George Paget Thomson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGeorge Paget Thomson
George Paget Thomson.jpg
Naixement 3 de maig de 1892
Cambridge
Mort 10 de setembre de 1975(1975-09-10) (als 83 anys)
Cambridge
Alma mater Trinity College
Ocupació físic, físic nuclear i catedràtic d'universitat
Premis Fellow of the Royal Society
Medalla de la Royal Society
Premi Nobel de Física
Howard N. Potts Medal
Medalla Hughes
Faraday Medal
Guardons
Premi Nobel de Física 1937
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1937)

George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 3 de maig de 1892 a la ciutat anglesa de Cambridge, fou fill del també físic Joseph John Thomson, Premi Nobel de Física de l'any 1906 pels seus treballs sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos, i considerat el descobridor de l'electró.

Va estudiar i graduar-se en física al Trinity College de la Universitat de Cambridge, impartint entre 1922 i 1930 classes de filosofia natural a la Universitat d'Aberdeen. El 1930, va obtenir la càtedra de física al Col·legi Imperial de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Londres, on va romandre fins a l'any 1952. Des d'aquest any i fins al 1962, fou rector del Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge.

L'any 1943 va ser nomenat sir i el 1946 va ocupar l'assessoria de la delegació britànica al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Comissió de l'Energia Atòmica. Paget Thomson morí el 10 de setembre de 1975 a la ciutat de Cambridge.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1937 li va ser atorgat el Premi Nobel de Física, que va compartir amb el físic nord-americà Clinton Joseph Davisson, pel seu treball relatiu a la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propietats ondulatòries. Ambdós físics arribaren a la mateixa conclusió en els seus treballs, però d'una manera independent, demostrant les prediccions del físic francès Louis-Victor de Broglie.

En els últims anys de la dècada dels 30 i durant la Segona Guerra mundial es va especialitzar en física nuclear, concentrant-se en l'estudi de les aplicacions pràctiques militars de l'energia nuclear. En l'última part de la seva vida, va continuar els seus treballs a l'entorn d'aquest tipus d'energia, però també va escriure treballs sobre aerodinàmica i sobre el valor de la ciència en la societat.

Entre 1937 i 1941, va assessorar al ministeri de l'Aire en matèria d'aeronàutica, i en matèria científica en general entre 1943 i 1944.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]