3 de maig
| << | Maig 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 242 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1327, Pedralbes: s'inaugura el Monestir de Pedralbes, amb la consagració de l'esgésia de Santa Maria.[1]
- 1462, Salvatierra, Regne de Navarra: Joan el Gran i Lluís XI de França s'hi reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el tractat de Baiona.[2]
- 1812, Mataró: durant la Guerra del Francès, les tropes del general Luís de Lacy intenten prendre la vila amb l'ajut de la flota britànica, però, són rebutjades pels francesos.[3]
- 1837 - Benicarló, Baix Maestrat: els carlins aixequen el setge de Benicarló de 1837 després que els liberals rebessin reforços durant la Primera Guerra Carlina.
- 1871, Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
- 1930, Barcelona: fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
- 1937, Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.[4]
- 1939, València: Desfilada militar, anomenada Desfile de la Victoria, presidida per Franco per commemorar la conquesta de la ciutat.
- 2011: El diari La Vanguardia instaura la seva versió catalana, però no en l'edició digital, que es manté únicament en castellà.
- Resta del món
- 1211, La Vaur, Comtat de Tolosa: Saqueig de la vila de La Vaur per part de les tropes de Simó de Montfort després de dos mesos de setge.
- 1216, Roma (Estats Pontificis): el papa Innocenci III confirma l'orde dels Germans de la Santa Creu, fundat pel beat Teodor de Celles.
- 1494, Jamaica: Cristòfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
- 1815, Tolentino (Regne de Nàpols): final de la Batalla de Tolentino, que es va lliurar sobre el 2-3 de maig .Va ser una batalla decisiva en la guerra napolitana, batalla pel Napoleònic Regne de Nàpols Joachim Murat per mantenir el tron després del congrés de Viena.[5]
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Patrick Pearse, Thomas MacDonagh i Thomas J. Clarke són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.[6]
- 1937, Nova York, EUA: Gone with the Wind (Allò que el vent s'endugué), novel·la de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.
- 1977, Espanya: El govern espanyol legalitza el PSUC.
- 1979, Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 545, València: Joan Baptista Vives, jurista, diplomàtic i mecenes, fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide (m. 1632).[7]
- 1854, Palma, Mallorca: Joan Alcover, poeta en mallorquí (m. 1926).[8]
- 1856, Calaf, l'Anoia: Alexandre de Riquer i Ynglada, intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta.
- 1894, Barcelona, Barcelonès: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966)[9]
- 1900, Els Prats de Rei: Rosa Obradors i Rovira, pedagoga catalana (m. 1973).
- 1914, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el Segle d'or espanyol i El Quixot (m. 2013).[10]
- 1950, Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor valencià.
- 1975, Xàtiva, la Costera: Ximo Cerdà, professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.
- 1993, Terrassa: Andrea Ros, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.
- Resta del món
- 1469, Florència, República de Florència: Nicolau Maquiavel, filòsof florentí (m. 1527).[11]
- 1678, Tenerife, Espanya: Amaro Pargo, corsari espanyol (m. 1747).
- 1713, París, Regne de França: Alexis Claude Clairaut, matemàtic francès (m. 1765).[12]
- 1737, Antrim (Irlanda del Nord): George Macartney. Primer ambaixador britànic a la Xina (m. 1806).[13]
- 1761, Weimar , Saxònia (Alemanya): August von Kotzebue ,dramaturg alemany (m. 1819).[14]
- 1826, Estocolm, Suècia: rei Carles XV de Suècia (m. 1872).[15]
- 1839, Remscheid, Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya): Johannes Fastenrath, escriptor i hispanista alemany (m. 1908).[16]
- 1873, Molde, Noruega: Nini Roll Anker, novel·lista i dramaturga noruega (m. 1942).
- 1876, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany
- 1886, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès (m. 1971).[17]
- 1891, Kíev, Imperi Rus: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (m. 1940).[18]
- 1892, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física de l'any 1937 (m. 1975).[19]
- 1896,
- Atenesː Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (m. 1982).[20]
- Whitefield, Gran Manchesterː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (m.1990).[21]
- 1898, Kíev (actual Ucraïna: Golda Meir, política israelita. (m. 1978).[22]
- 1902, Guebwiller, Alsàcia, Imperi Alemany: Alfred Kastler, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1966 (m. 1984)[23]
- 1903:
- Tacoma, estat de Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).[24]
- Providence (Rhode Island), EUA: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 1910 - Sant Petersburg: Olga Bergholz, poetessa soviètica (m. 1975).
- 1913, Independence (Kansas), EUA: William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americà.[25]
- 1918: Annelise Pflugbeil, professora i clavecinista alemanya.
- 1919, Nova York, EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític nord-americà (m. 2014).[26]
- 1921, Ailey, Geòrgia, EUA: Sugar Ray Robinson, boxador nord-americà.[27]
- 1930, Blaton (actualment integrat a Benissart, Bèlgica): Luce Irigaray, filòsofa, lingüista i psicoanalista, referent del feminisme francès.
- 1933:
- Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà (m. 2006).[28]
- Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà i Premi Nobel de Física de l'any 1979.[29]
- 1934, Alexandria (Egipte): Giuseppe Mustacchi , conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, cantautor francès d'origen greco-egipci (m. 2013).[30]
- 1937, Rio de Janeiro, Brasil: Nélida Piñón, escriptora brasilera, periodista, editora i professora.[31]
- 1938, South Shields (Anglaterra): Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès (m. 2018).[32]
- 1942,
- L'Illa de Sòrga: Christiane Ziegler, egiptòloga francesa, ha treballat al departament d'antiguitats egípcies del Museu del Louvre.
- Pragaː Věra Čáslavská, gimnasta artística txeca, guanyadora d'onze medalles olímpiques (m. 2016).[33]
- 1950, Casablanca, Marroc: Elvira Navares, il·lustradora que conreà la tècnica del pastitx (m. 1981).
- 1951, Leningrad (antiga URSS)ː Tatiana Tolstaia, notable escriptora russa moderna.[34]
- 1961, Silvan, Turquia: Leyla Zana, política turca d'origen kurd, activista dels drets humans; ha estat membre del Parlament turc.
- 1966, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i entrenador gallec.
- 1975, Knoxville, Tennessee: Christina Hendricks, actriu nord-americana.
- 1990, Bucarest: Alexandra Cadanţu, tennista romanesa.
- 1991, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1885, Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (n. 1835).
- 1955, Barcelona: Josep Maria Junoy i Muns, periodista, poeta i dibuixant català (n. 1887).[35]
- 1973, Madrid: Amparo Martí Martínez, actriu valenciana (n. 1903).
- 2016, Barcelona: Mey Hofmann, destacada cuinera catalana (n. 1946).[36]
- 2017, Barcelona: Enric Tous i Carbó, arquitecte català (n. 1925).[37]
- 2021 - Barcelonaː Roser Agell i Cisa, pintora, dibuixant i gravadora catalana (n. 1924).[38]
- Resta del món
- 1211, La Vaur, Comtat de Tolosaː Guirauda de Laurac, noble del Llenguadoc i figura emblemàtica de la resistència occitana durant la Croada albigesa.
- 1616, Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès (correspon al 23 d'abril del calendari julià vigent en aquella època).[39]
- 1620, Macau (Xina): Sabatino de Ursis, jesuïta italià, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia Ming (n. 1575).[40]
- 1704, Salzburg, Arxiducat d'Àustria: Heinrich Biber ,compositor i violinista austríac (n. 1644).[41]
- 1758, Roma, Estats Pontificis: Benet XIV, Papa de Roma (n. 1675).[42]
- 1839, París (França): Ferdinando Paër ,compositor parmesà (n. 1771).[43]
- 1856, París (França): Adolphe Charles Adam ,compositor, pianista i crític de música francès (n. 1803).[44]
- 1987, el Caire, Egipteː Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (n. 1933).[45]
- 1995, Mèxic: Francisco Moreno Capdevila ,artista mexicà d'origen català, més conegut pel seu gravat i altra obra gràfica (n. 1926).[46]
- 1997, Múrcia (Espanya): Narciso Yepes , guitarrista espanyol (n. 1927).[47]
- 2006:
- Würzburg, Alemanya: Siegfried Fink, percussionista, compositor i professor alemany (n. 1928).
- Zuric (Suïssa): Christiaan Karel Appel, conegut com a Karel Appel, pintor i escultorneerlandès, membre fundador del moviment artístic Cobra (n. 1921).[48]
- 2014, Chicago, EUA:: Gary Becker, economista i professor universitari estatunidenc (n. 1930).[49]
- 2020, Chichester: Selma Huxley, historiadora canadenca que estudià la història balenera del País Basc al Canadà al s. XVI (n. 1927).[50]
Festes i commemoracions[modifica]
- Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres (Alt Empordà).
- Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme
- Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
- Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
- Onomàstica: Sant Felip apòstol; sant Jaume el Menor apòstol; sant Jaume el Just; Juvenal de Narni, bisbe; Teodosi de Kíev, abat; sant Alexandre I, papa; sant Pasqual de Tormellas, prevere; beat Estanislau de Kazimierz, canonge; venerable Juana de la Cruz Vázquez, franciscana; servent de Déu Istifan al-Duwayhi, bisbe maronita, fundador de l'Orde Libanès Maronita.
Referències[modifica]
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Primera edició. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 42. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ «tractat de Baiona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «guerra del Francès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «fets de Maig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ «Easter Rising | Events, Leaders, Executions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Joan Baptista Vives i Marjà». enciclopèdia.cat.
- ↑ «Joan Alcover i Maspons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Martí de Riquer i Morera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «MACHIAVELLI, Niccolò in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alexis Clairaut» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «George Macartney, Earl Macartney, Viscount Macartney of Dervock, baron of Lissanoure, Baron Macartney of Parkhurst and of Auchinleck, Lord Macartney | British emissary» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «August von Kotzebue | German playwright» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Charles XV | king of Sweden and Norway» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Fastenrath, Johannes nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Marcel_Dupr�/167365 Encyclopédie Larousse en ligne - Marcel Dupré]» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Mikhail Bulgakov | Russian author» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1937» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Makcimovich, Ivan. «PRINCESA ELENA DE GRECIA. REINA DE RUMANIA.». Monarquías de Europa y del mundo, 13-06-2009. [Consulta: 6 març 2021].
- ↑ «Dorothy Gladys “Dodie” Smith (1896-1990)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1966» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Bing Crosby | Biography, Songs, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Brennan, Elizabeth A.; Clarage, Elizabeth C. Who's who of Pulitzer Prize winners (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p.112. ISBN 1573561118.
- ↑ «Pete Seeger | American singer» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Wallenfeldt, Jeff. Black American Biographies: The Journey of Achievement (en anglès). Jeff Wallenfeldt, 2010, p.365. ISBN 1615301763.
- ↑ «James Brown | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Giuseppe Mustacchi dit Georges Moustaki» (en francès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Nélida Piñon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Kemp, Lindsay nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Muere la checa Vera Caslavska, reina trágica de la gimnasia artística» (en castellà). El mundo, 31-08-2016. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Tatiana Nikítitxna Tolstaia. Biografitxeskaia spravka (Informació biogràfica)». RIA Novosti. [Consulta: 10 febrer 2012].
- ↑ «Josep Maria Junoy i Muns | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Mey Hofmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «Enric Tous i Carbó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort la dibuixant i artista Roser Agell a noranta-set anys». [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ «William Shakespeare | Facts, Life, & Plays» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ «Heinrich Biber | Bohemian composer» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «BENEDETTO XIV, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «PAER, Ferdinando Francesco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Valenzuela, Javier «Dalida: una diva es trágica o no es» (en castellà). El País [Madrid], 12-05-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Francesc Moreno i Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Narciso Yepes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Gary S. Becker | American economist» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Huxley Barkham, Selma» (en basc). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 23 gener 2022].
