Tramvia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tramvia a París, França
Tramvia a Berlín, Alemanya
Tramvia a Tallin, Estònia

Un tramvia és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails[N 1] i mode de transport públic que circula en la major part dels casos per àrees urbanes i en superfície. Tant pot circular sense separació de la resta de vehicles com segregat de la resta de la calçada. També, en alguns casos, realitzen trajectes interurbans.


Característiques dels vehicles[modifica]

Cabina[modifica]

És el compartiment de la part davantera del tramvia on es situa el maquinista separat de la resta de passatgers. A partir dels anys 90 es popularitzen els tramvies amb doble cabina, una al davant i una altra al darrere facilitant enormement la seva maniobrabilitat tant a final de línia com en cas d'incidència.

Vagons[modifica]

Inicialment els tramvies només hi havia un sol vagó. A l'última part del segle XX apareixen els tramvies articulats on s'enllacen entre 3 i 7 vagons incrementant de forma important la seva capacitat.

Font d'energia[modifica]

La gran majoria de vehicles en l'actualitat utilitzen l'electricitat com a font de propulsió. En els seus inicis van ser utilitzats cavalls i posteriorment per màquina de vapor. També hi ha que utilitzen gas, dièsel i de tracció per cable.

Frens[modifica]

Els primers tramvies utilitzaven un fre de cargol accionat pel maquinista. A mesura que els vehicles van anar adquirint més velocitat es va instal·lar un fre pneumàtic accionat per un compressor, anomenat també fre d'aire. Aquest anava acompanyat d'un fre automàtic en cas de ruptura de l'anterior. Amb l'aparició de l'electromecànica i electrònica, passen a ser utilitzats els frens elèctrics. En l'última evolució es reutilitza l'energia cinètica generada pel tramvia en frenar per recuperar energia.

Infraestructura[modifica]

Via[modifica]

Instal·lació de vies a Munic

Les vies d'un tramvia són un carril acanalat que es situen normalment incrustats a la superfície, antigament rodejats de pedres, després d'asfalt i ara també gespa. Com en les vies de ferrocarril convencional, les vies consisteixen en 2 raïls d'acer paral·leles.A la majoria de casos s'utilitzen un material de plàstic o polímer que permet recobrir tots dos costats del raïl, per fer possible la circulació d'altres vehicles com cotxes i bicicletes sobre les vies. Uns altres cops van per una via separada del trànsit automòbil i normalment en àrees interurbanes poden utilitzar el mateix carril que els ferrocarrils (amb menys amplada i menys pes per metre lineal), amb travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liques.

Alimentació[modifica]

El sistema més usat és la instal·lació d'un fil(catenària) al llarg del recorregut que contacta amb el pantògraf del tramvia en la seva part superior subministrant-li l'electricitat. Estan apareixent nous sistemes d'alimentació, com la instal·lació d'un tercer raïl i les bateries per traçats sense catenària, tot i que aquests sistemes són menys fiables i més cars que els convencionals

Estacions[modifica]

Estació de tramvia a Barcelona

Les estacions de tramvia poden ser similars a una parada d'autobús, sobretot en aquelles seccions on comparteixen espai amb la resta de vehicles. Recentment està guanyant terreny un disseny semblant a l'andana d'una estació de tren, solució adoptada en aquelles línies de tramvia amb la plataforma segregada de la resta de vehicles.

Senyalització[modifica]

Inicialment les línies de tramvia no tenien necessàriament senyalització pròpia i seguien els paràmetres de circulació general com la resta de vehicles. Recentment, disposen de semàfors propis per millorar la seguretat i garantir una velocitat competitiva.


Avantatges i inconvenients[modifica]

El tramvia té com a avantatges: fa menys soroll, consumeix menys energia per viatger transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumeix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrani (no necessita il·luminació als passadissos ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que sigui més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstacle que hi hagi a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.


Xarxes de tramvia al món[modifica]

Europa[modifica]

La xarxa de tramvia de Sant Petersburg, la més extensa d'Europa

El continent europeu presenta una forta implementació de xarxes tramviàries. A l'Europa oriental es van mantenir la gran majoria de línies construïdes mentre que a la part occidental es va dur a terme un procés de tancament, que avui en dia s'està revertint amb la recuperació de moltes línies.

A Catalunya, el nou tramvia de Barcelona, recuperat el 2004, es diu Tram. Hi ha sis línies numerades de la T1 a la T6, dividides en dues xarxes independents. Sumen 29,2 km de vies.

T1, T2, T3: Trambaix T4, T5, T6: Trambesòs

Nord-amèrica[modifica]

Tramvia de Toronto, el més extens de Nord-amèrica

També hi va haver importants clausures de línies a moltes ciutats americanes. Es van mantenir a Boston, Nou Orleans, Filadèlfia, San Francisco, Cleveland, Toronto i Ciutat de Mèxic. Els últims anys s'han obert línies a Portland, Seattle, Memphis i Dallas.

Sud-amèrica[modifica]

Destaquen noves obertures, després de la desaparició a tot el continent, com a Buenos Aires, Rio de Janeiro i Medellín.

Àsia[modifica]

Només al Japó i Hong-Kong es van mantenir extenses xarxes de tramvia. Els últims anys nombroses ciutats xineses estan implantant el tramvia com a mode de transport, a més de Corea del Sud i Filipines.

Àfrica[modifica]

Alexandria i el caire són les úniques xarxes de primera generació que han quedat operatives. Recentment s'han obert noves línies a Casablanca, Rabat, Tunis i Alger.

Oceania[modifica]

Tramvia de Melbourne, la xarxa més extensa del món

Només Melbourne i Adelaide van ser les 2 úniques grans ciutats que van mantenir al tramvia. Avui en dia, ciutats com Sydney l'han recuperat.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre rails [....]...[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]