Sumoll

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El sumoll és una varietat de cep negre, encara que també hi existeix una subvarietat blanca. El sumoll és una varietat rústica, autòctona del Penedès, resistent a la sequera i de desenvolupament uniforme. El raïm és llarg, i el gra és gros i llargarut.[1] S'utilitza per fer vins blancs, negres, rosats i cava. La seva presència antiga es manifesta també en el gran nombre de variants dialectals del nom: sumoi, chimoi, saumoll, somoi, sumoy, ximoll, somoll, ximoy, xemoll, entre d’altres.[2]

El nom de sumoll està relacionat amb el dialectal sumollar, en el sentit de fer pansir o madurar, que prové del llatí submolliare. El vi jove de raïm sumoll té una certa aspror, que desapareix amb el seu envelliment. La seva producció és baixa, i el tractament per a fer vins de qualitat demana molta habilitat enològica. Tant abans com després de la fil·loxera, el sumoll va ser una varietat de raïm negre molt estesa per tot Catalunya.[3] L'entrada a la Unió Europea el 1986 va accelerar el desprestigi d'aquelles varietats autòctones amb les quals es considerava que no es podien fer vins ni bons ni competitius.[2] El seu cultiu s'ha anat substituint pel d'altres altres varietats, i avui és minoritari, amb menys de cent hectàrees plantades.[4] Un tendència, emperò, que ha començat a canviar d'uns anys ençà, quan el cep coneix una petita revifalla per la dedicació d'uns quants viticultors que han vist les possibilitats de crear-hi vins originals, que permetin personalitzar-se en crear especialitats pròpies i diferenciar-se dels vins de les grans empreses industrials, que només utilitzen els ceps de moda internacionalment omnipresents, tipus cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.[3][5]

El sumoll és una de les varietats observades a les DO Catalunya, DO Pla de Bages i DO Tarragona. A Austràlia s'han creat quatre varietats híbrides a partir del sumoll i la cabernet sauvignon: cienna, vermillion, rubienne i tyrian. Amb aquest encreuament, hom pretén aprofitar les qualitats del sumoll per adaptar-les al clima australià.

Referències[modifica]

  1. «sumoll». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Josep M. Puiggròs i Jové, «Documentació històrica del sumoll-sumoi» a: La varietat sumoll, 2012, pàgina 27
  3. 3,0 3,1 Josep M. Puiggròs i Jové, «Seguint les petjades de la varietat sumoll» Institut d'Estudis Catalans, 2010
  4. «sumoll», Vinum.cat [consulta 25 de novembre de 2013]
  5. Malena Fabregat, «Sumoll, autòctona i clandestina», Gourmet's, El Periódico.com s.d.

Enllaços externs[modifica]