Vinya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article parla sobre la planta. Pel conreu, vegeu vinyar.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vinya
Vinya cultivar Cabernet sauvignon florida (Bages)
Vinya cultivar Cabernet sauvignon florida (Bages)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Vitales
Família: Vitaceae
Gènere: Vitis
L.
Espècies

Vitis acerifolia
Vitis aestivalis
Vitis amurensis
Vitis arizonica
Vitis x bourquina
Vitis californica
Vitis x champinii
Vitis cinerea
Vitis x doaniana
Vitis girdiana
Vitis labrusca
Vitis x labruscana
Vitis monticola
Vitis mustangensis
Vitis x novae-angliae
Vitis palmata
Vitis riparia
Vitis rotundifolia
Vitis rupestris
Vitis shuttleworthii
Vitis tiliifolia
Vitis vinifera
Vitis vulpina

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea en vinyars l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.

Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:

  • Mallol: vinya d'1 any.
  • Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
  • Planta: vinya de 4 anys.
  • Forqueta: vinya de 5 anys.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.

El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins al novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms propiament dit, s'anomenen gotims (xanglots o bagot al País Valencià).

Feines agràries de la vinya[modifica | modifica el codi]

Antigament les vinyes es plantaven en els pitjors terrenys i escampades per aquests sense cap tipus d'ordre, aprofitant molt bé l'espai amb més de 4.000 ceps per hectàrea. Tenien l'inconvenient de requerir molta mà d'obra per realitzar el conreu i recollida del raïm, de manera que en les noves plantacions es van començar a alinear les soques, deixant més espai entre elles, amb l'objectiu de poder utilitzar animals per realitzar algunes tasques. Amb l'arribada de la maquinària agrícola els passadissos entre les diferents fileres va haver de començar a ser majors, reduint el nombre de plantes, però guanyant en comoditat. Els sistemes d'emparrat fan més regular la maduració i permeten fins i tot mecanitzar la verema.

Propagació de les vinyes[modifica | modifica el codi]

Vitis vinifera micropropagada en agar amb una tècnica de microesqueixat.
Portaempelt americà per a vinya

Les vinyes poden ser propagades per llavors, estaques, plançons o per empelt. Les llavors s'utilitzen principalment per a la producció de noves varietats. En l'escala comercial les més usades són les estaques. En el cas d'aquells cultivares de difícil arrelament s'usen plançons.

Per llavor: la llavor de vinya germina sense dificultat. Amb llavor de Vitis vinifera els millors resultats s'obtenen després d'un període amb estratificació humida a 4 o 5 °C per unes dotze setmanes abans de la sembra.

Per estaca o esqueix: la majoria de les varietats de vinya s'inicien fàcilment per estaques de fusta dura. El material per estaques s'ha de recollir durant el període de repòs. S'han de fer servir tòries (sarments) ben desenvolupades de l'any, generalment de 0,82 a 1,2 cm de diàmetre i de 30-40 cm de llarg. Una estació de desenvolupament en el viver és suficient per produir plantes de mida apropiada pel trasplantament de vinyes. En general no es fan servir substàncies promotores del "arrelat".

Per condicionar, Piscina: es fa servir el condicionat, Piscina aeri o el condicionat, Piscina simple, de trinxera o de monticle.

Per empelt: l'empelt de banc es fa servir amb poca freqüència (empelt d'arrel); les piles s'empelten ja sigui pel mètode de llengüeta en estaques desgemmades, les quals poden estar arrelades o sense arrelar. Això es fa a finals d'hivern o principis de primavera, de material prèviament col·lectat en estat latent tant de la pua com del patró. A la vinya, la presència d'aire en la unió de l'empelt és essencial per a una cicatrització adequada. Després de realitzat l'empelt, aquests s'han de mantenir per 3 o 4 setmanes en sorra mullada a una temperatura d'uns 24 °C. L'empelt de pua o de gemma sobre patrons s'usa ocasionalment per augmentar la vida de les soques, el vigor de les plantes i els rendiments. On hi ha organismes del sòl perjudicials com la fil·loxera i els nematodes de les arrels, i s'han de conrear varietats d'espècies susceptibles com la Vitis vinifera, cal empeltar de pua o de gemma les varietats desitjades sobre un portaempelt resistent.

Empelt de fusta verda: és un procediment ràpid i simple per propagar Vitis vinifera sobre patrons resistents. Una pua de fusta verda amb una sola gemma s'empelta durant l'estació de creixement actiu sobre branques noves que surten ja sigui d'una estaca arrelada de l'any, o d'una estaca a mitjans de la seva primera estació d'arrelament. Per realitzar-ho s'utilitza un empelt de fenedura.

Empelt de gemma: és un bon mètode per establir varietats de vinya sobre patrons resistents a la tardor. Es realitza sobre estaques plantades a la vinya durant l'hivern o la primavera anterior. Una forma d'empelt és el de estelles. Les gemmes s'empeltan en el patró prop del nivell del sòl i es cobreixen amb uns 10 a 25 cm de sòl bé polvoritzat i humit. Cal aclarir que en aquest cas l'empelt en T no s'usa a causa del fet que la gemma és molt gran.

Malalties o malures[modifica | modifica el codi]

Cal diferenciar primerament els símptomes d'una malaltia dels d'una carència. Les malalties de la vinya estan produïdes principalment per tres tipus d'organismes fongs, virus i animals paràsits. Entre les malalties produïdes per paràsits són l´acariosi, causada pels àcars, i l´erinosi, també originada pels àcars i que produeix grans protuberàncies a les fulles.[2]

Entre les malalties d'origen víric hi ha l´entrenus curt que afecta els sarments, i l´enrotllat, que deforma les fulles. Aquestes dues malalties es combaten usant material vegetal certificat, perquè els estris vegetals infectats són el focus de transmissió més important.[2]

Altres mals comuns són:

Varietats de vinificació (cultivars per a fer vi)[modifica | modifica el codi]

Raïm durant l'enverolat o enverolada (pigmentació)
Vegeu també les varietats viníferes.

Algunes de les varietats de vinificació, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:

Vinya

Àrees vitivinícoles importants als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, el paisatge mediterrani tòpic, amb extensions quilomètriques d'olivet i vinya, és molt localitzat i, tret de comarques superproductores com el Penedès o les Garrigues, aquests camps solen ser allunyats de les grans vies de comunicació. Aleshores forma racons de bellesa enorme, uns paisatges que havien abastat una part del territori conreable.[3]

A l'Empordà presumeixen de ser el port d'arribada de la vinya a la Península Ibèrica. A Tarragona, a Alella i a Mallorca poden documentar que produïen tres dels vins preferits a Roma. El conreu de la vinya ha abastat el conjunt del país, des d'Alacant fins a la Cerdanya. Als Pirineus es va arribar a produir vinya en les èpoques més càlides de l'Imperi Romà i, fins i tot, al començament del segle XIX. La fil·loxera, xucladora de l'arrel dels ceps, va destruir dos mil anys de conreu de vinya en una vintena d'anys del darrer quart del segle XIX, després d'arribar al Llenguadoc el 1863. El 1879 ja va travessar els Pirineus, que no fan de barrera natural com tothom esperava; aleshores, després de destruir la vinya de la Catalunya del Nord, inicia la devastació cap al sud i arriba el 1880 al Penedès.[3]

Per garantir la qualitat del vi davant del consumidor, s'ha viscut un aflorament de denominacions d’origen. I vet aquí que hi ha més productors que han apostat per la qualitat a dins les DO que a fora.[3]

Vegeu també les denominacions d'origen.

Història[modifica | modifica el codi]

La vinya té origen a una subespècie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Càspia i el Golf Pèrsic, aquesta planta originària seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespècies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia que s'escamparia per Europa gràcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que és l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà que podria ser la precursora de l'actual chasselas.

Al darrer quart del segle XIX, la fil·loxera provocà una reconversió del conreu de la vinya a tot Europa. Alguns van començar a especialitzar-se en vins blancs i altres en escumosos, a la moda de França. La fil·loxera propicià la destrucció de moltes hectàrees de vinya i el consegüent avenç d’altres conreus més productius, com els fruiters o els cereals, o amb menys necessitats de manteniment, com els forestals.[3]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

És una vinya plana com totes,
ni tu l'esveres ni pensa en tu,
dels ceps l'hi penjen les fràgils gotes
tornasolades del ví madur.[4]

A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus en l'antiga mitologia clàsica. Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.

A principis del s. XX, certs pagesos del País Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren a prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Col·leccionable, “Catalunya País de Vins”, Secció Terra Alta del diari d'El Periódico de Catalunya, pàg. 19
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «La vinya i el vi». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 6 d'octubre de 2012].
  4. Josep Maria de Sagarra
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinya