Penedès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPenedès
08 La plana del Penedès i Montserrat des del jaciment d'Olèrdola.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Penedès.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 17′ 36″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.293283°N,1.749572°E / 41.293283; 1.749572Coord.: 41° 17′ 36″ N, 1° 44′ 58″ E / 41.293283°N,1.749572°E / 41.293283; 1.749572
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.940,5 km² Modifica el valor a Wikidata
  Penedès
Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès
El Penedès històric

El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

El Penedès fou conquerit per Ramon Borrell, que l'incorpora al Comtat de Barcelona en 1012.[1] El 1304 Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès, i amb diversos canvis al llarg del temps,[2] la comarca natural, en la divisió comarcal de 1936, quedà subdividida en les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.Històricament el Penedès estava integrat en la vegueria de Vilafranca del Penedès que incloïa a més la sotsvegueria d'Igualada, que amb la divisió comarcal correspon a l'actual comarca de l'Anoia.

Història[modifica]

Etimologia[modifica]

Els seus gentilicis són penedesenc, penedesenca. I el territori ha donat lloc a una denominació d'origen homònima que inclou municipis d'altres comarques.

El topònim està documentat al segle x com Penetense, adjectiu llatí derivat de pinna, 'penyal' o 'roca', amb el sentit de territori rocallós.[3]

Una nova vegueria[modifica]

Recentment es va trobar en tràmit parlamentari la tramitació de la llei que ha de convertir el Penedès en un Àmbit Funcional Territorial. La llei es va aprovar el 14 de juliol del 2010 sense cap esmena.[4][5] Finalment el febrer de 2017 es va ser acceptat com una nova vegueria catalana.[6]

Parlar penedesenc[modifica]

Uns quants exemples indicatius del material lèxic (mots i accepcions), pertanyents tanmateix al tresor general de la llengua, tenen un ús significativament intens a la comarca: arraix, arraixa ‘avar avara’; ceballot 'calçot', corraló/correló ‘carreró’, ‘accés a les eixides de les cases'; endimari ‘andròmina’; gaveta ‘gamella, caixó de fusta dels paletes'; rocallís ‘superfície rocosa sense vegetació’; torreta ‘test, vas de terrissa per a les plantes'; tou ‘massa, abundància’; verga ‘sarment, redolta’;

També cal esmentar els adverbis característics del parlar penedesenc: boi ‘quasi, gairebé’; tantost ‘de poc’.

Alguns termes tenen una accepció específica: sínia ‘hortet’; pèlag ‘toll'; primavera ‘mallerenga’.

Particularitats dialectals provinents de fenòmens fonètics: allavòrens ‘aleshores'; còbit ‘còlit’ (ocell); escarxofa ‘carxofa’; esturbiar ‘estalviar’; forniga ‘formiga’; fredulega ‘fredeluga’ (ocell); llargandaix ‘llangardaix, lluert’; jonoll ‘genoll'; mercoc ‘albercoc’; nantros/naltros ‘nosaltres'.

Mots derivats de l'activitat econòmica: el cava (masculí singular); les caves (femení plural); carga/càrrega de raïm ‘mesura de pes'; trajo ‘espai de la platja reservat a les barques dels pescadors'.

Mots de la cuina i l'alimentació: coques de Vilafranca; préssecs d'Ordal; xató.

Mots de l'expressivitat del lleure: afanyador ‘la taula del pa beneit’; cassoleta ‘acotxador’; esparriot ‘mena de disfressa i personatge de Carnaval'; torre ‘castell de dos pilars'; xiquets ‘castellers'.

Localismes rellevants: calar la bota ‘fer volar l'estel' (Vilanova); cupoll ‘baldufa’ (Vilafranca); estoret ‘ventafocs' (Vilanova); marrana ‘còdol de platja’ (Vilanova); marseca ‘esquelet, cos momificat’ (Vilafranca); quarto de reixa ‘sala de planta baixa amb finestra al carrer’ (Sitges).

Formació amb onomàstica penedesenca: grifi ‘mena de ciment blanc’; catània ‘ametlla xocolatada’; jornal del Vendrell ‘mesura agrària’; rajola del Vendrell.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penedès