Vés al contingut

Hectàrea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatHectàrea
lang=
Representació gràfica de la superfície d'una hectàrea Modifica el valor a Wikidata
Tipusunitat de superfície, unitat no SI acceptada pel SI i unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten Modifica el valor a Wikidata
Unitat deàrea Modifica el valor a Wikidata
Caràcter Unicode㏊ Modifica el valor a Wikidata
Símbolha Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI10.000 m² Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard2,471054 acre
107.639,1 ft²
0,01 km²
0,003861022 mi²
11.959,9 yd²
15.500.031 in²
2.197 square sazhen (en) Tradueix
1 hm²
0,915298 dessiatines
100 a Modifica el valor a Wikidata

L'hectàrea és una unitat de mesura de superfície del sistema mètric decimal equivalent a 100 àrees. El seu símbol és ha[1] (no pas Ha) i s'empra des del 1795, quan s'introduí a França, en la mesura de superfícies agrícoles i forestals. Actualment, és fora del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però el seu ús és acceptat amb el SI i equival a 1 hectòmetre quadrat (hm²) o a 10 000 metres quadrats (m²). Tanmateix, no es pot combinar amb els múltiples i submúltiples d'aquest sistema.[2][3]

El sistema mètric decimal o, simplement, “sistema mètric”, és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10. Prefixos grecs s'elegiren pels múltiples de 10: miria (10 000), kilo (1 000), hecto (100) i deca (10); i prefixos llatins pels submúltiples: milli (0,001), centi (0,01) i deci (0,1).[4]

Història

[modifica]
Primera pàgina del decret de la Convenció Nacional Francesa del 18 Germinal An III (7 d'abril de 1795) que establia un nou sistema de mesura decimal (el sistema mètric). El decret també prohibeix l'ús de qualsevol altre sistema de mesura a França.

La mesura de la superfície, concretament la superfície terrestre, ha estat durant molt de temps important en l'agricultura, la silvicultura, la planificació urbana i la propietat de la terra. Alguns dels primers tipus de mesura de la superfície terrestre eren el que es podria anomenar «mesures elàstiques». Aquestes mesuraven una quantitat que satisfeia les necessitats de la societat que les utilitzava, per exemple, la superfície de terra que es podia llaurar en un dia, que era necessària per mantenir un nombre d'animals o que donaria una determinada collita. Aquestes unitats de superfície terrestre variaven en mida segons paràmetres d'entrada com ara la maquinària feta servir, la qualitat del sòl, el clima i el terreny. Per això, les unitats elàstiques podien ser fàcilment explotades pels rics i poderosos.[5]

La Revolució Francesa de 1789 propicià l'avinentesa de materialitzar el designi llargament debatut de substituir el caòtic garbuix que representaven els milers de patrons de mesura tradicionals per un sistema racional fonamentat en múltiples de deu. L'any 1791, l'Assemblea Nacional Francesa comanà a l'Acadèmia Francesa de les Ciències que posés remei al desordre imperant en el sistema francès de pesos i mesures. Hom resolgué que el nou sistema es fonamentaria en un patró físic natural, a fi d'assegurar-ne la immutabilitat.[4]

Meridià de París dins de l'Observatori de París.

L'Acadèmia optà per la longitud equivalent a la deumilionèsima part d'un quadrant d'un cercle màxim de la Terra, mesurat sobre el meridià que transita per París. Un ardu mesurament, que es perllongà durant sis anys, dirigit per personalitats insignes com ara Jean Baptiste Delambre (1749-1822), Jean-Dominique de Cassini (1748-1845), Pierre Méchain (1744-1804) i Adrien-Marie Legendre (1752-1833), entre d'altres, a fi de determinar l'arc de meridià comprès entre Barcelona i Dunkerque (França), acabà per fornir un valor de 39,37008 polzades per a la nova unitat, la qual rebria la denominació de metre[4] (manllevat del llatí mètrum ‘mesura, especialment la d’un vers’, i aquest, del grec μέτρον métron ‘mida’, ‘mesura’).[6]

Després d'haver-lo adoptat França el 7 d'abril de 1795 es convertí en el sistema d'unitats de mesura més usat al món. A Espanya, el metre s'adoptà com unitat fonamental de longitud per la Llei del 19 de juliol de 1849. Aquest any es creà a aquest efecte un òrgan consultiu del Govern, la Comissió de Pesos i Mesures, els treballs de la qual donaren lloc a les equivalències entre els pesos i mesures espanyols i el sistema mètric, publicant-se tals equivalències per Reial Ordre de 9 de desembre de 1852. A Barcelona, s'aplica des de 1871.[7] Finalment, el Reial decret de 14 de novembre de 1879 establí l'obligatorietat d'aquest sistema d'unitats a partir de juliol de 1880 per tot l'estat espanyol.[8]

En el sistema mètric s'establí l'àrea com a unitat de superfície, equivalent a 100 m² i únicament un múltiple i un submúltiple, l'hectàrea (100 àrees = 10 000 m²) i la centiàrea (0,01 àrees = 1 m²). ‘Hectàrea’ prové d'anteposar el prefix hecto-, del francès hecto-, i aquest derivat del mot grec ἑκατόν hekatón ‘cent’,[9][10] al mot àrea, del llatí area ‘pati o superfície sense edificar’.[11]

Logo de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM), que és l'autoritat sobre el Sistema Internacional d'Unitats.

La formalització del Sistema Internacional d'Unitats (SI) a l'11a Conferència General de Pesos i Mesures el 1960 distingí correctament entre les unitats base del SI, les unitats derivades del SI i els prefixos del SI per primera vegada. Això tengué l'efecte de relegar algunes unitats a un estatus no SI. En el primer fullet del SI, aquestes es denominaven «unitats fora del sistema internacional». Dins d'aquesta secció, el litre i la tona —noms especials per al volum 1 dm3 i la massa 1 Mg, respectivament— es llistaren com a «unitats en ús amb el SI», mentre que les unitats àrea i hectàrea es trobaven a la categoria inferior d'«unitats acceptades temporalment (per al seu ús amb el SI)». En edicions posteriors del fullet del SI, aquesta última categoria es va reformular lleugerament, però l'hectàrea i la unitat àrea mantingueren un estatus inferior al litre i la tona. Això canvià el 2006 a la 8a edició del fullet SI, on la categoria «unitats no SI acceptades per al seu ús amb el SI» incloïa el litre, la tona i l'hectàrea. Tanmateix, la unitat àrea havia desaparegut completament del fullet SI, sense aparèixer ni tan sols a la llista d'«altres unitats no SI». A la 9a edició del fullet SI del 2019, la secció sobre unitats que no són del SI se simplificà encara més, conservant només la llista d'«unitats que no són del SI acceptades per al seu ús amb el SI», amb l'hectàrea inclosa de nou però no la unitat àrea.[5]

L'hectàrea (1 ha = 1 hm² = 10⁴ m² ) està idealment situada entre el metre quadrat (1 m² = 10⁻⁴ ha) i el quilòmetre quadrat (1 km² = 10⁶ m²  = 100 ha) per proporcionar un espaiat més precís i facilitar valors numèrics a «l'escala humana» entre 0,1 i 100 per a la mesura de l'àrea. Per tant, sembla sensat que s'hagi mantingut l'hectàrea. En ús des del 1795, l'hectàrea és una unitat familiar l'ús de la qual està profundament arrelat en les comunitats agrícola, forestal, urbanística i de gestió del territori. En moltes jurisdiccions és la unitat de mesura legal per a aquestes disciplines. També és lleugerament més fàcil d'utilitzar en la comunicació escrita i verbal que l'alternativa del SI: hectàrees en ha, en contraposició als hectòmetres quadrats en hm².[5]

Usos

[modifica]
La plaça de Trafalgar Square a Londres té una extensió aproximada d'una hectàrea.
Sistemes d'unitats oficials en el món.

L'hectàrea s'usa habitualment per a mesurar la superfície de finques agrícoles i altres terrenys menors en extensió que una ciutat. S'empra a la majoria dels països per mesurar grans extensions de terra,[12] i és unitat legal en tota la Unió Europea[13] i Austràlia (des del 1970).[14][15] Tanmateix, el Regne Unit,[16] els Estats Units, Myanmar[17][18] i part del Canadà fan servir l'acre al seu lloc.

Les dades agrícoles (tipus de cultius, producció, tractaments fitosanitaris…) s'expressen actualment en quantitats per hectàrea. Per exemple, el 2021 a Catalunya es cultivaren: 154 574 ha d'ordi, 135 698 ha de farratges, 104 502 ha d'olivera, 103 149 ha de blat, 94 350 ha de fruiters, 53 962 ha de vinya i 37 819 ha de blat de moro.[19] També s'empra per a quantificar l'extensió de les superfícies cremades per incendis forestals,[20][21] extensió dels parcs fotovoltaics,[22] superfícies forestals[23] i d'altres.

Una hectàrea és la superfície d'un quadrat de 100 m de costat. També són 100 àrees, ja que l'àrea és la superfície d'un quadrat de 10 m de costat.

Algunes places i la seva superfície aproximada en hectàrees són:[24]

Equivalències

[modifica]

Una hectàrea equival a:

Les dimensions del terreny de joc del Camp Nou abans de la darrera remodelació de l'any 2023 eren de 105 m x 68 m, que donen una superfície de joc de 7 140 m², només un menyspreable 0,52 % superior a l'extensió d'una quarterada (7 103 m²) i exactament 0,714 ha (1ha = 10 000 m²)

Sistema Internacional

[modifica]
  • 10 000 m²
  • 1 hm² [1 ha = 100 a = 100×(10 m)²; 1 hm² = (100 m)2]
  • 0,01 km²

Altres unitats dels Països Catalans

[modifica]

Altres unitats internacionals

[modifica]
  • 0,003 861 02 milles quadrades.
  • 107 639 ft2.
  • 2,471 053 8 acres internacionals.
  • 2,471 043 9 acres estatunidencs.
  • 11 960 iarda quadrada.
  • 10 dúnams de l'Imperi Otomà.
  • 1 djerib a Turquia, 1 jerib a l'Iran, 1 gong qing a la Xina continental, 1 manzana a l'Argentina i 1 bunder als Països Baixos.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Hectàrea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Hectàrea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d'unités/The International System of Units [Brochure]. 9a, 2025. ISBN 978-92-822-2272-0. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 The Editors of Encyclopaedia Britannica. «metric system». Encyclopedia Britannica, 26-09-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Brown, Richard J C «The unusual status of the hectare in the SI». Metrologia, 59, 6, 01-12-2022, pàg. 062101. DOI: 10.1088/1681-7575/ac979f. ISSN: 0026-1394.
  6. ↑ Coromines, Joan. «METRE». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. vol. V. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980, p. 646. ISBN 84-7256-173-9. 
  7. ↑ Escobedo, Joana. Bibliographica: documents dels segles VIII-XX. Biblioteca de Catalunya, 1993, p.107. ISBN 8478451188. 
  8. ↑ Puente Feliz, Gustavo «El Sistema Métrico Decimal. Su importancia e implantación en España». Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, 1982, p.113 [Consulta: 10 desembre 2011].
  9. ↑ «hecto-». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 octubre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Alcover, A.M.; Moll, F. de B.. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1962 [Consulta: 28 desembre 2013]. 
  11. ↑ «area». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 octubre 2023].
  12. ↑ «SI Brochure, Table 6», 2014. [Consulta: 17 novembre 2014].
  13. ↑ The Council of the European Communities. «Council Directive 80/181/EEC of 20 December 1979 on the approximation of the laws of the Member States relating to Unit of measurement and on the repeal of Directive 71/354/EEC», 27-05-2009. [Consulta: 29 gener 2010].
  14. ↑ Commonwealth of Australia. «Metric Conversion Act», 1970. [Consulta: 14 agost 2020].
  15. ↑ Metric Pioneer. «Metric Pioneer», 2020. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2020. [Consulta: 14 agost 2020].
  16. ↑ «Weights and Measures Act 1985». British Government, 1985. [Consulta: 17 desembre 2016].
  17. ↑ «Appendix G – Weights and Measures». The World Factbook. CIA, 2006. Arxivat de l'original el 6 d'abril de 2011. [Consulta: 8 agost 2006].
  18. ↑ MYA/01/008 Agriculture Sectore Review, Working Paper No. 6 – Agroindustry in Myanmar Arxivat 2013-05-15 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Superfície agrícola. Principals productes. Províncies.». [Consulta: 19 octubre 2023].
  20. ↑ Sevillano Pires, Luis; Hidalgo Pérez, Montse; Álvarez, José A. «358.000 hectáreas en 15 días: así ardió España en sus semanas más negras» (en castellà), 23-08-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
  21. ↑ «Dades d'incendis». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. GenCat. [Consulta: 21 octubre 2025].
  22. ↑ «Los parques fotovoltaicos ocupan en España una extensión equivalente al 0,2 % de la superficie agraria útil». Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 01-07-2024. [Consulta: 21 octubre 2025].
  23. ↑ «Caracterització de les forests». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. GenCat, 01-06-2010. [Consulta: 21 octubre 2025].
  24. ↑ «Google Earth». Google Inc. [Consulta: 19 octubre 2023].
  25. ↑ «mujada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 octubre 2023].
  26. ↑ «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 19 octubre 2023].
  27. ↑ The Editors of Encyclopaedia Britannica. «hectare». Encyclopedia Britannica, 12-06-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Convertidor d'Unitats (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hectàrea&oldid=36527996»