Lluçanès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLluçanès
Lluçanès.svg
Mapa de Catalunya amb els municipis del Lluçanès

Localització
Lluçanès.svg
42° 01′ 39″ N, 2° 00′ 16″ E / 42.0275°N,2.00444444°E / 42.0275; 2.00444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Entitats de població
Capital Prats de Lluçanès
Municipis 13
Població
Total 8.000 hab.
• Densitat 21,74 hab/km²
Gentilici Lluçanenc, lluçanenca, lluçanès, lluçanesa
Geografia
Superfície 368 km²
Altitud 700 m
Organització i govern
Forma de govern Consell Comarcal
Indicatius
Altres dades

Web Consorci del Lluçanès
Modifica dades a Wikidata


Localització del Lluçanès
Pancarta reivindicativa a la plaça Major de Prats de Lluçanès el desembre de 2007.

El Lluçanès és una subcomarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Sant Feliu Sasserra és la capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès.[1]

Dins la divisió administrativa de Catalunya és considerada com una subcomarca. No obstant això, la seva gent l'ha sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna. Oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d'Osona. El 4 de novembre de 2011, els municipis d'Alpens, Lluçà, Olost de Lluçanès, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès,Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d'Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.[2]

La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, però com va passar amb el Moianès, el Departament de Governació va proposar als alcaldes fer un procés participatiu no vinculant. El 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part.[3] A Sant Agustí de Lluçanès i a Sant Boi de Lluçanès guanyà el no, malgrat que s'esperava que fossin partidaris de la proposta.[4]

En el que ja ha significat un pas més definitiu endavant, el 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès.[5]

Municipis que conformen el Lluçanès[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Alpens 300
Lluçà 257
Olost de Lluçanès 1186
Oristà 557
Perafita 407
Prats de Lluçanès 2624
Sant Agustí de Lluçanès 92
Sant Bartomeu del Grau 888
Sant Boi de Lluçanès 552
Sant Feliu Sasserra 626
Sant Martí d'Albars 114
Santa Maria de Merlès 152
Sobremunt 90
Font: Municat

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

El Lluçanès és un altiplà d'una extensió de 368 km² situat al nord-est de la depressió central inclinat de NNE (900-1.000 metres d'altitud) a SSW (450-550 m). La densitat de població del Lluçanès és de 21 habitants per km². Per la banda d'Osona està clarament delimitat per cingleres. Per la banda del Berguedà, la Riera de Merlès delimita la seva extensió geogràfica.

La majoria dels geògrafs sempre l'han tractat com una contrada natural, com un país de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el prepirineu.

Les conques hidrogràfiques que travessen el Lluçanès van a parar als rius Ter o Llobregat. El vessant del Llobregat que mira cap al Berguedà i el Bages, rep les aigües calmoses i suaus de les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa, les més importants del territori, amb una gran quantitat d'afluents i valls amples i profundes.

Pel que fa a la vessant del Ter, quan mira a la Plana de Vic, els seus corrents fluvials sóm més abruptes i encinglerats, amb cursos ràpids però poc abundants. En aquesta banda s'escolen les aigües de les rieres de Cusson i Sorreigs, entre d'altres.

El clima és mediterrani de tendència continental modificat per l'altitud especialment pel que fa a la moderació de les temperatures estiuenques. La temperatura mitjana es troba al voltant dels 12 graus. A la temporada freda hi ha uns 50 dies de glaçades amb mínimes absolutes pròximes als 5 graus per sota de zero. Les precipitacions anuals oscil·len entre els 600 i 900 litres. Els trets principals són les osil·lacions tèrmiques pronunciades i la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor).

En el seu relleu hi predominen les argiles rogenques que s'alternen amb bandes primes de gresos, margues i conglomerats.

Història[modifica | modifica el codi]

El Lluçanès rebé el nom del castell de Lluçà, documentat des del 905. En depenien els actuals municipis de Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, una part de Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i una part del terme de Sant Boi. La segona entitat constitutiva del Lluçanès fou formada pel primitiu terme d’Oristà, que comprenia Oristà, Sant Feliu Sasserra, la Cirera, les parròquies de Relat i una part d’Olost de Lluçanès. Al principi del s. XI la demarcació d’Oristà es dividí en les jurisdiccions de Tornamira i d’Olost de Lluçanès, amb Santa Creu de Joglars, mentre que Sant Feliu Sasserra i el terme de Relat prenien autonomia. Altres petites entitats que es consideraven del Lluçanès històric, com la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, Salselles, el Pi, Serradellops i el Toneu, Caraüll i Sant Pau de Pinós, formaren jurisdiccions autònomes. El nucli del Lluçanès es formà de la fusió dels dominis de Lluçà i d’Olost de Lluçanès-Tornamira: la part sotmesa al castell de Lluçà estigué en mans dels magnats cognomenats Lluçà, refosos el 1256 amb els Saportella o Portella, i més tard amb els Fenollet, vescomtes d’Illa; les jurisdiccions d’Olost de Lluçanès i Tornamira passaren, a mitjan s. XIII, als Peguera, successors dels antics cavallers Olost de Lluçanès. El 1376 ambdós termes es fusionaren, amb Ramon de Peguera, senyor de la baronia de Lluçà i dels termes d’Olost de Lluçanès i Tornamira. Des del 1396 la història del Lluçanès és d’una constant tibantor entre els barons i llurs súbdits, que volien formar una sotsvegueria sotmesa al rei. El 1438 Ramon de Peguera féu donació dels seus dominis al seu nebot Galceran de Pinós i de Fenollet; amb aquest, la lluita, que estigué a punt de solucionar-se favorablement als súbdits el 1449, prengué una nova virior, i acabà el 1464, en obtenir el baró la jurisdicció total al Lluçanès, situació que es mantingué fins al 1611, a desgrat de nous intents d’emancipació, dels anys 1474 i 1491. Finalment, el 1611 el baró vengué al rei i a la Universitat de prohoms del Lluçanès tota la seva jurisdicció, i així es pogué crear la desitjada sotsvegueria de Lluçanès.[6]

Sotsvegueria del Lluçanès[modifica | modifica el codi]

Sotsvegueria del Lluçanès
Baronia del Lluçanès
1611 — 1716 Blank.png
 
Blank.png
Període històric Edat Moderna
 • Venda de la Baronia del Lluçanès 1611
 • Decrets de Nova Planta 1716

La sotsvegueria del Lluçanès va ser una demarcació administrativa del Principat de Catalunya que es va establir el 1611 quan el baró del Lluçanès va vendre les seves possessions al rei i a la universitat de prohoms. Comprenia a 18 termes del Lluçanès, d'entre els quals no hi havia Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la Mitra de Vic.

Les parròquies que el comprenien eren:

Amb els Decrets de Nova Planta va ser repartida entre els corregiments de Vic i de Manresa.

Comarca del Lluçanès i procès participatiu[modifica | modifica el codi]

El 26 de juliol de l'any 2015 els habitants del Lluçanès van votar en un procès de participació ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès. La participació va ser del 55,15%.[7] Els resultats varen ser d'un 70,7% de vots a favor de formar una comarca pròpia i un 26,35% en contra pel que fa al còmput total, i per tant, llum verda per la creació de la comarca. No obstant, 5 dels 13 pobles van decidir, en aquella votació popular, que no volien formar part de la nova comarca, de manera que tenint en compte les condicions pre-establertes a la consulta i que es tracta de municipis a la frontera del domini, aquests n'han de ser exclosos.[8]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
79 195 269 4.216 6.209 11.718 8.950 8.685 7.132 7.775
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.392 9.243 9.098 9.136 8.611 7.602 6.612 8.112 8.111 8.223
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.326 8.311 8.209 8.164 8.083 8.038 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Educació[modifica | modifica el codi]

La majoria de pobles disposen d'una escola d'educació infantil i primària.

L'eduació secundària recau sobre l'Institut Castell del Quer.

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

  • Fira ramadera de l'Hostal del Vilar
  • Festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès
  • Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra
  • Fira d'en Rocaguinarda d'Olost de Lluçanès
  • Fira d'en Perot Rocaguinarda d'Oristà
  • Festes i Fires de la Candelera de Perafita
  • Fira del Jovent i dels Carlins d'Alpens
  • Trobada de Forjadors d'Alpens

Personatges històrics[modifica | modifica el codi]

  • Perot Rocaguinarda
  • Jaume Puig de Perafita

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

  • Rocadepena
  • Monestir de Lluçà
  • Castell de Lluçà
  • Sant Salvador de Bellver
  • Santa Llucía
  • El Roure de la Senyora
  • Castell de Perafita
  • Pont romànic de Sant Martí d'Albars
  • Edificacions modernistes de Prats de Lluçanès
  • Pont romànic de Sant Martí de Merlès
  • Església vella de Sant Bartomeu del Grau
  • Castell d'Olost de Lluçanès
  • Castell de Tornamira
  • PuigCiutat
  • Antiga Seu de la sotsvegueria de Sant Feliu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Prats de Lluçanès». ruta1714.cat [Consulta: 6 maig 2014].
  2. Cañada i Campos, Josep «ANUNCI d'informació pública de la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 6006, pàg. 58723 [Consulta: 16 novembre 2011].
  3. «http://www.naciodigital.cat/noticia/83834/llucanes/decidira/26/juliol/si/vol/esdevenir/comarca». [Consulta: 11 març 2015].
  4. «El Punt Avui» (en català), 27-07-2015. [Consulta: 18 febrer 2017].
  5. «La llei del Lluçanès fa un pas endavant al Parlament de Catalunya». Nació Digital, 03-05-2016.
  6. «Enciclopèdia Catalana» (en català). [Consulta: 26 juny 2015].
  7. http://www.vilaweb.cat/noticia/4464339/20150726/consulta-llucanes-tanca-participacio-5515.html
  8. http://www.vilaweb.cat/noticia/4464404/20150726/guanya-llucanes-707-vots-favor-comarca-propia.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 01′ 39″ N, 2° 00′ 16″ E / 42.0275°N,2.00444444°E / 42.0275; 2.00444444