Parellada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Raïm parellada a Sant Sadurní d'Anoia, DO Penedès.

La parellada és una varietat de cep blanca molt productiva que produeix gran quantitat de raïm de gra gros.[1] El gotim és gran i compacte. El gra és mitjà, de color daurat verdós i pell dura. La planta és de maduració tardana però sensible a les malures i la sequera.

És una varietat tradicional que té els principals cultius al Penedès, Conca de Barberà i Camp de Tarragona. Històricament també havia estat conreada a l'Aragó, Pollença, Oriola i València.

La parellada és, juntament amb el macabeu i el xarel·lo, una de les tres varietats clàssiques emprades per a l'elaboració del cava.[2] És, sens dubte, la més fina i fràgil de les tres i aporta al cava aromes delicades i florals. També és la varietat preferent per elaborar brandi a Catalunya. Dóna un vi fresc, discret i amb poc cos, però força elegant quan l'elaboració és la correcta. Té poc color i aromes cítriques i de fruita blanca. Només les maduracions perfectes li atorguen certa longevitat.

És la varietat principal, a més de la DO Cava, pels vins blancs de DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Penedès i DO Tarragona.

Són sinonímies: montona, montònec, montònega, martorell i martorella. El seu nom provindria del fet que és un raïm que té els penjolls bessons. Ja en el llatí clàssic , Plini el Vell mencionava de raïms gemellarum (bessons) per a la mateixa raó.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parellada Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «la parellada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El parellada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Favà i Agud, Xavier. «parellada». A: Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. volum 8 de Biblioteca de dialectologia i sociolingüística. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 261-264. ISBN 9788472835597.