Ull de llebre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ull de llebre
Raïm (Vitis)
Tempranillo vine with grape clusters.jpg
Raïms d'ull de llebre
Color de la pell del raïmNegre
EspèciesVitis vinifera
Altres nomsTempranillo, cencibel, tinta roriz
Pedigrí originalBenedicto × Albillo
Pedigree parent 1Benedicto
Pedigree parent 2Albillo
Principals regionsEspanya, Portugal, Argentina i Califòrnia
Formació de llavorsCompleta
Número VIVC12350

L'ull de llebre[1] és un cep de raïm negre fruit de l'encreuament espontani de l'albillo mayor (varietat originaria de Ribera del Duero) i la benedicto (originaria d'Aragó). La primera referència[2] escrita de la varietat es troba suposadament sota la forma plural las tempraniellas en el llibre Libro de Alexandre publicat al segle XIII i referint-se a la zona de Ribera del Duero. La següent menció es troba el 1513 en un llibre de l'agrònom Gabriel Alonso de Herrera sota la sinonímia d'Aragonés. El nom d'Aragonés prové de l'antiga Corona d'Aragó, mot que era utilitzat per descriure indistintament a la garnatxa i a l'ull de llebre.

Estudis recents[2] situen el seu origen en una zona indeterminada entre La Rioja i Navarra.

Els raïms són de mida mitjana a gran, allargats, esfèrics, compactes i amb espatlles marcades. Les baies són de mida petita a mitjana, de pell gruixuda i de color negre blavós molt rics en tanins i antocians.

Ampelografia[modifica]

És una varietat de gran vigor i port alçat, de cicle curt i de brotada i maduració primerenca.

Està catalogada amb el número 12.350 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.

Característiques agronòmiques[modifica]

És una planta ben adaptada als climes frescs i de certa altitud, força resistent a la sequera. És sensible al míldiu, a malalties de la fusta i a la podridura negra. És molt sensible a l'oïdi, a les sequeres extremes i als forts vents. Els alts rendiments redueixen el color, la intensitat de la fruita i l'acidesa dels vins.

L'any 2008[2] hi havia plantades 206.988 hectàrees a l'estat espanyol, convertint-se en la varietat negra més estesa i la segona en termes absoluts només superada per la varietat blanca airén. També té certa presència a Portugal (17.000 Ha), Califòrnia (387 Ha), Argentina (6.568 Ha) i Austràlia (385 Ha).

A Catalunya es conrea principalment a la DO Penedès, DO Costers del Segre i DO Conca de Barberà. Al País Valencià té certa presència a la DO Utiel-Requena.

Característiques enològiques[modifica]

El raïm ull de llebre produeix generalment vins negres de color robí, tànnics i moderadament alcohòlics, molt adequats per envellir en bota. En nas destaquen les seves aromes a fruita vermella i negra madura (cireres i figues seques), fusta, fulles de tabac, pell i espècies. En boca són intensos, amb cos i molt elegants. També s'obtenen grans resultats mitjançant la maceració carbònica.

Història[modifica]

El nom d'ull de llebre prové de la forma arrodonida del seu gra, semblant a l'ull d'una llebre. Segons el Diccionari de ceps i raïms[3] de Xavier Favà i Agud, el nom ull de llebre faria referència a una varietat blanca amb una taqueta al gotim, fet que causaria l'associació semàntica amb el menut ull d'una llebre. Avui en dia però, s'utilitza únicament per referir-se a la varietat negra.

També s'utilitza el castellanisme tempranillo,[4] tal com és conegut a La Rioja, nom que indica que la seva maduració és primerenca, varies setmanes abans que la majoria de les varietats negres de la península ibèrica.

Sinonímies[modifica]

Aragón, Aragones, Aragonez (Alentejo, Portugal), Arauxa (Ourense), Botón de Gallo, Cencibel (Castella - la Manxa, Madrid, Aragó, Extremadura i Múrcia), Chinchillana (Extremadura), Escobera (Badajoz i Sud Amèrica), Garnacho Foño (Sud Amèrica), Grenache de Logrono, Jacibiera o Jacivera (Castilla la Mancha i Sud Amèrica), Negra o Negra de mesa, Piñuela (Toledo), Santo Stefano (Pisa, Itàlia), Tempranilla, Tempranillo de Rioja (Extremadura), Tinta de Nava (Rueda), Tinta del País (Ribera del Duero), Tinta de Toro (Castella - la Manxa), Tinta Madrid (León, Zamora, Ribera del Duero i Arribes), Tinta Roriz (Douro, Portugal), Tinto Aragónez (Burgos), Tinto de Madrid (Toledo, Cantabria, Salamanca, Sòria, Valladolid i Madrid), Tinto del País (Castella - la Manxa), Tinto Fino (Albacete, Madrid, Ribera del Duero i Extremadura), Valdepeñas (Napa Valley, Califòrnia), Verdiell (Catalunya) i Vid de Aranda (Burgos).

Referències[modifica]

  1. «Terminologia de les varietats vitivinícoles. Termcat.». [Consulta: 14 març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Robinson, Jancis. Wine grapes : a complete guide to 1,368 vine varieties, including their origins and flavours.. Allen Lane, 2012, p. 1280. ISBN ISBN 1846144469 [Consulta: 14 març 2020]. 
  3. «Termcat». Terminologia de les varietats vitivinícoles. [Consulta: 18 gener 2020].
  4. Rull, Xavier. Diccionari del vi. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0241-9 [Consulta: 21 octubre 2009].