Bucarest

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaBucarest
București (ro) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes

Modifica el valor a Wikidata
SobrenomMicul Paris i Paris of the Balkans Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 24′ N, 26° 05′ E / 44.4°N,26.08°E / 44.4; 26.08
EstatRomania Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aProvíncia d'Ilfov Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Romania (1989–)
Província d'Ilfov (1997–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total1.716.961 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7.597,17 hab./km²
Geografia
Superfície226 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Dâmbovița Modifica el valor a Wikidata
Altitud70 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Chiajna (en) Tradueix
Domnești (en) Tradueix
Chitila
Pantelimon (Ilfov)
Măgurele
Ciorogârla (en) Tradueix
Otopeni
Popești-Leordeni Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1459 (Gregorià)
Organització política
Òrgan legislatiuConsell General de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataNicușor Dan (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal010011–062397 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2RO-B Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webpmb.ro Modifica el valor a Wikidata

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

La primera vegada que apareix el mot Bucarest és l'any 1459. Es convertí en capital de Romania l'any 1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformació contínua, i ha esdevingut actualment el més important centre artístic, cultural i audiovisual romanès. En el període interbèl·lic entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intel·lectual i sofisticada que li va fer merèixer el pseudònim del «Petit París» (Micul Paris).[1] Malgrat que molts edificis i districtes del centre van ser danyats o destruïts —per la guerra, terratrèmols i el programa de sistematització de Nicolae Ceaușescu— la majoria van romandre dempeus. La seva eclèctica arquitectura barreja estils neoclàssics, d'entreguerres (Bauhaus i d'art déco), comunista i modern.

Econòmicament, la ciutat és la més pròspera de Romania[2] i és un dels principals centres industrials i de transport de l'Europa de l'Est. Com a ciutat més desenvolupada del país, Bucarest té també una àmplia gamma d'instal·lacions educatives.

La superfície total de Bucarest és de 226 km². Fins al 1989 les zones circumdants eren principalment rurals, però després de la Revolució Romanesa es van començar a construir nous veïnats al voltant de la ciutat. De fet, la ciutat en si administrativament es coneix com a Municipi de Bucarest (Municipiul Bucureștu) i té el mateix nivell administratiu que un districte, (judeţ en romanès), de tal manera que la ciutat resta dividida en sis sectors.

Toponímia[modifica]

El nom de Bucarest té un origen incert: la tradició connecta la fundació de Bucarest amb el nom de Bucur —que era un príncep, un proscrit, un pescador, un pastor o un caçador, d'acord amb diferents llegendes. En romanès l'arrel Bucur significa "alegria" o "felicitat"[3] i es creu que és d'origen daci.[4]

Hi ha altres orígens etimològics donats pels primers estudiosos, incloent el del viatger otomà Evliya Çelebi, qui va dir que Bucarest va ser nomenat per un cert "Ebu-Karis", de la tribu de "Beni-Kureiş". El 1781, Franz Sulzer va afirmar que està relacionat amb bucurie (alegria), bucuros (alegre), una bucura (convertir-se en gojós), mentre que un llibre de principis del segle xix publicat a Viena va assumir que el seu nom es deriva de "Bukovie", un bosc de fajos.[5]

Història[modifica]

Els molins d'aigua del Dâmboviţa als afores de Bucarest, amb Dealul Spirii i el monestir Mihai Vodă de fons (1837).
Soldats alemanys marxant en la Piața Mihail Kogălniceanu de Bucarest el 1941.
El Palau del Parlament Romanès ultimava la seva construcció el 1986, vist des del Bulevardul Unirii.

La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant més possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps de Mircea el Vell a principis del segle xiv.

Pels marges dels rius Dâmbovița i Colentina s'han trobat proves d'assentaments poblacionals corresponents als períodes paleolític i neolític. S'han trobat també assentaments poblacionals datats aproximadament de l'any 1800 aC a les zones de Dudeşti, el Llac Tei i Bucureşti-Noi. Altres troballes arqueològiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'època del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis) per la zones de Herăstrău, Radu Vodă, el llac Tei, Pantelimon, Mihai Vodă, Popeşti-Leordeni i Popeşti-Novaci. Els assentaments corresponents al període posterior a la retirada romana de la Dàcia en temps de Lluci Domici Aurelià (271), estan datats de finals del segle iii i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.

Les primeres proves escrites de l'existència de Bucarest es troben en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans com a ciutat a l'actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava de Târgşor a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana s'hi va assentar una guarnició otomana. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer, ja que va ser el lloc elegit el 14 d'octubre de 1465 pel príncep valac Radu el Formòs com a residència oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, mantenint-se encara la seva edificació original.

L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, Bucarest va convertir-se en capital de Valàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, l'Acadèmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogoşoaiei sota les ordres del príncep Constantin Brâncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària de Mihai Cantacuzino que va crear l'Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, essent reconstruït l'any 1888. En poc temps es va desenvolupar la ciutat des d'un punt de vista econòmic; desenvolupant-se els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeres manufactures i es va produir el desenvolupament demogràfic de Bucarest. L'any 1798 es creu que vivien a la ciutat 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.

A la segona meitat del segle xix es va produir una innovació en matèria tecnològica i cultural a la capital romanesa. A poc a poc van anar apareixent tot un seguit d'institucions d'interès com el Teatre Nacional (en romanès Teatrul Naţional), els Jardins Cişmigiu, el Cementiri Şerban Vodă, la Societat Acadèmica de Bucarest, la Societat Filharmònica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, l'Estació del Nord (en romanès Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el Jardí Botànic de Bucarest, el Ateneul Român, la Banca Nacional de Romania, així com el Diari l'Univers i diferents cafès, restaurants, cinemes que eren freqüentats per intel·lectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va il·luminar la gran majoria dels carrers amb llums de petroli, es va construir la primera línia de tramvia i més tardanament es va implantar la il·luminació elèctrica i la primera línia telefònica).

Bucarest va ser fins a la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província de Ilfov (en romanès județul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de finals dels anys setanta del segle xx fins a l'any 1989 (any en què va caure el règim de Nicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que és el segon edifici més gran del món.

Tractats signats a Bucarest[modifica]

Geografia[modifica]

Vista satèl·lit de Bucarest.
Vista aèria des de la Piața Unirii.

La ciutat s'estén al llarg del sud-est del país, entre Ploiești i Giurgiu. Bucarest està situat a la vora del riu Dâmboviţa, que desemboca en el riu Argeş, un afluent del Danubi. Diversos llacs —els més importants són el Herăstrăo, Floreasca, Tei i Colentina— s'estenen pel nord de la ciutat, a la vora del riu Colentina, un afluent del Dâmboviţa. A més, al centre de la capital hi ha un petit llac artificial, el Cismigiu, envoltat pels jardins Cișmigiu, que tenen una rica història, sent freqüentat per poetes i escriptors. Inaugurat el 1847 i amb base en els plans de l'arquitecte alemany Carl F.W. Meyer, els jardins són la principal instal·lació recreativa al centre de la ciutat.

A més de Cișmigiu, Bucarest conté altres parcs i jardins, incloent el Herăstrăo i el Jardí Botànic. Herăstrăo es troba en el nord de la ciutat, al voltant del llac Herăstrăo, i és la seu del Museu Satului, mentre que el Jardí Botànic és el més gran del seu tipus a Romania, conté més de 10.000 espècies de plantes, moltes d'elles exòtiques i va ser una vegada parc de plaer per a la família reial.[6]

Bucarest està situat en el sud-est de la plana romanesa, en una zona una vegada coberta pel [osc Vlăsiei, el qual, després d'haver estat netejat, va donar pas a una plana fèrtil. Com en moltes ciutats, Bucarest tradicionalment es considera que té set turons, de forma similar als set turons de Roma. Els set turons de Bucarest són el Mihai Vodă, Dealul Mitropoliei, Radu Vodă, Cotroceni, Spirei, Văcăreștu i Sf. Gheorghe Nou.

La ciutat compta amb una superfície de 226 quilòmetres quadrats. L'altitud varia de 55,8 metres en el pont Dâmboviţa a Căţelu al sud-est de Bucarest, i és de 91,5 metres a l'església Militari. La ciutat té una forma aproximadament rodona, amb el centre situat en l'encreuament dels eixos principals nord-sud/est-oest en la Piața Universității (plaça de la Universitat). El quilòmetre zero de Romania se situa al sud de la Piața Universității enfront de la nova Església de Sant Jordi (Sfantul Gheorghe Nou) a la plaça St. George (Piata Sfantul Gheorghe). El radi de Bucarest, des de la Piața Universității cap als límits de la ciutat en totes les adreces, varia de 10 a 12 km.

Les regions que envolten Bucarest van ser, en la seva majoria, rurals, però a partir de 1989 van començar a construir-se suburbis al voltant de la capital, als voltants del comtat d'Ilfov. La consolidació urbana va tenir lloc a la fi de la dècada de 2010, quan es va posar en funcionament l'àrea metropolitana de Bucarest, la incorporació de les comunes i ciutats d'Ilfov i altres comtats circumdants.[7]

Diverses distàncies entre Bucarest i altres ciutats de Romania[modifica]

Arad (555 km i 604 km), Bacău (285 km i 301 km), Baia Mare (560 km i 624 km), Braşov (161 km i 166 km), Buzău (110 km i 128 km), Cluj-Napoca (426 km i 497 km), Constanţa (225 km i 225 km), Craiova (234 km i 209 km), Galaţi (250 km), Giurgiu (64 km i 85 km), Iaşi (406 km i 406 km), Oradea (580 km i 650 km), Ploieşti (60 km i 59 km), Chiuliştu (108 km i 108 km), Sibiu (277 km i 315 km), Suceava (450 km i 447 km), Timişoara (538 km i 533 km), Tulcea (277 km i 334 km), Călăraşi (110 km i 120 km).

Distàncies per carretera entre Bucarest i altres ciutats d'Europa[modifica]

Atenes, (1.398 km), Barcelona (2.597 km), Belgrad (620 km), Berlín (1.646 km), Brussel·les (2.136 km), Budapest (788 km), Chisinau, (436 km), Kíev (888 km), Istanbul (681 km), Londres (2.502 km), Madrid (3.190 km), Milà (1.642 km), Moscou (1.758 km), París (2.295 km), Sofia (373 km), Estocolm (2.846 km), Viena (1.022 km), Varsòvia (1.240 km).

Parc Cişmigiu a l'hivern.

Clima[modifica]

Bucarest té un clima humit continental (classificació climàtica de Koppen: Cfa/Dfa/Cfb/Dfb). A causa de la seva situació a la plana de Romania (també coneguda com la plana de Valàquia), els hiverns a la ciutat solen sofrir molts vents, malgrat que aquests poden ser mitigats per l'efecte de l'urbanisme. Les temperatures a l'hivern oscil·len entre els 0 °C i els −20 °C. A l'estiu les temperatures solen passar dels 35 °C, i de vegades, durant onades de calor, poden passar dels 40 °C. Malgrat que les precipitacions i la humitat són baixes a l'estiu, existeixen fortes tempestes ocasionals. A la tardor i primavera les temperatures oscil·len entre els 17 i els 22 °C, amb nivells de precipitació més alts que a l'estiu.

Demografia[modifica]

La població de la ciutat, segons el cens de l'any 2002, és 1.926.334 habitants,[8] el 8,9% de la població total de Romania. A més, hi ha prop de 50.000 persones que viatgen a la ciutat diàriament, principalment del circumdant comtat d'Ilfov.[9]

La població de Bucarest va experimentar dues fases de creixement ràpid, la primera al final del segle xix, quan la ciutat va créixer en importància i grandària, i la segona durant el període comunista, quan es va emprendre una campanya massiva d'"urbanització" i molta gent va emigrar d'àrees rurals a la capital. En aquest temps, a causa de la prohibició per Ceauşescu de l'avortament i la contracepció, l'augment natural va ser també significatiu. La població segueix creixent cada dia, perquè, malgrat que la població de Romania cau, el lloc ofereix millors condicions de vida.

Aproximadament el 97% de la població de Bucarest són romanesos ètnics, sent els gitanos el segon grup ètnic més gran, amb un 1,4% de la població. Altres grups ètnics significatius són els hongaresos (0,3%), els jueus (0,1%), els turcs (el 0,1%), els alemanys (0,1%) i els xinesos (0,1%). També es troben grecs i armenis, els quals van exercir un important paper en la vida de la ciutat a la fi del segle xix i inicis del xx. Un dels barris predominantment grecs és Vitan - on va viure una població jueva també; els últims estaven més presents a Văcăreştu i a les àrees al voltant d'Unirii.

En termes de religió, el 96,1% de la població són cristians ortodoxos romanesos, l'1,2% són catòlics, el 0,5% són musulmans i el 0,4% són greco-catòlics. El 24% de la població acudeix a un lloc de culte una vegada per setmana o més.[10] L'esperança de vida dels residents era de 74,14 anys el 2003-2005, uns 2 anys més alt que la mitjana romanesa. L'esperança de vida femenina era de 77,41 anys, enfront de 70,57 per als homes.[11]

Evolució demogràfica[modifica]

Estructura confessional[modifica]

  • 2002: 1.850.414 cristians ortodoxos (96,05%), 23.450 catòlics romans (1,21%), 9.488 musulmans (0,49%), 7.558 grecocatòlics (0,39%), 5.452 pentecostals, 4.381 adventistes.

Comunitats minoritàries[modifica]

Comunitat jueva[modifica]

La comunitat minoritària de Bucarest més nombrosa abans de la Segona Guerra Mundial era la jueva. L'any 1930 vivien a la capital 69.885 jueus, que representaven el 10,93% de la població de la capital. Les massacres perpetrades pels Legionaris i per la Guàrdia de Ferro durant el conflicte bèl·lic mundial, així com les posteriors emigracions a Israel va fer pràcticament desaparèixer la comunitat jueva a Bucarest. On estava emplaçat el call jueu actualment s'aixeca el complex comercial Unirea i tota la seva zona adjacent. Encara existeix i funciona a Bucarest el Teatre Jueu, que és propietat de l'Estat romanès.

Comunitat hongaresa[modifica]

Segons les dades del cens de Bucarest de l'any 1930, a la ciutat vivien 24.052 hongaresos,[12] representant un 3,76% del total de la població municipal. En comparació amb l'any 2002 viuen a Bucarest 5.834 hongaresos, representant un 0,3% del total de la població de la ciutat.[12] A Bucarest funciona el Liceu Teòric Ady Endre on l'idioma vinculant és l'hongarès. La Casa Petofi és el centre cultural de la comunitat, on funciona una biblioteca amb un important fons de volums escrits en llengua hongaresa. També apareix la publicació diària d'àmbit nacional Új Magyar Szó, i la publicació mensual de la comunitat: Bukaresti Kozlony.

Comunitat armènia[modifica]

La comunitat més antiga i amb més tradició cultural i econòmica de Bucarest és la comunitat armènia. L'any 1930 vivien a la capital 4.748 armenis, representant un 0,74% de la població de la capital. Actualment hi ha a la ciutat diferents barris i una Església per la comunitat armènia.[12]

Comunitat grega[modifica]

Una de les altres comunitats amb més vella tradició a Bucarest és la grega. L'any 1930 vivien a Bucarest 4.293 grecs, representant 0,67% del total de la població de la ciutat.[12]

Economia[modifica]

Bucarest és la ciutat econòmicament més desenvolupada i industrialitzada de Romania, produint al voltant del 21% del PIB del país i prop d'una quarta part de la seva producció industrial, mentre que solament representa el 9% de la població.[13] Gairebé un terç dels impostos nacionals és pagat pels ciutadans i les companyies de Bucarest. D'acord amb el poder adquisitiu local, Bucarest té un PIB per capita del 83,8% de la mitjana europea de la Unió (2006), i més de dues vegades la mitjana romanesa.[14] D'acord amb el fet que Bucarest produeix al voltant del 21% del PIB romanès per a una població del voltant de 2 milions, el PIB (PPP) per capita de la ciutat seria de US$ 20,057. El fort desenvolupament econòmic de la ciutat ha revitalitzat la infraestructura i ha conduït al desenvolupament de molts centres de compres i edificis d'oficines i residencials moderns de tipus torre i gratacel. Al setembre de 2005, Bucarest tenia un índex de desocupació del 2,6%, perceptiblement més baix que l'índex de desocupació nacional del 5,7%.[15]

Banc Nacional de Romania

L'economia de Bucarest se centra principalment en la indústria i els serveis, amb aquests últims creixent particularment en importància en els deu anys passats. La ciutat serveix com la prefectura de 186.000 signatures, incloent a gairebé totes les companyies romaneses importants.[16] Una font important per al creixement des de l'any 2000 ha estat l'auge de la construcció a la ciutat, la qual cosa ha donat lloc a un creixement significatiu d'aquest sector. Bucarest és també el centre més gran de Romania per la tecnologia i les comunicacions de la informació i és seu de diverses companyies de programari, incloent Softwin, que funciona internacionalment. Bucarest conté la borsa de valors més gran de Romania, la Borsa de Bucarest, que va ser combinada el desembre de 2005 amb la borsa d'accions electrònica basada a Bucarest, Rasdaq.

La ciutat té un nombre de cadenes de supermercats internacionals tals com Carrefour, Cora i Makro. En aquest moment, la ciutat està experimentant un auge al detall, amb una gran quantitat de supermercats i hipermercats construint-se cada any. Els centres de compres moderns més grans de Bucarest són la plaça Romania, el centre de la ciutat, Jolie Ville Galleria i el centre de compres d'Unirea. No obstant això, hi ha també una gran quantitat de mercats tradicionals.

Cultura[modifica]

Bucarest té una creixent escena cultural, en àmbits com les arts visuals, les arts escèniques i la vida nocturna. A diferència d'altres parts de Romania, com la costa del Mar Negre o Transsilvània, l'escena cultural de Bucarest no té un estil definit, i en el seu lloc incorpora elements de la cultura romanesa i internacional.

Ateneu Romanès

Monuments[modifica]

Bucarest té emblemàtics edificis i monuments. Potser el més prominent d'ells és el Palau del Parlament, construït en la dècada de 1980 durant el règim comunista de Nicolae Ceaușescu. És l'edifici administratiu més gran d'Europa i el segon més gran del món, el palau alberga el Parlament romanès (la Cambra de Diputats de Romania i el Senat de Romania), així com el Museu Nacional d'Art Contemporani de Romania. L'edifici compta amb un dels centres de convencions més grans del món.

Un altre monument important a Bucarest és l'Arcul de Triumf ("Arc del Triomf"), construït en la seva forma actual el 1935 el model del qual és l'Arc del Triomf de París. Un monument més recent de la ciutat és el Monument del Renaixement, un pilar de marbre estilitzat inaugurat el 2005 per commemorar a les víctimes de la Revolució romanesa de 1989, que va enderrocar al comunisme. El monument abstracte va provocar controvèrsia quan es va donar a conèixer, sent batejat amb noms tals com "l'oliva a l'escuradents de dents", ("măslina-n scobitoare"), com molts van argumentar que no encaixa en el seu entorn i creu que la seva elecció va ser basada en raons polítiques.[17]

L'edifici de l'Ateneu Romanès és considerat com un símbol de la cultura romanesa i des de l'any 2007 està en la llista dels llocs d'interès del Patrimoni Europeu.[18] Altres llocs d'interès són el Museu Nacional d'Art de Romania, el Museu d'Història Natural "Grigore Antipa", el Museu del Camperol Romanès (Muzeul Ţăranului Român), el Museu d'Història Nacional de Romania i el Museu Militar.

Arquitectura[modifica]

El centre de la ciutat és una mescla d'estils arquitectònics medievals, neoclàssics o modernistes, així com els edificis 'neo-romanesos' que daten de principis del segle xx i una col·lecció d'edificis moderns dels anys 1920 i 1930. La major part utilitària de l'era arquitectònica comunista domina els districtes més meridionals. Les recents estructures contemporànies com els gratacels i edificis d'oficines completen el paisatge de Bucarest.

Arquitectura històrica[modifica]

El Palau CEC a Calea Victoriei, construït entre 1897 i 1900.

De l'arquitectura medieval de la ciutat, la major part del que ha sobreviscut fins als temps moderns va ser destruïda per la sistematització comunista, incendis i incursions militars. Els edificis medievals i renaixentistes més notables segueixen sent els que estan a la zona de Lipscani. Aquest districte conté edificis notables com l'hotel Hanul lui Manuc i les ruïnes de l'antiga Cort (Curtea Veche), i durant la baixa edat mitjana aquesta zona era el centre del comerç a Bucarest. Des de la dècada de 1970, l'àrea va passar per certa decadència urbana, i molts edificis històrics es van anar deteriorant. El 2005 l'àrea de Lipscani va passar a ser per als vianants i està en procés de restauració.

Al segle xix la ciutat va viure una important expansió, sota la influència de l'escola d'arquitectura francesa. En son exemple la finalització del palau Stirbei per l'arquitecte francès Michel Sanjouand el 1835 o el Palau del Banc Nacional construït entre 1833-1885 per Joseph Cassien-Bernard i Albert Galleron. De final de segle és el passatge modernista anomenat Macca-Villacrosse, en record de l'arquitecte català Xavier Villacrosse, que va ser arquitecte en cap de la ciutat. Malauradament, les noves edificacions van provocar la demolició d'esglésies medievals, monestirs i fondes.

El centre de la ciutat ha conservat l'arquitectura de finals del segle xix i XX, en particular el període d'entreguerres, que es considera sovint com l'"edat d'or" de l'arquitectura de Bucarest. Durant aquest temps, la ciutat va créixer en grandària i riquesa tractant d'emular a altres grans capitals europees com París. Gran part de l'arquitectura de l'època pertany a una arquitectura moderna racionalista actual, dirigit per Horia Creangă i Marcel Iancu.

Dos edificis notables d'aquesta època són el Palau Crețulescu, institucions culturals com el Centre Europeu de la UNESCO per a l'Educació Superior i el Palau Cotroceni, que és la residència del president de Romania. Moltes grans construccions com l'Estació del Nord, la principal estació ferroviària de la ciutat, la seu del Banc Nacional de Romania i el Palau del Telèfon de Bucarest són d'aquests temps. En la dècada de 2000 es van restaurar els edificis històrics del centre de la ciutat. En algunes zones residencials de la ciutat, sobretot districtes d'alts ingressos del centre i del nord, existeixen cases del segle xix i XX, la majoria de les quals van ser restaurades a partir de finals de 1990.

Arquitectura comunista[modifica]

Palau del Parlament Romanès

Una part important de l'arquitectura de Bucarest està composta per edificis construïts durant l'era comunista en substitució de l'arquitectura històrica amb blocs d'apartaments d'alta densitat. Al centre històric de Bucarest van ser demolides grans àrees d'edificis històrics per construir un dels edificis més grans del món, el Palau del Parlament Romanès (llavors anomenat oficialment la Casa de la República). La Casa Presei Alliberi és un altre dels millors exemples d'aquest tipus d'arquitectura de la capital. En el projecte de Nicolae Ceauşescu de sistematització nous edificis van ser construïts en zones abans històriques que van ser arrasades i després llestes per construir.

Un dels millors exemples d'aquest tipus d'arquitectura és el Centrul Civic, un desenvolupament urbanístic que va substituir una part important del centre històric de la ciutat de Bucarest amb gegants edificis utilitaris, principalment amb façanes de marbre o travertí, inspirats en l'arquitectura de Corea del Nord. L'arquitectura de l'era comunista també es pot trobar als barris residencials de Bucarest, principalment el blocuri, que és el nom que reben els edificis d'apartaments amb gran densitat d'ocupació que alberguen la majoria de la població de la ciutat.

Arquitectura contemporània[modifica]

Des de la caiguda del comunisme el 1989, diversos edificis de l'era comunista s'han reformat, modernitzat i són utilitzats per a altres finalitats. Tal vegada el millor exemple d'això és la conversió dels obsolets complexos de venda al detall en centres comercials. Aquestes sales gegantes circulars, que van ser anomenades extraoficialment circ al foamei —"circs de gana"— a causa de l'escassetat d'aliments que es va viure en la dècada de 1980, es van construir a l'època de Ceauşescu per actuar com a mercats de productes i refetors, encara que la majoria es van quedar sense acabar al moment de la Revolució. Els moderns centres comercials, com l'Unirea Shopping Center, Bucharest Mall, Plaza Romania i City Mall, van sorgir en les estructures preexistents dels circs de gana anteriors. Un altre exemple és la conversió d'una gran construcció utilitària com el Centrul Cívica en un hotel Marriott. Aquest procés es va accelerar després de l'any 2000, quan la ciutat va experimentar un boom immobiliari i molts edificis de l'era comunista del centre de la ciutat es van convertir en béns immobiliaris de primer nivell a causa de la seva ubicació. Molts blocs d'apartaments de l'era comunista també s'han reformat per millorar l'aparença urbana. Els edificis d'aquesta època són, en la seva majoria, edificats a força de vidre i acer, i amb freqüència tenen més de deu plantes. Alguns exemples són els centres comercials, nous edificis d'oficines o seus bancàries.

A partir de l'any 2005 va haver-hi diversos edificis d'oficines en construcció, sobretot en el nord i est de la ciutat. A més, va existir una tendència a agregar façanes modernes a edificis històrics. L'exemple més prominent d'ells és l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Bucarest, que és una construcció moderna de vidre i acer construïda dins d'una façana de pedra històrica.

A part dels edificis utilitzats per les empreses i les institucions, es van desenvolupar complexos residencials i d'oficines de gran altura i comunitats residencials suburbanes. Aquesta evolució és cada vegada més important en el nord de Bucarest, que és menys densament poblat i és la llar dels bucarestins de classe mitjana-alta, a causa del procés de gentrificació.

Administració[modifica]

Bucarest té un estatus especial a Romania, ja que és l'única ciutat romanesa que no pertany a cap província. La divisió administrativa de Bucarest és la més nombrosa de totes les províncies romaneses.

L'Ajuntament està administrat per un Alcalde General (actualment Gabriela Firea). La ciutat té una superfície territorial de 228 km², que es divideix en 6 sectors administratius, que estan administrats pels seus propis Alcaldes. Els sectors estan disposats de forma radial (i en el sentit de les agulles del rellotge), tots els Ajuntaments dels sectors han de coordinar la seva acció de govern amb l'administració central de Bucarest.

L'Ajuntament General és el responsable de l'aigua, els transports i el manteniment dels bulevards principals, però els alcaldes dels sectors tenen la responsabilitat del contacte amb els ciutadans, els consells locals, els carrers secundaris, els parcs, les escoles i el sistema sanitari.

Divisió administrativa de Bucarest en Sectors i barris[modifica]

Els sis Sectors de Bucarest

Institucions i indrets d'interès[modifica]

A Bucarest, com a capital de Romania, es troben localitzades diverses institucions de diferents àmbits:

Ateneul Român
  • Parcs, jardins, places i llacs:
Jardins de Cișmigiu a l'hivern

Antigues cases tradicionals a Bucarest[modifica]

Per la seva característica arquitectura i història, les velles cases tradicionals que existeixen a Bucarest (en romanès reben el nom Hanul) representen una atracció pels visitants que acudien a Bucarest. Aquests Hanuls tenien diferents funcions, a més de ser la residència d'importants senyors funcionava com hostalatge pels viatjants que arribaven a la ciutat. En molts casos van servir com a nucli poblacional a partir dels quals es van desenvolupar barris. Actualment es poden visitar:

Transport[modifica]

Bucarest disposa d'una xarxa de metro subterrània, Metro de Bucarest.

Aeroports[modifica]

Els dos aeroports ciutadans són:

Universitats[modifica]

La Universitat de Bucarest

Equips esportius[modifica]

L'Estadi Nacional, Bucarest
  • Rugbi: București

Fills il·lustres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bucharest, the small Paris of the East, on the Museums from Romania web site.
  2. ↑ PriceWaterhouseCoopers Global Regional Attractiveness Report Romania
  3. ↑ Rosetti, II. p.110
  4. ↑ Ió I. Russu, Limba traco-dacilor, 1967, Editura Ştiințifică.
  5. ↑ Georgescu et al., p.76-77.
  6. ↑ Botanical Garden, onlinegallery.ro. Retrieved 13 October 2006.
  7. ↑ cita web|títol=BMA will be extended to the Danube|url=http://www.cotidianul.ro/zona-metropolitana-bucuresti-ilfov-se-va-intinde-pana-la-dunare-148959/%7Cdata=13 de juny de 2011
  8. ↑ cita web|url=http://www.insse.ro/cms/files/pdf/ro/cap2.pdf%7Ctítol=Romanian[Enllaç no actiu] Statistical Yearbook|cognom=Institut Nacional d'Estadística (Romania)|format=PDF |dataaccés=25 de febrer de 2012
  9. ↑ cita web|url=http://ziarero.antena3.ro/1219615094-unul_din_trei_angajati_in_bucuresti_e_navetist_tot_mai_multi_si_de_tot_mai_departe%7Ctítol=One[Enllaç no actiu] out of three Bucharest employees is a commuter|data=25 d'agost de 2008
  10. ↑ Open Society Institute's Survey into Religiosity in Romania (Microsoft Word document)
  11. ↑ Populația și fenomene demografice pe sectoare administrative ale Municipiului Bucureștu (en romanès)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Informati despre Bucuresti (en romanès). Ministerul Educatiei si Cercetarii, 2009, p.11. 
  13. ↑ «Joint Inclusion Memorandum of Romania». Arxivat de l'original el 2006-08-28. [Consulta: 18 juny 2015].
  14. ↑ Danuta Hübner pays a visit to Romania (European Commission Press Release, 14 de juliol de 2005)
  15. ↑ Major economic indicators of Romania in the period 1 January 2005-30 October 2005, National Institute of Statistics of Romania, 9 de desembre de 2005 (en romanès)
  16. ↑ Toti bucurestenii vor avea dosar fiscal din 2006, Averea, 15 de desembre de 2005
  17. ↑ „Memorialul Renasterii“, ce oribilitate! Arxivat 2006-02-17 a Wayback Machine. ("The Monument of Rebirth – how horrible!"), Săptămâna Finançară, (en romanès)
  18. ↑ Romanian Athenaeum awarded Label of European Heritage, Romania's Permanent Delegation to NAT

Bibliografia[modifica]

  • Nicolae Iorga, Istoria Bucureștilor, 1940
  • C.Bacalbașa, Bucureștii de altădată, 1935
  • G.Ionnescu-Gion, Istoria Bucureștilor, 1899
  • George D.Florescu, Din vechiul București, 1935
  • George Potra, Din Bucureștii de altădată, 1981

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bucarest&oldid=32538489»