Vitis vinifera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVitis vinifera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deraïm, llavor de raïm, grapevine leaf (red) (en) Tradueix, fulla de parra i oli de llavors de raïm Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN63537 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreVitales
FamíliaVitaceae
GènereVitis
EspècieVitis vinifera Modifica el valor a Wikidata
L., 1759

Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom comú que rep en català és vinya,[1] si bé també s'anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma baixa, o parra, quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.

Aquesta és l'única espècie apta per fer vi, hi ha d'altres espècies que fan raïm, però originen vins de baixa qualitat o desagradables al gust o a l'olfacte.

Història[modifica]

La vinya té origen a una subespècie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Càspia i el Golf Pèrsic, aquesta planta originària seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespècies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia que s'escamparia per Europa gràcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que és l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà que podria ser la precursora de l'actual chasselas.

El conreu de la vinya i la producció de vi i el seu comerç va tenir una importància cabdal pels fenicis, grecs i romans. A Catalunya la vinya va ser introduïda pels grecs al voltant del segle IV AC a partir de la ciutat d'Empúries. Amb la caiguda de l'Imperi Romà el conreu decau de manera generalitzada i hom podria dir que només es conserva als monestirs, que, sens dubte, jugaren un paper fonamental a la preservació i posterior difusió de la vinya i el vi. Entre els segles XII i XVI el conreu torna a generalitzar-se i cap a la segona meitat del segle xviii la vinya és la principal font d'ingressos de la pagesia catalana. Les colonitzacions i migracions europees van portar la vinya a Amèrica, Sud-àfrica i Austràlia. A partir de 1863 la fil·loxera (un insecte que ataca les arrels i mata la planta) va delmar la vinya a Europa i va portar a la introducció de peus americans, resistents a la fil·loxera, sobre els que es van empeltar les varietats europees.

Descripció[modifica]

La vinya és una liana enfiladissa que s'agafa a qualsevol suport mitjançant circells ramificats que apareixen oposats a les fulles. Les tiges (tòries o sarments), que habitualment es tallen en les varietats cultivades, poden arribar a tenir una gran longitud i enfilar-se als arbres, aquesta característica s'aprofita en la forma alta de conreu o parra. Les fulles, anomenades pàmpols, són de forma palmada i tenen cinc lòbuls principals més o menys marcats i retallats. Floreix entre maig i juny, les flors, hermafrodites, són molt petites, verdoses i agrupades en cimes, els òrgans masculins i femenins no apareixen al mateix temps. La pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomògama) i del vent (anemògama). El fruit és una baia comestible anomenada raïm, que pot ser de forma i color variables, des del verd groguenc a colors foscs segons les varietats.

Aprofitaments[modifica]

  • Raïm en fresc
  • Raïm en sec (panses)
  • Vi
  • Vinagre
  • Gelats i confitures
  • Most i derivats
  • Begudes a base de raïm
  • Alcohol destil·lat a partir de la brisa
  • Pinsos per alimentació dels animals a partir de la brisa
  • Àcid tàrtric destinat al sector agro-alimentari
  • Oli de llavors de raïm
  • Retinol a partir de les llavors

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. El DCVB considera aquest ús de 'vinya' com un gal·licisme: L'accepció || 1 del Diccionari Fabra, que defineix la vinya com a significant l'arbust Vitis vinifera, o sia, el cep, és un pur gal·licisme sense vitalitat en la nostra llengua

Bibliografia[modifica]