Catalunya Central

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCatalunya Central

Localització

41° 46′ 23″ N, 1° 53′ 48″ E / 41.773055555556°N,1.8966666666667°E / 41.773055555556; 1.8966666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Conté
Modifica dades a Wikidata
  •  Àmbit de les Comarques Centrals

Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya. Inclou les comarques entorn dels trams alt i mitjà dels rius Llobregat i Ter: el Berguedà, el Solsonès, el Bages, l'Anoia, Osona i el Moianès. Té una extensió de 4.859,7 km² i una població de 509.670 habitants.[1]

Les poblacions més importants són Manresa, Vic i Igualada; també hi ha Berga, Solsona i, secundàriament, Manlleu, Moià, Gironella, Puig-reig, Calaf, Cardona i el grup format per Bagà i Guardiola de Berguedà. L'economia és força diversificada, si bé tradicionalment hi ha tingut un pes important l'agricultura i la indústria.

En l'informe Roca és una de les vegueries proposades amb el nom de Catalunya Central i amb la inclusió de la Baixa Cerdanya i com a vegueria Central a la Llei de vegueries.

Amb tot, hi ha qui considera que Osona i el Ripollès formen una unitat funcional pròpia (Alt Ter); el Ripollès ha estat inclòs dins les Comarques gironines, mentre que Osona ha estat inclosa a la Catalunya Central.

Àmbit funcional Habitants
Anoia 117.114
Bages 181.346
Berguedà 41.488
Osona 150.139
Solsonès 13.685
Moianès 13.056

Extensió[modifica | modifica el codi]

La Catalunya Central comprèn un territori molt heterogeni de l'interior de la província de Barcelona. La diversitat de les comarques que la conformen (Berguedà, Solsonès, Osona, Anoia, Moianès i Bages) li confereix un ampli ventall d'elements d'interès, tant pel que fa a la seva riquesa natural (parcs de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, del Montseny, de la Muntanya de Montserrat) com a la de la història i monuments de la seva xarxa de ciutats. Una arrelada tradició industrial, així com establiments de turisme rural i termal i la millor gastronomia, completen el llistat d'atractius de la regió.

Natura[modifica | modifica el codi]

El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és un paratge de gran significació religiosa gràcies al monestir benedictí que hi alberga. També és destí de gran quantitat de rutes de senderisme.

Entre les comarques del Bages i els dos Vallès s'estén el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La proximitat a l'àrea metropolitana el converteix en una alternativa de turisme rural i senderisme ben a l'abast. Forma part de la serralada prelitoral i els seus cims més alts són el Montcau i la Mola, on s'erigeix el monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.

La Serra de Rubió, amb les muntanyes del Solsonès al davant, i amb la Serra del Cadí al fons.

A cavall del Vallès Oriental i diverses comarques hi ha el Parc Natural del Montseny, amb muntanyes tan visitades com el Turó de l'Home, Les Agudes i el Matagalls. Ocupat per amplis boscos que tenen a la vall alta de Santa Fe els millors exemplars de faig i avet.

A l'Anoia, els sistemes muntanyosos més importants que s'hi troben són la Serra de Rubió, el Coll del Bruc i la Serra de la Llacuna. Totes aquestes serres cobertes d'uns boscos extensos, i joves, en el cas de la Serra de Rubió, ja que un gran incendi va afectar aquesta zona l'any 1986.

I pel que fa al Solsonès i el Berguedà, s'hi poden trobar uns extensos boscos de pinassa i pi roig, envoltats entre altres, del Port del Compte, de la Serra del Cadí, de Rasos de Peguera, etc.

Història i patrimoni[modifica | modifica el codi]

Les mostres de patrimoni arquitectònic de la Catalunya Central les trobem al vast entramat de mitjanes i grans ciutats que la conformen. Al Vallès Occidental sobresurten les esglésies romàniques de Sant Miquel i Sant Maria i la Casa-Museu Alegre de Sagrera de Terrassa; la Casa Turull, la Casa Duran o el campanar de Sant Fèlix a Sabadell; o el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès. De visita obligada a Granollers (Vallès Oriental) és la Porxada, antiga llotja de cereals del segle XVI. A Igualada, a l'Anoia, es troba l'església renaixentista de Santa Maria i el claustre del segle XVII del convent escolapi. La basílica gòtica de Santa Maria de la Seu és el símbol de Manresa i la fortalesa del castell que la domina el de Cardona, també al Bages. La capital d'Osona, Vic, és coneguda per la plaça Major porxada, rodejada d'edificis renaixentistes.

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

Turisme industrial[modifica | modifica el codi]

Des de mitjan segle XIX, la Revolució Industrial ha deixat la seva empremta a moltes de les comarques de la Catalunya Central en forma de patrimoni industrial. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa n'és la mostra, ja que s'ubica a l'antiga fàbrica del Vapor Aymerich. També al Vallès Occidental trobem la fàbrica de llana del Vapor Buxeda Vell de Sabadell. A la comarca d'Osona sobresurten la colònia tèxtil Fabra & Coats de Borgonyà o l'antiga factoria de cotó Can Sanglas, avui Museu Industrial del Ter. Edificis com la històrica Fàbrica de Panyos o la Fàbrica Nova de Bertrand i Serra són mostres de l'arquitectura industrials a Manresa, capital del Bages. Cal no oblidar la muntanya de sal de les mines de Cardona (El Bages) o el Museu del Molí Paperer de Capellades (Anoia).

Termalisme[modifica | modifica el codi]

Des de l'època romana que s'exploten les zones termals de la Catalunya Central. Avui dia estan dotades de moderns hotels i balnearis que permeten l'aprofitament de les propietats terapèutiques d'aquestes aigües. Destaquen les viles de Caldes de Montbui i La Garriga, al Vallès Oriental.

Turisme religiós[modifica | modifica el codi]

Montserrat és la destinació de turisme religiós més important de Catalunya. S'hi venera la imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya. Manresa, amb la ruta que recorda l'estada de Sant Ignasi de Loiola, i Vic, seu de l'orde claretiana, són també destins de viatgers religiosos.

Turisme rural[modifica | modifica el codi]

Els habitants de la ciutat tenen en el turisme rural l'ocasió d'entrar en contacte amb el món del camp. Són moltes les cases de pagès que ofereixen aquest servei, sobretot a les comarques del Bages, Osona i l'Anoia.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els productes de prestigi dels camps de la Catalunya Central tenen els millors exponents en els vins de la denominació d'origen Pla de Bages, la llenega de Cardona al Bages, el cigronet de l'Alta Anoia, la llonganissa de Vic i la resta d'embotits de la comarca d'Osona, la mongeta del ganxet (els dos Vallès) o el mató de Montserrat (Anoia i Bages). El restaurant Racó de Can Fabes de Sant Celoni ha estat distingit amb tres prestigioses estrelles Michelin.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Distribució per àmbits del Pla Territorial. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 3 febrer 2009].

Coord.: 41° 46′ 23″ N, 1° 53′ 48″ E / 41.77306°N,1.89667°E / 41.77306; 1.89667