, T2, T3: Trambaix T4, T5, T6: Trambesòs

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre rails [....]...[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]