Vés al contingut

Picapoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Varietats viníferesPicapoll
Modifica el valor a Wikidata
Número VIVC9298 Modifica el valor a Wikidata

El picapoll (rarament picapolla), és una varietat de cep blanca o negra.[1] El blanc és conreat des de segles al Pla de Bages i a Occitània.[2][3] El picapoll blanc és la varietat original, de la qual va derivar el picapoll negre.[3] Abans de la plaga de la fil·loxera era més estesa: al País Valencià, al Baix Llobregat i Alella.[4]

El raïm de cep picapoll és poc compacte, de gra menut i ovalat i de pellofa molt prima i tendra amb unes taques, o picades, d'on li vindria el nom.[5][6] Segons Labèrnia és una «especie de rahim blanch e primerench, de pellofa mòlt prima, mòlt gustós y suáu al paladar. També n’hi ha de negre.»[7] Ans segons el Termcat és de maduració tardana.[2]

El 1381, Francesc Eiximenis ja descriu el «picapol de Mallorque rosset o dels clarets d'Avinyó» al Terç cel crestià.[8] El primer esment al Bages data de l'inventari del monestir de Sant Benet de Bages a l'ocasió de la mort de l'abat Pere de Frigola el 1568, que contenia entre altres vins una carga de «claret de picapoll».[9] És una varietat molt antiga i hi ha moltes variants als documents en les diferents llengües romàniques. En occità es diu: picapolle, picapoùt; en francès: picpoul, piquant Paul; en portugués: pica-olho, pica-polho i en; castellà: picapol. Per això no és clar si cada vegada es parla del mateix cep.[10]

El vi de picapoll resulta lleuger, amb una graduació i acidesa moderades, amb una aroma fruitada i d'un color groc brillant.[11]

És una varietat escassa que es conrea sobretot a Catalunya i Occitània. És sensible a l'oïdi de la vinya.

En francès s'anomena piquepoul i s'utilitza en els vins de Roine.[12][13] Als Països Catalans com a França va gairebé desaparèixer al segle xx, però coneix un renaixement.[14] Ha sobreviscut car servia bé per fabricar vermut i ara uns viticultors han tornat a fer-ne vins.[15] Tot i això, s'ha trobat més proximitat genètica amb el cep francès clairette i el picapoll d'Artès, ans al contrari, no hi ha cap mena de proximitat entre el picapoll català i el piquepoul francès.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «picapoll negre». A: Terminologia de la vitivinicultura. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016-2022 (Diccionaris en Línia).
  2. 1 2 Moliner, Empar «Si em diuen “picapoll” i “L’Arcàngel”, tanco els ulls i m’elevo fins a Montserrat». Ara, 15-11-2025.
  3. 1 2 «picapoll blanc». A: Terminologia de la vitivinicultura. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016-2022 (Diccionaris en Línia).
  4. ↑ Ferrer i Alòs i Plans i Maestra, març 2006, p. 13.
  5. ↑ Favà i Agud, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana (pdf). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 272-277 (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, núm. 8). ISBN 84-7283-559-6.
  6. ↑ «picapoll». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Labèrnia, Pere. Diccionari de la llengua catalana, 1839-1840.
  8. ↑ Eiximenis, Francesc. Terç del crestià, 1929, p. 143.
  9. ↑ Ferrer i Alòs i Plans i Maestra, març 2006, p. 10.
  10. ↑ Ferrer i Alòs i Plans i Maestra, març 2006, p. 17, 20.
  11. ↑ «La varietat picapoll: coses que has de saber i 3 vins imprescindibles». Cupatges, 03-03-2022.
  12. ↑ «Les Piquepoul blanc, gris et noir» (en francès). Les cépages. [Consulta: 23 novembre 2025].
  13. ↑ «Piquepoul (Picpoule) - cépage blanc : origine, utilisation, particularités» (en francès). Le Guide Hachette des Vins. Hachette. [Consulta: 23 novembre 2025].
  14. ↑ Ripoll i Ferrer, Margalida «El picapoll o el retorn als orígens». Va de vi, 26-05-2015.
  15. ↑ Hermine, Frédérique «Le Picpoul entre dans l’histoire» (en francès). Terre de vins, 02-05-2018.
  16. ↑ Puig, Domingo i Giralt, març 2006, p. 51.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Picapoll&oldid=36927712»