Tramvia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Tramvia a París, França
Tramvia a Berlín, Alemanya
Tramvia a Riga, Letònia

Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails[N 1] i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície. Tant pot circular sense separació de la resta de vehicles com segregat de la resta de la calçada. També, en alguns casos, realitzen trajectes interurbans.


Característiques dels vehicles[modifica]

Font d'energia[modifica]

En els seus inicis van ser utilitzats cavalls com a forma de propulsió. Més endavant van aparèixer els tramvies de vapor. També van aparèixer altres sistemes com per cable, motor de gas i benzina. Aquests sistemes van ser majoritàriament reemplaçats pel tramvia elèctric.

En l'actualitat, la pràctica totalitat dels tramvies són elèctrics. Hi ha en alguns casos en què utilitzen un motor dièsel, es tracta normalment de tren-trams en zones interurbanes on no disposen de catenària i utilitzen de forma mixta l'electricitat i el dièsel segons per on circulen. Recentment ha aparegut el tramvia mogut per hidrogen.

Interior d'una cabina d'un tramvia de Edimburg

Cabina[modifica]

És el compartiment de la part davantera del tramvia on es situa el maquinista separat de la resta de passatgers. És on es procedeix a conduir el vehicle i a l'obertura i tancament de portes. A partir dels anys 90 es popularitzen els tramvies amb doble cabina, una al davant i una altra al darrere facilitant enormement la seva maniobrabilitat tant a final de línia com en cas d'incidència.

Vagons[modifica]

Inicialment els tramvies només hi havia un sol vagó amb motor. Més endavant se l'hi afegí 1 o 2 remolcs en aquelles línies amb molta afluència de passatgers. A l'última part del segle XX els tramvies articulats enllacen de 3 a 7 vagons incrementant de forma important la seva capacitat i optimitzant la distribució de passatge al llarg del vehicle. També hi ha hagut un canvi en la disposició dels seients que han alliberat lloc per carrets i bicicletes.

Tramvia articulat de pis baix amb doble cabina a Viena

Pis[modifica]

El pis dels vehicles es caracteritzaven per una elevació normalment superior als 50 centímetres, desnivell que es superava mitjançant 2 o 3 esglaons. Ara, però, són subministrats amb pis baix a peu pla facilitant l'entrada i sortida dels passatgers.

Bogis d'un tramvia Citadis 302

Bogis[modifica]

Les bogis d'un tramvia tenen una estructura més simple respecte els trens a causa del menor pes i gairebé sempre estan formats per no més de 2 eixos. En aquells línies amb pendent són utilitzats vehicles amb bogis que també pivoten sobre l'eix horitzontal, a més del vertical. En alguns tramvies articulats les bogis es situen just en les articulacions dels vagons.

Frens[modifica]

Els primers tramvies utilitzaven un fre de cargol accionat pel maquinista. A mesura que els vehicles van anar adquirint més velocitat es va instal·lar un fre pneumàtic accionat per un compressor, anomenat també fre d'aire. Aquest anava acompanyat d'un fre automàtic en cas de ruptura de l'anterior. Amb l'aparició de l'electromecànica i electrònica, passen a ser utilitzats els frens elèctrics.

Sempre es disposa de 2 sistemes de frens a cada vehicle. D'aquesta manera en cas de fallada d'un sistema, l'altre fre pugui operar. En l'última evolució es reutilitza l'energia cinètica generada pel tramvia en frenar per recuperar energia.

Infraestructura[modifica]

Vies i catenària a Oslo

Via[modifica]

Instal·lació de vies a Munic
Tercer rail a Bordeu

Les vies d'un tramvia són un carril acanalat que es situen normalment incrustats a la superfície, antigament rodejats de pedres, després d'asfalt i ara també gespa. Com en les vies de ferrocarril convencional, les vies consisteixen en 2 raïls d'acer paral·leles.A la majoria de casos s'utilitzen un material de plàstic o polímer que permet recobrir tots dos costats del raïl, per fer possible la circulació d'altres vehicles com cotxes i bicicletes sobre les vies. Uns altres cops van per una via separada del trànsit automòbil i normalment en àrees interurbanes poden utilitzar el mateix carril que els ferrocarrils (amb menys amplada i menys pes per metre lineal), amb travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liques.

Catenària i transformador a Tallin

Alimentació[modifica]

El sistema més usat és la instal·lació d'un fil (catenària) a una alçada entre 7 i 10 metres per sobre el terra i que necessita diferents punts de suport al llarg del recorregut que contacta amb el pantògraf en la part superior del tramvia subministrant-li l'electricitat. És necessari la instal·lació de transformadors i s'utilitza normalment entre els 500 i 750 volts.

Estan apareixent nous sistemes d'alimentació, com la instal·lació d'un tercer raïl que se situa al mig dels 2 raïls que contacta amb el tramvia quan hi passa per sobre. Per seguretat, el tercer raïl només disposa d'electricitat quan hi circula el tram per sobre. També vehicles amb bateries, que es col·loquen o bé a la part inferior o superior dels tramvies. Aquestes bateries són recarregades a les seccions amb catenària o a les estacions amb un sistema ràpid de càrrega. Aquests 2 sistemes són utilitzats en traçats pels centres urbans davant un monument d'especial interès o places per evitar l'impacte visual de la catenària. Aquests 2 sistemes representen un increment del cost i una menor fiabilitat amb comparació a la catenària.

Estació de tramvia a Zuric
Semàfor a Halle

Estacions[modifica]

Les estacions de tramvia poden ser similars a una parada d'autobús, sobretot en aquelles seccions on comparteixen espai amb la resta de vehicles. Recentment està guanyant terreny un disseny semblant a l'andana d'una estació de tren, solució adoptada en aquelles línies de tramvia amb la plataforma segregada de la resta de vehicles i que suposa que la andana quedi al mateix nivell que el pis del tramvia significant una accesibilitat completa per tots els usuaris.


Senyalització[modifica]

Inicialment les línies de tramvia no tenien necessàriament senyalització pròpia i seguien els paràmetres de circulació general com la resta de vehicles. Recentment, disposen de semàfors propis per millorar la seguretat a les cruïlles amb la resta de vehicles i garanteix una velocitat competitiva amb l'inclusió de la ona verda al pas del tramvia. També disposen de senyals per canvis de vies i de velocitat màxima que varia segons el grau de segregació per on cicula el tramvia.


Avantatges i inconvenients[modifica]

El tramvia té com a avantatges: fa menys soroll, consumeix menys energia per viatger transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumeix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrani (no necessita il·luminació als passadissos ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que sigui més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstacle que hi hagi a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.


Xarxes de tramvia al món[modifica]

Rècords i estadístiques[modifica]

Tramvia de Melbourne, la xarxa més gran del món

Hi ha actualment 388 ciutats al món amb tramvia, inclou també seccions de tren lleuger i tren-tram, que significa un creixement de més de 100 ciutats en l´últim quart de segle. En total 15.000 km en operació i més de 32.000 parades. Melbourne té la xarxa més gran del món amb 256 km de vies, seguit de Sant Petersburg amb 205 km i Colònia amb 195 km. Els tramvies de Bupapest mouen 396 milions de passatgers l'any, récord mundial, en segona posició Praga amb 333 milions i, en tercera, Bucarest amb 322 milions.

La línia més llarga del món és situa a Belgica, una línia que recorre 68 km de la costa belga i anomenada Kusttram. La xarxa de tramvia de Basilea és la única al món trinacional, des de Suissa creua la frontera françesa i alemana.

Zona Geogràfica[modifica]

Europa[modifica]

La xarxa de tramvia de Sant Petersburg, la més gran d'Europa i la 2a del món

El continent europeu presenta una forta implementació de xarxes tramviàries operant a 206 ciutats. A l'Europa oriental es van mantenir la gran majoria de línies construïdes mentre que a la part occidental es va dur a terme un procés de tancament, que avui en dia s'està revertint amb la recuperació de moltes línies.

A Catalunya, el tramvia de Barcelona, recuperat el 2004, es diu Tram. Hi ha sis línies numerades de la T1 a la T6, dividides en dues xarxes independents. Sumen 29,2 km de vies.

T1, T2, T3: Trambaix T4, T5, T6: Trambesòs

Nord-amèrica[modifica]

Tramvia de Toronto, el més important de Nord-amèrica

També hi va haver importants clausures de línies a moltes ciutats americanes. Es van mantenir a Boston, Nou Orleans, Filadèlfia, San Francisco, Cleveland, Toronto i Ciutat de Mèxic. Els últims anys s'han obert línies a Portland, Seattle, Memphis i Dallas.

Sud-amèrica[modifica]

Tramvia de Buenos Aires

Destaquen noves obertures, després de la desaparició a tot el continent, com a Buenos Aires, Rio de Janeiro i Medellín.

Àsia[modifica]

Tramvia de Hong Kong

Només al Japó i Hong-Kong es van mantenir extenses xarxes de tramvia. Els últims anys nombroses ciutats xineses estan implantant el tramvia com a mode de transport, a més de Corea del Sud i Filipines.

Àfrica[modifica]

Tramvia de Casablanca

Alexandria i El Caire són les úniques xarxes de primera generació que han quedat operatives. Recentment s'han obert noves línies a Casablanca, Rabat, Tunis i Alger.

Oceania[modifica]

Melbourne i Adelaide van ser les 2 úniques grans ciutats que van mantenir al tramvia. Avui en dia, ciutats com Sydney l'han recuperat.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Ferrocarril de transport públic de viatgers que circula mogut per electricitat sobre rails [....]...[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]