El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 112 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1877 - Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971).
- 1852 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català.
- 1889 - Maó, Menorca: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música (m. 1970).[2]
- 1891 - Súria (Bages): Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
- 1894 - Dénia, Marina Altaː Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963).[3]
- 1920 - Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.[4]
- 1934 - Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català.[5]
- 1940 -
- 1946 - Girona: Josep Casadevall, advocat andorrà president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans.
- 1957 - Girona: Sílvia Manzana i Martínez, escriptora catalana.[7]
- 1966 - Rellinars, Vallès Occidental: Jordi Tarrés i Sánchez, ex-pilot català de trial
- 1979 - Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet.[8]
- Resta del món
- 1447 - Reggio de l'Emília: Paolo de San Leocadio, pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica (m. ca 1520).[9]
- 1565 - Caltagirone (Regne de Sicília): Nicolò Longobardo, jesuíta italià, missioner a la Xina (m. 1655).[10]
- 1751 - Cento, Emília-Romanya: Bartolomeo Campagnoli, violinista i compositor italià (m. 1827).[11]
- 1753 - John Soane, arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic (m. 1837).[12]
- 1835 - North Killingly, Connecticut, EUA: William Torrey Harris, filòsof que desenvolupà una classificació del coneixement que fou la base de la de Classificació Decimal de Dewey (m. 1909).
- 1890 - Roma: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (m. 1973).[13]
- 1892 - Wooster, Ohio (EUA):Arthur Holly Compton,físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1962).
- 1907 - Brisbaneː Dorothy Hill, geòloga i paleontòloga australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (m. 1997).[14]
- 1914 - Winchester (Indiana), Estats Units: Robert Wise, director, productor, escenògraf i muntador estatunidenc.
- 1928 - Ginebra (Suïssa): Jean Vanier, fílosog i teòleg canadenc, creador de les Comunitats de l'Arca (m. 2019).
- 1935 - Maple Heights, Ohio: Mary Oliver, poeta estatunidenca (m. 2019).[15]
- 1946 - Villeneuve-le-Roi, Françaː Michèle Alliot-Marie, política francesa que fou ministra d'Afers Exteriors de França.[16]
- 1957 - Krasnoiarsk, Sibèria, URSS : Andreï Makine , escriptor francès d'origen rus. Premi Goncourt de l'any 1995 i membre de l'Acadèmia Francesa des de 2016.[17]
- 1960 -
- 1961 - Ourense, Galícia, Espanya: Alberto Núñez Feijóo, polític gallec del Partit Popular, i president de la Xunta de Galícia.
- 1969 - Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1167 - Rouen: Matilde d'Anglaterra, hereva legítima i reclamant al tron anglès.[20]
- 1749 - Lunéville, Regne de França: Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa (n. 1706).[21]
- 1797 - Londres: Mary Wollstonecraft, activista, filòsofa i escriptora, precursora de la filosofia feminista (n. 1759).[22]
- 1898 - Ginebra (Suïssa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com a Sissi, emperadriu d'Àustria-Hongria, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.
- 1975 - Cambridge (Anglaterra): George Paget Thomson, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1937 (n. 1892).
- 1983 - Zuric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
- 1999 - Madrid: Alfredo Kraus, tenor espanyol (n. 1927).
- 2007 - Palm Springs (Califòrnia), Estats Units: Jane Wyman, actriu i directora estatunidenca.
- 2011 - Nova York (EUA): Cliff Robertson, actor, guionista, director i productor estatunidenc.
- 2014 - Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
- 2015 - Bremgarten bei Bern (Suïssa): Adrian Frutiger, dissenyador tipogràfic suís (n. 1928).
- 2017 -
Festes i commemoracions[modifica]
- ↑ «Festes Modernistes de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960) (tesi) (en castellà). Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, setembre 2011, p. 40.
- ↑ «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Cecilia Bartolomé». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Rabionet Ribas, Mercè «Coneguem els nostres escriptors. Sílvia Manzana». Tosquija, 33, juliol 1995, pàg. 7-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Laia Palau Altés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «SAN LEOCADIO, Paolo di in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Dehergne, Joseph «Répertoiredes jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «CAMPAGNOLI, Bartolomeo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Sir John Soane | British architect» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Campbell, KSW; Jell, JS. «Dorothy Hill 1907-1997» (en anglès). Australian Academy of Science. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «8ª legislatura | Michèle ALLIOT-MARIE | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Auteurs français contemporains (M à N) - aLaLettre». [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Ray, Michael. «Alison Bechdel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
- ↑ «Matilda | daughter of Henry I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Mary Wollstonecraft» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2020].
