3 de maig
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Maig 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 242 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1327, Pedralbes: S'inaugura el Monestir de Pedralbes
- 1462, Salvatierra, Regne de Navarra: Joan el Gran i Lluís XI de França s'hi reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el tractat de Baiona.
- 1812, Mataró: Durant la Guerra del Francès, les tropes del general Luís de Lacy intenten prendre la vila amb l'ajut de la flota britànica, però, són rebutjades pels francesos.
- 1837 - Benicarló (Baix Maestrat): els carlins aixequen el setge de Benicarló de 1837 després que els liberals rebessin reforços durant la Primera Guerra Carlina.
- 1871, Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
- 1930, Barcelona: Fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
- 1937, Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.
- 1939, València: Desfilada militar, anomenada Desfile de la Victoria, presidida per Franco per commemorar la conquesta de la ciutat.
- Resta del món
- 1216, Roma (Estats Pontificis): el papa Innocenci III confirma l'orde dels Germans de la Santa Creu, fundat pel beat Teodor de Celles.
- 1494, Jamaica: Cristòfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Patrick Pearse, Thomas MacDonagh i Thomas J. Clarke són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
- 1937, Nova York, EUA: Gone with the Wind (Allò que el vent s'endugué), novel·la de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.
- 1977, Espanya: El govern espanyol legalitza el PSUC.
- 1979, Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1854, Palma, Mallorca: Joan Alcover, poeta en mallorquí (m. 1926).
- 1894, Barcelona, Barcelonès: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966)
- 1914, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el Segle d'or espanyol i El Quixot (m. 2013).
- 1950, Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor valencià.
- 1975, Xàtiva, la Costera: Ximo Cerdà, professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
- Resta del món
- 1469, Florència, República de Florència: Nicolau Maquiavel, filòsof florentí (m. 1527).
- 1678, Tenerife, Espanya: Amaro Pargo, corsari espanyol (m. 1747).
- 1713, París, Regne de França: Alexis Claude Clairaut, matemàtic francès.
- 1876, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany
- 1886, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès.
- 1891, Kíev, Imperi Rus: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (m. 1940).
- 1892, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física.
- 1898, Kíev (actual Ucraïna: Golda Meir, política israelita.
- 1902, Guebwiller, Alsàcia, Imperi Alemany: Alfred Kastler, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1966 (m. 1984)
- 1903:
- Tacoma, estat de Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).
- Providence (Rhode Island), EUA: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 1913, Independence (Kansas), EUA: William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americà.[1]
- 1918: Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
- 1919, Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà (m. 2014).
- 1921, Ailey, Geòrgia, EUA: Sugar Ray Robinson, boxador nord-americà.[2]
- 1933:
- Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà.
- Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà i Premi Nobel de Física
- 1966, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i entrenador gallec.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1616, Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès (correspon al 23 d'abril del calendari julià vigent en aquella època).
- 1758, Roma, Estats Pontificis: Benet XIV, Papa de Roma.
- 1885, Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (n. 1835).
- 2006, Würzburg, Alemanya: Siegfried Fink, percussionista, compositor i professor alemany (n. 1928).
Festes i commemoracions[modifica]
- Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres (Alt Empordà).
- Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme
- Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
- Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
- Onomàstica: Sant Felip apòstol; sant Jaume el Menor apòstol; sant Jaume el Just; Juvenal de Narni, bisbe; Teodosi de Kíev, abat; sant Alexandre I, papa; sant Pasqual de Tormellas, prevere; beat Estanislau de Kazimierz, canonge; venerable Juana de la Cruz Vázquez, franciscana; servent de Déu Istifan al-Duwayhi, bisbe maronita, fundador de l'Orde Libanès Maronita.
Referències[modifica]
- ↑ Brennan, Elizabeth A.; Clarage, Elizabeth C. Who's who of Pulitzer Prize winners (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p.112. ISBN 1573561118.
- ↑ Wallenfeldt, Jeff. Black American Biographies: The Journey of Achievement (en anglès). Jeff Wallenfeldt, 2010, p.365. ISBN 1615301763.
